Halita: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 188.79.15.152. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Correccions de morfologia i sintaxi. |
||
Línia 31: | Línia 31: | ||
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://rruff.geo.arizona.edu/AMS/result.php?mineral=Halite|consulta=3 agost 2014|títol=Halite|obra=American Mineralogist Crystal Structure Database|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1804.html|consulta=3 agost 2014|títol=Halite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://rruff.geo.arizona.edu/AMS/result.php?mineral=Halite|consulta=3 agost 2014|títol=Halite|obra=American Mineralogist Crystal Structure Database|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1804.html|consulta=3 agost 2014|títol=Halite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
L''''halita''', també coneguda com |
L''''halita''', també coneguda com '''sal gemma''' o [[sal comuna]], és un [[mineral]] format per [[cristall]]s de [[clorur de sodi]], que forma part de la classe dels [[minerals halurs|halurs]]. Rep el seu nom originàriament del grec άλς, mar, ''halites'', terme modificat més tard per J.D. Dana a l'actual halita (''halite''). |
||
== Característiques == |
== Característiques == |
||
Línia 41: | Línia 41: | ||
== Formació i jaciments == |
== Formació i jaciments == |
||
Es troba als [[Jaciment geològic |jaciments]] d'[[evaporita]] als [[llac]]s salats i [[saladar]]s, així com als [[estrat]]s de dipòsits [[sedimentaris]] i a [[cúpula salina|cúpules salines]]. Els llits de sal poden ser de centenars de metres de gruix i ocupar extenses àrees. Als [[Estats Units]] i [[Canadà]], extensos llits subterranis s'estenen des de la conca dels [[Apalatxes]] de l'oest de [[Nova York (estat)|Nova York]] a través de parts d'[[Ontàrio]] i en gran part de la conca del [[Michigan]]. |
Es troba als [[Jaciment geològic |jaciments]] d'[[evaporita]], als [[llac]]s salats i [[saladar]]s, així com als [[estrat]]s de dipòsits [[sedimentaris]] i a [[cúpula salina|cúpules salines]]. Els llits de sal poden ser de centenars de metres de gruix i ocupar extenses àrees. Als [[Estats Units]] i el [[Canadà]], extensos llits subterranis s'estenen des de la conca dels [[Apalatxes]] de l'oest de [[Nova York (estat)|Nova York]] a través de parts d'[[Ontàrio]] i en gran part de la conca del [[Michigan]]. |
||
Els doms de sal són [[diapir]]s verticals o masses en forma de tub de sal que han estat "espremuts" a causa del pes de la roca. Poden contenir [[anhidrita]], [[guix]], i [[sofre|sofre natiu]], a més d'halita i [[silvina]]. Són comuns al llarg de les costes del Golf de Texas i [[Louisiana]] i sovint estan associats amb els dipòsits de [[petroli]]. Inusualment, l'halita adquireix tonalitats porpra omplint [[Filó (geologia)|filons]] a [[França]] i en algunes altres localitats. A Catalunya, destaca la mina de sal de [[Cardona]]. |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
Revisió del 21:06, 22 ago 2018
Halita | |
---|---|
Cristall d'halita, de les mines de sal de Wieliczka, Polònia (mida: 16x15x13 cm) | |
Fórmula química | NaCl |
Epònim | rock salt (en) |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 03.AA.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.20 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.02 |
Dana | 9.1.1.1 |
Heys | 8.1.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | cúbic |
Hàbit cristal·lí | majorment cubs i en capes sedimentàries massives, també granular, fibrosa i compacta |
Estructura cristal·lina | a = 5.6404(1) Å; Z = 4 |
Grup puntual | isomètrica hexoctahedral 4/m 3 2/m |
Grup espacial | Grup espacial 225 |
Massa molar | 58,433 g/mol |
Color | blanc, grisós, rosat, blavós, violeta, taronja, etc. |
Exfoliació | perfecta {001} |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 2,5 |
Lluïssor | vítria, grassa |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent |
Gravetat específica | 2,17 |
Densitat | 2,1 a 2,2 |
Propietats òptiques | isotròpica |
Índex de refracció | n = 1,544 |
Fluorescència | sí |
Solubilitat | en aigua |
Impureses comunes | I, Br, Fe, O |
Altres característiques | sabor salat |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Hl |
Referències | [1][2] |
L'halita, també coneguda com sal gemma o sal comuna, és un mineral format per cristalls de clorur de sodi, que forma part de la classe dels halurs. Rep el seu nom originàriament del grec άλς, mar, halites, terme modificat més tard per J.D. Dana a l'actual halita (halite).
Característiques
L'halita cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls cúbics. El mineral és generalment incolor o blanc, però també pot ser de color blau clar, taronja blau, porpra, rosa, vermell, fosc, groc o gris depenent de la quantitat i tipus d'impureses. La seva duresa és de 2,5 a l'escala de Mohs i té una exfoliació perfecta en {001}. És soluble en aigua i té un sabor salat.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'halita pertany a "03.AA - Halurs simples, sense H2O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc." juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, silvina, villiaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.
La sal obtinguda de l'halita té gran importància econòmica. Principalment es fa servir per a usos gastronòmics i medicinals.
Formació i jaciments
Es troba als jaciments d'evaporita, als llacs salats i saladars, així com als estrats de dipòsits sedimentaris i a cúpules salines. Els llits de sal poden ser de centenars de metres de gruix i ocupar extenses àrees. Als Estats Units i el Canadà, extensos llits subterranis s'estenen des de la conca dels Apalatxes de l'oest de Nova York a través de parts d'Ontàrio i en gran part de la conca del Michigan.
Els doms de sal són diapirs verticals o masses en forma de tub de sal que han estat "espremuts" a causa del pes de la roca. Poden contenir anhidrita, guix, i sofre natiu, a més d'halita i silvina. Són comuns al llarg de les costes del Golf de Texas i Louisiana i sovint estan associats amb els dipòsits de petroli. Inusualment, l'halita adquireix tonalitats porpra omplint filons a França i en algunes altres localitats. A Catalunya, destaca la mina de sal de Cardona.
Vegeu també
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Halita |