Sèmola: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR|data=octubre de 2017}} |
{{FR|data=octubre de 2017}} |
||
[[Fitxer:Sa semolina far.jpg|thumb|Sèmola en un bol]] |
[[Fitxer:Sa semolina far.jpg|thumb|Sèmola en un bol]] |
||
La '''sèmola''' és la [[farina]] gruixuda (poc mòlta) que procedeix de [[cereal|cereals]]. Segons el seu diàmetre, es parla de sèmola grossa (més de 0,6 mm) i fina (de 0,4 a 0,6 mm).<ref name=" |
La '''sèmola''' és la [[farina]] gruixuda (poc mòlta) que procedeix de [[cereal|cereals]]. Segons el seu diàmetre, es parla de sèmola grossa (més de 0,6 mm) i fina (de 0,4 a 0,6 mm).<ref name="GE">{{GEC|0141771}}</ref> |
||
La sèmola s'obté en moldre l'[[endosperma]] (''albumen farinaceo'') principalment del blat dur, [[Blat|blat tendre]], arròs o [[blat de moro]] després de treure el [[segó]]. La sèmola del [[blat dur]] presenta un color groc i té un alt contingut en [[gluten]]. Es la més utilitzada per fer pastes alimentàries: macerons, espagueti, canelons, [[lasanya]] etc. |
La sèmola s'obté en moldre l'[[endosperma]] (''albumen farinaceo'') principalment del blat dur, [[Blat|blat tendre]], arròs o [[blat de moro]] després de treure el [[segó]]. La sèmola del [[blat dur]] presenta un color groc i té un alt contingut en [[gluten]]. Es la més utilitzada per fer pastes alimentàries: macerons, espagueti, canelons, [[lasanya]] etc. |
||
No transformat, s'utilitza en bon nombre de plats originaris de la conca del mediterrani com ara el [[cuscús]] i el [[bulgur]]. En plats cuïnats com [[Salsa|salses]], [[Sopa|sopes]], [[Flam|flams]] i [[Crema|cremes]] s'utilitza com aglutinant. S'afegeix a la massa en determinades receptes com en els molletes o pa àrab, o també per donar un acabat diferent arrebossant les superfícies de les peces. Facilita la manipulació de las masses utilitzant-la per espolvorejar.<ref>{{Ref-web|url=http://www.rocafariners.com/ca/semola-de-trigo-duro/|títol=Sèmola de blat dur|consulta=2018-10-03|editor=Farinera Roca|data=''S.d''}}</ref> La sèmola de blat tendre es desfa en cuinar-la. La d'arròs es diu també sèmola blanca.<ref name=" |
No transformat, s'utilitza en bon nombre de plats originaris de la conca del mediterrani com ara el [[cuscús]] i el [[bulgur]]. En plats cuïnats com [[Salsa|salses]], [[Sopa|sopes]], [[Flam|flams]] i [[Crema|cremes]] s'utilitza com aglutinant. S'afegeix a la massa en determinades receptes com en els molletes o pa àrab, o també per donar un acabat diferent arrebossant les superfícies de les peces. Facilita la manipulació de las masses utilitzant-la per espolvorejar.<ref>{{Ref-web|url=http://www.rocafariners.com/ca/semola-de-trigo-duro/|títol=Sèmola de blat dur|consulta=2018-10-03|editor=Farinera Roca|data=''S.d''}}</ref> La sèmola de blat tendre es desfa en cuinar-la. La d'arròs es diu també sèmola blanca.<ref name="GEC" /> |
||
== Uns plats típics a base de sèmola == |
== Uns plats típics a base de sèmola == |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
{{autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Semola}} |
{{ORDENA:Semola}} |
||
[[Categoria:Cereals]] |
[[Categoria:Cereals]] |
||
Revisió del 12:17, 3 oct 2018
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La sèmola és la farina gruixuda (poc mòlta) que procedeix de cereals. Segons el seu diàmetre, es parla de sèmola grossa (més de 0,6 mm) i fina (de 0,4 a 0,6 mm).[1]
La sèmola s'obté en moldre l'endosperma (albumen farinaceo) principalment del blat dur, blat tendre, arròs o blat de moro després de treure el segó. La sèmola del blat dur presenta un color groc i té un alt contingut en gluten. Es la més utilitzada per fer pastes alimentàries: macerons, espagueti, canelons, lasanya etc.
No transformat, s'utilitza en bon nombre de plats originaris de la conca del mediterrani com ara el cuscús i el bulgur. En plats cuïnats com salses, sopes, flams i cremes s'utilitza com aglutinant. S'afegeix a la massa en determinades receptes com en els molletes o pa àrab, o també per donar un acabat diferent arrebossant les superfícies de les peces. Facilita la manipulació de las masses utilitzant-la per espolvorejar.[2] La sèmola de blat tendre es desfa en cuinar-la. La d'arròs es diu també sèmola blanca.[3]
Uns plats típics a base de sèmola
- İrmik helva, postre turc
- Sopa de mandonguilles de sèmola, Àustria[4]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèmola |
Referències
- ↑ «Sèmola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sèmola de blat dur». Farinera Roca, S.d. [Consulta: 3 octubre 2018].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesGEC - ↑ Sperrer, Ursula «Grießnockerlsuppe (Sopa de mandonguilles de sèmola) - Àustria». Karakia (TV3). CCMA.