Estació de Montgat Nord: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Nombre de passatgers afegit
Línia 14: Línia 14:
|interurbans = {{BUS|1|inter|B30}}
|interurbans = {{BUS|1|inter|B30}}
|altres_transports =
|altres_transports =
|passatgers = 333.000
}}
}}
{{FixHTML|mid}}
{{FixHTML|mid}}
Línia 23: Línia 24:


Aquesta estació de la ''línia de Mataró'' es va construir anys més tard a l'arribada del ferrocarril, el ferrocarril de Barcelona a Mataró va entrar en servei el [[28 d'octubre]] de [[1848]], la primera línia de ferrocarril de la [[península Ibèrica]].<ref name="rod_cat">{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/msi-dgac/menuitem.e045213d896fc73484276c10b0c0e1a0/?vgnextoid=2f780453b5a66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2f780453b5a66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |títol=Conegueu la línia R1 |obra=Rodalies de Catalunya |editor=Generalitat de Catalunya |consulta=13 agost 2010 }}</ref> A [[Barcelona]] es va construir la terminal entre [[la Barceloneta]] i la [[Ciutadella de Barcelona|Ciutadella]], a la vora del [[El Torín|Torín]] a l'inici de la desapareguda [[Cementiri del Poblenou|avinguda del Cementiri]],{{Nota ref|On actualment hi ha el carrer del Doctor Aiguader, la platja de vies de l'Estació de França, el Passeig de Circumval·lació, i proseguint per l'Avinguda d'Icària.|grup=nota}} que posteriorment seria substituïda per l'[[Estació de les Rodalies]]. La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de [[Miquel Biada i Bunyol]] per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre [[Mataró]] i [[Barcelona]].<ref>{{ref-web|url=http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-194-65.htm |nom=Rafael |cognom=Alcaide González |títol=El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900 |obra=Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65) |editor=Universitat de Barcelona |data=1 agost 2005 |consulta=23 juliol 2010 }}</ref>
Aquesta estació de la ''línia de Mataró'' es va construir anys més tard a l'arribada del ferrocarril, el ferrocarril de Barcelona a Mataró va entrar en servei el [[28 d'octubre]] de [[1848]], la primera línia de ferrocarril de la [[península Ibèrica]].<ref name="rod_cat">{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/msi-dgac/menuitem.e045213d896fc73484276c10b0c0e1a0/?vgnextoid=2f780453b5a66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2f780453b5a66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |títol=Conegueu la línia R1 |obra=Rodalies de Catalunya |editor=Generalitat de Catalunya |consulta=13 agost 2010 }}</ref> A [[Barcelona]] es va construir la terminal entre [[la Barceloneta]] i la [[Ciutadella de Barcelona|Ciutadella]], a la vora del [[El Torín|Torín]] a l'inici de la desapareguda [[Cementiri del Poblenou|avinguda del Cementiri]],{{Nota ref|On actualment hi ha el carrer del Doctor Aiguader, la platja de vies de l'Estació de França, el Passeig de Circumval·lació, i proseguint per l'Avinguda d'Icària.|grup=nota}} que posteriorment seria substituïda per l'[[Estació de les Rodalies]]. La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de [[Miquel Biada i Bunyol]] per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre [[Mataró]] i [[Barcelona]].<ref>{{ref-web|url=http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-194-65.htm |nom=Rafael |cognom=Alcaide González |títol=El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900 |obra=Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65) |editor=Universitat de Barcelona |data=1 agost 2005 |consulta=23 juliol 2010 }}</ref>

L'any [[2016]] va registrar l'entrada de 333.000 passatgers.<ref>{{ref-web |url=http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/estadistica/anuari_estadistic/anuari_estadistic_2016/transports_i_mobilitat/602_Transport-per-ferrocarril.pdf |títol=Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril |editor=Departament de Territori i Sostenibilitat}}</ref>


{| class="bellataula" style="margin:0 auto; text-align:center;"
{| class="bellataula" style="margin:0 auto; text-align:center;"

Revisió del 21:06, 5 set 2018

Infotaula estacióMontgat Nord
Estació de Montgat Nord, al Camí Ral
Informació general
Zona tarifària1
AdreçaCamí Ral
MunicipiMontgat, Maresme
ServeisServei d'autobús urbà Aparcament
Propers trens79406 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Passatgers333.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Enllaços
InterurbansB30
Map
 41° 28′ 08″ N, 2° 17′ 13″ E / 41.46878°N,2.28682°E / 41.46878; 2.28682

Montgat Nord (abans anomenada Montsolís) és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Montgat a la comarca del Maresme. L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de la línia R1 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora.

Aquesta estació de la línia de Mataró es va construir anys més tard a l'arribada del ferrocarril, el ferrocarril de Barcelona a Mataró va entrar en servei el 28 d'octubre de 1848, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica.[1] A Barcelona es va construir la terminal entre la Barceloneta i la Ciutadella, a la vora del Torín a l'inici de la desapareguda avinguda del Cementiri,[nota 1] que posteriorment seria substituïda per l'Estació de les Rodalies. La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.[2]

L'any 2016 va registrar l'entrada de 333.000 passatgers.[3]

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalia de Barcelona
Molins de Rei
L'Hospitalet de Llobregat		 Montgat El Masnou Mataró
Calella
Blanes
Maçanet-Massanes


Rodalia de Girona
L'Hospitalet de Llobregat Montgat El Masnou Figueres
Portbou

Referències

  1. ↑ «Conegueu la línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 agost 2010].
  2. ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  3. ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.

Notes

  1. ↑ On actualment hi ha el carrer del Doctor Aiguader, la platja de vies de l'Estació de França, el Passeig de Circumval·lació, i proseguint per l'Avinguda d'Icària.

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_de_Montgat_Nord&oldid=20277454»