Poble palestí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
corregit multiples errors i enllaços morts
Línia 2: Línia 2:
El '''poble palestí''' (en [[àrab]]: الشعب الفلسطيني) ([[Transliteració|transliterat]]: al-xab al-filastini) anomenat habitualment palestins o [[Àrab|àrabs]] [[Estat de Palestina|palestins]], és un poble [[Semites|semita]] del [[Xam|llevant mediterrani]] amb orígens familiars a la regió històrica de [[Palestina]] i que constitueix una de les poblacions autòctones de la totalitat de [[territoris palestins]] i [[Israel]].
El '''poble palestí''' (en [[àrab]]: الشعب الفلسطيني) ([[Transliteració|transliterat]]: al-xab al-filastini) anomenat habitualment palestins o [[Àrab|àrabs]] [[Estat de Palestina|palestins]], és un poble [[Semites|semita]] del [[Xam|llevant mediterrani]] amb orígens familiars a la regió històrica de [[Palestina]] i que constitueix una de les poblacions autòctones de la totalitat de [[territoris palestins]] i [[Israel]].


Estudis genètics realitzats en la població palestina actual, confirmen que la majoria dels [[Musulmà|musulmans]] de Palestina, incloent als ciutadans culturalment [[àrabs]] d'Israel són descendents dels cristians, jueus i altres pobles indígenes del [[Llevant]] austral, el nucli del qual es pot seguir fins a la [[prehistòria]]. Un estudi d'[[Haplotip|haplotipus]] d'alta resolució va demostrar que una part substancial dels [[Cromosoma Y|cromosomes I]], tant dels [[jueus]] d'Israel (70 %), així com dels palestins [[musulmans]] (82 %) pertanyien al mateix grup de cromosomes.<ref name="gibbons2000">{{ref-web|url=http://bric.postech.ac.kr/science/97now/00_10now/001030a.html|títol=Jews and Arabs Share Recent Ancestry|cognom=Gibbons|nom=Ann|data= 30 d'octubre de 2000|obra=ScienceNOW|editor=American Academy for the Advancement of Science}}. Es citen els estudis següents: {{ref-publicació|nom=M. F. |cognom=Hammer|títol=Jewish and Middle Eastern non-Jewish populations share a common pool of Y-chromosome biallelic haplotypes|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America|any=2000|volum=97|pàgines=6769-6774|doi=10.1073/pnas.100115997|exemplar=12|pmid=10801975|pmc=18733|cognom3=Wood|nom3=ET|cognom4=Bonner|nom4=MR|cognom5=Jarjanazi|nom5=H|cognom6=Karafet|nom6=T|cognom7=Santachiara-Benerecetti|nom7=S|cognom8=Oppenheim|nom8=A|cognom9=Jobling|nom9=MA}} and {{ref-publicació|nom=Almut |cognom=Nebel|títol=High-resolution Y chromosome haplotypes of Israeli and Palestinian Arabs reveal geographic substructure and substantial overlap with haplotypes of Jews|publicació=Human Genetics|volum=107|any=2000|pàgines=630-641|doi=10.1007/s004390000426|pmid=11153918|cognom2=Filon|nom2=D|cognom3=Weiss|nom3=DA|cognom4=Weale|nom4=M|cognom5=Faerman|nom5=M|cognom6=Oppenheim|nom6=A|cognom7=Thomas|nom7=MG|exemplar=6}}Un altre estudi diu: «Our recent study of high-resolution microsatellite haplotypes demonstrated that a substantial portion of Y chromosomes of Jews (70%) and of Palestinian Muslim Arabs (82%) belonged to the same chromosome pool.»[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1274378/?tool=pubmed]</ref> Des de l'època de les [[Expansió de l'Islam|conquestes musulmanes]] del territori de l'actual [[Palestina]] al {{segle|VII}}, les conversions religioses, moltes vegades buscant evitar l'obligació de pagar la [[Jizya]] o [[Dhimma|estat de dhimmi]], han donat lloc al fet que la majoria dels palestins siguin actualment musulmans, inicialment [[Xiisme|xiites]] i posteriorment [[Sunnisme|sunnites]], encara que queda una important minoria [[Cristianisme|cristiana]] de diferents denominacions, així com [[drusos]] i una petita comunitat [[Samaritans|samaritana]]. Encara que els jueus palestins formaven part de la població palestina prèvia a la creació de l'estat d'Israel, pocs s'identifiquen amb els palestins actualment. L'aculturació, independentment de la conversió a l'[[Islam]], ha resultat que els palestins perdessin la seva llengua i fossin assimilats cultural i linguísticamente pels conqueridors àrabs.<ref>http://books.google.com.au/books?id=RrcoTW_vKDUC&pg=PA221#v=onepage&q&f=false</ref> Aproximadament, només la meitat de la seva població habita a la zona que considera històricament el seu origen; la resta viuen disseminats, sobretot per [[Orient Pròxim]], després dels esdeveniments viscuts a la zona durant el {{segle|XX}} que van provocar una important [[diàspora]] palestina.<ref>{{ref-llibre|nom=Carol R. Cognom=Ember|nom2= Melvin |cognom2=Ember|nom3= Ian |cognom3=Skoggard|url=http://books.google.es/books?id=7QEjPVyd9YMC&pg=PA234&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false]&#x20;|llengua=anglès|editorial=Springer Science+Business Media|=0-306-48321-1}}.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Springer+Science%2BBusiness+Media%2C+Inc.&rft.isbn=0-306-48321-1&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.es%2Fbooks%3Fid%3D7QEjPVyd9YMC%26pg%3DPA234%26redir_esc%3Dy%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFFarsoun2005">&nbsp;</span></ref>
Estudis genètics realitzats en la població palestina actual, confirmen que la majoria dels [[Musulmà|musulmans]] de Palestina, incloent als ciutadans culturalment [[àrabs]] d'Israel són descendents dels cristians, jueus i altres pobles indígenes del [[Llevant]] austral, el nucli del qual es pot seguir fins a la [[prehistòria]]. Un estudi d'[[Haplotip|haplotipus]] d'alta resolució va demostrar que una part substancial dels [[Cromosoma Y|cromosomes I]], tant dels [[jueus]] d'Israel (70 %), així com dels palestins [[musulmans]] (82 %) pertanyien al mateix grup de cromosomes.<ref name="gibbons2000">{{ref-web|url=http://bric.postech.ac.kr/science/97now/00_10now/001030a.html|títol=Jews and Arabs Share Recent Ancestry|cognom=Gibbons|nom=Ann|data= 30 d'octubre de 2000|obra=ScienceNOW|editor=American Academy for the Advancement of Science}}. Es citen els estudis següents: {{ref-publicació|nom=M. F. |cognom=Hammer|títol=Jewish and Middle Eastern non-Jewish populations share a common pool of Y-chromosome biallelic haplotypes|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America|any=2000|volum=97|pàgines=6769-6774|doi=10.1073/pnas.100115997|exemplar=12|pmid=10801975|pmc=18733|cognom3=Wood|nom3=ET|cognom4=Bonner|nom4=MR|cognom5=Jarjanazi|nom5=H|cognom6=Karafet|nom6=T|cognom7=Santachiara-Benerecetti|nom7=S|cognom8=Oppenheim|nom8=A|cognom9=Jobling|nom9=MA}} and {{ref-publicació|nom=Almut |cognom=Nebel|títol=High-resolution Y chromosome haplotypes of Israeli and Palestinian Arabs reveal geographic substructure and substantial overlap with haplotypes of Jews|publicació=Human Genetics|volum=107|any=2000|pàgines=630-641|doi=10.1007/s004390000426|pmid=11153918|cognom2=Filon|nom2=D|cognom3=Weiss|nom3=DA|cognom4=Weale|nom4=M|cognom5=Faerman|nom5=M|cognom6=Oppenheim|nom6=A|cognom7=Thomas|nom7=MG|exemplar=6}}Un altre estudi diu: «Our recent study of high-resolution microsatellite haplotypes demonstrated that a substantial portion of Y chromosomes of Jews (70%) and of Palestinian Muslim Arabs (82%) belonged to the same chromosome pool.»[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1274378/?tool=pubmed]</ref> Des de l'època de les [[Expansió de l'Islam|conquestes musulmanes]] del territori de l'actual [[Palestina]] al {{segle|VII}}, les conversions religioses, moltes vegades buscant evitar l'obligació de pagar la [[Jizya]] o [[Dhimma|estat de dhimmi]], han donat lloc al fet que la majoria dels palestins siguin actualment musulmans, inicialment [[Xiisme|xiites]] i posteriorment [[Sunnisme|sunnites]], encara que queda una important minoria [[Cristianisme|cristiana]] de diferents denominacions, així com [[drusos]] i una petita comunitat [[Samaritans|samaritana]]. Encara que els jueus palestins formaven part de la població palestina prèvia a la creació de l'estat d'Israel, pocs s'identifiquen amb els palestins actualment. L'aculturació, independentment de la conversió a l'[[Islam]], ha resultat que els palestins perdessin la seva llengua i fossin assimilats cultural i linguísticamente pels conqueridors àrabs.<ref>{{ref-llibre|nom=Alan|cognom= Dowty|títol=Israel/Palestine|col·lecció=
''Global Political Hot Spots Series'' n°2|editorial= Polity|data=2008 |pàgina=221/269 |url=http://books.google.com.au/books?id=RrcoTW_vKDUC&pg=PA221#v=onepage&q&f=false}}</ref> Aproximadament, només la meitat de la seva població habita a la zona que considera històricament el seu origen; la resta viuen disseminats, sobretot per [[Orient Pròxim]], després dels esdeveniments viscuts a la zona durant el {{segle|XX}} que van provocar una important [[diàspora]] palestina.<ref>{{ref-llibre|nom=Carol R. Cognom=Ember|nom2= Melvin |cognom2=Ember|nom3= Ian |cognom3=Skoggard|url=http://books.google.es/books?id=7QEjPVyd9YMC&pg=PA234&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false]&#x20;|llengua=anglès|editorial=Springer Science+Business Media|=0-306-48321-1}}.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Springer+Science%2BBusiness+Media%2C+Inc.&rft.isbn=0-306-48321-1&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.es%2Fbooks%3Fid%3D7QEjPVyd9YMC%26pg%3DPA234%26redir_esc%3Dy%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFFarsoun2005">&nbsp;</span></ref>


== Població ==
== Població ==
La població total palestina, inclosos [[Refugiats palestins|refugiats]] i [[Desplaçat intern|desplaçats]], s'estima en uns 10 milions d'individus, dels quals aproximadament la meitat continua vivint a la [[Palestina|regió històrica de Palestina]], una àrea aproximada que abastava les actuals [[Israel]], l'Estat de Palestina i l'occident de [[Jordània]]. La resta, aproximadament l'altra meitat dels palestins, constitueixen el que es coneix com la diàspora palestina, la majoria dels quals són refugiats [[Apàtrida|apàtrides]] que manquen de ciutadania en alguns països.<ref>Abbas Shiblak (2005). [https://web.archive.org/web/20080914013400/http://www.rsc.ox.ac.uk/PDFs/Shiblak.pdf "Reflections on the Palestinian Diaspora in Europe"] (PDF). The Palestinian Diaspora in Europe: Challenges of Dual Identity and Adaptation (Institute of Jerusalem. Studies). {{ISBN|9950-315-04-2}}</ref> Més de dos milions i mitjà d'ells viuen en la veïna Jordània, un milió és compartit entre [[República Àrab Siriana|Síria]] i el [[Líban]], i una cambra de milió a [[Aràbia Saudita]], sent els aproximadament 500.000 a [[Xile]] la major concentració fora del [[Països àrabs|món àrab]].
La població total palestina, inclosos [[Refugiats palestins|refugiats]] i [[Desplaçat intern|desplaçats]], s'estima en uns deu milions d'individus, dels quals aproximadament la meitat continua vivint a la [[Palestina|regió històrica de Palestina]], una àrea aproximada que abastava les actuals [[Israel]], l'Estat de Palestina i l'occident de [[Jordània]]. La resta, aproximadament l'altra meitat constitueixen el que es coneix com la diàspora palestina, la majoria dels quals són refugiats [[Apàtrida|apàtrides]] que manquen de ciutadania en alguns països. El 2005 més de dos milions i mitjà d'ells viuen en la veïna Jordània, un milió és compartit entre [[República Àrab Siriana|Síria]] i el [[Líban]], i una cambra de milió a [[Aràbia Saudita]], aproximadament mig milió a [[Xile]] la major concentració fora del [[Països àrabs|món àrab]].<ref>{{ref-llibre|nom=Abbas |cognom=Shiblak |data=2005|uyrl=https://web.archive.org/web/20080914013400/http://www.rsc.ox.ac.uk/PDFs/Shiblak.pdf |capítol=Reflections on the Palestinian Diaspora in Europe|format=pdf|títol= The Palestinian Diaspora in Europe: Challenges of Dual Identity and Adaptation |editorial=Institute of Jerusalem|col·lecció=Studies|isbn=9950-315-04-2}}</ref>


L'Agència de [[Nacions Unides]] per als refugiats de Palestina a Orient Pròxim (UNRWA) té registrats més de cinc milions de refugiats palestins repartits entre la Franja de Gaza, Cisjordània, Síria, Líban i Jordània. Gairebé un terç d'ells, més de 1,4 milions, viuen a 58 [[Camps de refugiats palestins|campaments de refugiats]] que van ser creats després de la [[Guerra araboisraeliana de 1948|guerra àrab-israeliana de 1948]] en la qual més de 700.000 palestins van perdre les seves cases i els seus mitjans de vida. Els refugiats palestins del {{segle|XXI}} són les persones desplaçades en aquell èxode —anomenat [[Nakba]]– i els seus descendents.<ref name="UNRWA Dónde">{{ref-web|autor=UNRWA|títol=Los refugiados - Dónde están|url=http://www.unrwa.es/los-refugiados/donde-estan|consulta= 28 de desembre de 2013|llengua= castellà}}</ref><ref name="UNRWA Nakba">{{ref-web|autor=UNRWA|títol=Los refugiados - Nakba|url=http://www.unrwa.es/los-refugiados/nakba|consulta= 28 de desembre de 2013}}</ref>
L'Agència de [[Nacions Unides]] per als refugiats de Palestina a Orient Pròxim (UNRWA) té registrats més de cinc milions de refugiats palestins repartits entre la Franja de Gaza, Cisjordània, Síria, Líban i Jordània. Gairebé un terç d'ells, més de 1,4 milions, viuen a 58 [[Camps de refugiats palestins|campaments de refugiats]] que van ser creats després de la [[Guerra araboisraeliana de 1948|guerra àrab-israeliana de 1948]] en la qual més de 700.000 palestins van perdre les seves cases i els seus mitjans de vida. Els refugiats palestins del {{segle|XXI}} són les persones desplaçades en aquell èxode —anomenat [[Nakba]]– i els seus descendents.<ref name="UNRWA Dónde">{{ref-web|autor=UNRWA|títol=Los refugiados - Dónde están|url=http://www.unrwa.es/los-refugiados/donde-estan|consulta= 28 de desembre de 2013|llengua= castellà}}</ref><ref name="UNRWA Nakba">{{ref-web|autor=UNRWA|títol=Los refugiados - Nakba|url=http://www.unrwa.es/los-refugiados/nakba|consulta= 28 de desembre de 2013}}</ref>
Línia 25: Línia 26:
Els primers passos cap a la creació d'una organització representativa del poble palestí es van donar en la primera cimera dels [[Lliga Àrab|Estats àrabs]] en gener de [[1964]]. A instàncies d'aquesta, a partir del mes de febrer, el representant de Palestina davant de la Lliga Àrab, Ahmed Shukeiri, va preparar la convocatòria d'un Consell Nacional Palestí (també anomenat Assemblea o Congrés en aquell moment) a [[Jerusalem]] per al mes de maig. A tal fi es van constituir comitès que van seleccionar 422 membres representatius de la comunitat palestina: alcaldes i presidents de consells rurals i urbans de la [[Franja de Gaza]] i [[Cisjordània]], diputats al Parlament de Jordània, professionals, [[camperols]], [[sindicalistes]] i representants dels [[Camp de refugiats|camps de refugiats]] així com d'organitzacions de dones i estudiants. En la seva sessió de l'1 de [[juny]] de [[1964]], el Consell va adoptar resolucions orientades a dotar als palestins de infrastructures militars, financeres, polítiques i administratives, i va proclamar la creació de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]] (OAP).<ref name="What_PLO">{{ref-publicació|cognom=Hamid|nom=Rashid|títol=What is the PLO?|publicació=Journal of Palestine Studies|any=1975|volum=4|exemplar=4|url=http://www.palestine-studies.org/files/pdf/jq/11403.pdf|consulta= 29 de març de 2014|pàgines=94-96|editorial=[[University of California Press]]|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20121023021451/http://www.palestine-studies.org/files/pdf/jq/11403.pdf|dataarxiu= 23 d'octubre de 2012}}</ref>
Els primers passos cap a la creació d'una organització representativa del poble palestí es van donar en la primera cimera dels [[Lliga Àrab|Estats àrabs]] en gener de [[1964]]. A instàncies d'aquesta, a partir del mes de febrer, el representant de Palestina davant de la Lliga Àrab, Ahmed Shukeiri, va preparar la convocatòria d'un Consell Nacional Palestí (també anomenat Assemblea o Congrés en aquell moment) a [[Jerusalem]] per al mes de maig. A tal fi es van constituir comitès que van seleccionar 422 membres representatius de la comunitat palestina: alcaldes i presidents de consells rurals i urbans de la [[Franja de Gaza]] i [[Cisjordània]], diputats al Parlament de Jordània, professionals, [[camperols]], [[sindicalistes]] i representants dels [[Camp de refugiats|camps de refugiats]] així com d'organitzacions de dones i estudiants. En la seva sessió de l'1 de [[juny]] de [[1964]], el Consell va adoptar resolucions orientades a dotar als palestins de infrastructures militars, financeres, polítiques i administratives, i va proclamar la creació de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]] (OAP).<ref name="What_PLO">{{ref-publicació|cognom=Hamid|nom=Rashid|títol=What is the PLO?|publicació=Journal of Palestine Studies|any=1975|volum=4|exemplar=4|url=http://www.palestine-studies.org/files/pdf/jq/11403.pdf|consulta= 29 de març de 2014|pàgines=94-96|editorial=[[University of California Press]]|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20121023021451/http://www.palestine-studies.org/files/pdf/jq/11403.pdf|dataarxiu= 23 d'octubre de 2012}}</ref>


L'OLP va representar el poble palestí davant de la [[comunitat internacional]] a partir de [[1974]], quan va ser reconeguda com el seu únic representant legítim pels [[Lliga Àrab|Estats àrabs]] i l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]], l'assemblea general de la qual li va concedir l'estatus d'observador en qualitat de [[moviment d'alliberament nacional]].<ref>IMEU, Institute for Middle East Understanding. ''[http://imeu.net/news/article0046.shtml "Who Represents the Palestinians Officially Before the World Community?".] {{Wayback|url=http://imeu.net/news/article0046.shtml|date=20070928063651}}''</ref><ref>{{ref-web|nom==Ricky |cognom=Shah|títol=Security Council|url=http://www.worldmun.org/MUNBase2007/files/downloads/guides/SCGuideA.pdf|editor=Harvard WorldMUN2007|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 30 de març de 2007|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20070808101615/http://www.worldmun.org/MUNBase2007/files/downloads/guides/SCGuideA.pdf|dataarxiu= 8 d'agost de 2007}}</ref>
L'OLP va representar el poble palestí davant de la [[comunitat internacional]] a partir de [[1974]], quan va ser reconeguda com el seu únic representant legítim pels [[Lliga Àrab|Estats àrabs]] i l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]], l'assemblea general de la qual li va concedir l'estatus d'observador en qualitat de [[moviment d'alliberament nacional]].<ref>{{ref-web|editor=IMEU, Institute for Middle East Understanding|url=http://imeu.net/news/article0046.shtml |títol=Who Represents the Palestinians Officially Before the World Community?|llengua=anglès}} {{Wayback|url=http://imeu.net/news/article0046.shtml|date=20070928063651}}''</ref><ref>{{ref-web|nom=Ricky |cognom=Shah|títol=Security Council|url=http://www.worldmun.org/MUNBase2007/files/downloads/guides/SCGuideA.pdf|editor=Harvard WorldMUN2007|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 30 de març de 2007|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20070808101615/http://www.worldmun.org/MUNBase2007/files/downloads/guides/SCGuideA.pdf|dataarxiu= 8 d'agost de 2007}}</ref>


L'objectiu declarat de l'[[OLP|OAP]] era la destrucció de l'Estat sionista d'Israel mitjançant la [[lluita armada]], i inicialment era controlada pel [[govern d'Egipte]]. La carta orgànica original de l'OAP cridava obertament a l'anihilació d'Israel, així com la tornada dels [[refugiats palestins]] i l'[[autodeterminació]] dels àrabs palestins, que en aquell moment es trobaven sota l'ocupació [[Jordània|jordana]] i [[Egipte|egípcia]] dels territoris de Cisjordània i de la Franja de Gaza respectivament. En aquesta carta la creació d'un Estat palestí no era esmentada, encara que posteriorment l'OAP va adoptar la idea de fundar un estat independent per als palestins des del [[Riu Jordà]] fins al [[Mar Mediterrània|Mar Mediterrani]].<ref name="plo1974">[http://www.mideastweb.org/plo1974.htm The PNC Program of 1974], June 8, 1974. On the site of MidEastWeb for Coexistence R.A. - Middle East Resources. Page includes commentary. Accessed 5 December 2006.</ref>
L'objectiu declarat de l'[[OLP|OAP]] era la destrucció de l'Estat sionista d'Israel mitjançant la [[lluita armada]], i inicialment era controlada pel [[govern d'Egipte]]. La carta orgànica original de l'OAP cridava obertament a l'anihilació d'Israel, així com la tornada dels [[refugiats palestins]] i l'[[autodeterminació]] dels àrabs palestins, que en aquell moment es trobaven sota l'ocupació [[Jordània|jordana]] i [[Egipte|egípcia]] dels territoris de Cisjordània i de la Franja de Gaza respectivament. En aquesta carta la creació d'un Estat palestí no era esmentada, encara que posteriorment l'OAP va adoptar la idea de fundar un estat independent per als palestins des del [[Riu Jordà]] fins al [[Mar Mediterrània|Mar Mediterrani]].<ref name="plo1974">[http://www.mideastweb.org/plo1974.htm The PNC Program of 1974], June 8, 1974. On the site of MidEastWeb for Coexistence R.A. - Middle East Resources. Page includes commentary. Accessed 5 December 2006.</ref>
Línia 33: Línia 34:
El [[1993]] es van signar els [[Acords d'Oslo]], el primer [[acord de pau]] provisional israelià-palestí. Estava previst que el procés durés cinc anys i acabés el [[1999]], quan va començar la retirada de les forces israelianes de la [[Franja de Gaza]] i de la ciutat de [[Jericó]]. El venciment del termini sense que Israel reconegués l'[[Estat de Palestina]], ni donés per acabada l'ocupació militar dels territoris, va donar lloc a la [[Segona intifada|Segona Intifada]] l'any [[2000]], que va ser més violenta que la primera.<ref>{{ref-web|títol=Report of the Independent Fact Finding Committee On Gaza: No Safe Place|url=http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|editor=The League of Arab States|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 30 d'abril de 2009|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20091013190358/http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|dataarxiu= 13 d'octubre de 2009}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Farsoun|nom=Samih K.|apellidos2=Hasan Aruri|nom2=Naseer|títol=Palestine and the Palestinians: a social and political history|any=2006|editorial=Westview Press|pàgina=275|llengua=anglès}}</ref><ref>[http://books.google.com/books?id=4RX7t4X8_RMC&lpg=PA198&pg=PA198#v=onepage&q&f=false]&#x20;(en inglés).&#x20; University of California Press. {{ISBN|0-520-25531-3}}.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=0-520-25531-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3D4RX7t4X8_RMC%26lpg%3DPA198%26pg%3DPA198%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFGordon2008">&nbsp;</span></ref>
El [[1993]] es van signar els [[Acords d'Oslo]], el primer [[acord de pau]] provisional israelià-palestí. Estava previst que el procés durés cinc anys i acabés el [[1999]], quan va començar la retirada de les forces israelianes de la [[Franja de Gaza]] i de la ciutat de [[Jericó]]. El venciment del termini sense que Israel reconegués l'[[Estat de Palestina]], ni donés per acabada l'ocupació militar dels territoris, va donar lloc a la [[Segona intifada|Segona Intifada]] l'any [[2000]], que va ser més violenta que la primera.<ref>{{ref-web|títol=Report of the Independent Fact Finding Committee On Gaza: No Safe Place|url=http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|editor=The League of Arab States|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 30 d'abril de 2009|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20091013190358/http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|dataarxiu= 13 d'octubre de 2009}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Farsoun|nom=Samih K.|apellidos2=Hasan Aruri|nom2=Naseer|títol=Palestine and the Palestinians: a social and political history|any=2006|editorial=Westview Press|pàgina=275|llengua=anglès}}</ref><ref>[http://books.google.com/books?id=4RX7t4X8_RMC&lpg=PA198&pg=PA198#v=onepage&q&f=false]&#x20;(en inglés).&#x20; University of California Press. {{ISBN|0-520-25531-3}}.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=0-520-25531-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3D4RX7t4X8_RMC%26lpg%3DPA198%26pg%3DPA198%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFGordon2008">&nbsp;</span></ref>


En una opinió consultativa emesa el 2004, la [[Tribunal Internacional de Justícia|Cort Internacional de Justícia]] va observar que atès que Israel havia decidit reconèixer l'OAP com a representant del poble palestí, la seva existència ja no era qüestionable. La Cort va apuntar també que l'acord interí israelià-palestí sobre la Franja de Gaza i Cisjordània del [[28 de setembre]] de [[1995]] feia nombroses referències al poble palestí i als seus legítims drets.<ref>{{ref-web|autor=Corte Internacional de Justicia (ICJ)|url=http://www.icj-cij.org/docket/files/131/1671.pdf|títol=LEGAL CONSEQUENCES OF THE CONSTRUCTION OF A WALL IN THE OCCUPIED PALESTINIAN TERRITORY - Advisory Opinion of 9 July 2004|formato=PDF|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20100706021237/http://www.icj-cij.org/docket/files/131/1671.pdf|dataarxiu= 6 de juliol de 2010}}</ref> Pel que fa al dret del poble palestí a formar un estat sobirà independent, el jurista alemany [[Thomas Giegerich]] va afirmar que «el [[dret a l'autodeterminació]] atorga al poble palestí de forma col·lectiva el dret inalienable de determinar lliurement el seu estatus polític, mentre que Israel, que ha reconegut al poble palestí com un poble separat, està obligat a promoure i a respectar aquest dret de conformitat amb la [[Carta de les Nacions Unides]]».<ref name="Giegerich">{{ref-llibtre|nom=Amos |cognom=Shapira|nom2= Mala |cognom2=Taboryurl=http://books.google.com/books?id=kSMTX5jwaxQC&pg=PA198]&#x20;|llengua = anglés|editorial= Kluwer Law International|isbn= 9041111557}}.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Kluwer+Law+International&rft.isbn=9041111557&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3DkSMTX5jwaxQC%26pg%3DPA198" id="cxCITAREFGiegerich1999">&nbsp;</span></ref>
En una opinió consultativa emesa el 2004, la [[Tribunal Internacional de Justícia|Cort Internacional de Justícia]] va observar que atès que Israel havia decidit reconèixer l'OAP com a representant del poble palestí, la seva existència ja no era qüestionable. La Cort va apuntar també que l'acord interí israelià-palestí sobre la Franja de Gaza i Cisjordània del [[28 de setembre]] de [[1995]] feia nombroses referències al poble palestí i als seus legítims drets.<ref>{{ref-web|autor=[[Tribunal Internacional de Justícia]] (ICJ)|url=https://www.icj-cij.org/en/case/131|títol=Legal Consequences of the Construction of a Wall in the Occupied Palestinian Territory|llengua= anglès|data = 2003-2004|consulta =28/11/2018|citació= The Court finds that the construction by Israel of a wall in the Occupied Palestinian Territory and its associated régime are contrary to international law; it states the legal consequences arising from that illegality.}}</ref> Pel que fa al dret del poble palestí a formar un estat sobirà independent, el jurista alemany [[Thomas Giegerich]] va afirmar que «el [[dret a l'autodeterminació]] atorga al poble palestí de forma col·lectiva el dret inalienable de determinar lliurement el seu estatus polític, mentre que Israel, que ha reconegut al poble palestí com un poble separat, està obligat a promoure i a respectar aquest dret de conformitat amb la [[Carta de les Nacions Unides]]».<ref name="Giegerich">{{ref-llibre|nom=Amos |cognom=Shapira|nom2= Mala |cognom2=Tabory|url=http://books.google.com/books?id=kSMTX5jwaxQC&pg=PA198]&#x20;|llengua = anglés|editorial= Kluwer Law International|isbn= 9041111557}}.</ref>


L'[[Autoritat Nacional Palestina]] va ser establerta oficialment arran dels Acords d'Oslo com l'òrgan administratiu provisional nominalment responsable de l'administració dels centres de població palestina a Cisjordània i la Franja de Gaza.
L'[[Autoritat Nacional Palestina]] va ser establerta oficialment arran dels Acords d'Oslo com l'òrgan administratiu provisional nominalment responsable de l'administració dels centres de població palestina a Cisjordània i la Franja de Gaza.


Després de l'admissió de Palestina com a país membre de la [[UNESCO|Unesco]] el [[31 d'octubre]] de [[2011]], a l'any següent, el [[29 de novembre]] de 2012, l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]] va debatre el canvi d'estatus de l'estat palestí en l'organització, perquè passés de ser una entitat, a ser un estat observador no membre, el que significaria un avanç diplomàtic per a la creació d'un estat palestí independent d'Israel.<ref>{{ref-web|url=http://www.unesco.org/new/en/member-states/countries/ títol=La Conferencia General admite a Palestina como Estado Miembro de la UNESCO| UNESCOPRESS, Servicio de Prensa, 31.10.2011|consulta=29 de desembre de 2013}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Palestina entra como estado en la ONU|url=http://internacional.elpais.com/internacional/2012/11/29/actualidad/1354211937_218747.html|consulta= 29 de desembre de 2012|data= 28 de novembre de 2012|editor=La vanguardia}}</ref> La petició de Palestina va ser aprovada el mateix dia amb 138 vots a favor, 41 abstencions i 9 vots en contra. La resolució, copatrocinada per 60 països, es va pronunciar a favor dels drets inalienables del poble palestí i va pugnar per la fi de l'ocupació israeliana iniciada el 1967 i per un estat palestí independent, sobirà, democràtic i contigu amb les fronteres definides abans de 1967 (la [[Línia Verda|línia verda]]).<ref>{{ref-web|autor=Centro de noticias de la ONU|títol=Asamblea General acepta a Palestina como Estado observador no miembro de la ONU|url=http://www.un.org/spanish/News/story.asp?NewsID=25110#.ULj7QYUiPHw|consulta= 29 de desembre de 2012|data= 29 de novembre de 2012}}</ref>
Després de l'admissió de Palestina com a país membre de la [[UNESCO|Unesco]] el [[31 d'octubre]] de [[2011]], a l'any següent, el [[29 de novembre]] de 2012, l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]] va debatre el canvi d'estatus de l'estat palestí en l'organització, perquè passés de ser una entitat, a ser un estat observador no membre, el que significaria un avanç diplomàtic per a la creació d'un estat palestí independent d'Israel.<ref>{{ref-web|url=http://www.unesco.org/new/en/unesco/worldwide/arab-states/Palestine/ |llengua = anglès |títol=Palestine| editor=Unesco|consulta=28 de novembre de 2018}}</ref><ref>{{ref-publicació|article=L'ONU reconeix Palestina com a estat observador |url=https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/598805-l-onu-reconeix-palestina-com-a-estat-observador.html?cca=1|data= 29 novembre 2012|publicació=El Punt Avui}}</ref> La petició de Palestina va ser aprovada el mateix dia amb 138 vots a favor, 41 abstencions i 9 vots en contra. La resolució, copatrocinada per 60 països, es va pronunciar a favor dels drets inalienables del poble palestí i va pugnar per la fi de l'ocupació israeliana iniciada el 1967 i per un estat palestí independent, sobirà, democràtic i contigu amb les fronteres definides abans de 1967 (la [[Línia Verda|línia verda]]).<ref>{{ref-web|editor=UN News|títol=General Assembly grants Palestine non-member observer State status at UN|url=https://news.un.org/en/story/2012/11/427052-general-assembly-grants-palestine-non-member-observer-state-status-un|consulta= 28 de novembre de 2018|data= 29 de novembre de 2012|llengua=anglès}}</ref>


Al mes següent, el desembre de 2012, l'ONU va canviar el nom «Palestina» per «Estat de Palestina», reconeixent implícitament [[Mahmud Abbas]] com a president del nou Estat.<ref>{{ref-web|títol=After upgrading status, UN officially switches from ‘Palestine’ to ‘State of Palestine’|url=http://www.timesofisrael.com/after-upgrading-status-un-officially-switches-from-palestine-to-state-of-palestine/|consulta= 29 de desembre de 2013|data= 25 de desembre de 2012|llengua=anglès|cognom=Ahren|nom=Raphael|editor=The Times of Israel}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Observadores permanentes - Estados no Miembros|url=http://www.un.org/es/members/nonmembers.shtml|consulta= 29 de desembre de 2013|editor=ONU}}</ref> D'acord amb la [[terminologia]] adoptada per les Nacions Unides, un decret promulgat el 5 de gener de 2013 pel [[president palestí]] va substituir oficialment el nom de «[[Autoritat Nacional Palestina]]» per «[[Estat de Palestina]]».<ref>{{ref-publiació|autor=Europa Press|article=La Autoridad Nacional Palestina será el Estado de Palestina, tras un decreto de Abbas|url=http://ecodiario.eleconomista.es/oriente-medio/noticias/4510791/01/13/La-Autoridad-Nacional-Palestina-sera-el-Estado-de-Palestina-tras-un-decreto-de-Abbas.html|consulta= 29 de desembre de 2013|data= 6 de gener de 2013|publicació=El Economista|llengua = castellà}}</ref><ref>{{ref-web|títol=PA officially changes name to State of Palestine|url=http://www.jpost.com/MiddleEast/Article.aspx?id=298473|consulta= 29 de desembre de 2013|data= 5 de gener de 2013|llengua=anglès|editor=Jerusalem Post}}</ref> A finals de [[2017]], 137 països reconeixien oficialment a l'Estat de [[Palestina]].<ref>Misión Permanente Observadora del Estado de Palestina en las Naciones Unidas (2017). [http://palestineun.org/about-palestine/diplomatic-relations/ «Relaciones Diplomáticas»] (en anglès). Consultat el 29 d'octubre de 2017.</ref>
Al mes següent, el desembre de 2012, l'ONU va canviar el nom «Palestina» per «Estat de Palestina», i va reconèixer implícitament [[Mahmud Abbas]] com a president del nou Estat.<ref>{{ref-publicació|article=After upgrading status, UN officially switches from ‘Palestine’ to ‘State of Palestine’|url=http://www.timesofisrael.com/after-upgrading-status-un-officially-switches-from-palestine-to-state-of-palestine/|nom=Raphael|cognom= Ahren|data= 25 de desembre de 2012|llengua=anglès|publicació=The Times of Israel}}</ref> D'acord amb la [[terminologia]] adoptada per les Nacions Unides, un decret promulgat el 5 de gener de 2013 pel [[president palestí]] va substituir oficialment el nom d'«[[Autoritat Nacional Palestina]]» per «[[Estat de Palestina]]».<ref>{{ref-publicació|autor=Europa Press|article=La Autoridad Nacional Palestina será el Estado de Palestina, tras un decreto de Abbas|url=http://ecodiario.eleconomista.es/oriente-medio/noticias/4510791/01/13/La-Autoridad-Nacional-Palestina-sera-el-Estado-de-Palestina-tras-un-decreto-de-Abbas.html|consulta= 29 de desembre de 2013|data= 6 de gener de 2013|publicació=El Economista|llengua = castellà}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=PA officially changes name to State of Palestine|url=https://www.jpost.com/Middle-East/PA-officially-changes-name-to-State-of-Palestine|data= 5 de gener de 2013|llengua=anglès| publicació =Jerusalem Post|nom=Gabriella| cognom= Tzvia Weiniger}}</ref> El novembre de 2018, 137 països reconeixien oficialment l'Estat de [[Palestina]].<ref>{{ref-web|editor= Permanent Observer of the State of Palestine to the United Nations|data = novembre de 2018|url=http://palestineun.org/about-palestine/diplomatic-relations/|títol= Diplomatic Relations|llengua=anglès|consulta=28/11/2018|citació=The State of Palestine currently enjoys bilateral recognition from 137 States.}}</ref>

== Vegeu també ==
* [[Nakba]]


== Referències ==
== Referències ==
Línia 52: Línia 50:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* {{ref-web|url=http://www.papp.undp.org/en/index.html |títol=United Nations Development Programme}}
{{autoritat}}
{{autoritat}}


Revisió del 17:57, 28 nov 2018

Infotaula de grup humàPoble palestí
Tipusètnia, població humana i ethnonational group (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població total10.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaàrab palestí i àrab Modifica el valor a Wikidata
Religiósunnisme i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Part deàrabs i semites Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatEstat de Palestina i Israel Modifica el valor a Wikidata

El poble palestí (en àrab: الشعب الفلسطيني) (transliterat: al-xab al-filastini) anomenat habitualment palestins o àrabs palestins, és un poble semita del llevant mediterrani amb orígens familiars a la regió històrica de Palestina i que constitueix una de les poblacions autòctones de la totalitat de territoris palestins i Israel.

Estudis genètics realitzats en la població palestina actual, confirmen que la majoria dels musulmans de Palestina, incloent als ciutadans culturalment àrabs d'Israel són descendents dels cristians, jueus i altres pobles indígenes del Llevant austral, el nucli del qual es pot seguir fins a la prehistòria. Un estudi d'haplotipus d'alta resolució va demostrar que una part substancial dels cromosomes I, tant dels jueus d'Israel (70 %), així com dels palestins musulmans (82 %) pertanyien al mateix grup de cromosomes.[1] Des de l'època de les conquestes musulmanes del territori de l'actual Palestina al segle vii, les conversions religioses, moltes vegades buscant evitar l'obligació de pagar la Jizya o estat de dhimmi, han donat lloc al fet que la majoria dels palestins siguin actualment musulmans, inicialment xiites i posteriorment sunnites, encara que queda una important minoria cristiana de diferents denominacions, així com drusos i una petita comunitat samaritana. Encara que els jueus palestins formaven part de la població palestina prèvia a la creació de l'estat d'Israel, pocs s'identifiquen amb els palestins actualment. L'aculturació, independentment de la conversió a l'Islam, ha resultat que els palestins perdessin la seva llengua i fossin assimilats cultural i linguísticamente pels conqueridors àrabs.[2] Aproximadament, només la meitat de la seva població habita a la zona que considera històricament el seu origen; la resta viuen disseminats, sobretot per Orient Pròxim, després dels esdeveniments viscuts a la zona durant el segle xx que van provocar una important diàspora palestina.[3]

Població

La població total palestina, inclosos refugiats i desplaçats, s'estima en uns deu milions d'individus, dels quals aproximadament la meitat continua vivint a la regió històrica de Palestina, una àrea aproximada que abastava les actuals Israel, l'Estat de Palestina i l'occident de Jordània. La resta, aproximadament l'altra meitat constitueixen el que es coneix com la diàspora palestina, la majoria dels quals són refugiats apàtrides que manquen de ciutadania en alguns països. El 2005 més de dos milions i mitjà d'ells viuen en la veïna Jordània, un milió és compartit entre Síria i el Líban, i una cambra de milió a Aràbia Saudita, aproximadament mig milió a Xile la major concentració fora del món àrab.[4]

L'Agència de Nacions Unides per als refugiats de Palestina a Orient Pròxim (UNRWA) té registrats més de cinc milions de refugiats palestins repartits entre la Franja de Gaza, Cisjordània, Síria, Líban i Jordània. Gairebé un terç d'ells, més de 1,4 milions, viuen a 58 campaments de refugiats que van ser creats després de la guerra àrab-israeliana de 1948 en la qual més de 700.000 palestins van perdre les seves cases i els seus mitjans de vida. Els refugiats palestins del segle xxi són les persones desplaçades en aquell èxode —anomenat Nakba– i els seus descendents.[5][6]

Segons les estimacions calculades per l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS per les seves sigles en anglès), l'Estat de Palestina compte 4.816.503 habitants palestins dels quals 2.935.368 viuen a Cisjordània[7] (inclosa Jerusalem Est) i 1.881.135 a la Franja de Gaza.

Llengua i religió

La majoria dels palestins són musulmans, en particular de la branca sunnita de l'islam, i hi ha una important minoria cristiana de diverses confessions, així com una petita comunitat samaritana. Com implica el etnònim «àrab palestí», aplicat comunament, la llengua vernacle tradicional dels palestins, independentment de la seva religió, és el dialecte àrab palestí. Els ciutadans palestins d'Israel són en molts casos bilingües, en utilitzar també l'hebreu. Estudis genètics moderns han suggerit que els palestins com a grup ètnic representen els moderns "«descendents d'un nucli de població que vivia a la zona des dels temps prehistòrics», anterior a la conquesta àrab musulmana que va establir l'àrab com la Llengua franca, i que finalment va esdevenir la única llengua vernacle dels seus habitants, la majoria dels quals amb el temps també es va convertir a l'Islam.[8][9] El 90 % dels palestins que viuen a Amèrica són de religió cristiana.

Història

Sota el Mandat Britànic de Palestina (1920-1948), format com a part de la partició de l'Imperi otomà, el terme «palestí» es referia a tots els habitants que residien en aquell territori sense distincions religioses o ètniques, i els habitants als quals les autoritats mandatàries concedien la ciutadania es denominaven «ciutadans palestins».[10] El terme «palestí» s'usava per exemple a l'Exèrcit britànic, en unitats com el Regiment de Palestina (en anglès: Palestine Regiment), que era la brigada jueva d'infanteria de l'Exèrcit britànic, durant la Segona Guerra Mundial, o en el «Talmud de Palestina», un terme alternatiu per anomenar al «Talmud de Jerusalem» que es fa servir en fonts acadèmiques.

Posteriorment a la Declaració d'Independència d'Israel el 1948, l'ús dels termes «Palestina» i «palestí» per referir-se als habitants jueus del Mandat Britànic de Palestina va caure en desús. Per exemple, el periòdic en llengua anglesa The Palestine Post, va ser fundat pels jueus] el 1932, i va canviar el seu nom el 1950 en The Jerusalem Post.

Des d'aleshores, els jueus de l'Estat d'Israel i dels assentaments que es troben en l'Àrea de Judea i Samaria, en la regió palestina de Cisjordania, que ha estat ocupada per l'Estat sionista d'Israel, es consideren assentaments israelians. Els ciutadans Àrabs d'Israel poden identificar-se com a ciutadans àrabs israelians, i com a ciutadans àrabs palestins.[11]

L'ús generalitzat del mot palestí com autònim referit a la concepció nacionalista del poble palestí, ha estat identificat amb la població autòctona de parla àrab, que va començar abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, i la primera exigència d'independència nacional palestina, va ser emesa pel congrés sirià-palestí el 21 de setembre de 1921.[12][13] Després de la creació de l'Estat sionista d'Israel, i dels èxodes de 1948 i 1967, el terme va venir a significar no tan sols un indret d'origen, sinó l'afirmació d'un passat comú, i d'un futur en forma d'estat-nació palestí.

Els primers passos cap a la creació d'una organització representativa del poble palestí es van donar en la primera cimera dels Estats àrabs en gener de 1964. A instàncies d'aquesta, a partir del mes de febrer, el representant de Palestina davant de la Lliga Àrab, Ahmed Shukeiri, va preparar la convocatòria d'un Consell Nacional Palestí (també anomenat Assemblea o Congrés en aquell moment) a Jerusalem per al mes de maig. A tal fi es van constituir comitès que van seleccionar 422 membres representatius de la comunitat palestina: alcaldes i presidents de consells rurals i urbans de la Franja de Gaza i Cisjordània, diputats al Parlament de Jordània, professionals, camperols, sindicalistes i representants dels camps de refugiats així com d'organitzacions de dones i estudiants. En la seva sessió de l'1 de juny de 1964, el Consell va adoptar resolucions orientades a dotar als palestins de infrastructures militars, financeres, polítiques i administratives, i va proclamar la creació de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP).[14]

L'OLP va representar el poble palestí davant de la comunitat internacional a partir de 1974, quan va ser reconeguda com el seu únic representant legítim pels Estats àrabs i l'ONU, l'assemblea general de la qual li va concedir l'estatus d'observador en qualitat de moviment d'alliberament nacional.[15][16]

L'objectiu declarat de l'OAP era la destrucció de l'Estat sionista d'Israel mitjançant la lluita armada, i inicialment era controlada pel govern d'Egipte. La carta orgànica original de l'OAP cridava obertament a l'anihilació d'Israel, així com la tornada dels refugiats palestins i l'autodeterminació dels àrabs palestins, que en aquell moment es trobaven sota l'ocupació jordana i egípcia dels territoris de Cisjordània i de la Franja de Gaza respectivament. En aquesta carta la creació d'un Estat palestí no era esmentada, encara que posteriorment l'OAP va adoptar la idea de fundar un estat independent per als palestins des del Riu Jordà fins al Mar Mediterrani.[17]

La Primera intifada (1987–93) va ser la primera revolta popular palestina contra l'ocupació israeliana de 1967, i seguidament l'OAP va proclamar unilateralment el 1988 la independència de Palestina, que va ser reconeguda llavors per 94 països.[18] El Consell Nacional Palestí va emetre un document adjunt a la declaració d'independència, que demanava la retirada d'Israel dels territoris ocupats des de juny de 1967, la devolució de la part àrab de Jerusalem, una solució justa al problema dels refugiats i la convocatòria d'una conferència internacional de pau sobre la base de les resolucions 242 i 338 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.[19] Aquests esdeveniments van contribuir a reforçar el sentiment d'una identitat nacional palestina.

El 1993 es van signar els Acords d'Oslo, el primer acord de pau provisional israelià-palestí. Estava previst que el procés durés cinc anys i acabés el 1999, quan va començar la retirada de les forces israelianes de la Franja de Gaza i de la ciutat de Jericó. El venciment del termini sense que Israel reconegués l'Estat de Palestina, ni donés per acabada l'ocupació militar dels territoris, va donar lloc a la Segona Intifada l'any 2000, que va ser més violenta que la primera.[20][21][22]

En una opinió consultativa emesa el 2004, la Cort Internacional de Justícia va observar que atès que Israel havia decidit reconèixer l'OAP com a representant del poble palestí, la seva existència ja no era qüestionable. La Cort va apuntar també que l'acord interí israelià-palestí sobre la Franja de Gaza i Cisjordània del 28 de setembre de 1995 feia nombroses referències al poble palestí i als seus legítims drets.[23] Pel que fa al dret del poble palestí a formar un estat sobirà independent, el jurista alemany Thomas Giegerich va afirmar que «el dret a l'autodeterminació atorga al poble palestí de forma col·lectiva el dret inalienable de determinar lliurement el seu estatus polític, mentre que Israel, que ha reconegut al poble palestí com un poble separat, està obligat a promoure i a respectar aquest dret de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides».[24]

L'Autoritat Nacional Palestina va ser establerta oficialment arran dels Acords d'Oslo com l'òrgan administratiu provisional nominalment responsable de l'administració dels centres de població palestina a Cisjordània i la Franja de Gaza.

Després de l'admissió de Palestina com a país membre de la Unesco el 31 d'octubre de 2011, a l'any següent, el 29 de novembre de 2012, l'Assemblea General de les Nacions Unides va debatre el canvi d'estatus de l'estat palestí en l'organització, perquè passés de ser una entitat, a ser un estat observador no membre, el que significaria un avanç diplomàtic per a la creació d'un estat palestí independent d'Israel.[25][26] La petició de Palestina va ser aprovada el mateix dia amb 138 vots a favor, 41 abstencions i 9 vots en contra. La resolució, copatrocinada per 60 països, es va pronunciar a favor dels drets inalienables del poble palestí i va pugnar per la fi de l'ocupació israeliana iniciada el 1967 i per un estat palestí independent, sobirà, democràtic i contigu amb les fronteres definides abans de 1967 (la línia verda).[27]

Al mes següent, el desembre de 2012, l'ONU va canviar el nom «Palestina» per «Estat de Palestina», i va reconèixer implícitament Mahmud Abbas com a president del nou Estat.[28] D'acord amb la terminologia adoptada per les Nacions Unides, un decret promulgat el 5 de gener de 2013 pel president palestí va substituir oficialment el nom d'«Autoritat Nacional Palestina» per «Estat de Palestina».[29][30] El novembre de 2018, 137 països reconeixien oficialment l'Estat de Palestina.[31]

Referències

  1. ↑ Gibbons, Ann. «Jews and Arabs Share Recent Ancestry». ScienceNOW. American Academy for the Advancement of Science, 30-10-2000.. Es citen els estudis següents: Hammer, M. F.; Wood, ET; Bonner, MR; Jarjanazi, H; Karafet, T; Santachiara-Benerecetti, S; Oppenheim, A; Jobling, MA «Jewish and Middle Eastern non-Jewish populations share a common pool of Y-chromosome biallelic haplotypes». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 97, 12, 2000, pàg. 6769-6774. DOI: 10.1073/pnas.100115997. PMC: 18733. PMID: 10801975. and Nebel, Almut; Filon, D; Weiss, DA; Weale, M; Faerman, M; Oppenheim, A; Thomas, MG «High-resolution Y chromosome haplotypes of Israeli and Palestinian Arabs reveal geographic substructure and substantial overlap with haplotypes of Jews». Human Genetics, 107, 6, 2000, pàg. 630-641. DOI: 10.1007/s004390000426. PMID: 11153918.Un altre estudi diu: «Our recent study of high-resolution microsatellite haplotypes demonstrated that a substantial portion of Y chromosomes of Jews (70%) and of Palestinian Muslim Arabs (82%) belonged to the same chromosome pool.»[1]
  2. ↑ Dowty, Alan. Israel/Palestine. Polity, 2008, p. 221/269 (Global Political Hot Spots Series n°2). 
  3. ↑ ; Ember, Melvin; Skoggard, Ian [2] ] (en anglès). Springer Science+Business Media. . 
  4. ↑ Shiblak, Abbas. «Reflections on the Palestinian Diaspora in Europe». A: The Palestinian Diaspora in Europe: Challenges of Dual Identity and Adaptation (pdf). Institute of Jerusalem, 2005 (Studies). ISBN 9950-315-04-2. 
  5. ↑ UNRWA. «Los refugiados - Dónde están» (en castellà). [Consulta: 28 desembre 2013].
  6. ↑ UNRWA. «Los refugiados - Nakba». [Consulta: 28 desembre 2013].
  7. ↑ «Estimated Population in the Palestinian Territory Mid-Year by Governorate,1997-2016» (en anglès). PCBS, 2016. [Consulta: 4 novembre 2017].
  8. ↑ Gibbons, Ann «Jews and Arabs Share Recent Ancestry» (en anglès). Science Now. American Academy for the Advancement of Science, 30-10-2000.
  9. ↑ Hammer, et al. Figure 2: Plot of populations based on Y-chromosome haplotype data.
  10. ↑ Govern briànic. «REPORT by His Majesty's Government in the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland to the Council of the League of Nations on the Administration of PALESTINE AND TRANS-JORDAN FOR THE YEAR 1930» (en anglès), 31-12-1930. Arxivat de l'original el 22 de febrer de 2007. [Consulta: 28 desembre 2013].
  11. ↑ Kershner, Isabel. «Noted Arab citizens call on Israel to shed Jewish identity» (en anglès). International Herald Tribune, 08-02-2007. Arxivat de l'original el 10 de febrer de 2007. [Consulta: 28 desembre 2013].
  12. ↑ Encyclopedia Britannica. 
  13. ↑ Porath, 1974, p. 117.
  14. ↑ Hamid, Rashid «What is the PLO?» (en anglès). Journal of Palestine Studies. University of California Press, 4, 4, 1975, pàg. 94-96 [Consulta: 29 març 2014].
  15. ↑ «Who Represents the Palestinians Officially Before the World Community?» (en anglès). IMEU, Institute for Middle East Understanding. Arxivat 2007-setembre-28 a la Wayback Machine.
  16. ↑ Shah, Ricky. «Security Council» (en anglès). Harvard WorldMUN2007, 30-03-2007. Arxivat de l'original el 8 d'agost de 2007. [Consulta: 28 desembre 2013].
  17. ↑ The PNC Program of 1974, June 8, 1974. On the site of MidEastWeb for Coexistence R.A. - Middle East Resources. Page includes commentary. Accessed 5 December 2006.
  18. ↑ Autoridad Nacional Palestina. «International Recognition of the State of Palestine» (en anglès). Arxivat de l'original el 4 d'abril de 2006. [Consulta: 29 desembre 2013].
  19. ↑ Palestine National Council. «Political communique. Palestine National Council Algiers, November 15, 1988. Official translation.» (en anglès). Al-bab.com, 15-11-1988. Arxivat de l'original el 20 d'abril de 2001. [Consulta: 29 desembre 2013].
  20. ↑ «Report of the Independent Fact Finding Committee On Gaza: No Safe Place» (en anglès). The League of Arab States, 30-04-2009. Arxivat de l'original el 13 d'octubre de 2009. [Consulta: 28 desembre 2013].
  21. ↑ Farsoun, Samih K. Palestine and the Palestinians: a social and political history (en anglès). Westview Press, 2006, p. 275. 
  22. ↑ [3] (en inglés). University of California Press. ISBN 0-520-25531-3. 
  23. ↑ Tribunal Internacional de Justícia (ICJ). «Legal Consequences of the Construction of a Wall in the Occupied Palestinian Territory» (en anglès), 2003-2004. [Consulta: 28 novembre 2018]. «The Court finds that the construction by Israel of a wall in the Occupied Palestinian Territory and its associated régime are contrary to international law; it states the legal consequences arising from that illegality.»
  24. ↑ Shapira, Amos; Tabory, Mala. [4] ] (en anglés). Kluwer Law International. ISBN 9041111557. .
  25. ↑ «Palestine» (en anglès). Unesco. [Consulta: 28 novembre 2018].
  26. ↑ «L'ONU reconeix Palestina com a estat observador». El Punt Avui, 29-11-2012.
  27. ↑ «General Assembly grants Palestine non-member observer State status at UN» (en anglès). UN News, 29-11-2012. [Consulta: 28 novembre 2018].
  28. ↑ Ahren, Raphael «After upgrading status, UN officially switches from ‘Palestine’ to ‘State of Palestine’» (en anglès). The Times of Israel, 25-12-2012.
  29. ↑ Europa Press «La Autoridad Nacional Palestina será el Estado de Palestina, tras un decreto de Abbas» (en castellà). El Economista, 06-01-2013 [Consulta: 29 desembre 2013].
  30. ↑ Tzvia Weiniger, Gabriella «PA officially changes name to State of Palestine» (en anglès). Jerusalem Post, 05-01-2013.
  31. ↑ «Diplomatic Relations» (en anglès). Permanent Observer of the State of Palestine to the United Nations, novembre 2018. [Consulta: 28 novembre 2018]. «The State of Palestine currently enjoys bilateral recognition from 137 States.»

Bibliografia

  • Cordesman, Anthony H. The Israeli-Palestinian War: Escalating to Nowhere (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2005, p. xvi, 545. ISBN 0-275-98758-2. 
  • Porath, Yehoshua. The Emergence of the Palestinian-Arab National Movement 1918–1929 (en anglès). Londres: Frank Cass and Co., 1974. ISBN 0-7146-2939-1. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Poble_palestí&oldid=20534808»