Arthur Rimbaud: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 44: | Línia 44: | ||
| influi_en = |
| influi_en = |
||
}} |
}} |
||
[[Fitxer:Rimbaud par Verlaine1.JPG|thumb|right|Dibuix d'Arthur Rimabud fet per [[Paul Verlaine]] |
[[Fitxer:Rimbaud par Verlaine1.JPG|thumb|right|Dibuix d'Arthur Rimabud fet per [[Paul Verlaine]]]] |
||
'''Jean Nicolas Arthur Rimbaud''' ([[Charleville-Mézières|Charleville]], [[20 d'octubre]] del [[1854]] |
'''Jean Nicolas Arthur Rimbaud''' ([[Charleville-Mézières|Charleville]], [[20 d'octubre]] del [[1854]]-[[Marsella]], [[10 de novembre]] del [[1891]]) fou un [[poeta]] [[França|francès]]. |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Nasqué al si d'una família de |
Nasqué al si d'una família de classe mitjana de Charleville, al [[departament de les Ardenes]], al nord-est de França. De petit, Rimbaud va ser molt neguitós, tot i que fou un estudiant brillant. A l'edat de quinze anys, ja havia estat guardonat amb molts premis i havia compost versos originals de gran qualitat i diàlegs en llatí. |
||
El 1870, el seu mestre, Georges Izambard, esdevingué el seu primer mentor literari, i els seus versos en francès van adquirir ràpidament una qualitat superior. Sovint fugia de casa seva i molt possiblement, en una d'aquestes fugides, participà breument |
El 1870, el seu mestre, Georges Izambard, esdevingué el seu primer mentor literari, i els seus versos en francès van adquirir ràpidament una qualitat superior. Sovint fugia de casa seva i molt possiblement, en una d'aquestes fugides, participà breument en la [[Comuna de París]], el 1871, cosa que va retratar al seu poema'' L'Orgie parisienne ou Paris se repeuple ''(L'orgia parisenca o París es repobla). |
||
Probablement, fou víctima d'un atac sexual per part de soldats comuners embriacs. El seu poema ''Le Coeur supplicié'' (El cor torturat) ho suggereix. Aleshores, es va tornar [[anarquisme|anarquista]] i començà a beure i divertir-se colpint els burgesos locals amb les seves robes esparracades i el seu cabell llarg. Al mateix temps, escrigué a Izambard i Paul Démenty sobre el seu mètode per a assolir la transcendència poètica o el poder visionari mitjançant "una llarga, immensa i racional bogeria de tots els sentits" (''Les lettres du voyant''- Les cartes del vident). Va tornar a [[París]] a finals de setembre del [[1871]] davant la invitació de l'eminent parnassià [[Paul Verlaine]] (profundament impressionat per la lectura de l'obra mestra de Rimbaud: ''Le bateau ivre''- El vaixell embriac). |
Probablement, fou víctima d'un atac sexual per part de soldats comuners embriacs. El seu poema ''Le Coeur supplicié'' (El cor torturat) ho suggereix. Aleshores, es va tornar [[anarquisme|anarquista]] i començà a beure i divertir-se colpint els burgesos locals amb les seves robes esparracades i el seu cabell llarg. Al mateix temps, escrigué a Izambard i Paul Démenty sobre el seu mètode per a assolir la transcendència poètica o el poder visionari mitjançant "una llarga, immensa i racional bogeria de tots els sentits" (''Les lettres du voyant''- Les cartes del vident). Va tornar a [[París]] a finals de setembre del [[1871]] davant la invitació de l'eminent parnassià [[Paul Verlaine]] (profundament impressionat per la lectura de l'obra mestra de Rimbaud: ''Le bateau ivre''- El vaixell embriac). |
||
Rimbaud va viure per poc temps a casa de Verlaine, i es va traslladar a cases d'amics comuns, com el nord-català [[Ernest Cabaner]] o [[Charles Cros]]. El poeta Verlaine, d'orientació bisexual, ràpidament es va enamorar d'aquell ombrívol i alt adolescent, d'ulls blaus i cabell castany, i immediatament van esdevenir amants |
Rimbaud va viure per poc de temps a casa de Verlaine, i es va traslladar a cases d'amics comuns, com el nord-català [[Ernest Cabaner]] o [[Charles Cros]]. El poeta Verlaine, d'orientació bisexual, ràpidament es va enamorar d'aquell ombrívol i alt adolescent, d'ulls blaus i cabell castany, i immediatament van esdevenir amants; portaren en endavant una vida dissoluta de vagabunds, embriacs d'[[absenta]] i [[haixix]]. Així van escandalitzar l'elit literària parisenca, indignada particularment pel comportament de Rimbaud, l'arquetípic ''[[enfant terrible]]''. Al llarg d'aquest període, va continuar escrivint els seus contundents, visionaris versos moderns, superant el seu mestre, [[Charles Baudelaire]]. |
||
La turbulenta relació [[homosexualitat|homosexual]] entre Rimbaud i Verlaine els va conduir a [[Londres]] el [[1872]], i Verlaine abandonà la seva esposa i el seu fill (als quals acostumava a maltractar en extrem durant les seves ires causades per l'alcohol). |
La turbulenta relació [[homosexualitat|homosexual]] entre Rimbaud i Verlaine els va conduir a [[Londres]] el [[1872]], i Verlaine abandonà la seva esposa i el seu fill (als quals acostumava a maltractar en extrem durant les seves ires causades per l'alcohol). |
||
| Línia 64: | Línia 64: | ||
Rimbaud i Verlaine es retrobaren per darrera vegada el [[1875]], a Alemanya, quan Verlaine va recuperar la llibertat després de la seva falsa conversió al catolicisme. Aleshores, Rimbaud havia abandonat l'escriptura i havia optat per una vida estable de treball, fart ja de la salvatge existència anterior, segons alguns afirmaren o, ja que havia decidit fer-se ric i independent, per poder després convertir-se en un poeta i home de lletres lliure de penúries econòmiques, segons d'altres especularen. |
Rimbaud i Verlaine es retrobaren per darrera vegada el [[1875]], a Alemanya, quan Verlaine va recuperar la llibertat després de la seva falsa conversió al catolicisme. Aleshores, Rimbaud havia abandonat l'escriptura i havia optat per una vida estable de treball, fart ja de la salvatge existència anterior, segons alguns afirmaren o, ja que havia decidit fer-se ric i independent, per poder després convertir-se en un poeta i home de lletres lliure de penúries econòmiques, segons d'altres especularen. |
||
Continuà viatjant extensament per [[Europa]], normalment a peu. A l'estiu del [[1876]], s'enrolà com a soldat en l'exèrcit neerlandès per viatjar gratis a l'[[illa de Java]] |
Continuà viatjant extensament per [[Europa]], normalment a peu. A l'estiu del [[1876]], s'enrolà com a soldat en l'exèrcit neerlandès per viatjar gratis a l'[[illa de Java]] ([[Indonèsia]]), on ràpidament desertà, i posteriorment tornà a França amb vaixell. Viatjà a [[Xipre]] i, el [[1880]], finalment, s'establí a [[Adén]] ([[Iemen]]), com a empleat de certa importància en l'Agència Bardey. Allà tingué diverses amants nadiues i durant un temps visqué amb una abissínia. |
||
El [[1884]], deixà aquest treball i es convertí en mercader per compte propi a [[Harar]], a l'actual [[Etiòpia]]. Va fer-hi una petita fortuna com a traficant d'armes fins que se li desenvolupà una [[sinovitis]] al genoll dret, que degenerà en [[carcinoma]], la qual cosa el forçà a retornar a França el 9 de maig del 1891, on pocs dies després li hagueren d'amputar la cama. Finalment, morí a Marsella, el 10 de novembre, a l'edat de 37 anys. |
El [[1884]], deixà aquest treball i es convertí en mercader per compte propi a [[Harar]], a l'actual [[Etiòpia]]. Va fer-hi una petita fortuna com a traficant d'armes fins que se li desenvolupà una [[sinovitis]] al genoll dret, que degenerà en [[carcinoma]], la qual cosa el forçà a retornar a França el 9 de maig del 1891, on pocs dies després li hagueren d'amputar la cama. Finalment, morí a Marsella, el 10 de novembre, a l'edat de 37 anys. |
||
| Línia 82: | Línia 82: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* {{En}} [http://books.google.com.tr/books?id=o6Usg1eM9HUC&printsec=frontcover&hl=tr#v=onepage&q&f=false THE QUIET LIFE A collection of photos and drawings of Arthur RİMBAUD Edited by Beyaz Arif AKBAS Yalnizgoz BOOKS/Edirne 2011 USA] {{ISBN|978-1-4680-1801-1}}. |
* {{En}} [http://books.google.com.tr/books?id=o6Usg1eM9HUC&printsec=frontcover&hl=tr#v=onepage&q&f=false THE QUIET LIFE A collection of photos and drawings of Arthur RİMBAUD Edited by Beyaz Arif AKBAS Yalnizgoz BOOKS/Edirne 2011 USA,] {{ISBN|978-1-4680-1801-1}}. |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 14:26, 4 set 2018
 Imatge d'Arthur Rimbaud feta per Étienne Carjat. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jean Nicolas Arthur Rimbaud  20 octubre 1854 Charleville (França) |
| Mort | 10 novembre 1891 (37 anys) Marsella (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ossi ) |
| Sepultura | Boutet Cemetery (en)  (1981–) 49° 46′ 34″ N, 4° 42′ 32″ E / 49.776162°N,4.708892°Egrave of the Rimbaud family (en) |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Simbolisme i decadentisme |
| Ocupació | militar (1876–1876), viatger pel món, explorador, traficant d'armes, poeta |
| Activitat | 1869 – 1875 |
| Moviment | Simbolisme |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Parella | Paul Verlaine |
| Pares | Frédéric Rimbaud i Vitalie Rimbaud |
| Germans | Isabelle Rimbaud i Vitalie Rimbaud |
Premis | |
Signatura  | |
          | |
Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, 20 d'octubre del 1854-Marsella, 10 de novembre del 1891) fou un poeta francès.
Biografia
Nasqué al si d'una família de classe mitjana de Charleville, al departament de les Ardenes, al nord-est de França. De petit, Rimbaud va ser molt neguitós, tot i que fou un estudiant brillant. A l'edat de quinze anys, ja havia estat guardonat amb molts premis i havia compost versos originals de gran qualitat i diàlegs en llatí.
El 1870, el seu mestre, Georges Izambard, esdevingué el seu primer mentor literari, i els seus versos en francès van adquirir ràpidament una qualitat superior. Sovint fugia de casa seva i molt possiblement, en una d'aquestes fugides, participà breument en la Comuna de París, el 1871, cosa que va retratar al seu poema L'Orgie parisienne ou Paris se repeuple (L'orgia parisenca o París es repobla).
Probablement, fou víctima d'un atac sexual per part de soldats comuners embriacs. El seu poema Le Coeur supplicié (El cor torturat) ho suggereix. Aleshores, es va tornar anarquista i començà a beure i divertir-se colpint els burgesos locals amb les seves robes esparracades i el seu cabell llarg. Al mateix temps, escrigué a Izambard i Paul Démenty sobre el seu mètode per a assolir la transcendència poètica o el poder visionari mitjançant "una llarga, immensa i racional bogeria de tots els sentits" (Les lettres du voyant- Les cartes del vident). Va tornar a París a finals de setembre del 1871 davant la invitació de l'eminent parnassià Paul Verlaine (profundament impressionat per la lectura de l'obra mestra de Rimbaud: Le bateau ivre- El vaixell embriac).
Rimbaud va viure per poc de temps a casa de Verlaine, i es va traslladar a cases d'amics comuns, com el nord-català Ernest Cabaner o Charles Cros. El poeta Verlaine, d'orientació bisexual, ràpidament es va enamorar d'aquell ombrívol i alt adolescent, d'ulls blaus i cabell castany, i immediatament van esdevenir amants; portaren en endavant una vida dissoluta de vagabunds, embriacs d'absenta i haixix. Així van escandalitzar l'elit literària parisenca, indignada particularment pel comportament de Rimbaud, l'arquetípic enfant terrible. Al llarg d'aquest període, va continuar escrivint els seus contundents, visionaris versos moderns, superant el seu mestre, Charles Baudelaire.
La turbulenta relació homosexual entre Rimbaud i Verlaine els va conduir a Londres el 1872, i Verlaine abandonà la seva esposa i el seu fill (als quals acostumava a maltractar en extrem durant les seves ires causades per l'alcohol).
El juliol del 1873, després d'una brega particularment violenta a l'estació de trens de Brussel·les, Verlaine va disparar al canell de Rimbaud. Tement per la seva vida, Rimbaud va cridar la policia. Verlaine va ser arrestat i sotmès a un humiliant examen mèdic legal, de manera que es va considerar la comprometedora correspondència i les acusacions de l'esposa de Verlaine quant a la naturalesa de l'amistat entre aquests dos homes. El jutge va ser implacable i, malgrat que Rimbaud va retirar la denúncia, Verlaine va ser condemnat a dos anys de presó.
Rimbaud tornà a Charleville i completà Une saison en enfer (Una temporada a l'infern) en prosa, amplament considerada una de les obres pioneres del modern mètode simbolista d'escriptura i descripció d'aquella vida de "drôle de ménage" ('estranya parella') amb Verlaine, el seu "pitoyable frère" ('penós germà') i "vierge folle" ('verge foll') del qual n'era "l'époux infernal" ('l'espòs infernal'). El 1874, retornà a Londres amb el poeta Germain Nouveau, amb qui posà la seva rupturista Illuminations, incloent-hi els primers dos poemes de rima lliure, en francès.
Rimbaud i Verlaine es retrobaren per darrera vegada el 1875, a Alemanya, quan Verlaine va recuperar la llibertat després de la seva falsa conversió al catolicisme. Aleshores, Rimbaud havia abandonat l'escriptura i havia optat per una vida estable de treball, fart ja de la salvatge existència anterior, segons alguns afirmaren o, ja que havia decidit fer-se ric i independent, per poder després convertir-se en un poeta i home de lletres lliure de penúries econòmiques, segons d'altres especularen.
Continuà viatjant extensament per Europa, normalment a peu. A l'estiu del 1876, s'enrolà com a soldat en l'exèrcit neerlandès per viatjar gratis a l'illa de Java (Indonèsia), on ràpidament desertà, i posteriorment tornà a França amb vaixell. Viatjà a Xipre i, el 1880, finalment, s'establí a Adén (Iemen), com a empleat de certa importància en l'Agència Bardey. Allà tingué diverses amants nadiues i durant un temps visqué amb una abissínia.
El 1884, deixà aquest treball i es convertí en mercader per compte propi a Harar, a l'actual Etiòpia. Va fer-hi una petita fortuna com a traficant d'armes fins que se li desenvolupà una sinovitis al genoll dret, que degenerà en carcinoma, la qual cosa el forçà a retornar a França el 9 de maig del 1891, on pocs dies després li hagueren d'amputar la cama. Finalment, morí a Marsella, el 10 de novembre, a l'edat de 37 anys.
Estil
Dedicà gran part de la seva obra a fer recerques poètiques sobre la llengua, amb neologismes i un ús abundant de les imatges i de la personificació com a recursos retòrics. El seu estil es basa en la musicalitat i en el domini dels sentits, així com en el rebuig de les convencions burgeses. Per aquest motiu, el decadentisme i el primer surrealisme el prengueren com a model estètic.
Obres
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Rimbaud |
- Poésies.
- Le bateau ivre (1871).
- Une Saison en Enfer (1873).
- Les illuminations (1874).
- Lettres.
Rimbaud ha estat traduït al català per Joan Brossa i per Josep Palau i Fabre, entre d'altres.