Pogrom: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Jey (discussió | contribucions)
m Afegida Categoria:Pogroms usant HotCat
m Nova clau d'ordenació a Categoria:Pogroms: " " usant HotCat
Línia 34: Línia 34:
[[Categoria:Antisemitisme]]
[[Categoria:Antisemitisme]]
[[Categoria:Massacres]]
[[Categoria:Massacres]]
[[Categoria:Pogroms]]
[[Categoria:Pogroms| ]]

Revisió del 21:02, 5 des 2018

Pogrom

Víctimes jueves d'un pogrom a Iekaterinoslav, 1905.

S'entén per pogrom (del rus: погром)[1][2] qualsevol alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, l'objectiu del qual és el linxament o assassinat de persones d'origen jueu, així com l'espoliació de llurs béns i propietats. Per extensió, el terme es fa servir també per a descriure una acció reactiva xovinista contra un territori, grup nacional o un grup de població d'altra índole, acompanyat de devastació, saqueig de béns i assassinats en massa.

No és estrany de sentir-lo pronunciat, o veure'l escrit, com a progrom, erròniament.

Etimologia

El mot rus pogrom (погро́м, pronunciat /pɐˈgrom/) és un substantiu derivat del verb gromit (громи́ть, pronunciat /grɐˈmʲitʲ/, que significa 'destruir, sembrar el caos, fer caure violentament'.[3]

Història

L'origen històric de la paraula remunta a l'any 1881, quan el tsar Alexandre II va ser assassinat a la ciutat de Sant Petersburg. Els jueus foren falsament acusats del magnicidi, raó per la qual esclatà una onada de violència antisemita a la Rússia meridional, que es perllongà fins a l'any 1884. De resultes del pogrom, hom calcula que prop de 2 milions de jueus russos emigraren cap als Estats Units en el període comprès entre els anys 1880 i 1920.

No fou aquest l'únic brot antisemita ocorregut a Rússia. Són nombrosos els pogroms documentats durant la Revolució russa de 1917 i la posterior Guerra Civil russa (1918-1921): així, durant la Revolució bolxevic, els jueus adinerats van ser, com la resta de classes benestants, durament perseguits. Per contra, la participació de col·lectius jueus menys afavorits en favor de la revolució motivà la seva posterior repressió per part de l'exèrcit Blanc que s'enfrontà a l'exèrcit Roig bolxevic durant la guerra civil.

Amb tot, la història de l'antisemitisme fa extensiu l'ús de la paraula pogrom a qualsevol acció de repressió contra la població jueva. Per exemple, la coneguda Nit dels vidres trencats de l'Alemanya nazi (9-10 de novembre de 1938) es coneix indistintament com la Reichskristallnacht, la Novemberpogrome o la Pogromnacht. També es qualifica de pogrom la persecució de jueus a qui s'acusà de provocar el brot de pesta negra a l'Europa del segle XIV.

Com s'ha dit al començament, també es fa servir la paraula pogrom per a designar una acció violenta adreçada a qualsevol minoria. D'aquesta manera, nombrosos aldarulls religiosos i avalots ètnics ocorreguts en els darrers decennis lluny del context jueu, han estat considerats igualment pogroms.

Referències

  1. «Pogrom». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Pogrom». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. A prayer for the government: Ukrainians and Jews in revolutionary times, 1917–1920, Henry Abramson "Les arrels etimològiques del terme pogrom no estan clares, tot i que sembla que es deriva de la paraula eslava per a "tro" (rus: grom, ucraïnès: hrim). La primera síl·laba, po-, és un prefix que indica "mitjà" o "blanc" (en el sentit d'"objectiu"). Per tant, la paraula sembla implicar una ràfega sobtada d'energia (raig) dirigida a un objectiu específic. Un pogrom és generalment considerat com una barreja entre una revolta popular i una atrocitat militar, on una població civil desarmada, sovint urbana, és atacada per qualsevol una unitat de l'exèrcit o dels camperols dels llogarets veïns, o una combinació dels dos. Els primers exemples d'aquest fenomen en l'Imperi rus es van descriure mitjançant diversos termes (aquí a Rússia): demonstratsii, gonenie, draky, besporiadki (manifestacions, persecucions, baralles, disturbis). El mot pogrom, però, ha estat el més eficaç a entrar en els idiomes europeus, potser a través del seu ús en jiddisch. Els jueus no han estat l'únic grup a patir en virtut d'aquest fenomen, però els jueus històricament han estat víctimes freqüents d'aquest tipus de violència. En l'ús corrent, la paraula ha arribat a significar un acte d'antisemitisme."

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pogrom