Línia R3 (Rodalia de Barcelona): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m 9pm ha mogut Línia 3 (Rodalia de Barcelona) a Línia R3 (Rodalia de Barcelona) : Facilitar busqueda a buscadors i harmonització amb la resta de pagines d'altres idiomes
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 20: Línia 20:
| rodalia girona = RG1
| rodalia girona = RG1
| mitjanacat = R11,R12,R13,R14,R15,R16,MD,LD
| mitjanacat = R11,R12,R13,R14,R15,R16,MD,LD
| metro de barcelona = L1,L3,L5,L6,L7,L9N,L10
| metro de barcelona = L1,L3,L5,L6,L7,L9N,L10N
| FGCvalles = S1,S2,S5,S6,S7
| FGCvalles = S1,S2,S5,S6,S7
| cremallera = cnuria-t
| cremallera = cnuria-t

Revisió del 03:31, 8 set 2018

Infotaula xarxa de transportsLínia 3
L'Hospitalet - Vic / La Tor de Querol
TerritoriAlta i Baixa Cerdanya, Barcelonès, Osona, Ripollès, Vallès Occidental i Oriental
Tipus serveirodalia i regional
Entrada en servei1879
Longitud165,9 km
Estacions34
OperadorRenfe
AutoritatATM Barcelona
Dades tècniques
Vehiclessèrie 447
Electrificació3 kV CC
Ample ferroviari1.668 mm
Enllaç amb:
Metro de Barcelona
FGC Vallès
Rodalia de Barcelona
Rodalia de Girona
Cremallera C.Núria
Regionals
Línia d'alta velocitatAvant

La línia 3 (R3) és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif. El servei connecta les estacions de l'Hospitalet de Llobregat i Vic, i alguns amb destí final a Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà o la Tor de Querol. També és coneguda com la línia de Puigcerdà, línia del Nord, o el Transpirinenc.

Història

Rodalies

Traçat del tren de via única a Mollet.
Estació de la Garriga.

El 1980 RENFE va crear Cercanías,[1] en el marc d'un pla de millores per "trencar la mala imatge de Renfe", que va suposar la instauració de 162 serveis de rodalia nous i la millora d'altres existents,[2] el Plan General Ferroviario va suposar la modernització de la xarxa.[3] El 1984 la companyia va passar a organitzar-se en unitats de negoci creant Cercanías Renfe, posteriorment Rodalies Renfe a Catalunya, i l'any 1985 es va reoganitzar i va sorgir un nou disseny per al servei de rodalia.[4]

Anteriorment Renfe Operadora utilitzava una C de Cercanías per numerar les línies, en aquest cas C3.[5] Posteriorment van conviure amb la R de Rodalies fins al traspàs del servei de "Rodalies Barcelona" a la Generalitat de Catalunya, que es va fer efectiu l'1 de gener de 2010,[6] i la lletra R va passar a ser l'única lletra distintiva dels serveis de rodalia de Barcelona.[7] Antigament els trens al Pirineu formaven part de la unitat de negoci de Mitjana Distància i el servei s'anomenava Ca5.[8]

Línia

Estació de Vic.
Encreuament d'unitats elèctriques de la sèrie 447 de Renfe Operadora a l'estació de Ripoll.
Pont del tren a La Molina.
Estació de la Tor de Querol.

La història de la línia de Barcelona a Ripoll, Puigcerdà i la Tor de Querol té dues etapes molt diferenciades, amb l'estació de Ripoll com a nexe d'unió.[9]

La primera es remunta a mitjan segle XIX, quan la necessitat de connectar els jaciments carbonífers d'Ogassa amb les noves indústries de Barcelona va determinar la construcció de la línia ferroviària de Barcelona a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, que disposaria d'un ramal fins a les instal·lacions mineres. El nou ferrocarril entrà en servei en successives etapes: de Granollers a Vic (1875), de Vic a Torelló i de Torelló a Sant Quirze de Besora (1879), de Sant Quirze de Besora a Ripoll i de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (1880). Posteriorment es va construir una nova línia directa per la part sud entre Granollers i Montcada, ja que fins llavors els trens de Sant Joan utilitzaven el traçat de la línia de Girona entre Granollers i Barcelona. Cal esmentar que la secció entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses va ser clausurada els anys 80 i convertida en via verda.[9]

Per la seva part, la línia de Ripoll a Puigcerdà, el denominat Ferrocarril Transpirinenc, va néixer amb la idea de comunicar amb la xarxa francesa, però la dificultat de les seves obres en va endarrerir molts anys la construcció. El primer tram de Ripoll a Ribes de Freser es va inaugurar el 1919, però el tram més complex, entre Ribes de Freser i la Molina (amb els túnel de Toses i el túnel helicoïdal denominat del Cargol) no entraria en servei fins al 1922, si bé la línia arribà ja a Puigcerdà a finals d'aquell mateix any. El 1929 el traçat s'amplià fins a l'estació internacional de la Tor de Querol per enllaçar amb la nova línia transpirinenca francesa (Línia del Pimorent) i amb el ferrocarril de via estreta de Vilafranca del Conflent (El Tren Groc).[9]

Característiques generals

Transporta 6,6 milions de passatgers per any. En el tram l'Hospitalet - Vic transporta de mitjana 20.956 viatgers en dia laborable, en el tram Vic - la Tor uns 1.885 viatgers/dia laborable i circulen una mitjana de 76 trens cada dia laborable de la sèrie 447.[9]

El servei transcorre principalment per les següents línies de ferrocarril:

Un total de 77 quilòmetres de longitud fins a Vic fent parada a 20 estacions, i 165,9 km fins a la Tor de Querol recorrent per 34 estacions i parant-ne a 23. A l'àrea metropolitana de Barcelona té connexions amb les línies R1, R2, R4, R7 i serveis regionals de Rodalies de Catalunya, serveis d'alta velocitat i llarga distància i metro de Barcelona. Al Pirineu amb el Cremallera de Núria, l'autobús de l'estació d'esquí de la Molina, el Tren Groc i TER de (SNCF).[9]

Les estacions terminals són l'Hospitalet de Llobregat al sud, i al nord ho poden ser Granollers-Canovelles, la Garriga, Vic, Ripoll, Ribes de Freser, la Molina (durant la temporada d'esquí), Puigcerdà i la Tor de Querol.[10]

Futur

Donat que des de Montcada Bifurcació el recorregut es fa íntegrament en via única i que condiciona les freqüències de pas, està previst la duplicació de la línia Barcelona-Ripoll fins a Vic o Torelló. Per altra banda la construcció de la Línia Castelldefels-Cornellà-Barcelona podria suposar el perllongament del servei a Castelldefels o Vilanova i la Geltrú. També quedaria per resoldre: La modernització del tram que va des de la frontera francesa fins a la Tor de Querol, que des del 1929 que no se li ha fet cap manteniment ni modernització. La posada de trens mes cómodes pels que fan tot el recorregut. Reduir el temps de durada del tot el recorregut que està ara en 3h 6min.

Tren Blanc

L'anomenat Tren Blanc és un servei que circula entre l'Hospitalet i la Molina durant la temporada d'esquí i efectua parada en 11 estacions entre elles Granollers, Vic, Ripoll i Ribes de Freser.[10]

Estacions

Hi ha quatre estacions de la línia que estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català:

Estació Municipi Correspondències Zona renfe Zona ATM
L'Hospitalet de Llobregat l'Hospitalet de Llobregat 1 1
Torrassa L'Hospitalet de Llobregat 1 1
Sants Barcelona 1 1
Plaça de Catalunya Barcelona 1 1
Arc de Triomf Barcelona 1 1
La Sagrera - Meridiana Barcelona 1 1
Sant Andreu Arenal Barcelona 1 1
Torre Baró Barcelona 1 1
Montcada Bifurcació Montcada i Reixac 1 1
Montcada i Reixac - Sant Joan sense servei
Montcada-Ripollet Montcada i Reixac 1 1
Santa Perpètua de Mogoda Santa Perpètua de Mogoda 2 2D
Mollet - Santa Rosa Mollet del Vallès 2 2D
Parets del Vallès Parets del Vallès 3 2D
Montmeló Nord Montmeló 2 2D
Granollers-Canovelles Granollers 3 3D
Les Franqueses del Vallès Les Franqueses del Vallès 3 3D
Llerona sense servei
La Garriga La Garriga 4 4F
Figaró Figaró-Montmany 4 4F
Sant Martí de Centelles Sant Martí de Centelles 4 4F
Centelles Centelles 5 5F
Balenyà - els Hostalets Balenyà 5 5F
Balenyà-Tona-Seva Seva 5 5F
Taradell - Mont-rodon sense servei
Vic Vic 6 6D
Manlleu Manlleu - -
Torelló Torelló - -
Borgonyà Sant Vicenç de Torelló - -
Sant Quirze de Besora Sant Quirze de Besora - -
La Farga de Bebié Montesquiu - -
Ripoll Ripoll - -
Campdevànol Campdevànol - -
Aigües de Ribes sense servei
Ribes de Freser Ribes de Freser - -
Planoles Planoles - -
Toses Toses - -
La Molina Alp - -
Urtx-Alp Fontanals de Cerdanya i Alp - -
Queixans sense servei
Puigcerdà Puigcerdà - -
La Tor de Querol - Enveig Enveig i La Tor de Querol Tren groc - -


Referències

  1. ↑ «Memoria de sostenibilidad 2003» (en castellà). Cercanías Renfe. [Consulta: 18 maig 2012].
  2. ↑ «Plan de modernización para el decenio de los ochenta: Presidente de Renfe "Intentamos romper la mala imagen de Renfe"» (en castellà). La Vanguardia, 22-03-1980. [Consulta: 18 maig 2012].
  3. ↑ Ramos Melero, Rodolfo. «El futuro de la política ferroviaria en España» (en castellà). Información Comercial Española (ICE), 01-07-2002. [Consulta: 18 maig 2012].
  4. ↑ «Efemérides de la infraestructura y el ferrocarril españoles» (en castellà). Ministeri de Foment. [Consulta: 18 maig 2012].
  5. ↑ «Normalizada la circulación de la C3 de Renfe por una avería en el sistema de señalización». El Periódico de Catalunya, 04-02-2010. [Consulta: 19 maig 2012].
  6. ↑ «Quins canvis suposa el traspàs de Rodalies a la Generalitat?». 3cat24. CCMA. [Consulta: 31 març 2010].
  7. ↑ «Cercanías Barcelona cambiará de imagen corporativa tras su traspaso a la Generalitat». Cotizalia.com, 13-01-2012. [Consulta: 19 maig 2012].
  8. ↑ «Estudi de la xarxa ferroviària de viatgers a Catalunya». Generalitat de Catalunya, Març 2005. [Consulta: 19 maig 2012].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Línia R3». Rodalies.gencat.cat. Rodalies de Catalunya.
  10. ↑ 10,0 10,1 «R3 L'Hospitalet - Vic / Ripoll / Puigcerdà». Trenscat.com. [Consulta: 19 maig 2012].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia R3
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Línia_R3_(Rodalia_de_Barcelona)&oldid=20283801»