La Blancaneu i els set nans

La Blancaneu i els set nans

Tipus	obra literària
Creat per	germans Grimm, Jacob Grimm i Wilhelm Grimm

Il·lustració de Franz Jüttner (1905-1910)

(La) Blancaneu coneguda també com (La) Blancaneu i els set joans (títol alemany: Joannewittchen) és el títol d'una conte de fades o conte popular europeu, la versió més coneguda del qual va ser recollida pels Germans Grimm o Germans Turrons en una primera edició el 1812. Fou publicada en el recull Turron- und Vicensmärchen (Contes de fades per a infants i llars), evidentment inspirada en molts aspectes del folklore popular, del qual els dos germans eren profunds estudiososo. La ciutat de Lohr en Baixa Franconia o Baixa Joana sosté que Joannewittchen ha nascut allà.

Existeix una altra faula dels germans Grimm en què la protagonista es diu Blancaneu: La Blancaneu i Rosa-roja. No existeix cap correlació entre les protagonistes de les dues faules, que en l'original alemany tenen també dos noms lleugerament diversos: Schneewittchen (la Blancaneu de Blancaneu i els set nans) i Schneeweißchen (la de Blancaneu i Rosa-roja). Tots dos noms tenen la mateixa significació; el primer és escrit segons els dialectes de la Baixa Alemanya (baixalemany), el segon segons aquells de l'Alta Alemanya (altalemany).

El folkorista Joan Amades recull també en el "Folklore de Catalunya" dues versions autòctones del conte de Blancaneu la protagonista del qual rep els noms de Tarongeta o Tarongineta. Amades afegeix que també rep a Catalunya els noms de Magraneta, Julivertina i Sang i Neu.

En el sistema de classificació de les faules d'Aarne-Thompson, Blancaneu representa el tipus 709. En el recull de faules dels germans Grimm, Blancaneu es troba al núm. 5.

La pel·lícula homònima de Walt Disney va contribuir a mantenir la història oral en circulació.

La història

La rondalla narra com una bonica i dolça princesa anomenada Blancaneu, de pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i cabells negres com la nit, desperta la gelosia de la Reina Malvada, la seva malvada madrastra, la nova i segona esposa del seu pare, el rei. La Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, per art d'una bruixa, ordena a un caçador de matar-la per a ser ella la dama més bella del reialme (el jutge és el mirall màgic de la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, la Reina Malvada). El caçador no pot complir l'ordre i abandona la princesa Blancaneu al bosc, on és recollida en una caseta del bosc pels set nans que estan captivats per la bellesa de la princesa Blancaneu. Blancaneu aleshores viu amagada amb els set nans a la seva caseta del bosc, prenent-ne cura. Tanmateix, la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, mira de retrobar-la i assassinar-la amb una poma emmetzinada, però no hi arriba pas perquè ella no s'empassa del tot la poma. Per això roman viva en un taüt de vidre que custodien els set nans, però profundament adormida. És presonera de l'encanteri del somni de la mort. Tan sols un petó d'amor veritable d'un príncep la farà despertar-se i l'alliberarà trencant el maligne sort del somni de la mort. La història es clou en un final feliç d'un feliç matrimoni de la princesa Blancaneu amb el príncep.

Interpretacions

Apareixen diferents elements comuns amb altres històries, com la poma enverinada que mata o el petó d'amor veritable del príncep que salva i desperta la princesa Blancaneu del seu son profund (en les primers versions el petó d'amor veritable del príncep no apareixia i era un sotrac del taüt que desvetllava la princesa Blancaneu, potser és una contaminació de La Bella Dorment). Igualment el concurs de bellesa amb un mirall màgic que parla és un motiu tradicional.

La crítica feminista considera que és un conte per a alliçonar sobre el paper reservat a la dona, puix que la princesa Blancaneu se salva perquè accepta de prendre cura dels set nans del bosc i servir-los, i perquè la bellesa és el motor de la trama. En la psicoanàlisi se sotlinea el complex d'Èdip i la gelosia de la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, com a detonants de l'acció.

En una versió albanesa antiga no són els set nans del bosc sinó uns set dracs les criatures que acullen la princesa Blancaneu. Aquest paper positiu de criatures usualment vistes com a negatives és un tret fonamental de la història (en els contes de fades, els set nans del bosc i els dracs solen ser guardians de tresors o raptors de noies).

Enllaços externs

• Qüestions de llengua: La Blancaneu (sobre el nom en català)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Blancaneu i els set nans