Teixit cartilaginós: diferència entre les revisions
He posat exemples |
m Revertides les edicions de 88.27.249.144. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
El '''teixit cartilaginós'''<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0224746.xml|títol=teixit cartilaginós {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2018-10-02|llengua=ca}}</ref> (dit popularment ''tendrum'') és una varietat del [[teixit conjuntiu]], que està format per cèl·lules i [[matriu extracel·lular]]. Les característiques més essencials d'aquesta varietat són una matriu extracel·lular sòlida i [[cèl·lules]] allotjades en llacunes. |
El '''teixit cartilaginós'''<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0224746.xml|títol=teixit cartilaginós {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2018-10-02|llengua=ca}}</ref> (dit popularment ''tendrum'') és una varietat del [[teixit conjuntiu]], que està format per cèl·lules i [[matriu extracel·lular]]. Les característiques més essencials d'aquesta varietat són una matriu extracel·lular sòlida i [[cèl·lules]] allotjades en llacunes. |
||
És un teixit flexible i que té una bona resistència a la compressió. És [[vas sanguini|avascular]] i no té [[nervi|innervació]]. La seva funció és la de sustentació (com a teixit conjuntiu que és), i la de permetre un moviment gairebé lliure de fricció. Té el seu origen en el [[mesènquima]] |
És un teixit flexible i que té una bona resistència a la compressió. És [[vas sanguini|avascular]] i no té [[nervi|innervació]]. La seva funció és la de sustentació (com a teixit conjuntiu que és), i la de permetre un moviment gairebé lliure de fricció. Té el seu origen en el [[mesènquima]]. |
||
== Histogènesi == |
== Histogènesi == |
||
Revisió del 09:47, 3 oct 2018
El teixit cartilaginós[1] (dit popularment tendrum) és una varietat del teixit conjuntiu, que està format per cèl·lules i matriu extracel·lular. Les característiques més essencials d'aquesta varietat són una matriu extracel·lular sòlida i cèl·lules allotjades en llacunes.
És un teixit flexible i que té una bona resistència a la compressió. És avascular i no té innervació. La seva funció és la de sustentació (com a teixit conjuntiu que és), i la de permetre un moviment gairebé lliure de fricció. Té el seu origen en el mesènquima.
Histogènesi
El cartílag part en origen del mesènquima. Les cèl·lules mesenquimàtiques es transformen en condroblasts, condensant-se en una regió anomenada centre de condrificació. Aquí és on es comença a sintetitzar la matriu cartilaginosa. D'aquesta forma les cèl·lules es van distanciant més i més a causa de l'existència d'aquesta matriu cartilaginosa, i queden allotjades en llacunes, una de les característiques bàsiques d'aquest teixit.
Una vegada queden allotjades en aquestes llacunes, els condroblasts passen a denominar-se condròcits. El mesènquima perifèric es transforma, tanmateix, en el pericondri.
Una vegada formada la placa cartilaginosa, aquesta segueix creixent. Els condroblasts mantenen la seva capacitat de divisió. Al dividir-se formen els grups isogènics. Succeeix que al sintetitzar menys components de matriu els condròcits, aquests quedaran menys distants els uns dels altres, i formaran grups isogènics. Aquests grups són fonamentals per al creixement intersticial de la placa de cartílag.
Referències
- ↑ «teixit cartilaginós | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 octubre 2018].
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teixit cartilaginós |