Llengües nigerocongoleses: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot controlat per usuari: actualitzant la sintaxi de la taula.
Cap resum de modificació
Línia 8: Línia 8:
}}
}}
[[Fitxer:Niger-Kongo.png|thumb|400px|Mapa de les llengües nigerocongoleses]]
[[Fitxer:Niger-Kongo.png|thumb|400px|Mapa de les llengües nigerocongoleses]]
La família lingüística '''nigerocongolesa''' és la que agrupa més idiomes del món (més de 1400), un 85% dels parlants de l'[[Àfrica]]. es caracteritzen per usar un sistema ampli sistema de [[gènere gramatical|classes nominals]] (excepte en la [[llengües mandé|mandé]]), l'ús preponderant de [[prefix]]os per sobre del de [[sufix]]os. Aquestes llengües acostumen a ser tonals i a comptar amb un complex sistema de [[flexió]] nominal. Els idiomes més importants del grup són el [[wòlof]], el [[ioruba]] i el [[suahili]].
La família lingüística '''nigerocongolesa''' és la que agrupa més idiomes del món (més de 1.400), un 85% dels parlants de l'[[Àfrica]]. Es caracteritzen per usar un sistema ampli de [[gènere gramatical|classes nominals]] (excepte en la [[llengües mandé|mandé]]), l'ús preponderant de [[prefix]]os per sobre del de [[sufix]]os. Aquestes llengües acostumen a ser tonals i compten amb un complex sistema de [[flexió]] nominal. Els idiomes més importants del grup són el [[wòlof]], el [[ioruba]] i el [[suahili]].


== Característiques comunes ==
== Característiques comunes ==
El següent quadre resumeix algunes de les característiques dels grups tradicionals que es distingeixen dins de les llengües nigerocongoleses:
Aquest quadre resumeix algunes de les característiques dels grups tradicionals que es distingeixen dins de les llengües nigerocongoleses:
{|class="wikitable"
{|class="wikitable"
|-
|-
!
!
! [[Llengües atlàntiques occidentals|Llengües<br/> atlàntiques]]
! [[Llengües atlàntiques occidentals|Llengües<br/> atlàntiques]]
! [[Llengües mandé|Llengües<br/> Mande]]
! [[Llengües mandé|Llengües<br/> mande]]
! [[Llengües gur|Llengües<br/> Voltaiques]]
! [[Llengües gur|Llengües<br/> voltaiques]]
! [[Llengües Adamawa-Ubangi|Adamawa-<br/>Ubangi]]
! [[Llengües Adamawa-Ubangi|Adamawa-<br/>Ubangi]]
! [[Llengües kwa|Llengües <br/>Kwa]]
! [[Llengües kwa|Llengües <br/>kwa]]
! [[Llengües bantus|Llengües<br/>bantus]]
! [[Llengües bantus|Llengües<br/>bantus]]
|- align="center"
|- align="center"
Línia 103: Línia 103:
|}
|}
La taula anterior s'ha construït sobre una evidència limitada:
La taula anterior s'ha construït sobre una evidència limitada:
* Per al grup atlàntic s'ha pres com a referència bàsicament el [[fulani]] i el [[idioma wólof|Wólof]].
* Per al grup atlàntic s'ha pres com a referència bàsicament el [[fulani]] i el [[idioma wólof|wòlof]].
* Per al grup mande s'ha pres com a referència el [[soninké]] i el [[bambara|Mandinga-bambara]].
* Per al grup mande s'ha pres com a referència el [[soninké]] i el [[bambara|mandinga-bambara]].
* Per al grup Benue-Congo s'ha considerat bàsicament les característiques de les [[llengües bantus]].
* Per al grup benue-congo s'ha considerat bàsicament les característiques de les [[llengües bantus]].
* Per als grups gur i adamawa-ubangi s'han considerat els comentaris generals de Puleyblank.<ref>D. Puleyblank, 1987, pàg. 259-264.</ref>
* Per als grups gur i adamawa-ubangi s'han considerat els comentaris generals de Puleyblank.<ref>D. Puleyblank, 1987, pàg. 259-264.</ref>


=== Fonologia ===
=== Fonologia ===
Les llengües Níger-Congo tenen una marcada tendència a tenir síl·labes obertes del tipus CV (= Consonant + Vocal). L'estructura fonotàctica típica de l'antecessor comú es creu que podria haver estat CVCV, estructura que encara es manté en algunes [[llengües bantus]], les [[llengües mande]] i les llengües Idjo (en algunes altres llengües els [[canvi fonètic|canvis fonètics]] han reduït aquesta estructura bàsica).
Les llengües níger-congo tenen una marcada tendència a tenir síl·labes obertes del tipus CV (= consonant + vocal). L'estructura fonotàctica típica de l'antecessor comú es creu que podria haver estat CVCV, estructura que encara es manté en algunes [[llengües bantus]], les [[llengües mande]] i les llengües idjo (en algunes altres llengües els [[canvi fonètic|canvis fonètics]] han reduït aquesta estructura bàsica).


A més de l'absència de grups consonàntics, freqüentment les llengües Níger-Congo presenta l'ocurrència de consonants [[Prenasalitzada|prenasalitzades]] /{{IPA|<sup>m</sup>b, <sup>n</sup>d, <sup>ŋ</sup>g}}/. És freqüent en moltes llengües nigerocongoleses l'aparició d'[[harmonia vocàlica]] associada al tret fonològic de [[ATR (tret fonètic)|l'arrel de la llengua avançat]] (mentre que altres llengües amb harmonia vocàlica fos d'Àfrica, solen basar aquesta harmonia en l'[[arrodoniment vocàlic]]).
A més de l'absència de grups consonàntics, freqüentment les llengües níger-congo presenten l'aplec de consonants [[Prenasalitzada|prenasalitzades]] /{{IPA|<sup>m</sup>b, <sup>n</sup>d, <sup>ŋ</sup>g}}/. És freqüent en moltes llengües nigerocongoleses l'aparició d'[[harmonia vocàlica]] associada al tret fonològic de [[ATR (tret fonètic)|l'arrel de la llengua avançat]] (mentre que altres llengües amb harmonia vocàlica fora d'Àfrica solen basar aquesta harmonia en l'[[arrodoniment vocàlic]]).


=== Morfologia ===
=== Morfologia ===
Línia 119: Línia 119:


== Història ==
== Història ==
El pioner en l'estudi de les llengües africanes va ser el missioner alemany [[Sigismund Koelle]], qui en 1854 va estudiar les llengües atlàntiques, mande i gur. Els lingüistes alemanys Bleek, Meinhof, [[Karl Richard Lepsius|Lepsius]] i Westermann (s.XIX i XX) van tractar sobre les [[llengües bantus]] i es van revelar interrelacions amb altres llengües africanes.
El pioner en l'estudi de les llengües africanes va ser el missioner alemany [[Sigismund Koelle]], que el 1854 va estudiar les llengües atlàntiques mande i gur. Els lingüistes alemanys Bleek, Meinhof, [[Karl Richard Lepsius|Lepsius]] i Westermann (s. XIX i XX) van tractar sobre les [[llengües bantus]] i es van revelar interrelacions amb altres llengües africanes.


[[Joseph Greenberg]] va ser el primer a identificar els límits d'aquesta família: seguint Westermann, va determinar que les llengües sudaneses no constituïen un grup vàlid, doncs les centrals i orientals formaven part de les llengües [[llengües niloticosaharianes|nilosaharianes]] i les occidentals les va denominar [[llengües mande|mande]] (de [[mandinga]]). En relacionar les llengües mande amb les bantus, va definir la família '''nigerocongolesa''', que després en el seu llibre ''Languages of Africa'' relaciona amb les [[llengües kordofanianes]] en una família major que va denominar '''nigero-kordofana'''. En un inici la majoria de [[lingüística|lingüistes]] rebutjava aquestes teories, però després van ser la visió prevalent; no obstant això les llengües kordofanianes encara no estan ben definides com a grup.
[[Joseph Greenberg]] va ser el primer a identificar els límits d'aquesta família: seguint Westermann, va determinar que les llengües sudaneses no constituïen un grup vàlid, doncs les centrals i orientals formaven part de les llengües [[llengües niloticosaharianes|nilosaharianes]] i les occidentals, les va denominar [[llengües mande|mande]] (de [[mandinga]]). En relacionar les llengües mande amb les bantus, va definir la família '''nigerocongolesa''', que després en el seu llibre ''Languages of Africa'' relaciona amb les [[llengües kordofanianes]] en una família major que va denominar '''nigerokordofana'''. En un inici la majoria de [[lingüística|lingüistes]] rebutjava aquestes teories, però després van ser la visió prevalent; no obstant això, les llengües kordofanianes encara no estan ben definides com a grup.


Si bé l'opinió majoritària entre els africanistes és que les llengües nigerocongoleses formen una [[filogènesi|unitat filogenètica]] vàlida, encara no s'ha pogut reconstruir la [[protollengua]], i existeixen molts dubtes sobre la classificació interna. Alguns lingüistes reconeguts com [[Robert Malcolm Ward Dixon|R. M. W. Dixon]] no consideren que pugui afirmar-se que sigui una família correctament establerta, donada l'evidència disponible.
Si bé l'opinió majoritària entre els africanistes és que les llengües nigerocongoleses formen una [[filogènesi|unitat filogenètica]] vàlida, encara no s'ha pogut reconstruir la [[protollengua]], i n'existeixen molts dubtes sobre la classificació interna. Alguns lingüistes reconeguts com [[Robert Malcolm Ward Dixon|R. M. W. Dixon]] no consideren que pugui afirmar-se que sigui una família correctament establerta, donada l'evidència disponible.


== Principals grups ==
== Principals grups ==
Les branques i idiomes principals de la família de llengües '''Níger-Congo''' segons Segons Williamson-Blench 2000 són les següents (''llengües van en cursiva''):
Les branques i idiomes principals de la família de llengües '''níger-congo''' segons Segons Williamson-Blench 2000 són les següents (''les llengües van en cursiva''):
* [[Llengües kordofanianes]]: a [[Sudan]].
* [[Llengües kordofanianes]]: a [[Sudan]].
* [[Llengües atlàntiques occidentals|Llengües atlàntiques]]: inclou el [[wòlof|''wolof'']], parlat a [[Senegal]], i el ''[[fulani]]'' o ''fulfulde'', al llarg del [[Sahel africà|Sahel]] i el ''[[temné]]'' a [[Sierra Leona]].
* [[Llengües atlàntiques occidentals|Llengües atlàntiques]]: inclou el [[wòlof|''wolof'']], parlat a [[Senegal]], i el ''[[fulani]]'' o ''fulfulde'', al llarg del [[Sahel africà|Sahel]] i el ''[[temné]]'' a [[Sierra Leona]].
* [[Llengües mande]]: parlades a l'[[Àfrica Occidental]]; inclou el ''[[bambara]]'' a [[Mali]] i el ''[[diola]]'' a [[Burkina Faso]].
* [[Llengües mande]]: parlades a l'[[Àfrica Occidental|Àfrica occidental]]; inclou el ''[[bambara]]'' a [[Mali]] i el ''[[diola]]'' a [[Burkina Faso]].
* [[Llengües dogon]]: Del poble [[dogon]] a [[Mali]].
* [[Llengües dogon]]: Del poble [[dogon]] a [[Mali]].
* [[Llengües ijoïdes]]: 10 milions de parlants al Sud de [[Nigèria]].
* [[Llengües ijoïdes]]: 10 milions de parlants al sud de [[Nigèria]].
* [[Llengües Volta-Congo]]
* [[Llengües Volta-Congo|Llengües volta-congo]]
** [[Llengües kwa]]: inclou l'[[akan]], parlat en [[Ghana]] i les [[llengües gbe]], parlades a [[Ghana]], [[Togo]], [[Benín]] i [[Nigèria]], de les quals l'[[ewe]] o ''efé'' i l'[[Abbey]] en són les més conegudes.
**[[Llengües kwa]]: inclou l'[[akan]], parlat a [[Ghana]] i les [[llengües gbe]], parlades a [[Ghana]], [[Togo]], [[Benín]] i [[Nigèria]], de les quals l'[[ewe]] o ''efé'' i l'[[abbey]] són les més conegudes.
** [[Llengües kru]]: parlades a Àfrica Occidental, inclou el [[beté]], el [[ñabwa]] i el [[Dida (idioma)|dida]].
** [[Llengües kru]]: parlades a Àfrica occidental, inclou el [[beté]], el [[ñabwa]] i el [[Dida (idioma)|dida]].
** [[Llengües Adamawa-Ubangi]]: inclou el [[sango]], parlat en la [[República Centreafricana]]
** [[Llengües Adamawa-Ubangi]]: inclou el [[sango]], parlat en la [[República Centreafricana]]
** [[Llengües gur]]: parlades entre altres llocs a [[Costa d'Ivori]], [[Togo]], [[Burkina Faso]] i [[Mali]].
** [[Llengües gur]]: parlades entre altres llocs a [[Costa d'Ivori]], [[Togo]], [[Burkina Faso]] i [[Mali]].
** [[Llengües Benué-Congo]], com el [[ioruba]] i l'[[ibo]] o igbo, llengües parlades a [[Nigèria]], o el [[bamum]] de [[Camerun]].
** [[Llengües Benué-Congo|Llengües benué-congo]], com el [[ioruba]] i l'[[ibo]] o igbo, llengües parlades a [[Nigèria]], o el [[bamum]] de [[Camerun]].
*** [[Llengües bantus]]: un grup molt gran que inclou el [[suahili]] (també anomenat ''swahili'' o ''kiswahili'').
*** [[Llengües bantus]]: un grup molt gran que inclou el [[suahili]] (també anomenat ''swahili'' o ''kiswahili'').


Línia 148: Línia 148:
| [[Fitxer:Nigeria Benin Cameroon languages.png|400px|Distribució de les llengües nigerocongoleses.]]
| [[Fitxer:Nigeria Benin Cameroon languages.png|400px|Distribució de les llengües nigerocongoleses.]]
|-
|-
| colspan="2" align="center" | Distribució de les llengües nigerocongoleses.
| colspan="2" align="center" | Distribució de les llengües nigerocongoleses
|}
|}


Línia 155: Línia 155:


== Relació amb altres llengües ==
== Relació amb altres llengües ==
Es va proposar el grup '''congo-saharià''' relacionant les [[llengües niloticosaharianes]] amb les nigerocongoleses (Gregersen, 1972).<ref>Edgar Gregersen. "Kongo-Saharan". Journal of African Languages, 11, 1:69-89. 1972. </ref> Una altra proposta més actual (Blench, 1995-2006) planteja la [[macrofamília]] '''nigerosahariana''', on les llengües nigerocongoleses són simplement una branca de les niloticosaharianes relacionades amb les [[llengües sudaneses centrals]].<ref>Roger Blench. "Is Niger-Congo simply a branch of Nilo-Saharan?", in ed. Nicolai & Rottland, ''Fifth Nilo-Saharan Linguistics Colloquium. Nice, 24–29 August 1992. Proceedings.'' (Nilo-Saharan 10). Koeln: Koeppe Verlag. 1995. pp.&nbsp;36–49.</ref><ref>Blench, Roger et al. 2006, [http://www.rogerblench.info/Language%20data/Nilo-Saharan/General/Niger-Saharan%20book.pdf THE NIGER-SAHARAN MACROPHYLUM]</ref> Tanmateix, aquestes teories encara són vistes amb reserva per la majoria de lingüistes.
Es va proposar el grup '''congosaharià''' relacionant les [[llengües niloticosaharianes]] amb les nigerocongoleses (Gregersen, 1972).<ref>Edgar Gregersen. "Kongo-Saharan". Journal of African Languages, 11, 1:69-89. 1972. </ref> Una altra proposta més actual (Blench, 1995-2006) planteja la [[macrofamília]] '''nigerosahariana''', en què les llengües nigerocongoleses són simplement una branca de les niloticosaharianes relacionades amb les [[llengües sudaneses centrals]].<ref>Roger Blench. "Is Niger-Congo simply a branch of Nilo-Saharan?", in ed. Nicolai & Rottland, ''Fifth Nilo-Saharan Linguistics Colloquium. Nice, 24–29 August 1992. Proceedings.'' (Nilo-Saharan 10). Koeln: Koeppe Verlag. 1995. pp.&nbsp;36–49.</ref><ref>Blench, Roger et al. 2006, [http://www.rogerblench.info/Language%20data/Nilo-Saharan/General/Niger-Saharan%20book.pdf THE NIGER-SAHARAN MACROPHYLUM]</ref> Tanmateix, aquestes teories encara són vistes amb reserva per la majoria de lingüistes.
=== Bendor-Samuel 1989 ===
=== Bendor-Samuel 1989 ===
El següent arbre mostra les possibles relacions entre els grups nigerocongolesos segons Bendor-Samuel (1989):<ref>Blench, Roger et al. 2006, [http://www.rogerblench.info/Language%20data/Nilo-Saharan/General/Niger-Saharan%20book.pdf The Niger-Saharan Macrophylum]</ref>
Aquest arbre mostra les possibles relacions entre els grups nigerocongolesos segons Bendor-Samuel (1989):<ref>Blench, Roger et al. 2006, [http://www.rogerblench.info/Language%20data/Nilo-Saharan/General/Niger-Saharan%20book.pdf The Niger-Saharan Macrophylum]</ref>
{{clade
{{clade
|label1='''Níger-Congo'''&nbsp;
|label1='''Níger-Congo'''&nbsp;
Línia 191: Línia 191:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.sil.org/silewp/2004/silewp2004-005.pdf Una avaluació de la classificació Niger-Congo], Kenneth Olson
* [http://www.sil.org/silewp/2004/silewp2004-005.pdf Una avaluació de la classificació Niger-Congo], Kenneth Olson.
* [http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=89954 Ethnologue: Arbre lingüístic Niger-Congo]
* [[ethnologuefamily:89954|Ethnologue: Arbre lingüístic Niger-Congo.]]


{{Famílies lingüístiques}}
{{Famílies lingüístiques}}

Revisió del 15:25, 2 des 2018

Infotaula de família lingüísticaLlengües nigerocongoleses

En roig lacre, les llengües nigerocongoleses Modifica el valor a Wikidata
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaÀfrica subsahariana
Classificació lingüística
llengua humana Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2nic Modifica el valor a Wikidata
Codi Glottolognige1235 Modifica el valor a Wikidata
Mapa de les llengües nigerocongoleses

La família lingüística nigerocongolesa és la que agrupa més idiomes del món (més de 1.400), un 85% dels parlants de l'Àfrica. Es caracteritzen per usar un sistema ampli de classes nominals (excepte en la mandé), l'ús preponderant de prefixos per sobre del de sufixos. Aquestes llengües acostumen a ser tonals i compten amb un complex sistema de flexió nominal. Els idiomes més importants del grup són el wòlof, el ioruba i el suahili.

Característiques comunes

Aquest quadre resumeix algunes de les característiques dels grups tradicionals que es distingeixen dins de les llengües nigerocongoleses:

Llengües
atlàntiques 		Llengües
mande 		Llengües
voltaiques 		Adamawa-
Ubangi 		Llengües
kwa 		Llengües
bantus
Mutació inicial + - - - - -
Llengües tonals - (+) + ? + +
Classes nominals + - + + ? +
Prefixos nominals + - - - + +
Sufixos nominals + + + + - -
Ordre sintàctic SVO SOV SVO (SOV) SVO SVO SVO
Preposicions + (+) (+) + + +
Postposicions - + + - - -
Conj. amb auxiliars + + ? + -
Flexió verbal - - + - +

La taula anterior s'ha construït sobre una evidència limitada:

  • Per al grup atlàntic s'ha pres com a referència bàsicament el fulani i el wòlof.
  • Per al grup mande s'ha pres com a referència el soninké i el mandinga-bambara.
  • Per al grup benue-congo s'ha considerat bàsicament les característiques de les llengües bantus.
  • Per als grups gur i adamawa-ubangi s'han considerat els comentaris generals de Puleyblank.[1]

Fonologia

Les llengües níger-congo tenen una marcada tendència a tenir síl·labes obertes del tipus CV (= consonant + vocal). L'estructura fonotàctica típica de l'antecessor comú es creu que podria haver estat CVCV, estructura que encara es manté en algunes llengües bantus, les llengües mande i les llengües idjo (en algunes altres llengües els canvis fonètics han reduït aquesta estructura bàsica).

A més de l'absència de grups consonàntics, freqüentment les llengües níger-congo presenten l'aplec de consonants prenasalitzades /mb, nd, ŋg/. És freqüent en moltes llengües nigerocongoleses l'aparició d'harmonia vocàlica associada al tret fonològic de l'arrel de la llengua avançat (mentre que altres llengües amb harmonia vocàlica fora d'Àfrica solen basar aquesta harmonia en l'arrodoniment vocàlic).

Morfologia

Les llengües nigerocongoleses són normalment llengües flexives amb una morfologia nominal complexa que freqüentment inclou gènere gramatical (classes nominals). No obstant això, alguns grups com el mande no comparteixen gran part de la morfologia típica de la resta de llengües.

Els verbs generalment consten d'una arrel seguida d'un o més sufixos flexius. Els noms consisteixen en una arrel precedida d'un prefix que indica la classe nominal de la forma (C)V-.

Història

El pioner en l'estudi de les llengües africanes va ser el missioner alemany Sigismund Koelle, que el 1854 va estudiar les llengües atlàntiques mande i gur. Els lingüistes alemanys Bleek, Meinhof, Lepsius i Westermann (s. XIX i XX) van tractar sobre les llengües bantus i es van revelar interrelacions amb altres llengües africanes.

Joseph Greenberg va ser el primer a identificar els límits d'aquesta família: seguint Westermann, va determinar que les llengües sudaneses no constituïen un grup vàlid, doncs les centrals i orientals formaven part de les llengües nilosaharianes i les occidentals, les va denominar mande (de mandinga). En relacionar les llengües mande amb les bantus, va definir la família nigerocongolesa, que després en el seu llibre Languages of Africa relaciona amb les llengües kordofanianes en una família major que va denominar nigerokordofana. En un inici la majoria de lingüistes rebutjava aquestes teories, però després van ser la visió prevalent; no obstant això, les llengües kordofanianes encara no estan ben definides com a grup.

Si bé l'opinió majoritària entre els africanistes és que les llengües nigerocongoleses formen una unitat filogenètica vàlida, encara no s'ha pogut reconstruir la protollengua, i n'existeixen molts dubtes sobre la classificació interna. Alguns lingüistes reconeguts com R. M. W. Dixon no consideren que pugui afirmar-se que sigui una família correctament establerta, donada l'evidència disponible.

Principals grups

Les branques i idiomes principals de la família de llengües níger-congo segons Segons Williamson-Blench 2000 són les següents (les llengües van en cursiva):

El laal, el mpre (extint), el jalaa i el mbre (o pre) es consideren sovint nigerocongoleses, però no han estat classificades amb seguretat.


Distribució de les llengües nigerocongoleses. Distribució de les llengües nigerocongoleses.
Distribució de les llengües nigerocongoleses

Nombre de parlants

Subgrups i nombre de parlants de les llengües nigerocongoleses

Relació amb altres llengües

Es va proposar el grup congosaharià relacionant les llengües niloticosaharianes amb les nigerocongoleses (Gregersen, 1972).[2] Una altra proposta més actual (Blench, 1995-2006) planteja la macrofamília nigerosahariana, en què les llengües nigerocongoleses són simplement una branca de les niloticosaharianes relacionades amb les llengües sudaneses centrals.[3][4] Tanmateix, aquestes teories encara són vistes amb reserva per la majoria de lingüistes.

Bendor-Samuel 1989

Aquest arbre mostra les possibles relacions entre els grups nigerocongolesos segons Bendor-Samuel (1989):[5]

Níger-Congo 

kordofanià


Mande-  Congo  

Mandé


Atlàntic-   Congo   


Dogon



Ijoide



Volta-Congo




Atlàntic





Referències

  1. ↑ D. Puleyblank, 1987, pàg. 259-264.
  2. ↑ Edgar Gregersen. "Kongo-Saharan". Journal of African Languages, 11, 1:69-89. 1972.
  3. ↑ Roger Blench. "Is Niger-Congo simply a branch of Nilo-Saharan?", in ed. Nicolai & Rottland, Fifth Nilo-Saharan Linguistics Colloquium. Nice, 24–29 August 1992. Proceedings. (Nilo-Saharan 10). Koeln: Koeppe Verlag. 1995. pp. 36–49.
  4. ↑ Blench, Roger et al. 2006, THE NIGER-SAHARAN MACROPHYLUM
  5. ↑ Blench, Roger et al. 2006, The Niger-Saharan Macrophylum

Bibliografia

  • Bendor-Samuel, John & Rhonda L. Hartell (eds.) (1989) The Niger-Congo Languages — A classification and description of Africa's largest language family. Lanham, Maryland: University Press of America.
  • Bennett, Patrick R. & Sterk, Jan P. (1977) 'South Central Niger-Congo: A reclassification'. Studies in African Linguistics, 8, 241–273.
  • Blench, Roger (1995) 'Is Niger-Congo simply a branch of Nilo-Saharan?' In Proceedings: Fifth Nilo-Saharan Linguistics Colloquium, Nice, 1992, ed. R. Nicolai and F. Rottland, 83-130. Köln: Rüdiger Köppe.
  • Capo, Hounkpati B.C. (1981) 'Nasality in Gbe: A Synchronic Interpretation' Studies in African Linguistics, 12, 1, 1-43.
  • Casali, Roderic F. (1995) 'On the Reduction of Vowel Systems in Volta-Congo', African Languages and Cultures, 8, 2, Dec, 109–121.
  • Greenberg, Joseph H. (1963) The Languages of Africa. Indiana Univ. Press.
  • Gregersen, Edgar A. (1972) 'Kongo-Saharan'. Journal of African Linguistics, 4, 46-56.
  • Saout, J. le (1973) 'Languages sans consonnes nasales', Annales de l'Université d'Abidjan, H, 6, 1, 179-205.
  • Stewart, John M. (1976) Towards Volta-Congo reconstruction: a comparative study of some languages of Black-Africa. (Inaugural speech, Leiden University) Leiden: Universitaire Pers Leiden.
  • Stewart, John M. (2002) 'The potential of Proto-Potou-Akanic-Bantu as a pilot Proto-Niger-Congo, and the reconstructions updated', in Journal of African Languages and Linguistics, 23, 197-224.
  • Williamson, Kay (1989) 'Niger-Congo overview', in Bendor-Samuel & Hartell (eds.) The Niger-Congo Languages, 3-45.
  • Williamson, Kay & Blench, Roger (2000) 'Niger-Congo', in Heine, Bernd and Nurse, Derek (eds) African Languages - An Introduction. Cambridge: Cambridge University press, p. 11—42.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_nigerocongoleses&oldid=20546469»