Moviment antiglobalització: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: - món es possible|publicació + món és possible|publicació
Normalització d'adreces
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:FSE2004.jpg|thumb|Manifestació contra la guerra al [[Fòrum Social]] Europeu ([[2004]])]]
[[Fitxer:FSE2004.jpg|thumb|Manifestació contra la guerra al [[Fòrum Social]] Europeu ([[2004]])]]
El '''moviment antimundialització''' o '''antiglobalització''' és un conjunt de diversos grups polítics i socials, que protesten contra el procés d'[[globalització|integració econòmica mundial]], dirigit per organismes com ara l'[[Organització Mundial del Comerç]], el [[Fons Monetari Internacional]] i el [[Banc Mundial]] i la majoria de les grans [[Multinacional|empreses multinacionals]]. Davant el fet que molts aspectes de la vida social local són influïts per organitzacions llunyanes<ref>{{GEC|0251176|mundialització}}</ref> volen una alternativa a l'[[economisme]] doctrinari del [[Fòrum Econòmic Mundial]] sota el lema «un altre món és possible».<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Forum social Mundial:un altre món és possible|publicació=TV3 Notícies|url=http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/latituds/forum-social-mundialun-altre-mon-es-possible/video/2751250/|data=29/06/2010}}</ref> També es diu moviment altermundialista o altermundista.<ref>{{Ref-web|url=https://www.parlament.cat/web/documentacio/recursos-documentals/tesaurus/navegador/index.html?p_accio=DET&p_tes=EU&p_lt=9204|títol=moviment antiglobalització|consulta=2017-12-06|obra=Navegador tesaurus|editor=Parlament de Catalunya|data=''s.d''}}</ref> El sociòleg francès [[Pierre Bourdieu]] (1930-2002) va ser un dels inspiradors intel·lectuals del moviment.<ref>{{Ref-web|url=https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2002/piebou/|títol=Exposiciò bibliogràfica. Pierre Bourdieu, l'últim gran sociòleg|consulta=2017-12-06|editor=UAB - Biblioteca de Ciències Socials|data=2002}}</ref>
El '''moviment antimundialització''' o '''antiglobalització''' és un conjunt de diversos grups polítics i socials, que protesten contra el procés d'[[globalització|integració econòmica mundial]], dirigit per organismes com ara l'[[Organització Mundial del Comerç]], el [[Fons Monetari Internacional]] i el [[Banc Mundial]] i la majoria de les grans [[Multinacional|empreses multinacionals]]. Davant el fet que molts aspectes de la vida social local són influïts per organitzacions llunyanes<ref>{{GEC|0251176|mundialització}}</ref> volen una alternativa a l'[[economisme]] doctrinari del [[Fòrum Econòmic Mundial]] sota el lema «un altre món és possible».<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Forum social Mundial:un altre món és possible|publicació=TV3 Notícies|url=http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/latituds/forum-social-mundialun-altre-mon-es-possible/video/2751250/|data=29/06/2010}}</ref> També es diu moviment altermundialista o altermundista.<ref>{{Ref-web|url=https://www.parlament.cat/web/documentacio/recursos-documentals/tesaurus/navegador/index.html?p_accio=DET&p_tes=EU&p_lt=9204|títol=moviment antiglobalització|consulta=2017-12-06|obra=Navegador tesaurus|editor=Parlament de Catalunya|data=''s.d''}}</ref> El sociòleg francès [[Pierre Bourdieu]] (1930-2002) va ser un dels inspiradors intel·lectuals del moviment.<ref>{{Ref-web|url=https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2002/piebou|títol=Exposiciò bibliogràfica. Pierre Bourdieu, l'últim gran sociòleg|consulta=2017-12-06|editor=UAB - Biblioteca de Ciències Socials|data=2002}}</ref>


Les principals crítiques són la falta de [[transparència]] i de participació ciutadana, l'absoluta insostenibilitat del sistema i el fet que beneficia bàsicament a les [[empresa transnacional|empreses transnacionals]] i als individus més rics. Molts ciutadans se senten ben lluny dels partits polítics que es presenten a les eleccions i sovint s'organitzen en moviments temàtics de protestació extraparlementària.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=697326|títol=Les ideologies polítiques|consulta=2017-12-06|obra=Diari escola|editor=VilaWeb|data=26/05/2003}}</ref>
Les principals crítiques són la falta de [[transparència]] i de participació ciutadana, l'absoluta insostenibilitat del sistema i el fet que beneficia bàsicament a les [[empresa transnacional|empreses transnacionals]] i als individus més rics. Molts ciutadans se senten ben lluny dels partits polítics que es presenten a les eleccions i sovint s'organitzen en moviments temàtics de protestació extraparlementària.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=697326|títol=Les ideologies polítiques|consulta=2017-12-06|obra=Diari escola|editor=VilaWeb|data=26/05/2003}}</ref>

Revisió del 10:05, 7 set 2018

Fitxer:FSE2004.jpg
Manifestació contra la guerra al Fòrum Social Europeu (2004)

El moviment antimundialització o antiglobalització és un conjunt de diversos grups polítics i socials, que protesten contra el procés d'integració econòmica mundial, dirigit per organismes com ara l'Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial i la majoria de les grans empreses multinacionals. Davant el fet que molts aspectes de la vida social local són influïts per organitzacions llunyanes[1] volen una alternativa a l'economisme doctrinari del Fòrum Econòmic Mundial sota el lema «un altre món és possible».[2] També es diu moviment altermundialista o altermundista.[3] El sociòleg francès Pierre Bourdieu (1930-2002) va ser un dels inspiradors intel·lectuals del moviment.[4]

Les principals crítiques són la falta de transparència i de participació ciutadana, l'absoluta insostenibilitat del sistema i el fet que beneficia bàsicament a les empreses transnacionals i als individus més rics. Molts ciutadans se senten ben lluny dels partits polítics que es presenten a les eleccions i sovint s'organitzen en moviments temàtics de protestació extraparlementària.[5]

Les diferents organismes antimundialistes formen una xarxa informal i organitzada de manera descentralitzada. Aquest moviment engloba organitzacions no governamentals (ONG), grups socialdemòcrates com Attac, col·lectius com Sense Terra, Via Campesina i la Confédération Paysanne de José Bové,[6] ecologistes com Greenpeace, socialistes, anarquistes, etc. Sovint organitzen protestes i conferències alternatives a l'ocasió de trobades de les forces económiques i polítiques pro mundialització.[7] Una de les primeres protestes massives es van organitzar a Seattle el 1999 a l'ocasió de la cimera de l'Organització Mundial del Comerç. El documental Rosa de foc de J.A. Fernàndez descriu tal manifestació a Barcelona el 2001. A costat de les grans manifestacions, el fenomen s'ha transformat en una multitud de petites lluites amb ciutadans connectats a través de la xarxa que miren d'influir en diversos àmbits locals per fer un món que no segueixi el diktat neoliberal.[7]

Vegeu també: Antisistema, Grup d'afinitat, i Localisme

Referències

  1. ↑ «Moviment antiglobalització». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Forum social Mundial:un altre món és possible». TV3 Notícies, 29-06-2010.
  3. ↑ «moviment antiglobalització». Navegador tesaurus. Parlament de Catalunya, s.d. [Consulta: 6 desembre 2017].
  4. ↑ «Exposiciò bibliogràfica. Pierre Bourdieu, l'últim gran sociòleg». UAB - Biblioteca de Ciències Socials, 2002. [Consulta: 6 desembre 2017].
  5. ↑ «Les ideologies polítiques». Diari escola. VilaWeb, 26-05-2003. [Consulta: 6 desembre 2017].
  6. ↑ «La esquerra verda Francesa». Racó Català, 01-02-2007. [Consulta: 6 desembre 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Què se n'ha fet, del moviment antiglobalització?». TV3, 05-11-2013.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment antiglobalització
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moviment_antiglobalització&oldid=20280979»