Seda: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 34: Línia 34:
*'''Brocat''': Base de tela de seda sobre la qual s'hi entren fils d'or o de plata tot traçant un dibuix. Aquesta decoració és tant gruixuda que queda realçada.<ref name="Fàbriques194"/>
*'''Brocat''': Base de tela de seda sobre la qual s'hi entren fils d'or o de plata tot traçant un dibuix. Aquesta decoració és tant gruixuda que queda realçada.<ref name="Fàbriques194"/>


*'''Brocatell''': Teixit teixida amb un mínim de dos ordits de seda i diverses trames del mateix material, però també amb trames de [[cotó]] o de [[lli]] que donen rigidesa a la tela.<ref name="Fàbriques194"/> En el cas dels brocatells més luxosos aquestes trames alternatives podien ser de fils de plata o d'or. En el passat aquesta tela s'usava sobretot en [[tapisseria]] o per vestits femenins.<ref name="Fàbriques194"/>
*'''Brocatell''': Tela teixida amb un mínim de dos ordits de seda i diverses trames del mateix material, però també amb trames de [[cotó]] o de [[lli]] que donen rigidesa a la tela.<ref name="Fàbriques194"/> En el cas dels brocatells més luxosos aquestes trames alternatives podien ser de fils de plata o d'or. En el passat aquesta tela s'usava sobretot en [[tapisseria]] o per vestits femenins.<ref name="Fàbriques194"/>


*'''Crespó''': Fil que s'obté de tòrcer dos o més caps de seda, un dels quals ja havia estat torçat prèviament.<ref name="Fàbriques194"/>
*'''Crespó''': Fil que s'obté de tòrcer dos o més caps de seda, un dels quals ja havia estat torçat prèviament.<ref name="Fàbriques194"/>


*'''Domàs''' / '''damasc''': Tela d'un sol color característica pel seu efecte mat i brillant a la vegada quan es mou. S'aconsegueix alternant un ordit de [[setí]] per un ordit de trama.<ref name="Fàbriques194"/>
*'''Domàs''' / '''damasc''': Tela d'un sol color característica pel seu efecte mat i brillant a la vegada quan es mou. S'aconsegueix alternant el [[setí]] en la trama i l'ordit.<ref name="Fàbriques194"/>


*'''Gasa''': Tela molt clara, fina i lleugera amb un lligat de [[tafetà]] en què els fils d'ordit i els de trama queden bastant separats.<ref name="Fàbriques194"/>
*'''Gasa''': Tela molt clara, fina i lleugera amb un lligat de [[tafetà]] en què els fils d'ordit i els de trama queden bastant separats.<ref name="Fàbriques194"/>

Revisió del 18:48, 15 oct 2018

Per a altres significats, vegeu «Seda (desambiguació)».
Capolls del cuc de seda.

La seda és una fibra tèxtil natural. El filament de la seda prové d'unes proteïnes (fibroïna i sericina) segregades per les glàndules salivals del cuc de seda, és a dir, l'eruga de la papallona de la seda. Els primers a fer servir aquesta substància i elaborar el teixit van ser els xinesos, i tant la valoraven que es diu que estava prohibit treure cucs fora de l'imperi i que es castigava amb la mort qui ho intentava. Tot i l'estricta vigilància, sembla que alguns europeus van aconseguir treure'n alguns exemplars amagats a l'equipatge. Posteriorment, el comerç d'aquesta fibra es va generalitzar a partir de la Ruta de la Seda.[1]

Producció de seda

Producció de seda a l'antiga Xina.
Producció de seda a l'antiga Xina.
Article principal: Sericicultura

Cria

El cuc es cria en un espai airejat i ombrívol, sobre una superfície aïllada de terra, col·locant-los sobre un llit de fulles durant 45-50 dies.

Obtenció del fil o filatura

Quan la bava que el cuc de seda segrega de manera contínua entra en contacte amb l'aire se solidifica i forma el fil de seda, amb què el cuc fa el capoll. Desfent-lo s'obté un filament molt fi. Per desfilar-lo, el capoll es cou en una caldera d'aram amb aigua a uns 80-100 °C perquè s'afluixi el fil; així, l'artesà el pot passar a un torn manual. A continuació es fa el debanatge, torçat i retorçat del filament. Després, el descruatge, el blanqueig i, si s'escau, el tint.

Obtenció de la tela o tissatge

En teixits de calada (fets al teler) es fan robes llises i laborades, i també domassos.

En gènere de punts es fan blondes, gases i mitges.

Propietats de les fibres i dels teixits

El fil de seda és molt resistent, llis i molt brillant. Es descompon a 170 °C i quan és cru (quan surt del debanatge) té un tacte aspre i cruixent. Els teixits són molt resistents, aïllants i amb una bona presència, molt suaus i lluents.

Aplicacions

Articles de luxe, com llenceria fina, roba interior, bruses, camises, fulards i vestits de dona i d'home.

Per a la llar, s'hi fan peces de tapisseria i decoració. Antigament s'hi feia la indumentària litúrgica, així com algunes peces de la indumentària tradicional, i també els paracaigudes.[2] En els inicis dels vols aerostàtics alguns globus disposaven de bosses fetes de seda.[3]

Alguns documents indiquen veles de vaixell fetes de seda. Un cas conegut és el d'una nau de Cleòpatra.[4][5][6]

Tipus de teixits de seda

  • Bengalina: Teixit amb ordit de seda però trama de llana i lligat de plana. S'identificava sobretot per lluir un acanalat horitzontal.[7]
  • Brocat: Base de tela de seda sobre la qual s'hi entren fils d'or o de plata tot traçant un dibuix. Aquesta decoració és tant gruixuda que queda realçada.[7]
  • Brocatell: Tela teixida amb un mínim de dos ordits de seda i diverses trames del mateix material, però també amb trames de cotó o de lli que donen rigidesa a la tela.[7] En el cas dels brocatells més luxosos aquestes trames alternatives podien ser de fils de plata o d'or. En el passat aquesta tela s'usava sobretot en tapisseria o per vestits femenins.[7]
  • Crespó: Fil que s'obté de tòrcer dos o més caps de seda, un dels quals ja havia estat torçat prèviament.[7]
  • Domàs / damasc: Tela d'un sol color característica pel seu efecte mat i brillant a la vegada quan es mou. S'aconsegueix alternant el setí en la trama i l'ordit.[7]
  • Gasa: Tela molt clara, fina i lleugera amb un lligat de tafetà en què els fils d'ordit i els de trama queden bastant separats.[7]
  • Glacé: Teixit que fa un característic soroll de paper si se l'arruga. Es teixeix amb un lligat de plana.[7]
  • Granadina: Teixit fet amb pèl de seda sotmès a una gran torsió.[7]
  • Gro / groguèn: Teixit similar al glacé però menys brillant i una superfície no tan regular.[7]
  • Moaré: Teixit de superfície acanalada i de bordó gros en què l'acabat llueix unes aigües irregulars que canvien segons la llum. Es feia servir per a folres, vestits femenins, ornaments eclesiàstics, tapisseria...[7]
  • Mussolina: Teixit de fil de seda molt fi i retorçat amb lligat de tafetà. El resultat és un teixit molt fi i transparent, semblant a una gasa. S'emprava per confeccionar bruses o vestits de dona vaporosos.[7]
  • Polonesa: Teixit amb ordit de seda però trama de cotó. Es tenyia de qualsevol color i s'usava per fer els folres dels vestits.[7]
  • Radsimir: Texit que era tenyit en madeixa, sobretot de color negre. El lligat era de sarja batàvia. S'emprava per mocadors de coll o de cap, corbates i vestits de dona.[7]
  • Setí de seda: Teixit amb la cara bona llisa i lluent fet amb l'ordit molt dens, el qual forma unes bastes d'ordit adjacents.[7]
  • Surà: Teixit molt suau que era tenyit en madeixa. El lligat era de sarja. La tècnica era originària de Surat. Es confeccionava en colors llisos, i també formant llistes i quadres.[7]
  • Tafetà (o glacé): Tela fina, llisa i llustrosa. Ambdues cares són iguals. El lligat és el conegut com de tafetà o de plana, ordit d'organzí i trama de seda tenyida en madeixa. Es confeccionava de manera molt diversa: quadres, llistes, tornassolats...[7]
  • Tissú: Teixit de seda i metalls preciosos. Es feia servir sobretot en ornaments religiosos.[7]
  • Tul: Teixit de malla reixada que es teixeix amb 3 sèries de fils successives: mentre un fa d'ordit els altres dos fan de trama, i es van alternant. Es feia servir per cortines i roba de dona.[7]
  • Vellut: Teixit de pelfa amb el pèl tallat o arrissat.[7]
  • Xiné: Teixit en què els fils d'ordit eren pintats o estampats. D'aquesta manera, en el moment de teixir-se les diferències de tensions i encongiments del fil feia que aparegués un dibuix lleugerament esfumat.[7]

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seda
  1. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.232. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 
  2. ↑ Standards Yearbook. U.S. Government Printing Office, 1932, p. 264–. 
  3. ↑ A. Sircos; Th Pallier Histoire des ballons et des ascensions célèbres. F. Roy, 1876, p. 462–. 
  4. ↑ I. Richmond Barbour. The Silk Culture in the United States: Embracing Complete Accounts of the Latest and Most Approved Modes of Hatching, Rearing and Feeding the Silk-worm, Managing a Cocoonery, Reeling, Spinning, and Manufacturing the Silk, &c. ... With Brief Historical Sketches of the Silk Business, Natural History of the Silk-worm, the Mulberry, &c. Comp. from the Most Approved and Reliable Works ... To which is Added Blydenburgh's Manual of the Silk Culture; Statistics of Silk Imports, &c., &c. Greeley & McElrath, 1844, p. 7–. 
  5. ↑ Pierre d'Orléans. Histoire des révolutions d'Angleterre. Seguin frères, 1810, p. 203–. 
  6. ↑ L'année scientifique et industrielle. Hachette, 1858, p. 205–. 
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 7,18 7,19 7,20 Cabana, Francesc. «Un producte delicat i una indústria amb prestigi». A: Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. 3 Llana. Seda. Gènere de punt. Lli. Jute. Acabats. octubre 2001. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana i Diputació de Barcelona [1a. ed. octubre 1992], p. 194. Dipòsit Legal: B.39.571-2001. ISBN 84-7794-798-8. 

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Seda&oldid=20398596»