Pierre Vilar: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Va néixer el [[3 de maig]] de [[1906]] a [[Frontinhan]], ciutat situada al [[Llenguadoc]]. Va estudiar [[Història]] a [[La Sorbona]], de la qual en fou catedràtic el [[1965]]. Membre de l'''École pratique des Hautes Études'' de [[París]], ha estat nomenat, entre d'altres, [[doctor honoris causa]] per les [[universitat de Barcelona|universitats de Barcelona]] i [[Universitat de València|València]]. |
Va néixer el [[3 de maig]] de [[1906]] a [[Frontinhan]], ciutat situada al [[Llenguadoc]]. Va estudiar [[Història]] a [[La Sorbona]], de la qual en fou catedràtic el [[1965]]. Membre de l'''École pratique des Hautes Études'' de [[París]], ha estat nomenat, entre d'altres, [[doctor honoris causa]] per les [[universitat de Barcelona|universitats de Barcelona]] i [[Universitat de València|València]]. |
||
El [[1987]] fou guardonat pel [[Congrés de Cultura Catalana]] i l'any [[2000]] li fou concedida la [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya]].<ref>DECRET 112/2000, de 6 de març de 2000, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.</ref> Fou membre corresponent estranger de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] (1958) i de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (1961). Vilar morí el [[7 d'agost]] de [[2003]] a [[Donapaleu]], població situada a la [[Baixa Navarra]]. |
El [[1987]] fou guardonat pel [[Congrés de Cultura Catalana]] i l'any [[2000]] li fou concedida la [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya]].<ref>DECRET 112/2000, de 6 de març de 2000, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.</ref> Fou membre corresponent estranger de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] (1958) i de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (1961). L'any [[1996]] se li va atorgar la [[Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats|Medalla d'Honor]] de la [[Xarxa Vives d'Universitats]]. |
||
Vilar morí el [[7 d'agost]] de [[2003]] a [[Donapaleu]], població situada a la [[Baixa Navarra]]. |
|||
==Activitat historiogràfica== |
==Activitat historiogràfica== |
||
Revisió del 13:56, 24 set 2018
Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar[a], (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità. És considerat una de les màximes autoritats en l'estudi de la Història de Catalunya, i d'Espanya, tant del període de l'Antic Règim com de l'Edat Contemporània.
Biografia
Va néixer el 3 de maig de 1906 a Frontinhan, ciutat situada al Llenguadoc. Va estudiar Història a La Sorbona, de la qual en fou catedràtic el 1965. Membre de l'École pratique des Hautes Études de París, ha estat nomenat, entre d'altres, doctor honoris causa per les universitats de Barcelona i València.
El 1987 fou guardonat pel Congrés de Cultura Catalana i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.[1] Fou membre corresponent estranger de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1958) i de l'Institut d'Estudis Catalans (1961). L'any 1996 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.
Vilar morí el 7 d'agost de 2003 a Donapaleu, població situada a la Baixa Navarra.
Activitat historiogràfica
Va coincidir com a estudiant amb Jean Paul Sartre i Paul Nizan. Com a deixeble d'Ernest Labrousse es va preocupar en la metodologia de la història, defensant la teoria de la Història total des d'una perspectiva materialista. Estimulat per Maurice Legendre va viatjar a Espanya l'any 1929, establint-se a Barcelona i relacionant-se amb Gonçal de Reparaz, Pau Vila o Pere Bosch-Gimpera.
Va ser professor de l'Institut Francès de Barcelona des de 1934, excepte en el període de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.[2] Durant les seves estades va investigar i va redactar la seva tesi doctoral Catalunya a l'Espanya Moderna (1962), considerada un clàssic de la historiografia i model de síntesi regional. La seva breu, però influent, Histoire de l'Espagne ("Història d'Espanya") va ser un èxit de vendes fins i tot abans de permetre's legalment la seva venda, prohibida durant el franquisme, i va continuar sent molt utilitzada en l'ensenyament i els ambients progressistes de la dècada del 1970 i 1980 del segle XX.
Activitat occitanista
Pèire Vilar fou el primer president del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, càrrec que ocupà tres anys (del 1978 fins al 1981).
Obra seleccionada
- 1947: Histoire de l'Espagne
- 1959: Le déclin catalan du bas Moyen-Âge. Hypothèses sur sa chronologie'
- 1962: La Catalogne dans l'Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales
- 1965: Crecimiento y desarrollo
- 1969: Oro y moneda en la historia
- 1975: Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII
- 1975: Historia marxista, historia en construcción
- 1980: Introducción al vocabulario del análisis histórico
- 1986: La guerre d'Espagne
- 1987-1990: Història de Catalunya (director), 8 volums
- 1995: Tres i quatre, autobiografía
Notes
- ↑ Conegut com a Pèire Vilar a Occitània i els Països Catalans
Referències
- ↑ DECRET 112/2000, de 6 de març de 2000, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ Vilagrasa Ibarz, Joan «Pierre Vilar i la geografia de Catalunya». Revista de geografia, 2, 2003. ISSN: 0048-7708.
Enllaços externs
- Taller Pierre Vilar
- Fons Pierre Vilar de la Universitat de Girona
- Pierre Vilar a la Societat Catalana de Geografia
- HISTÒRIA I SOCIOLOGIA DAVANT EL FENOMEN "NACIÓ" Fragment de Catalunya dins l'Espanya moderna
- Historiadors francesos
- Professors d'història
- Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya
- Membres corresponents de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC
- Acadèmics corresponents estrangers de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Persones de l'Erau
- Premi Internacional Ramon Llull
- Doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona
- Doctors honoris causa per la Universitat de València