Agustí Jolis i Felisart: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
afeg. ref.
Línia 5: Línia 5:


== Publicacions ==
== Publicacions ==
Juntament amb la seva esposa, [[Maria Antònia Simó i Andreu]], amb qui es va casat el 1947,<ref>{{ref-publicació |títol=Maria Antònia Simó i Andreu |publicació=Forjadors de la Història esportiva de Catalunya |data=2007 |url=http://www.esport.gencat.cat/web/.content/...i.../simo_andreu_maria_antonia_exc.pdf |editorial=[[Generalitat de Catalunya]] |consulta=21 octubre 2018}}</ref> escriví diverses guies excursionistes que van ser publicades pel CEC, i que anirien cobrint bàsicament el Pirineu i en part el Prepirineu central i occidental català. Entre aquestes es troben ''Alt Berguedà i Cardener'' (1950), ''Cerdanya i Pocets-Maladeta'' (1957), ''Pallars Aran'' (1961), ''Pedraforca'' (1969), ''Bergwelt Spaniens'' (1973), editada en alemany, ''Cerdanya'' (1985) i ''Pica d’Estats-Monteixo'' (1993), i amb Georges Véron ''Parc Nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici'' (1993). També publicà diversos treballs de muntanya, com ''La conquista de la montaña'' (1954) i ''Esperit i tècnica de la muntanya'' (1966). Amb altres col·laboradors també va escriure guies sobre el Pirineu aragonès. La seva obra omplia un buit deixat per les ja històriques guies dels anys vint de [[Cèsar August Torras i Ferreri]]. El 1996 coordinà l’obra 120 anys d’història del Centre Excursionista de Catalunya. D'acord amb el CADE (el Centre Acadèmic d'Escalada, adscrit a la Secció de Muntanya, va impulsar i posar en marxa un butlletí trimestral denominat ''Boletín de la Sección de Montaña y CADE'', que posteriorment agafaria el nom de ''Montaña''. A més de la direcció i de redactar els editorials, Jolis va publicar amb assiduïtat a la revista articles d'interessant i variada temàtica com "''Sant Gervasi la vall de Serradell''", "''Makalu y Kanchenjunga''", "''La Sierra de Roda''", "''Vega de Urriello''", "''La Noguera de Tort''" o "''Gran Facha y Balaitús''", entre altres.<ref name="gec"/><ref name="gurri"/>
Juntament amb la seva esposa, [[Maria Antònia Simó i Andreu]], amb qui es va casat el 1947,<ref>{{ref-publicació |títol=Maria Antònia Simó i Andreu |publicació=Forjadors de la Història esportiva de Catalunya |data=2007 |url=http://www.esport.gencat.cat/web/.content/...i.../simo_andreu_maria_antonia_exc.pdf |editorial=[[Generalitat de Catalunya]] |consulta=21 octubre 2018}}</ref> escriví diverses guies excursionistes que van ser publicades pel CEC, i que anirien cobrint bàsicament el Pirineu i en part el Prepirineu central i occidental català. Entre aquestes es troben ''Alt Berguedà i Cardener'' (1950), ''Cerdanya i Pocets-Maladeta'' (1957), ''Pallars Aran'' (1961), ''Pedraforca'' (1969), ''Bergwelt Spaniens'' (1973), editada en alemany, ''Cerdanya'' (1985) i ''Pica d’Estats-Monteixo'' (1993), i amb Georges Véron ''Parc Nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici'' (1993). També publicà diversos treballs de muntanya, com ''La conquista de la montaña'' (1954) i ''Esperit i tècnica de la muntanya'' (1966). Amb altres col·laboradors també va escriure guies sobre el Pirineu aragonès. La seva obra omplia un buit deixat per les ja històriques guies dels anys vint de [[Cèsar August Torras i Ferreri]].<ref name="gec"/><ref name="gurri"/> El 1996 coordinà l’obra 120 anys d’història del Centre Excursionista de Catalunya.<ref>{{ref-publicació |cognom=Bordas |nom=Jordi |títol=El libro del excursionismo catalán |publicació=[[La Vanguardia]] (Hemeroteca) |data=28-11-1996 |pàgines=4 |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1996/11/28/pagina-4/33938054/pdf.html |consulta=21 octubre 2018}}</ref> D'acord amb el CADE (el Centre Acadèmic d'Escalada, adscrit a la Secció de Muntanya, va impulsar i posar en marxa un butlletí trimestral denominat ''Boletín de la Sección de Montaña y CADE'', que posteriorment agafaria el nom de ''Montaña''. A més de la direcció i de redactar els editorials, Jolis va publicar amb assiduïtat a la revista articles d'interessant i variada temàtica com "''Sant Gervasi la vall de Serradell''", "''Makalu y Kanchenjunga''", "''La Sierra de Roda''", "''Vega de Urriello''", "''La Noguera de Tort''" o "''Gran Facha y Balaitús''", entre altres.<ref name="gec"/><ref name="gurri"/>


== Reconeixements ==
== Reconeixements ==

Revisió del 20:05, 21 oct 2018

Infotaula de personaAgustí Jolis i Felisart
Biografia
Naixement1914 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (88/89 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexcursionista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMaria Antònia Simó i Andreu Modifica el valor a Wikidata

Agustí Jolis i Felisart (Barcelona, Barcelonès, 1914 - Barcelona, Barcelonès, 13 de novembre de 2003) fou un excursionista i escriptor català.[1]

Fou un excursionista, soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1934, que va practicar l’alpinisme als Pirineus, els Alps, la Serralada de l'Atles i l’Himàlaia. Fou el president de la secció de muntanya del CEC entre els anys 1946 i 1952. Abans, ja havia estat secretari durant la presidència de Ramon Pujol i Alsina i també durant el curt període que la presidí Eugeni Mòra. Fou membre d’honor del Centre Acadèmic d’Escalada (CADE). Fou director de la revista “Muntanya” durant 14 anys i director del servei de publicacions del CEC fins al 1987. També fou assessor de la col·lecció “Llibre de Motxilla” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.[1][2]

Publicacions

Juntament amb la seva esposa, Maria Antònia Simó i Andreu, amb qui es va casat el 1947,[3] escriví diverses guies excursionistes que van ser publicades pel CEC, i que anirien cobrint bàsicament el Pirineu i en part el Prepirineu central i occidental català. Entre aquestes es troben Alt Berguedà i Cardener (1950), Cerdanya i Pocets-Maladeta (1957), Pallars Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973), editada en alemany, Cerdanya (1985) i Pica d’Estats-Monteixo (1993), i amb Georges Véron Parc Nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici (1993). També publicà diversos treballs de muntanya, com La conquista de la montaña (1954) i Esperit i tècnica de la muntanya (1966). Amb altres col·laboradors també va escriure guies sobre el Pirineu aragonès. La seva obra omplia un buit deixat per les ja històriques guies dels anys vint de Cèsar August Torras i Ferreri.[1][4] El 1996 coordinà l’obra 120 anys d’història del Centre Excursionista de Catalunya.[5] D'acord amb el CADE (el Centre Acadèmic d'Escalada, adscrit a la Secció de Muntanya, va impulsar i posar en marxa un butlletí trimestral denominat Boletín de la Sección de Montaña y CADE, que posteriorment agafaria el nom de Montaña. A més de la direcció i de redactar els editorials, Jolis va publicar amb assiduïtat a la revista articles d'interessant i variada temàtica com "Sant Gervasi la vall de Serradell", "Makalu y Kanchenjunga", "La Sierra de Roda", "Vega de Urriello", "La Noguera de Tort" o "Gran Facha y Balaitús", entre altres.[1][4]

Reconeixements

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «.xml Agustí Jolis i Felisart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sala i Albareda, Josep Maria «En recordança d'Agustí Jolis». Revista Muntanya, Núm. 851, Febrer 2004, pàg. 3-4 [Consulta: 21 octubre 2018].
  3. «Maria Antònia Simó i Andreu». Forjadors de la Història esportiva de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2007 [Consulta: 21 octubre 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Gurri Serra, Francesc «Agustí Jolis i Felisart, un excursionista amb vocació literaria i de servei». Revista Muntanya, Núm. 851, Febrer 2004, pàg. 5-7 [Consulta: 21 octubre 2018].
  5. Bordas, Jordi «El libro del excursionismo catalán». La Vanguardia (Hemeroteca), 28-11-1996, pàg. 4 [Consulta: 21 octubre 2018].
  6. Vivanco, Felip «Veinticinco ciudadanos reciben la medalla de honor de Barcelona por su trayectoria cívica». La Vanguardia (Hemeroteca), 16-02-2002, pàg. 6 [Consulta: 21 octubre 2018].