PlayStation: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç al propi article
Línia 53: Línia 53:
Nintendo va acordar amb [[Sony]], a la fi dels vuitanta, desenvolupar per a la seva reeixida Super Nintendo un apèndix per incorporar jocs en CD, a més del tradicional cartutx.<ref name="clarin" /> El gegant dels [[videojocs]], no obstant això, va trencar amb la tecnològica japonesa, neòfita llavors en la indústria, perquè considerava que cedia massa en el control i beneficis derivats de la venda de jocs en CD.
Nintendo va acordar amb [[Sony]], a la fi dels vuitanta, desenvolupar per a la seva reeixida Super Nintendo un apèndix per incorporar jocs en CD, a més del tradicional cartutx.<ref name="clarin" /> El gegant dels [[videojocs]], no obstant això, va trencar amb la tecnològica japonesa, neòfita llavors en la indústria, perquè considerava que cedia massa en el control i beneficis derivats de la venda de jocs en CD.


[[Ken Kutaragi]], que en aquella època era un enginyer informàtic de [[Sony]] apassionat pels videojocs, va proposar una consola que combinava les capacitats gràfiques d'una estació de treball i la unitat de CD-ROM de Sony. Durant 2 anys, [[Ken Kutaragi]] va buscar sense èxit algú en algun lloc del grup audiovisual de [[Sony]] que recolzés el seu projecte. Es va traslladar, juntament amb la seva recerca, d'un laboratori a un altre, fins que Teruo Tokunaka li va portar a veure al llavors president [[Norio Ohga]] perquè exposés la seva idea.
[[Ken Kutaragi|yeray pineda , alex solis i joel dominguez]], que en aquella època era un enginyer informàtic de [[Sony]] apassionat pels videojocs, va proposar una consola que combinava les capacitats gràfiques d'una estació de treball i la unitat de CD-ROM de Sony. Durant 2 anys, [[Ken Kutaragi]] va buscar sense èxit algú en algun lloc del grup audiovisual de [[Sony]] que recolzés el seu projecte. Es va traslladar, juntament amb la seva recerca, d'un laboratori a un altre, fins que Teruo Tokunaka li va portar a veure al llavors president [[Norio Ohga]] perquè exposés la seva idea.


La cúpula de Sony, poc inclinada des d'un principi a introduir-se al mercat dels videojocs, pretenia acabar aquí l'aventura. No obstant això, l'obstinació de Kutaragi va fer que la companyia seguís avanci. L'empresa va derivar el projecte, amb Kutaragi al capdavant, a Sony Music para no responsabilitzar-se de les impredictibles conseqüències de l'aposta. La col·laboració, fet i fet, va ser fonamental per a la producció de CDs. Fins a 1993, la companyia no comptaria amb una secció pròpia de videojocs, Sony Computer Entertaiment.
La cúpula de Sony, poc inclinada des d'un principi a introduir-se al mercat dels videojocs, pretenia acabar aquí l'aventura. No obstant això, l'obstinació de Kutaragi va fer que la companyia seguís avanci. L'empresa va derivar el projecte, amb Kutaragi al capdavant, a Sony Music para no responsabilitzar-se de les impredictibles conseqüències de l'aposta. La col·laboració, fet i fet, va ser fonamental per a la producció de CDs. Fins a 1993, la companyia no comptaria amb una secció pròpia de videojocs, Sony Computer Entertaiment.

Revisió del 12:49, 17 oct 2018

Per a altres significats, vegeu «PS (desambiguació)».
PlayStation
PlayStation
Imatge de la consola PlayStation original en color gris.
Fabricant Sony
Tipus Videoconsola
Generació Cinquena
Dates de llançaments Amèrica del Nord L'1 de setembre del 1995
Japó El 3 de desembre del 1994
Europa El 29 de setembre del 1995
Mitjà CD-ROM
Emmagatzematge Targeta de memòria
CPU MIPS R3000
Ventes 104,25 millions d'unitats
Videojoc amb més vendes Gran Turismo
Successor PlayStation 2

La PlayStation (en japonès: プレイステーション) és una videoconsola de videojocs de cinquena generació, dissenyada per Sony Computer Entertainment i llançada al Japó el 3 de desembre de 1994. La PlayStation original va ser la primera de la saga PlayStation i va assentar els mecanismes utilitzats posteriorment a les consoles successores PlayStation 2, PlayStation Portable, PSX (només al Japó), la PlayStation 3 i la PlayStation 4.

Va tenir dos redissenys posteriors, Net Yaroze i PSOne (una versió petita de l'original) i diversos perifèrics, entre els quals destaca la targeta de memòria PocketStation (només al Japó) que funcionava com una petita consola.

Al març del 2005, s'havien produït un total de 100,49 milions d'unitats de la PlayStation/PSone.

Història

Nascuda després de fallar un acord amb Nintendo per a desenvolupar un accessori per a la Super Nintendo anomenat SNES Playstation, amb el qual es pretenia dotar al "cervell de la bèstia" de majors capacitats multimèdia i que, per diverses raons (el fracàs comercial de l'add-on de Sega Sega CD o Mega-CD a Europa, entre altres), va ser cancel·lat, Sony va utilitzar la tecnologia derivada d'aquell projecte per crear una consola, la Playsation, que va ser llançada el 3 de desembre de 1994 al Japó i el 9 de setembre de 1995 als EUA. Va tindre un gran èxit comercial i la seva popularitat va fer que fins i tot es coneguera a la generació que va accedir als videojocs per primera vegada amb aquesta màquina com "Generació PlayStation". Des dels seus orígens, s'abrevia el nom de la consola amb les sigles "PSX", encara que també se la sol anomenar "PSOne", independentment de si es tracta del model reduït o no.

La consola de sony, Playstation,el març de 2015 estrenarà la seva primera sèrie online a través de la seva plataforma.[1]

La PlayStation va ser llançada a la venda el 3 de desembre de 1994 en Japó,[2] el 9 de setembre de 1995 en EE. UU. i el 29 de setembre de 1995 en Europa. Tot va començar amb un contracte trencat amb Nintendo a la fi de la dècada de 1980. Nintendo va acordar amb Sony, a la fi dels vuitanta, desenvolupar per a la seva reeixida Super Nintendo un apèndix per incorporar jocs en CD, a més del tradicional cartutx.[2] El gegant dels videojocs, no obstant això, va trencar amb la tecnològica japonesa, neòfita llavors en la indústria, perquè considerava que cedia massa en el control i beneficis derivats de la venda de jocs en CD.

yeray pineda , alex solis i joel dominguez, que en aquella època era un enginyer informàtic de Sony apassionat pels videojocs, va proposar una consola que combinava les capacitats gràfiques d'una estació de treball i la unitat de CD-ROM de Sony. Durant 2 anys, Ken Kutaragi va buscar sense èxit algú en algun lloc del grup audiovisual de Sony que recolzés el seu projecte. Es va traslladar, juntament amb la seva recerca, d'un laboratori a un altre, fins que Teruo Tokunaka li va portar a veure al llavors president Norio Ohga perquè exposés la seva idea.

La cúpula de Sony, poc inclinada des d'un principi a introduir-se al mercat dels videojocs, pretenia acabar aquí l'aventura. No obstant això, l'obstinació de Kutaragi va fer que la companyia seguís avanci. L'empresa va derivar el projecte, amb Kutaragi al capdavant, a Sony Music para no responsabilitzar-se de les impredictibles conseqüències de l'aposta. La col·laboració, fet i fet, va ser fonamental per a la producció de CDs. Fins a 1993, la companyia no comptaria amb una secció pròpia de videojocs, Sony Computer Entertaiment.

Sony va llançar la PlayStation al Japó el 3 de desembre de 1994. L'èxit va ser immediat. La clau estava en les facilitats ofertes per la companyia als desenvolupadors de videojocs, entusiasmats amb les grans possibilitats tècniques, les tres dimensions i el CD. Els desenvolupadors prenien massa riscos econòmics creant cartutxos per Sega o Nintendo; Sony, per contra, oferia totes les facilitats per poder comptar amb un variat catàleg de jocs. De seguida es van sumar els grans del sector. Títols com Gran Turisme, Metall Gear o Final Fantasy són història fonamental dels videojocs.

El salt a Europa i Estats Units va ser igual de reeixit. Sony va optar rebaixar el preu de la seva consola per sota de cost. El llançament a Amèrica va ser a 299 dòlars, molt per sota dels 399 de la seva principal competidora, la Sega Saturn, escombrada per complet. Al contrari de la tendència de la indústria, Sony pretenia obtenir beneficis derivats del programari, no solament del maquinari. I ho va fer: els guanys de Sony Computer Entertaiment van arribar a suposar el 90% de la companyia.

La primera versió de la PlayStation va superar les cent milions de consoles venudes nou anys després del seu llançament.[3]

Característiques

PSOne va ser la segona versió de la PlayStation.

De forma rectangular, destaca el seu disseny compacte i sense massa ostentacions.

  • En la seva part superior, ens trobem amb el LED d'encesa, la coberta del disc, els botons Power, Reset (només en la PlayStation original; en la PSOne, s'utilitza el mateix botó per a encendre i per a resetejar la consola) i l'encarregat d'obrir la susdita.
  • En la seva part frontal, estan situats els dos ports per a comandaments de control i les dos ranures destinades a inserir les imprescindibles targetes de memòria, sense les quals seria impossible desar els progressos que fem amb els nostres jocs (no oblidem que el CD-ROM és un suport d'emmagatzemament de només lectura, la qual cosa impossibilita emmagatzemar aquestes dades en el mateix, al contrari del que passa amb molts dels jocs de Nintendo 64 o Super Nintendo, que compten amb espai addicional que permet emmagatzemar aquestes dades).
  • En la seva part posterior, es troba el port paral·lel (que Sony va eliminar en les últimes versions de la consola, suposadament per a combatre la pirateria dels seus jocs, perquè hi ha accessoris que, una vegada connectats al mateix, permeten eludir les proteccions del sistema i executar jocs no originals), un port sèrie, l'entrada d'alimentació i la sortida de A/V.
  • En els seus laterals, la consola està proveïda d'unes petites reixetes de ventilació, per a permetre que dissipi mínimament la calor. Es recomana deixar espai lliure a cada costat per a evitar un sobrecalfament d'aquesta.
  • En la seva part inferior, podem veure més reixetes de ventilació (convé col·locar la consola en una superfície prou ferma com per a evitar tapar-les accidentalment), els caragols que subjecten la seva carcassa i l'adhesiu d'informació de la consola.

Especificacions

Especificacions tècniques

  • CPU: R3000A, de 32 bits RISC amb una freqüència de rellotge a 33,8688 MHz. Va ser desenvolupada per LSI Logic Corp amb tecnologia llicenciada de SGI i conté, en el mateix xip, el Geometry Transfer Engine i el Data Decompression Engine.
    • Capacitat de càlcul de 30 MIPS.
    • Amplada de banda del bus de 132 MB/s.
    • Caché d'instruccions de 4 KB.
    • Caché de dades d'1 KB.
    • Geometry Transfer Engine (GTE): ubicat dins del xip de la CPU, és l'encarregat de la representació dels gràfics 3D.
      • Capacitat de càlcul: 66 MIPS.
      • Capacitat de processament gràfic:
        • 1,5 milions de polígons per segon (flat-shaded).
        • 500.000 polígons de textura mapejada i fonts de llum per segon.
    • Motor de comprensió de dades: també ubicat dins del xip de la CPU, és el responsable de la descomprensió de la informació dels jocs.
      • Compatible amb arxius MPEG-1 i H.261.
      • Capacitat de càlcul: 80 MIPS.
      • Directament connectat al bus de la CPU.
  • GPU: separada de la CPU, s'encarrega de processar tota la informació de gràfics en 2D.
    • Paleta de colors: 16,7 milions de colors.
    • Resolucions: des de 256 x 224 fins a 740 x 480.
    • Frame Buffer ajustable.
    • Taules de busca de colors il·limitades.
    • Capacitat de processament gràfic: 4.000 sprites de 8 x 8 píxels, amb scaling i rotació individual.
    • Pot manejar entorns simultanis.
    • Pot fer matisació o matisació gouraud, i mapeig de textures.
  • Unitat de processament de so (SPU): aquest xip és l'encarregat de processar el so.
    • Pot manejar fonts ADPCM amb 24 canals i fins a 44'1 kHz.
    • Pot processar efectes digitals com:
      • Modulació Pitch
      • Coberta
      • Enllaç
      • Reverberació digital
    • Pot processar fins a 512 KB de mostres waveforms.
    • Suporta instruments MIDI.
  • Memòria:
    • RAM central: 2 MB.
    • RAM de vídeo: 1 MB.
    • RAM de so: 512 KB.
    • Buffer per a CD-ROM: 32 KB.
    • ROM del BIOS: 512 KB.
    • Tipus i capacitat de les targetes de memòria estàndard: EEPROM de 128 KB.
  • Unitat de lectura de CD-ROM:
    • Velocitat de lectura de 2x (300 KB/s com a màxim en transferència de dades).
    • Compatible amb el format CD-XA.

Especificacions físiques

  • Dimensions: 270 mm (amplària) x 60 mm (altura) x 188 mm (fons).
  • Pes: 1,2 kg.
  • Entrada/Sortida:
    • Una unitat lectora de discos CD-ROM.
    • Dos ports per a comandaments de control.
    • Un port paral·lel, ubicat en la part posterior (no en els últims models de la consola).
    • Un port sèrie, ubicat en la part posterior de la consola.
    • Dos ranures destinades a les targetes de memòria.
    • Una eixida analògica d'ús múltiple A/V.
    • Una entrada d'alimentació CA, de 220-240 V.
  • Consum: 10 W.

Accessoris i perifèrics

Comandament original de la PlayStation.
Comandament DualShock, amb pads analògics.
Memory Card.
  • Comandament analògic (Oficialment PlayStation Control Pad): Al principi la PlayStation no comptava amb un comandament analògic ja que existien molt pocs jocs en 3D. Posteriorment, després de l'aparició al mercat de Nintendo 64 i el seu comandament amb joystick central, Sony va desenvolupar un comandament analògic per als jocs en 3D. Es va fabricar d'una major grandària que l'original, va ser equipat amb dos pads analògics un per al moviment i l'altre per observar l'entorn del joc, a més de la funció de vibració en la seva següent versió conegut com DualShock.
  • Memory Card: Creada amb la finalitat de poder emmagatzemar les partides de diversos jocs, ja que els jocs eren molt llargs i es trigava diverses hores a completar-los. La Memory Card va ser fonamental per als jugadors. A més aquesta només comptava amb un espai limitat però segons va ser passant el temps es van llançar versions no oficials de més capacitat.
  • Multitap: Va ser creat amb la finalitat de poder jugar més de 2 jugadors alhora en un sol joc. Conté un cable que té una sortida igual a la dels controls i posseeix 4 entrades de control (A, B, C i D). Va col·locat en les mateixes ranures on es connecten els controls, usualment sense importar la ranura que sigui (1 o 2), connectat en la ranura 1 el comando apareix com 1-A,1-B,1-C i 1-D sent el mateix en la ranura 2,2-A,2-B,2-C i 2-D servint això per distingir uns comandes d'uns altres, així podent connectar fins a 8 controls. Cada ranura de control que conté posseeix una entrada de memory card, això perquè cada jugador carregui la seva configuració. Funciona en ambdues consoles (PS, PSOne). Són pocs els jocs que es poden jugar amb quatre jugadors. Entre ells, destaquen:
  • Crash Bash
  • Crash Team Racing
  • Micro Machines V3
  • Street Racer
  • Winning Elevin
  • WWE
  • Pro Evolution Soccer i FIFA Football
  • Dual Analog Controller: va ser el segon comandament oficial per PlayStation (no confondre amb DualShock). Va afegir els dos joysticks però no tenia vibració ni tampoc els botons L3 ni R3. Es descontinuó a mitjan 1998.

Jocs

Una consola PlayStation amb el seu comandament de control.

Entre el seu ampli catàleg de jocs, PlayStation és ben coneguda per sagues com Resident Evil, Tekken, Gran Turismo, ISS Pro evolution, Tomb Raider, Oddworld: Abe's Oddysee, Medievil, Spyro the Dragon o Crash Bandicoot (Crash, el protagonista, va ser mascota de facto en els inicis de la Sony PlayStation).

Actualment, és molt comú la modificació de la consola a través d'un modchip (il·legal en certs països), que permet executar programari casolà, jocs no originals o eliminar la protecció regional dels jocs, entre altres prestacions.

L'últim joc llançat per a la PlayStation va ser el FIFA 2005, llançat el 12 d'octubre del 2004 als Estats Units, i 3 dies després a Europa.

Números identificatius

Els videojocs de PlayStation (també els de les consoles successores) tenien un número propi, que identificava a cada joc del catàleg de la màquina.[4]

Aquestos números es classificaven en distintes categories depenent de l'origen del joc i de la regió on es distribuïa.

Així, els videojocs distribuïts per Sony tenien els codis SCES i SCUS (Sony Computer Europe Software i Sony Computer US Software), mentre que els jocs llicenciats tenien els distintius SLES i SLUS (Sony Licensed Europe Software i Sony Licensed US Software). Al Japó s'utilitzaven les categories SCPS i SLPS (Sony Computer PlayStation Software i Sony Licensed PlayStation Software), si bé també va existir una tercera categoria anomenada SLPM (Sony Licensed PlayStation Miscellaneous) per a reedicions de jocs.[5] Els jocs s'ordenaven per ordre cronològic (si bé un joc amb un SCES més baix que altre no té per què ser necessàriament més antic que altre amb un número major) i en el cas europeu, si un joc es distribuïa en versions diferents (amb distints idiomes) a diversos països, cada versió del joc tenia un codi diferent.

Versions

Van existir diverses versions de la PlayStation:

  • Playstation original: comprenia, en un aparell de grandària relativament ampli i disseny rectangular, ports per a 2 comandaments de control, 2 targetes de memòria, un port sèrie, un port paral·lel, sortida A/V analògica i minijack per a modulador de ràdio freqüència. Originàriament se li va cridar PSX.
  • PlayStation Vídeo CD: en 1997, Sony va llançar el model SCPH-5903 de la consola, que incloïa capacitat per a reproduir discos en format VideoCD 2.0 (VCD). Aquest model només es va distribuir per poc de temps a l'Àsia.
  • PlayStation Net Yaroze (DLT-H300x): més cara que l'original i de color negre en compte de l'usual gris, ve amb eines i instruccions que permeten a l'usuari programar jocs i aplicacions per a PlayStation sense necessitat una suite de desenvolupament completa (la qual pot costar diverses vegades el preu de la mateixa consola), sense arribar a posseir totes les característiques d'aquesta.
  • PSone (SCPH-101): llançada per Sony l'any 2000 (juntament amb la seva successora, la PlayStation 2), es presenta en unes dimensions prou reduïdes respecte a la versió original. Conté els mateixos botons de control (excepte el de Reset que, com ja vam veure anteriorment, és el mateix que el d'encesa), ports per a targetes de memòria i botons d'acció en els comandaments de control, però ja no compta amb el port sèrie ni paral·lel de l'original. Existia la possibilitat d'equipar-la amb una pantalla LCD de 5 polzades i bateria per a poder usar-la com portàtil.

Sistemes recreatius basats en l'arquitectura del sistema

  • Capcom Sony ZN-1
  • Taito FX-1

Successores

La successora immediata de la PlayStation és la PlayStation 2, tecnològicament molt més avançada (es diu que el seu maquinari té la suficient precisió per a controlar dispositius militars, la qual cosa va suscitar una gran polèmica entorn d'aquesta consola) i retrocompatible amb aquesta última, de manera que és possible jugar a quasi tots els jocs de PlayStation, per mitjà de l'emulació per maquinari d'aquesta.

La seva següent successora és la PlayStation 3, el llançament de la qual va ser el 2006 al Japó i Estats Units, i el 23 de març del 2007 a Europa i Oceania. Segons les dades actuals, serà la primera consola a emprar la tecnologia grid computing per mitjà de l'ús d'un processador denominat Cell.

Problemes de salut derivats

Els problemes més habituals relacionats amb aquesta consola estan relacionats amb els ulls i, segons alguns fonts, en problemes d'agresivitat, d'addicció i fins i tot de socialització. Últimament, es va relacionar una malaltia cutània, la PlayStation palmar hidradenitis amb la utilització d'aquest tipus de consoles.[6]

Top Final de la competència

  1. PlayStation (PSX)
  2. Nintendo 64 (N64)
  3. Sega Saturn (SS)

Vegeu també

Videoconsoles de Sony
Videoconsoles competidores de PlayStation

Referències

  1. Monclús, Judit «Playstation fa el salt a la ficció». Diari ara, 25-01-2015, pàg. 67.
  2. 2,0 2,1 «Compleix 20 anys la Play, un ícono que va canviar la forma de jugar». [Consulta: 3 desembre 2014].
  3. http://www.abc.es/tecnologia/videojuegos-ps3/20130223/abci-playstation-sony-nintendo-origen-201302200916.html
  4. SLUS - This is the game's ID number. [Consulta:19 de maig de 2012] (anglès)
  5. Sony Index, directori recopilador de números identificatius [Consulta:19 de maig de 2012] (anglès)
  6. (anglès)«The condition, dubbed PlayStation palmar hidradenitis, is described in the British Journal of Dermatology.». BBC NEWS. [Consulta: 13 febrer 2009].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: PlayStation


Precedit per:
Cap
PlayStation
1994 - 2006
Succeït per:
Playstation 2