José Cholbi Diego: diferència entre les revisions
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
mCap resum de modificació |
||
Línia 38: | Línia 38: | ||
'''José Cholbi Diego''' ([[Xàbia]], [[1938]]) és un polític valencià, antic [[falangista]] i ara del [[PPCV]]. Treballà com a [[Mestre d'escola|Mestre]] d'[[Educació primària]] i com a professional de [[TVE]]. Sub-Director General de [[Formació Professional]] en el primer govern de [[Carlos Arias Navarro]] (últim de [[Francisco Franco Bahamonde|Francisco Franco]]). Posteriorment va estudiar graduat social. |
'''José Cholbi Diego''' ([[Xàbia]], [[1938]]) és un polític valencià, antic [[falangista]] i ara del [[PPCV]]. Treballà com a [[Mestre d'escola|Mestre]] d'[[Educació primària]] i com a professional de [[TVE]]. Sub-Director General de [[Formació Professional]] en el primer govern de [[Carlos Arias Navarro]] (últim de [[Francisco Franco Bahamonde|Francisco Franco]]). Posteriorment va estudiar graduat social. |
||
Amb la [[Falangista|falange]], en la seua joventut fou ''Cap de Centuria''. Fou professor d'[[Educació física]] en diversos centres públics i privats de la [[província d'Alacant]] així com |
Amb la [[Falangista|falange]], en la seua joventut fou ''Cap de Centuria''. Fou professor d'[[Educació física]] en diversos centres públics i privats de la [[província d'Alacant]] així com professor. de «[[Formació de l'Espiritu Nacional]]». Durant la [[dictadura franquista]] fou [[regidor]] de l'[[Ajuntament de Dénia]] i Conseller Provincial del [[Movimiento Nacional|Moviment]], arribà a ser Sub-Cap Provincial del Moviment de Francisco Franco de [[1970]] a [[1972]] amb el Governador Civil i Cap Provincial del Moviment a Alacant amb [[Mariano Nicolás]]. |
||
Sabé aprofitar la circumstància que a [[Xàbia]] i [[Dénia]] estiuejaven alguns alts càrrecs del [[franquisme]], i |
Sabé aprofitar la circumstància que a [[Xàbia]] i [[Dénia]] estiuejaven alguns alts càrrecs del [[franquisme]], i el [[1974]] fou nomenat sub-director general de F.P. en un Govern de Arias Navarro. Va a ser cessat el [[1975]] després de la mort de l'ex-[[cap de l'Estat]], el General [[Francisco Franco Bahamonde]]. Cholbi és posseïdor de les més prestigioses condecoracions [[feixistes]] entre elles: el «Victor d'Argent» i l'«Orde del Jou i les Fletxes». |
||
Adjunt al |
Adjunt al vicesecretari general d'[[Unión del Pueblo Español]] quan UDPE es va a fusionar amb altres sis partits més i formaren [[Alianza Popular]] a on va pertànyer al corrent d'antics franquistes. Després dels successius fracassos de les votades de [[1977]] i [[1979]] de A.P. en la província, va desaparèixer durant una «travessia del desert», per a després de l'èxit de [[Manuel Fraga Iribarne]] reapareix cap a la fi de [[1982]]. És candidat a [[Eleccions a les Corts Valencianes de 1983]] i ix elegit diputat. A més fou al [[senador|Senat d'Espanya]] designat per la [[Comunitat autònoma]] per la legislatura. Durant els anys vuitanta va protagonitzar l'estèril ''Tercera Via'' (com ell la va denominar) que va consistir en una soterrada oposició a [[Juan Antonio Montesinos García]]. Cholbi fou conegut aleshores com «el rabosot de la [[Marina Alta]]». |
||
Fou |
Fou diputat per la [[província d'Alacant]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1986]], fou escollit adjunt a la secretaria general de A.P. per [[Francisco Álvarez-Cascos Fernández]] durant els seus inicis. De nou diputat a les [[eleccions generals espanyoles de 1989]] i a les [[eleccions generals espanyoles de 1993]]. Va tornar a la seua autonomia a les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1995]] i, a les de [[eleccions a les Corts Valencianes de 1999|1999]] amb [[Eduardo Zaplana Hernández-Soro]] qui el va recuperar. Finalment, a les de [[eleccions a les Corts Valencianes de 2003|2003]], va ocupar el càrrec de vicepresident primer de les [[Corts Valencianes]] amb [[Francesc Camps i Ortiz]] i també fou [[Senador]] designat per la [[Comunitat autònoma]]. |
||
Home lleial amb el poder establert, el [[2007]] fou nomenat [[Síndic de les Corts Valencianes]], càrrec que mantindria fins a la seua elecció com a [[Síndic de Greuges del País Valencià]] el març de [[2009]].<ref> |
Home lleial amb el poder establert, el [[2007]] fou nomenat [[Síndic de les Corts Valencianes]], càrrec que mantindria fins a la seua elecció com a [[Síndic de Greuges del País Valencià]] el març de [[2009]].<ref>{{ref-publicació|url=http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3552328&p_edi=General |article=José Cholbi, nou Síndic de Greuges valencià|publicació=VilaWeb|data= 6 de març 2009|consulta= 07-03-09}}</ref> |
||
== Referències== |
== Referències== |
||
{{Referències}} |
|||
<references /> |
|||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* |
* {{ref-llibre|url=http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf |títol=Diccionari biografic politics valencians, 1812-2003|editorial=Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València|isbn=847822386X}} |
||
* |
* {{ref-llibre|títol=Alicante en el franquismo|llengua = castellà| volum=tom II|data =1994|enllaçautor=Vicente Ramos Pérez|nom=Vicente Ramos Pérez|isbn=978-84-604-2162-7}} |
||
* |
* {{ref-llibre|url=http://www.archivodemocracia.ua.es/db/articulos/26.pdf |títol= Archivo de la democracia: el Movimiento Naciona|nom=F.|cognom= Moreno Sáez |editorial=[[Universitat d'Alacant]]}} |
||
*Hemeroteca [[Diari Información]] |
*Hemeroteca del diari ''[[Diari Información|Información]]'' |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
Revisió del 09:19, 25 ago 2018
José Cholbi Diego (Xàbia, 1938) és un polític valencià, antic falangista i ara del PPCV. Treballà com a Mestre d'Educació primària i com a professional de TVE. Sub-Director General de Formació Professional en el primer govern de Carlos Arias Navarro (últim de Francisco Franco). Posteriorment va estudiar graduat social.
Amb la falange, en la seua joventut fou Cap de Centuria. Fou professor d'Educació física en diversos centres públics i privats de la província d'Alacant així com professor. de «Formació de l'Espiritu Nacional». Durant la dictadura franquista fou regidor de l'Ajuntament de Dénia i Conseller Provincial del Moviment, arribà a ser Sub-Cap Provincial del Moviment de Francisco Franco de 1970 a 1972 amb el Governador Civil i Cap Provincial del Moviment a Alacant amb Mariano Nicolás.
Sabé aprofitar la circumstància que a Xàbia i Dénia estiuejaven alguns alts càrrecs del franquisme, i el 1974 fou nomenat sub-director general de F.P. en un Govern de Arias Navarro. Va a ser cessat el 1975 després de la mort de l'ex-cap de l'Estat, el General Francisco Franco Bahamonde. Cholbi és posseïdor de les més prestigioses condecoracions feixistes entre elles: el «Victor d'Argent» i l'«Orde del Jou i les Fletxes».
Adjunt al vicesecretari general d'Unión del Pueblo Español quan UDPE es va a fusionar amb altres sis partits més i formaren Alianza Popular a on va pertànyer al corrent d'antics franquistes. Després dels successius fracassos de les votades de 1977 i 1979 de A.P. en la província, va desaparèixer durant una «travessia del desert», per a després de l'èxit de Manuel Fraga Iribarne reapareix cap a la fi de 1982. És candidat a Eleccions a les Corts Valencianes de 1983 i ix elegit diputat. A més fou al Senat d'Espanya designat per la Comunitat autònoma per la legislatura. Durant els anys vuitanta va protagonitzar l'estèril Tercera Via (com ell la va denominar) que va consistir en una soterrada oposició a Juan Antonio Montesinos García. Cholbi fou conegut aleshores com «el rabosot de la Marina Alta».
Fou diputat per la província d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1986, fou escollit adjunt a la secretaria general de A.P. per Francisco Álvarez-Cascos Fernández durant els seus inicis. De nou diputat a les eleccions generals espanyoles de 1989 i a les eleccions generals espanyoles de 1993. Va tornar a la seua autonomia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995 i, a les de 1999 amb Eduardo Zaplana Hernández-Soro qui el va recuperar. Finalment, a les de 2003, va ocupar el càrrec de vicepresident primer de les Corts Valencianes amb Francesc Camps i Ortiz i també fou Senador designat per la Comunitat autònoma.
Home lleial amb el poder establert, el 2007 fou nomenat Síndic de les Corts Valencianes, càrrec que mantindria fins a la seua elecció com a Síndic de Greuges del País Valencià el març de 2009.[1]
Referències
- ↑ «José Cholbi, nou Síndic de Greuges valencià». VilaWeb, 06-03-2009 [Consulta: 9 març 2007].
Bibliografia
- Diccionari biografic politics valencians, 1812-2003. Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València. ISBN 847822386X.
- Alicante en el franquismo (en castellà). tom II, 1994. ISBN 978-84-604-2162-7.
- Moreno Sáez, F. Archivo de la democracia: el Movimiento Naciona. Universitat d'Alacant.
- Hemeroteca del diari Información
Enllaços externs
- Fitxa al Senat de José Cholbi
- Fitxa al Congrés dels Diputats de José Cholbi 3ª Legis.
- Fitxa al Congrés dels Diputats de José Cholbi 4ª Legis.
- Fitxa al Congrés dels Diputats de José Cholbi 5ª Legis.
- Pàgina de les Corts Valencianes on es mostra el seu nou càrrec
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Càrrec nou |
Síndic-portaveu del Grup Popular a les Corts Valencianes 1983-1983 |
Succeït per: José Rafael García-Fuster González-Alegre |
Precedit per: Vicent Soler Marco |
Vicepresident primer de les Corts Valencianes 1995-2003 |
Succeït per: Rosa María Barrieras Mombrú |
Precedit per: Rosa María Barrieras Mombrú |
Vicepresident primer de les Corts Valencianes 2007-2009 |
Succeït per: Antonio Clemente Olivert |
Precedit per: Emilia Caballero Álvarez |
Síndic de Greuges del País Valencià 2009–actualitat |
Succeït per: En el càrrec |
- Polítics alacantins
- Falangistes valencians
- Diputats valencians al Congrés dels Diputats pel PP
- Senadors valencians al Senat espanyol
- Diputats a les Corts Valencianes pel PP
- Militants valencians del PP
- Professors d'educació física
- Mestres d'educació primària
- Professors al País Valencià
- Síndics de Greuges del País Valencià