Amplificador d'instrumentació: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m m
Etiqueta: Revertida
Línia 17: Línia 17:


{{Commonscat}}
{{Commonscat}}

{{ORDENA:Amplificador D'Instrumentacio}}
{{ORDENA:Amplificador D'Instrumentacio}}
[[Categoria:Dispositius electrònics]]
[[Categoria:Dispositius electrònics]]

Revisió del 21:51, 9 oct 2018

Un amplificador d'instrumentació és un giny utilitzat en instrumentació electrònica per amplificar senyals molt febles que provenen de sensors, d'un pont de Wheatstone o d'altres convertidors de mesura.

L'amplificador d'instrumentació pot modificar el seu guany de forma analògica (amb la variació d'una resistència externa) o de forma digital (programant un guany en funció d'entrades digitals). Els senyals d'entrada normalment poden tenir un mode diferencial i un mode comú. L'amplificador d'instrumentació està dissenyat obtenir un guany de l'entrada diferencial i reduir el màxim possible el mode comú.

Amplificador d'instrumentació

La sortida en un amplificador d'instrumentació val:

Vo = Vd * Gd + Vmc * Gmc

El rebuig de mode comú o CMRR és la relació entre el guany diferencial i el de mode comú i normalment s'expressa en dB

CMRR= 20*log (Gd/Gmc)


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amplificador d'instrumentació