Avinyó: diferència entre les revisions

Avinyó
	Escut d'armes Escut d'armes
Localització
	41° 51′ 47″ N, 1° 58′ 15″ E / 41.863°N,1.9707°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Bages
Capital	Avinyó
Població humana
Població	2.289 (2023) (36,22 hab./km²)
Llars	39 (1553)
Gentilici	Avinyonenc, avinyonenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat La Gavarresa
Superfície	63,2 km²
Banyat per	riera de Relat i Riera Gavarresa
Altitud	353
Limita amb	Santa Maria de Merlès ; Calders ; Artés ; Sallent ; Moià ; Sant Feliu Sasserra ; Santa Maria d'Oló ; Gaià
Organització política
• Alcalde	Eudald Vilaseca i Font
Identificador descriptiu
Codi postal	08279
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08012
Codi IDESCAT	080121
Altres
Agermanament amb	Lokireg (Bretanya)
Lloc web	avinyo.cat

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 20:56, 30 set 2018

Per a altres significats, vegeu «Avinyó (Valclusa)».

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages. Engloba els pobles d'Horta d'Avinyó, Santa Eugènia de Relat i Avinyó .

Entitat de població	Habitants
Avinyó	2.210
Horta d'Avinyó	62
Santa Eugènia de Relat	31
Urbisol	18

El terme municipal és situat majoritàriament a la dreta de la vall mitjana de la riera Gavarresa, tocant el Lluçanès, i és drenat per la riera de Relat.

Avinyó va pertànyer al monestir de Sant Pere de la Portella des del 1219, però passà més tard a la jurisdicció reial.

Història

Avinyó ha estat habitat des de temps prehistòrics com ho demostra els sepulcres megalítics trobats a Sant Marçal, que donen constància d'un poblat ibèric del segle VI aC.

En l'època feudal el poble tenia un castell que donava unitat al terme i que al llarg dels anys va anar canviant de propietaris. L'any 1803 fou venut a la Casa Verdaguer. Avui d'aquest castell no en queda rastre però es té constància que es trobava a un centenar de metres de l'actual cementiri.

L'any 1427 un terratrèmol que va sacsejar la comarca va fer caure una part del Pont Vell, una infraestructura essencial en l'antic Camí Ramader Central.

El 16 d'agost de 1714, evoca un record trist de l'escomesa que el poble lliurà contra les tropes franceses acabdillades per Felip d'Anjou. En l'alçament dels catalans contra les tropes de Felip V, el poble d'Avinyó va resistir heroicament en el pla on ara hi ha edificada la fàbrica de cal Morera. Després els francesos desfogaren el seu odi sobre la casa de la Vila i l'Església Parroquial.

El 16 de novembre de 1848, en el curs de la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina), Rafael Tristany, guerriller carlista, va derrotar i fer presoner a Avinyó el brigadier isabelí Manzano junt amb 700 soldats més. El general Tristany fou recompensat amb el títol de comte d'Avinyó. Durant aquesta guerra es va construir la torre del telègraf o Torre dels Soldats.

Llocs d'interès

Església Parroquial de Sant Joan d'Avinyó guarda algunes restes del seu origen romànic. Prop d'Avinyó hi tenim l'església de Santa Eugènia de Relat amb el seu campanar característic d'origen romànic del s. XI.

La Torre dels Soldats que havia estat una torre de telegrafia òptica. La torre és una construcció de planta quadrada de 5,50 m de costat, dues plantes d'alçada i terrassa espitllerada, feta amb murs de maçoneria de pedra i morter de calç, erigida per facilitar les comunicacions i allotjar una petita guarnició per a la defensa del territori. El nom de Torre dels Soldats ve de què la torre estava ocupada per militars que feien funcionar el telègraf i la protegien.La torre formava part de la xarxa catalana de telegrafia òptica militar construïda els anys 1848-1849 durant la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners. La torre forma part de la línia línia que començava a Barcelona i continuava cap a Vic per tornar a Barcelona era: Montjuïc (Barcelona) / Sant Pere Màrtir / Molins de Rei / Martorell / Esparreguera / Collbató / Can Maçana (bifurcació cap a Lleida) / Sant Salvador de Guardiola / Manresa (bifurcació cap a Solsona) / Sant Fruitós / Artés / Avinyó / Sant Feliu Sasserra / Prats de Lluçanès / Perafita / Santuari dels Munts / Orís / Sant Hipòlit de Voltregà / Vic (bifurcació cap a Olot) / Tona / Centelles / Puig-graciós / Granollers / Montornès / Sabadell / Montcada / Barcelona. No es disposa, de moment, de cap document de l'època que de manera directa mencioni la data de construcció de la Torre dels Soldats. El més probable és que fos construïda en la primera meitat de l'any 1849. Hi ha les dates de construcció d'algunes torres de la mateixa línia que la d'Avinyó: el telègraf d'Orís va ser instal·lat el mes de gener de 1849, pel febrer es treballava en el del Santuari de Els Munts i el de Prats fou acabat a mig mes de març del mateix any. La Generalitat de Catalunya la té catalogada amb data de 1854. Una data també possible si es té en compte que la xarxa no es desmantellà fins al 1862 i que durant aquest període s'anaren fent algunes ampliacions.Tampoc hi ha hi ha documentació sobre el grau de funcionament (nombre de missatges tramesos) de la xarxa catalana de telègraf òptic militar, ni, en particular, de la Torre dels Soldats. El cert és que a l'estiu de 1849 un cop acabada la construcció de la xarxa es va acabar també la Guerra dels Matiners. Tot i així la xarxa no fou desmuntada fins a l'any 1862. És de suposar que durant aquests anys en els quals la pacificació no era total hagués continuat funcionant. Alguns historiadors mencionen que durant la Tercera guerra carlina algunes d'aquestes torres foren reutilitzades com a punt de vigilància i control. Hi ha torres que mostren modificacions posteriors per a reforçar la seva defensa. Entre novembre de 2013 i febrer de 2014 es va realitzar una restauració que va permetre la consolidació dels elements existents i evitar danys més importants a curt termini. La restauració va anar precedida d'una excavació arqueològica dels rebliments dipositats a l'interior de l'edifici i ha consistit en la reposició de les parts de la construcció necessàries per garantir l'estabilitat de l'estructura.

Santa Eugènia de Relat és una església del segle XI situada al terme de Relat. És d'estil romànic i estava formada per una nau amb volta de canó, un sol absis i porta a la banda de migdia. Posteriorment fou modificada, renovada i ampliada successivament al final dels segles XVII i XIX. L’impressionant campanar de tres pisos, va ser restaurat a finals del s.XX
Sant Marçal de Relat.

Santa Maria d'Horta és una església romànica citada des d’abans del 1154 i esmentada com a parròquia Santa Maria d'Horta des de 1177. El segle XVII el temple fou ampliat i modificat amb la construcció de capelles laterals i posteriorment al segle XIX, es construí la façana actual. El temple romànic constava d’una nau rectangular coberta amb volta de mig punt i rematada, al cantó de llevant i per un absis semicircular amb arcuacions llombardes. En aquesta església fou enterrada Josefina Vilaseca i Alsina l’any 1952. Actualment, el seu cas està en procés de beatificació, impulsat des del Bisbat de Vic.

Pou de glaç d'Horta d'Avinyó s'havia utilitzat per a conservar-hi gel per a utilitzar-lo els mesos càlids de l’estiu. Està situat al carrer Nou d’Horta d’Avinyó, just al peu de la carretera B-431 que uneix Avinyó amb Artés. Construït probablement entre els segles XVIII i XIX.
Camí Ramader és una part del camí central de la ruta de la transhumància que travessava pel municipi d’Avinyó. El Camí anava des de Poblet fins al Carlit, a la Cerdanya francesa. Era transitat, sobretot, pel bestiar d’aquest monestir de l’orde del Cister. S’ha recuperat el tram que va del Pont Vell fins a Santa Creu de Jutglar amb un recorregut total de 20,33 km. El camí passa pel Pont Vell, creuant la riera de Relat, un dels punts de pas més significatius dins el terme d’Avinyó. El camí continua cap el pla de l’Oliva en direcció al Lluçanès. Entre la Torre dels Soldats i la casa de l’Oliva s’hi conserva més d’un quilòmetre de paret de pedra seca que marcava la carrerada i evitava que el bestiar envaís els conreus. Prop del Pont Vell, la casa de la Verdagueria era un important punt de parada. Hi havia lloc per tancar-hi els ramats i descansar els pastors. Els Camins Ramaders antigament eren una concessió reial de dret de pas per als ramats transhumants i bestiar de dins la comarca, que migraven estacionalment a la recerca de pastures, sobretot a l’hivern a planes i a l’estiu a les muntanyes. Degut aquest trànsit es va fer del tot necessari la creació d’aquests camins, per tal de que el bestiar hi pogués transitar sense problemes. Un dels camins més importants fou el Camí Ramader de Marina.

Festes locals

Avinyó celebra la seva Festa major el tercer cap de setmana de setembre. També es fa la Fira el segon diumenge de maig; la Fira fins al 2012 s'anomenava Fira-Festa i consistia en parades dels comerços i botigues del municipi. El 2012 la Fira d'Avinyó esdevé una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners. Hi ha activitats de recreació històrica per explicar com vivia la societat catalana de mitjans del segle XIX i els fets que van tenir lloc a Avinyó durant aquesta guerra.^[2]

També la Festa del Carnestoltes que se celebra el cap de setmana abans de la Quaresma és una de les festes més sonades de la comarca.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
26	32	39	476	933	1.718	1.767	1.757	1.505	1.510

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.576	1.618	1.659	1.587	1.744	1.720	1.917	2.047	2.048	2.048

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
2.003	2.000	1.999	2.046	2.073	2.122	2.222	2.336	2.328	2.275

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
2.212	2.250	2.289	2.270	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

↑ «Avinyonenc». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 26 setembre 2017].
↑ «Fira dels Matiners». [Consulta: 4 gener 2016].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avinyó

[1] «Avinyonenc». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 26 setembre 2017].

[2] «Fira dels Matiners». [Consulta: 4 gener 2016].

[1]

[2]

@@ Línia 53: / Línia 53: @@
 *[[Pou de glaç]] d'Horta d'Avinyó s'havia utilitzat per a conservar-hi gel per a utilitzar-lo els mesos càlids de l’estiu. Està situat al carrer Nou d’Horta d’Avinyó, just al peu de la carretera B-431 que uneix [[Avinyó]] amb [[Artés]]. Construït probablement entre els segles XVIII i XIX.
-*[[Camí Ramader Central|Camí Ramader]] és una part del camí central de la ruta de la [[transhumància]] que travessava pel municipi d’Avinyó.  El Camí anava des de Poblet fins al Carlit, a la Cerdanya francesa. Era transitat, sobretot, pel bestiar d’aquest monestir de l’[[Orde del Cister|Ordre del Cister]]. S’ha recuperat el tram que va del Pont Vell fins a [[Santa Creu de Jutglar]] amb un recorregut total de 20,33 km. El camí passa pel Pont Vell, creuant la riera de Relat, un dels punts de pas més significatius dins el terme d’Avinyó. El camí continua cap el pla de l’Oliva en direcció  al Lluçanès. Entre la [[Torre dels Soldats (Avinyó)|Torre dels Soldats]] i la casa de l’Oliva s’hi conserva més d’un quilòmetre de paret de [[Paret seca|pedra seca]] que marcava la carrerada i evitava que el bestiar envaís els conreus. Prop del Pont Vell, la casa de la Verdagueria era un  important punt de parada. Hi havia lloc per tancar-hi els ramats i descansar els pastors. Els Camins Ramaders antigament eren una concessió reial de dret de pas per als ramats transhumants i bestiar de dins la comarca, que migraven estacionalment a la recerca de pastures, sobretot a l’hivern a  planes i a l’estiu a les muntanyes. Degut aquest trànsit es va fer del tot necessari la creació d’aquests camins, per tal de que el bestiar hi pogués transitar sense problemes. Un dels camins més importants fou el [[Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès|Camí Ramader de Marina.]]
+*[[Camí Ramader Central|Camí Ramader]] és una part del camí central de la ruta de la [[transhumància]] que travessava pel municipi d’Avinyó.  El Camí anava des de Poblet fins al Carlit, a la Cerdanya francesa. Era transitat, sobretot, pel bestiar d’aquest monestir de l’[[orde del Cister]]. S’ha recuperat el tram que va del Pont Vell fins a [[Santa Creu de Jutglar]] amb un recorregut total de 20,33 km. El camí passa pel Pont Vell, creuant la riera de Relat, un dels punts de pas més significatius dins el terme d’Avinyó. El camí continua cap el pla de l’Oliva en direcció  al Lluçanès. Entre la [[Torre dels Soldats (Avinyó)|Torre dels Soldats]] i la casa de l’Oliva s’hi conserva més d’un quilòmetre de paret de [[Paret seca|pedra seca]] que marcava la carrerada i evitava que el bestiar envaís els conreus. Prop del Pont Vell, la casa de la Verdagueria era un  important punt de parada. Hi havia lloc per tancar-hi els ramats i descansar els pastors. Els Camins Ramaders antigament eren una concessió reial de dret de pas per als ramats transhumants i bestiar de dins la comarca, que migraven estacionalment a la recerca de pastures, sobretot a l’hivern a  planes i a l’estiu a les muntanyes. Degut aquest trànsit es va fer del tot necessari la creació d’aquests camins, per tal de que el bestiar hi pogués transitar sense problemes. Un dels camins més importants fou el [[Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès|Camí Ramader de Marina.]]
 == Festes locals ==

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)