Humor aquós: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
Línia 11: Línia 11:


{{ORDENA:Humor Aquos}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Humor Aquos}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{autoritat}}
[[Categoria:Ull]]
[[Categoria:Ull]]
[[Categoria:Fluids corporals]]
[[Categoria:Fluids corporals]]

Revisió del 17:58, 21 set 2018

Infotaula anatomiaHumor aquós
Detalls
Llatíhumor aquosus Modifica el valor a Wikidata
Part decambra posterior i cambra anterior de l'ull Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD001082 Modifica el valor a Wikidata
TAA15.2.06.002 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 58819 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Terminologia anatòmica
Diagrama de la part anterior de l'ull humà (secció horitzontal del dret vist des de dalt).
1. Cristal·lí, 2. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristal·lí; 3. Cambra posterior i 4. Cambra anterior amb el 5. Trajecte de l'humor aquós; 6. Pupil·la, 7. Corneosclera, amb 8. Còrnia, 9. Sistema trabecular i canal de Schlemm. 10. Limbe esclerocornial i 11. Escleròtica; 12. Conjuntiva. 13. Úvea amb 14. Iris i 15. Cos ciliar

L'humor aquós és un líquid clar que flueix per la cambra anterior i la cambra posterior de l'ull.

L'humor aquós és secretat activament en els processos ciliars cap a la cambra posterior, passa per la pupil·la fins a la cambra anterior i abandona l'ull pel canal de Schlemm, situat a l'angle camerular (iridocorneal), el qual està en el limbe esclerocornial. Aquest només està en part en contacte amb l'humor aquós per la xarxa trabecular. Per ella passa l'humor aquós de la cambra anterior al conducte de Schlemm i d'aquest cap a les venes aquoses que el condueixen finalment al sistema venós coroïdal.

La seva producció és constant sent una aportació important de nutrients i oxigen per a la còrnia.

També té la funció de mantenir la seva pressió constant, el que ajuda a conservar la convexitat original de la còrnia. L'augment d'aquesta pressió constitueix el glaucoma.