Delme: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎El delme seglar: Enllaços afegits
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
m Revertides les edicions de 93.176.131.78. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 7: Línia 7:


== El delme seglar ==
== El delme seglar ==
També s'anomenava així, a [[Valencia]] i en altres regions la desena part que pagaven alguns [[pagesos de remença]] a llurs senyors territorials.
També s'anomenava així, a [[Catalunya]] i en altres regions la desena part que pagaven alguns [[pagesos de remença]] a llurs senyors territorials.


== L'impost d'església avui ==
== L'impost d'església avui ==

Revisió del 18:56, 19 nov 2018

Per a altres significats, vegeu «Delme (Mosel·la)».
Granja per a depositar el delme de l'antiga abadia de Ter Doest a Lissewege (Bèlgica)

El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.[1][2]

A Roma ja existia aquest tipus d'impost quan l'Estat lliurava terrenys a plebeus i ciutadans pobres. L'església catòlica va adoptar l'organització administrativa dels romans, comprès el dret de percebre impostos. Això va contribuir al llarg de tota l'edat mitjana i sovint fins a la Revolució Francesa, al poder secular i la riquesa de les institucions de l'església (abadies, col·legiates, capítols, etc.). Com que l'església posseïa molt de terrenys fèrtils i sovint era l'únic poder alfabet i doncs capaç d'administrar, els masovers van ser sotmesos a un gran domini espiritual i material. A l'Edat Mitjana, els jueus que vivien en zones cristianes no estaven obligats a pagar delmes.[3]

Només després del desenvolupament d'activitats econòmiques menys dependents de la terra, la industrialització i l'adveniment de la classe mitjana, a poc a poc, l'església disminuí el seu poder material. Al Regne d'Anglaterra això va fer-se per decret quan Enric VIII va rompre amb Roma, confiscar les possessions de les abadies, distribuir-les als seus nobles fidels i prendre el control com cap de l'església secular. A altres països va caldre revolucions, com el protestantisme al nord d'Europa o la revolució francesa. A poc a poc i malgrat molta resistència, el principi de la separació entre l'Església i l'Estat va aplicar-se tot arreu Europa. També, dins de l'església uns moviments religiosos (dits els ordes mendicants: franciscans, els dominicans i altres) van tornar als valors de pobresa i de modèstia, abans d'enriquir-se amb altres activitats rendibles, com va ser la inquisició per als dominicans.

El delme seglar

També s'anomenava així, a Catalunya i en altres regions la desena part que pagaven alguns pagesos de remença a llurs senyors territorials.

L'impost d'església avui

Tot i perdre el dret de percebre impostos, les esglésies tanmateix no van quedar-se sense mitjans. Al Regne Unit, l'església seglar - contràriament a la clerecia regular - va mantenir les seves possessions i ha de viure de la renda d'aquestes. A França, el Brasil i als Estats Units d'Amèrica, l'estat no intervé pas i les institucions religioses viuen només de contribucions voluntàries. A l'Espanya, l'estat percep un ‰ de l'IRPF que transfereix a l'organisme laic o religiós triat pel tributant. L'estat afegeix dues vegades l'import des dels mitjans generals. Itàlia coneix un sistema semblant. A Bèlgica, després de la restauració, l'estat va obligar-se a pagar el salari i l'habitatge del clergat seglar en compensació dels béns confiscats. A Alemanya, Àustria, Suïssa el tributant ha d'indicar a quina organització religiosa o laica vol pagar el Kirchensteuer (impost d'església), un percentatge de l'impost global. Als estats escandinaus existeixen diversos sistemes semblants.

Referències

  1. Diccionari de l'Enciclopèdia catalana
  2. Corona Catalanoaragonesa. Sentencia donada per lo rey en Iacme sobre los delmes e primicies del regne de Valentia. la qual Sententia a instantia del honrat en Anthoni de Spi ... es stada empremptada en ... Valentia p[er] Lambert Palmart, 1487. 
  3. Armengol, Montse; Forcano, Manuel «Jueus a Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.24. ISSN: 1695-2014.