Trotskisme

Portal de l'URSS

El trotskisme és la versió del marxisme desenvolupada per Lev Trotski, qui, considerant-se un marxista ortodox i un bolxevic defensava la creació d'una avantguarda del partit. Les idees polítiques de Trotski difereixen de les d'Stalin, sobretot en el punt de la necessitat d'una revolució proletària internacional, rebutjant així la teoria del socialisme en un sol país, així com en la defensa d'una vertadera dictadura del proletariat basada en principis democràtics. De fet, els trotskisme es presenta com un retorn al marxisme genuí tal com es practicava en la Revolució Russa i en els primers temps de la Komintern, oposant-se, doncs, a l'adulteració del marxisme perpetrada, segons els trotskistes, per Stalin i els seus seguidors.

Nombrosos grups, persones i col·lectius s'han definit com a trotskistes tot i mantenir interpretacions diferents dels escrits de Trotski.

Idees principals

Les idees principals del trotskisme són:

• Suport a l'estratègia de la revolució permanent, en oposició a la teoria de les dues fases dels seus adversaris, idees expressades per Trotski a La revolució permanent (1928) i Resultats i projectes (1906)
• Crítica a la direcció de la Unió Soviètica constituïda després de la mort de Lenin (1924), que, a partir de 1933, va dur a propugnar l'esclat d'una revolució a l'URSS en contra allò que els trotskistes defineixen com un estat obrer degenerat. Trotski va exposar aquests pensaments a La revolució traïda
• Suport a la revolució social als països capitalistes avançats mitjançant l'acció de masses de la classe obrera
• Suport a l'internacionalisme proletari

La Teoria de la Revolució Permament

Orígens

Segons Trotski, el terme trotskisme fou encunyat per Pavel Milyukov, (a vegades transliterat com a 'Paul Miliukoff'), l'ideòleg del Partit Constitucional Democràtic (Kadet) de Rússia. El 1905, Milyukov s'oposà durament a allò que ell anomenava trotskisme.

Durant la Revolució de 1905, Trotski, elegit president del Soviet de Sant Petersburg, defensaven la idea de dur a terme immediatament la revolució proletària mentre que els altres socialistes es mostraven partidaris de dur a terme primer una revolució burgesa capitalista que enderroqués un sistema feudal com ho era el tsarisme. Fou aleshores, que Trotski va desenvolupar la teoria de la Revolució Permanent com més tard fou coneguda.

Característiques

Fins 1905, assenyalava Trotski, els marxistes només havien teoritzat com es podia dur a terme una revolució en un país capitalista d'Europa per instaurar-hi el socialisme, la qual cosa, evidentment, deixava fora el cas de Rússia, considerada aleshores -i fins a la revolució de 1917- com un país que encara no havia arribat al capitalisme ja que encara es trobava en un estadi feudal amb una petita i feble burgesia. Amb la teoria de la Revolució Permanent, Trotski pretenia explicar com es podia arribar a establir el socialisme en un país endarrerit com Rússia, on no es complia el requisit d'haver-s'hi desenvolupat plenament la societat capitalista. Segons Trotski, a Rússia era només el proletariat qui podia enderrocar-hi el feudalisme comptant amb el suport de la pagesia, però la classe obrera no s'havia d'aturar pas ací sinó que havia d'aprofitar l'ocasió per dur a terme la seva revolució contra la feble classe capitalista, instaurant, doncs, un estat obrer, i fent una crida a la classe obrera dels països capitalistes avançats d'acudir en la seva ajuda, de tal manera que el socialisme pogués desenvolupar-se a Rússia i a tot arreu.

La revolució burgesa capitalista democràtica

Les revolucions esdevingudes a Gran Bretanya durant el segle XVII i a França el 1789 van abolir-hi el feudalisme i van crear les condicions necessàries per al desenvolupament del capitalisme. Ara bé, segons Trotski, aquesta mena de revolucions mai no s'esdevindran a Rússia. En la Revolució Francesa, França va viure alló que els marxistes denominen revolució burgesa democràtica, en la qual la burgesia enderrocà el feudalisme. Després, la burgesia va instaurar un règim d'institucions parlamentàries "democràtiques", però mentre que els drets democràtics eren garantits a la burgesia, no es concediren pas ni el sufragi universal ni el dret als treballadors a crear els seus sindicats ni a fer vaga sinó després de tot un procés de lluita per part de la classe obrera. Segons Trotski, a Rússia no hi havia pas una burgesia revolucionària il·lustrada que hi pugués exercir aquest paper. De fet, fins i tot en temps de les revolucions de 1848, la burgesia no va poder ni voler fer aquesta funció.

La feblesa dels capitalistes

Segons la teoria de la revolució permanent, als països on no s'ha completat la revolució burgesa democràtica, la classe capitalista s'oposa a la creació de qualsevol mena de situació revolucionària, principalment perquè tem que això pugui dur la classe treballadora a lluitar per la seva revolució en contra de la seva explotació pel capitalisme. Durant la Revolució de 1905, a Rússia la classe capitalista va acabar considerant necessari aliar-se amb els elements reaccionaris com ara la noblesa feudal terratinent i la mateixa autocràcia tsarista per protegir la seva propietat de l'expropiació per la classe obrera. Per tant, als països endarrerits, la classe capitalista és feble i incapaç de dur a terme el canvi revolucionari, ja que es troba lligada a la classe dels terratinents feudals. A més, segons Trotski, com que una gran part de la indústria russa s'havia originat gràcies a l'acció del govern, a vegades mitjançant subvencions, la classe capitalista hi estava vinculada a l'oligarquia dirigent; a més, la classe capitalista russa es trobava sota la dependència del capital europeu.

El paper de la classe obrera

En opinió de Trotski, en un país endarrerit només el proletariat, és a dir, la classe obrera, és capaç de dur a terme les tasques de la revolució burgesa. El 1905, la classe obrera russa, una minoria en una societat majoritàriament agrària, estava agrupada en grans fàbriques capitalistes i amuntegada en districtes obrers, la qual cosa, trencant amb l'aïllament de la vida a pagès, va comprendre que per emancipar-se necessitava dur a terme un gran esforç col·lectiu formant soviets, és a dir, consells d'obrers, que prengueren part en la Revolució. Per la seva banda, la pagesia no pot assumir aquesta tasca revolucionària perquè es troba escampada en petites explotacions al camp i, a més, forma un grup heterogeni on tant s'hi poden trobar pagesos rics que lloguen treballadors rurals (jornalers) i aspiren a esdevenir terratinents com també pagesos pobres que desitgen posseir més terra; per tant, la pagesia és incapaç, tal com, segons Trotski, ho demostra l'experiència històrica, d'actuar com a classe independent.

Així doncs, tot i ser una petita minoria a la societat russa, el proletariat dirigirà una revolució per emancipar la pagesia i, d'aquesta manera, assegurar-se'n el suport. Malgrat tot, la classe obrera trobarà necessari crear la seva pròpia revolució la qual, a més d'acomplir les tasques corresponents a la revolució burgesa, establirà un estat obrer.

La revolució internacional

Segons el marxisme clàssic, en un país agrari, com ara Rússia a principis del segle XX, prepara el camí només per al desenvolupament del capitalisme, ja que els pagesos alliberats esdevenen petits propietaris, productors i comerciants, la qual cosa duu a l'aparició de mercats que fan emergir una nova classe capitalista. Només en països capitalistes completament desenvolupats es poden posar les bases per construir-hi el socialisme.

Trotski admetia que, en un país com Rússia, un estat i una economia socialistes no podrien resistir-hi ni l'hostilitat del món capitalista ni tampoc les contradiccions de la seva endarrerida economia. Per tant, calia que la revolució es propagués ràpidament cap als països capitalistes, donant origen a una revolució socialista d'àmbit mundial. És, doncs, en aquest sentit que la revolució és permanent, movent-se primer del nivell burgès al proletari, i d'ací, ininterrompudament, cap a revolucions d'abast europeu o mundial. Fins aleshores, el socialisme havia vist el capitalisme com el seu rival a ser eliminat internacionalment. Aquesta idea fou admesa per tots els marxistes fins que, el 1924, Stalin va començar a defensar la idea del socialisme en un sol país.

El trotskisme busca, en aquest desenvolupament, encaminar el procés revolucionari soviètic. Un dels pilars fonamentals seria la teoria de "La revolució permanent" descrita en el seu llibre del mateix nom. Un altre dels documents fonamentals seria el Programa de Transició, escrit també per Trotski. La teoria del desenvolupament desigual i combinat fou una de les seves anàlisis per entendre l'evolució capitalista en els països colonials i semicolonials.

Trotski també va defensar mitjans que buscaven acabar amb el burocratisme dins del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), com la rotació de càrrecs. Va fer aportacions teòriques sobre el feminisme i l'art, i va defensar l'aprofundiment econòmic en el socialisme mitjançant plans quinquenals, que després van ser aplicats per Stalin.

Trotski va organitzar l'Oposició d'Esquerra Internacional, que fins l'ascens de Hitler el 1933, es considerà una fracció de la Internacional Comunista, tot i la persecució que els seus militants patien per part de l'Estalinisme.

A partir de la victòria del nazisme sobre la classe obrera alemanya i de la caracterització de la Tercera Internacional estalinista com a contrarevolucionària, Trotski va fer una crida per construir la Quarta Internacional i partits revolucionaris independents a cada país.

Als anys 30 va postular el centrisme en els partits socialistes per facilitar la inserció de grups trotskistes en el moviment obrer. Aquest treball s'havia de fer obertament i per un espai breu de temps, ja que després els trotskistes haurien de formar els seus propis partits i organitzacions.

Actualment existeixen, arreu del món, un nombre elevat d'organitzacions trotskistes que provenen de les agrupades en la Quarta Internacional. En el seu moment es van veure enfortides en certa manera per la per ells previst caiguda de la Unió Soviètica. En alguns països, com a França, Argentina i Bolívia, les organitzacions trotskistes tenen prou força.

A l'Estat espanyol han existit nombroses organitzacions trotskistes, entre les quals cal destacar la Lliga Comunista Revolucionaria (LCR), de la que en deriva Espacio Alternativo. També cal destacar el Partit Obrer Revolucionari (POR), actualment integrat a Esquerra Unida i Alternativa (EUIA).