Juan García Gómez-Caminero: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m bot: -creuar la frontera +travessar la frontera
Línia 19: Línia 19:
Durant l'anomenat [[Bienni Negre|Bienni «Negre»]] va caure en desgràcia pels atacs als quals li va sotmetre el diputat dretà [[Antonio Royo Villanova|Royo Villanova]].<ref>Vicente Talón (1988). ''Memoria de la guerra de Euzkadi de 1936'', Plaza & Janés, pág. 58</ref>
Durant l'anomenat [[Bienni Negre|Bienni «Negre»]] va caure en desgràcia pels atacs als quals li va sotmetre el diputat dretà [[Antonio Royo Villanova|Royo Villanova]].<ref>Vicente Talón (1988). ''Memoria de la guerra de Euzkadi de 1936'', Plaza & Janés, pág. 58</ref>


Al juliol de [[1936]] era Inspector general de l'Exèrcit.<ref name="p.334">Michael Alpert (2013). ''The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939''. [[Cambridge University Press]], pàg. 334</ref> Abans de l'esclat de la contesa havia realitzat diverses visites d'inspecció a diferents guarnicions militars, com Burgos o Pamplona.<ref>Gabriel Cardona (1983). ''El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil'', Siglo XXI Editores, pág. 238</ref> Després del retorn d'aquesta última ciutat, va redactar un informe al [[Ministeri de la Guerra d'Espanya|Ministre de la Guerra]] on va assenyalar que s'havia de rellevar del seu comandament al general [[Emilio Mola]] ja que "podia constituir un perill".<ref>Guillermo Cabanellas (1975). ''La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española'', Editorial Heliasta, pág. 354</ref> Després va ser enviat pel govern per mantenir l'ordre en les guarnicions de la zona del [[Duero]]. El 19 de juliol, procedent d'Orense, Gómez-Caminero va arribar a León i li va ordenar al general [[Carlos Bosch y Bosch]] que subministrés armes a la [[Columna de miners asturians]] que havia arribat a la ciutat i que marxava cap a Madrid, cosa que Bosch finalment va fer malgrat les seves resistències inicials.<ref>Guillermo Cabanellas (1975). ''La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española'', Editorial Heliasta, pág. 492</ref> No obstant això, possiblement davant el caire que anava prenent la situació, aquella mateixa tarda Gómez-Caminero va creuar la frontera i va passar al [[Estat Nou (Portugal)|Portugal salazarista]], tornant a Espanya per [[Província de Badajoz|Badajoz]] per reincorporar-se a les ordres del govern republicà.<ref name="p.334" />
Al juliol de [[1936]] era Inspector general de l'Exèrcit.<ref name="p.334">Michael Alpert (2013). ''The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939''. [[Cambridge University Press]], pàg. 334</ref> Abans de l'esclat de la contesa havia realitzat diverses visites d'inspecció a diferents guarnicions militars, com Burgos o Pamplona.<ref>Gabriel Cardona (1983). ''El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil'', Siglo XXI Editores, pág. 238</ref> Després del retorn d'aquesta última ciutat, va redactar un informe al [[Ministeri de la Guerra d'Espanya|Ministre de la Guerra]] on va assenyalar que s'havia de rellevar del seu comandament al general [[Emilio Mola]] ja que "podia constituir un perill".<ref>Guillermo Cabanellas (1975). ''La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española'', Editorial Heliasta, pág. 354</ref> Després va ser enviat pel govern per mantenir l'ordre en les guarnicions de la zona del [[Duero]]. El 19 de juliol, procedent d'Orense, Gómez-Caminero va arribar a León i li va ordenar al general [[Carlos Bosch y Bosch]] que subministrés armes a la [[Columna de miners asturians]] que havia arribat a la ciutat i que marxava cap a Madrid, cosa que Bosch finalment va fer malgrat les seves resistències inicials.<ref>Guillermo Cabanellas (1975). ''La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española'', Editorial Heliasta, pág. 492</ref> No obstant això, possiblement davant el caire que anava prenent la situació, aquella mateixa tarda Gómez-Caminero va travessar la frontera i va passar al [[Estat Nou (Portugal)|Portugal salazarista]], tornant a Espanya per [[Província de Badajoz|Badajoz]] per reincorporar-se a les ordres del govern republicà.<ref name="p.334" />


El [[10 d'agost]] va substituir al general [[Ángel Rodríguez del Barrio]], que es trobava greument malalt, com a vocal de la Sala Militar del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]].<ref name="p.193" /> Per això, va ser membre del tribunal que va jutjar i va condemnar a mort al general [[Joaquín Fanjul Goñi]]. A principis de [[1937]] passa a la reserva per haver complert l'edat reglamentària.
El [[10 d'agost]] va substituir al general [[Ángel Rodríguez del Barrio]], que es trobava greument malalt, com a vocal de la Sala Militar del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]].<ref name="p.193" /> Per això, va ser membre del tribunal que va jutjar i va condemnar a mort al general [[Joaquín Fanjul Goñi]]. A principis de [[1937]] passa a la reserva per haver complert l'edat reglamentària.

Revisió del 23:57, 12 oct 2018

Infotaula de personaJuan García Gómez-Caminero

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 de febrer de 1871
Valdepeñas
Mort14 de desembre de 1937(1937-12-14) (als 66 anys)
Rocafort (Horta Nord) Modifica el valor a Wikidata
  Cap de la III Divisió Orgànica
1936 – desembre de 1937
? →
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Comandant general de la III Divisió Orgànica
novembre 1936 – desembre 1937
← José Miaja Menant
Comandant general de la VIII Divisió Orgànica
28 febrer 1935 – 6 maig 1935
← Pedro de la Cerda y López-Mollinedo – José Riquelme López-Bago → Modifica el valor a Wikidata

Juan García y Gómez Caminero (Valdepeñas, Ciudad Real, 20 de febrer de 1871 - 14 de desembre de 1937) va ser un militar espanyol.

Biografia

Nascut en 1871, el 30 d'agost de 1888 va ingressar en la Acadèmia d'Infanteria de Toledo.

Membre de la maçoneria, en 1930 ja amb el rang de coronel va participar en una conspiració militar per derrocar a la monarquia d'Alfons XIII d'Espanya i instaurar la República.[1] Quan es va proclamar la República a l'abril de 1931, Gómez-Caminero va ser nomenat governador militar de Màlaga i alguns sectors li van atribuir responsabilitats en la crema de convents que es va produir unes setmanes després.[2] El 15 de febrer de 1933 va obtenir l'ocupació de general de divisió. Durant els anys de la Segona República va ocupar els comandaments de la III Divisió Orgànica de Sevilla i de la VIII Divisió Orgànica de La Corunya. Va ser també membre de la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA).[3]

Durant l'anomenat Bienni «Negre» va caure en desgràcia pels atacs als quals li va sotmetre el diputat dretà Royo Villanova.[4]

Al juliol de 1936 era Inspector general de l'Exèrcit.[5] Abans de l'esclat de la contesa havia realitzat diverses visites d'inspecció a diferents guarnicions militars, com Burgos o Pamplona.[6] Després del retorn d'aquesta última ciutat, va redactar un informe al Ministre de la Guerra on va assenyalar que s'havia de rellevar del seu comandament al general Emilio Mola ja que "podia constituir un perill".[7] Després va ser enviat pel govern per mantenir l'ordre en les guarnicions de la zona del Duero. El 19 de juliol, procedent d'Orense, Gómez-Caminero va arribar a León i li va ordenar al general Carlos Bosch y Bosch que subministrés armes a la Columna de miners asturians que havia arribat a la ciutat i que marxava cap a Madrid, cosa que Bosch finalment va fer malgrat les seves resistències inicials.[8] No obstant això, possiblement davant el caire que anava prenent la situació, aquella mateixa tarda Gómez-Caminero va travessar la frontera i va passar al Portugal salazarista, tornant a Espanya per Badajoz per reincorporar-se a les ordres del govern republicà.[5]

El 10 d'agost va substituir al general Ángel Rodríguez del Barrio, que es trobava greument malalt, com a vocal de la Sala Militar del Tribunal Suprem.[2] Per això, va ser membre del tribunal que va jutjar i va condemnar a mort al general Joaquín Fanjul Goñi. A principis de 1937 passa a la reserva per haver complert l'edat reglamentària.

Alguns historiadors assenyalen que va morir a la fi de 1937,[2] mentre que Michael Alpert assenyala que va morir en 1938.[5] Segons el diari ABC, va morir el 14/12/1937 a Rocafort (València).

Obres

  • De la guerra. Cádiz: Imprenta de la Revista Médica, 1925.
  • El problema ibero-americano. Madrid: Plus Ultra, 1926.

Notes

  1. ↑ José Antonio Ferrer Benimeli (1996). La masonería en la España del siglo XX. Volumen 2, Universidad de Castilla-La Mancha, pág. 877n
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 José Aquiles Pettenghi Lachambre (2009). Detrás del silencio: el trágico destino de los gobernadores civiles de Cádiz en la II República. Artepick, pág. 193n
  3. ↑ Octavio Ruiz Manjón-Cabeza (1990). Historia general de España y América, Volumen 17. Editorial Rialp, pág. 190
  4. ↑ Vicente Talón (1988). Memoria de la guerra de Euzkadi de 1936, Plaza & Janés, pág. 58
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Michael Alpert (2013). The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, pàg. 334
  6. ↑ Gabriel Cardona (1983). El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil, Siglo XXI Editores, pág. 238
  7. ↑ Guillermo Cabanellas (1975). La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española, Editorial Heliasta, pág. 354
  8. ↑ Guillermo Cabanellas (1975). La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española, Editorial Heliasta, pág. 492
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juan_García_Gómez-Caminero&oldid=20391431»