El Poble-sec: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Personatges il·lustres del Poble-sec: {{CN}} als que no tenen article ni referències i a Peret perquè falten referències sobre la vinculació amb el Poble Sec
Línia 21: Línia 21:
*[[Joan Gràcia]], membre del [[Tricicle]]
*[[Joan Gràcia]], membre del [[Tricicle]]
*[[Jaume Sisa]], cantautor.
*[[Jaume Sisa]], cantautor.
*[[Delfín Fernández Martínez]], bateria i fundador de "Los Salvajes"
*[[Delfín Fernández Martínez]], bateria i fundador de "Los Salvajes"{{CN}}
*[[Julia Otero]], periodista.
*[[Julia Otero]], periodista.
*[[Julieta Serrano]], actriu nascuda al carrer Nou de la Rambla 139
*[[Julieta Serrano]], actriu nascuda al carrer Nou de la Rambla 139
Línia 28: Línia 28:
*[[Francisco González Ledesma]], advocat, periodista i escriptor, premi Planeta.
*[[Francisco González Ledesma]], advocat, periodista i escriptor, premi Planeta.
*[[Francesc Boix]], fotògraf republicà i comunista. El seu testimoniatge va ser decisiu als [[judicis de Nuremberg]] contra els dirigents nazis.
*[[Francesc Boix]], fotògraf republicà i comunista. El seu testimoniatge va ser decisiu als [[judicis de Nuremberg]] contra els dirigents nazis.
*[[Peret]], cantant i rumbero de la rumba catalana.
*[[Peret]], cantant i rumbero de la rumba catalana.{{CN}}<!-- La referència demanada és sobre la vinculació amb el Poble Sec -->
*[[Manuel Ausensi]], cantant líric.
*[[Manuel Ausensi]], cantant líric.
*[[Rossend Llurba i Tost|Rossend Llurba]], lletrista de cançons i autor dramàtic.
*[[Rossend Llurba i Tost|Rossend Llurba]], lletrista de cançons i autor dramàtic.{{CN}}
*[[Irene Polo i Roig]], periodista.
*[[Irene Polo i Roig]], periodista.
*[[Ferran Olivella i Pons]], futbolista.
*[[Ferran Olivella i Pons]], futbolista.

Revisió del 11:26, 2 set 2018

Aquest article tracta sobre el barri de Barcelona. Vegeu-ne altres significats a «Poble-sec (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Poble-sec
Imatge
El Poble-sec des d'un terrat. A la dreta de la fotografia hi destaquen les tres xemeneies de l'antiga central elèctrica, ara oficines de Fecsa-Endesa i el campanar i la cúpula de l'església de Santa Madrona.
Localització
Map
 41° 22′ 22″ N, 2° 09′ 45″ E / 41.3728°N,2.1625°E / 41.3728; 2.1625
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSants-Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població40.204 (2021) Modifica el valor a Wikidata (8.730,51 hab./km²)
Gentilicipoble-sequí, -ina, poble-sequenc, -a Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície460,5 ha Modifica el valor a Wikidata

El Poble-sec és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona. Té al voltant de 70 hectàrees d'extensió i està situat a l'estreta llenca urbana entre Montjuïc i l'avinguda del Paral·lel.

La costa del poble sec, com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, i disposava d'una via d'accés a la ciutat.[1] El port fou usat habitualment fins al segle X i esporàdicament fins al segle XIV.[2] A principis del segle XIII ja es construïen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i Montjuïc, en uns terrenys que Jaume el Conqueridor va prohibir la construcció de noves cases i ordenà l'enderroc de les existents.[3] Durant el regnat de Pere el Gran entre els anys 1275 i el 1285, es va iniciar la construcció de les Drassanes Reials de Barcelona, que constaven d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert per la banda del mar emmarcant un gran pati central descobert, amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen.[4]

Aquest barri va ser, de fet, el primer eixample de Barcelona, anterior al projectat per l'Ildefons Cerdà. Les muralles de Barcelona van ser enderrocades el 1854 i el pla de l'Eixample va ser aprovat cinc anys més tard, però els propietaris van trigar encara uns anys a edificar, per les reticències contra el projecte d'en Cerdà. Els terrenys situats a la banda més propera al mar de la falda de la muntanya de Montjuïc no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques.

Els propietaris van començar a parcel·lar-los segons les seves conveniències, a partir de 1858, i a edificar senzilles cases per obrers. Van néixer així els barris de la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran, després agrupats sota el nom genèric de Poble-sec.

Segons l'historiador Miquel Badenas, l'origen de la denominació de "Poble Sec" es troba en el fet que l'activitat de les fàbriques que s'instal·laren a mitjans del XIX, van assecar els pous d'aigua de les Hortes de San Bertran.[5][6]

En l'actualitat tota la muntanya de Montjuïc que domina el barri del Poble Sec conforma en el seu conjunt un paisatge verd amb parcs, museus, àrees esportives i zones d'oci que és la major extensió d'esbarjo de la ciutat. Arran de la política urbanística portada a terme per l'Ajuntament de Barcelona, focalitzada en l'augment del turisme, el barri de Poble Sec ha sofert durs i radicals canvis que estan afectant a la seva històrica i patrimonial arquitectura i a la vida dels seus veïns que des de 2013 han iniciat mobilitzacions de protesta. El 2015 amb el canvi de govern, les mobilitzacions s'han aturat confiant en les promeses de la nova alcaldessa Ada Colau que va prometre una revisió del pla d'usos que afecta al barri i la regulació especial dels carrers Blai i Blesa. La calma dels veïns s'està esgotant i darrerament s'estan registrant agressions directes als turistes

Personatges il·lustres del Poble-sec

Entitats

Edificis desapareguts

Referències

  1. ↑ «Drassanes Reials». A: Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011. Ajuntament de Barcelona, 2012, p. 151. 
  2. ↑ Terradas Muntañola, Robert. Las Atarazanas de Barcelona: Trazado, construcción, y restauración (en castellà). Editorial Enginyeria i Arquitectura La Salle, 2009, p. 22. ISBN 978-84-937011-9-2. 
  3. ↑ Terradas Muntañola, 2009, p. 24-25.
  4. ↑ Cubeles, Albert; Moreno, Iñaki; Nadal, Esteve «Noves descobertes arqueològiques a la Drassana reial de Barcelona». Revista de Catalunya, 278, 278, 2012, pàg. 117-139 [Consulta: 16 març 2013].
  5. ↑ http://elpais.com/diario/2005/07/08/catalunya/1120784845_850215.html
  6. ↑ http://www.bcn.cat/biblioteques/itineraris/iti7/poble_sec.pdf

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Poble-sec

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Poble-sec&oldid=20269459»