Jahvè (nom propi de Déu)

Jahvè

יְהֹוָה‎
Tipus	teònim Noms de Déu en el judaisme deïtat
Context
Basat en	Jahvè
Altres
Equivalent	Sabaot, Déu, Déu en el judaisme, Jahvè, Tianzhu (en) i Shangdi

Tetragràmaton

Jehovà o Jahvè és, segons la Bíblia on apareix citat unes 7.000 vegades, el nom propi de Déu. És una de les transcripcions de יהוה. Aquestes lletres corresponen aproximadament a YHWH, YHVH, JHWH o JHVH, segons la transliteració escollida (les vocals no s'escriuen en hebreu antic). Aquest grup de quatre lletres s'anomena tetragrama o "tetragràmaton".

Significat

Segons la tradició jueva, el tetragrama està relacionat amb la forma causativa de l'imperfectiu del verb hebreu הוה (ha·wah, "ser, esdevenir"), i voldria dir "(Ell) farà -o fa- que s'esdevingui".

Algunes tradicions li donen el significat de "L'Ésser Immutable". Segons la Bíblia, així es va revelar a Moisès (Èxode 3:14 i 6:2-8). Aquestes ho justifiquen amb l'argument que el tetragrama vindria de tres formes verbals amb la mateixa arrel YWH: les paraules HYH haya [היה]: "ell era", HWH howê [הוה]: "ell és", i YHYH yihiyê [יהיה]: "ell serà" es combinarien per donar la idea d'atemporalitat.

Transcripcions

Jehovà és potser la forma del nom diví més coneguda en català, fins i tot en Jacint Verdaguer la va fer servir en obres seves, com ara "Canigó". De tota manera s'ha de dir que existeixen altres variants del mateix nom: Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh, etc. Això és degut a 2 raons principalment: la primera, que en l'alfabet hebreu antic no s'escrivien les vocals, per tant es desconeix si aquestes eren EOA, AE, UO o d'altres. La segona, que arran de la prohibició de pronunciar el nom diví entre els jueus, aquesta pronunciació va desaparèixer completament.

La transcripció del tetragrama com a "Jehovà" va ser un intent dels teòlegs cristians de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalització" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i sota les consonants són ajuts a la lectura introduïts a posteriori, per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Déu). Aquesta reconstrucció, però, sembla ser una de les menys plausibles, ja que els diacrítics corresponen a la vocalització de אֲדֹנָי (Adonai, "el meu Senyor" ( ^? i  escolteu-ne la pronunciació en hebreu). La intenció original dels diacrítics de יְהֹוָה, doncs, no era fer que יהוה es pronunciés /jehowah/, sinó recordar al lector que en arribar a aquesta paraula, per a no contravenir la inefabilitat del nom de la divinitat (els jueus van deixar de pronunciar el nom de Déu cap al segle III presumiblement per aquesta raó, vegeu els Deu Manaments), havia de dir "Adonai".

Pronunciació

Malgrat que la pronunciació del nom de Déu no està clara, sí que és possible d'esbrinar-la fins a cert punt segons els compostos hebreus. Tot seguit es mostren en aquesta taula alguns exemples.

Nom en Hebreu	transcripció	Forma del nom en català	Significat
יאזניהוּ	ya'ăzanyâh	Jaazanies	Jah escolta
יאשׁיּהו	yô'shîyâh	Josies	Aquell guarit per Jah
יאתרי	ye'âtheray	Jeaterai	Guiat per Jah
יבחר	yibchar	Ibhar	Jah tria
יבניה	yibneyâh	Ibneies	Jah construeix
יבניּה	yibnîyâh	Ibnijes	Aquell a qui Jah edifica
יברכיהוּ	yeberekyâhû	Jeberequies	Jah beneeix
יגדּליהוּ	yigdalyâhû	Igdalies	Jah és gran
ידידיה	yedîydeyâh	Jedidies	Estimat per Jah
ידיה	yedâdâh	Jedaies	Alabat per Jah
ידעיה	yeda'yâh	Jedaies	Jah ha sabut
יהּ	yâhh	Jah	Jah (forma curta del nom diví)
יהוּא	yêhû'	Jehu	Jah és Ell
יהואחז	yehô'âchâz	Jehoacaz	Jehovà ha mesurat
יהואשׁ	yehô'âsh	Jehoas	Donat per Jah
יהוה	yehôvâh	Jehovah	Jehovà o Yavé (forma llarga del nom diví)
יהוזבד	yehôzâbâd	Jehozabad	Jehovà ha proveït
יהוחנן	yehôchânân	Jehohanan	Jehovà ha donat
יהוידע	yehôyâdâ‛	Jehoiadà	Jehovà sap
יהויכין	yehôyâkîyn	Jehoiaquin	Jehovà estableix
יהויקים	yehôyâqîym	Jehoiaquim	Jehovà aixeca
יהויריב	yehôyârîyb	Jehoiarib	Jehovà lluita
יהונדב	yehônâdâb	Jehonadab	Jehovà ho vol
יהונתן	yehônâthân	Jonatàs o Jehonathan	Jehovà ha donat
יהוסף	yehôsêph	Josep	Jehovà ha afegit
יהועדּה	yehô‛addâh	Jehoadà	Jehovà ha engalanat
יהועדּן	yehô‛addân	Jehoaddan	Jehovà s'alegra
יהוצדק	yehôtsâdâq	Jehozadac o Josedec	Jehovà és just
יהורם	yehôrâm	Jehoram o Joram	Jehovà és exaltat
יהושׁבע	yehôsheba‛	Jehoseba	Jehovà ha jurat
יהושׁבעת	yehôshab‛ath	Jehosabeat	Jehovà és una promesa
יהושׁע	yehôshûa‛	Josuè o Jehosuè	Jehovà és salvació
יהושׁפט	yehôshâphâṭ	Jehosafat	Jehovà ha jutjat

Origen de la creença en Jehovà com a Déu únic

Hi ha estudiosos que creuen que la creença monoteista en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'Aton imposada per Akhenaton i que podria haver estat duta fins a terres aramees a través dels apiru, un poble que havia saquejat l'Egipte antic; aquesta teoria, però, no compta amb gaires proves sòlides que la recolzin.

Altres creuen que es tracta d'una evolució local dels déus de la zona: si bé la gran majoria de creences hi eren politeistes, també era habitual que hi hagués un déu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un déu únic.

Les inscripcions més antigues que fan esment de Jehovà semblen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos éssers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Així, una gerra de ceràmica trobada a Kuntillet Ajrud, datada entre el 950 i el 850 aC, portava la inscripció: "A Yahweh de Samaria i a la seva Aixera". Una altra inscripció trobada en una tomba de Jirbet el-Qom, datada entre el 800 i 700 aC, diu: "Que Yhaweh beneeixi a Uriyahu, ja que la seva Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deessa. Cap així la possibilitat que Jehovà evolucionés d'un consort de la deessa que va acabar adoptant el paper principal.

Segons l'arqueòleg William G. Dever, els hebreus adoraven diferents déus: Jehovà va evolucionar d'un simple déu consort de la deessa Aixera passant a adoptar el paper de Déu nacional i finalment sent venerat com a Déu únic. La classe política dominant, influenciada pels perses (practicants d'un zoroastrisme de caràcter monoteista), va rebutjar la resta de divinitats convertint la majoria dels hebreus a una nova religió igualment monoteista.

Al·leluia

L'expressió 'Al·leluia' significa lloeu Jah, forma abreujada de 'Jehovà'

Bibliografia

• W. G. Dever. Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud. Bulletin of the American Schools of Oriental Research nº 255. Pp. 21-37. 1984. (anglès)

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jahvè

• Alfa i omega