Llissa vera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m Palma de Mallorca -> Palma
Línia 16: Línia 16:
* Les dues dorsals es troben bastant separades i són triangulars.
* Les dues dorsals es troben bastant separades i són triangulars.
* La caudal és grossa i ampla.
* La caudal és grossa i ampla.
* El dors és gris blavós i platejat als costats. Presenta línies longitudinals fosques.<ref>Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: ''Peixos de les Illes Balears''. [[Editorial Moll]], [[Palma de Mallorca]], [[maig]] del [[2000]]. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. {{ISBN|84-273-6013-4}}. Planes 254-256 .</ref><ref>[http://www.maestropescador.com/Fichas_peces/corcon/Corcon.html El maestro pescador] {{es}}</ref>
* El dors és gris blavós i platejat als costats. Presenta línies longitudinals fosques.<ref>Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: ''Peixos de les Illes Balears''. [[Editorial Moll]], [[Palma]], [[maig]] del [[2000]]. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. {{ISBN|84-273-6013-4}}. Planes 254-256 .</ref><ref>[http://www.maestropescador.com/Fichas_peces/corcon/Corcon.html El maestro pescador] {{es}}</ref>


==[[Reproducció]]==
==[[Reproducció]]==

Revisió del 13:28, 6 des 2018

Infotaula d'ésser viuLlissa vera
Chelon labrosus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN135689 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreMugiliformes
FamíliaMugilidae
GènereChelon
EspècieChelon labrosus Modifica el valor a Wikidata
(Risso, 1827)
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La llissa vera, caluga blanca, llissa agut o llíssera vera (Chelon labrosus) és un peix marí costaner de la família dels mugílids.[1][2]

Morfologia

  • La seua talla màxima és de 60 cm i pot arribar als 8 kg de pes.
  • El cos és fusiforme, allargat i de secció cilíndrica.
  • La línia lateral no és visible.
  • Les escames són grosses.
  • El cap és curt i ample.
  • La boca és transversal i petita, té el llavi superior molt gruixat i es troba recobert per nombroses papil·les còrnies disposades en dues o tres fileres.
  • Les dents són molt petites.
  • Les parpelles adiposes no es troben desenvolupades.
  • Les dues dorsals es troben bastant separades i són triangulars.
  • La caudal és grossa i ampla.
  • El dors és gris blavós i platejat als costats. Presenta línies longitudinals fosques.[3][4]

Reproducció

La maduresa sexual arriba als 4 anys. Es reprodueix durant l'hivern. Les femelles poden arribar a pondre fins a 2.000.000 d'ous, els quals són pelàgics.[5]

Alimentació

La seua boca, petita, i els llavis, gruixats, estan adaptats per esquinçar la fina capa superficial de les roques i de la sorra per alimentar-se de detritus i d'algues. A llocs calmats pot alimentar-se en superfície: filtren la pel·lícula superficial on hi ha matèria orgànica i on creixen microalgues.

Hàbitat

És costanera, d'aigües poc profundes, badies, albuferes, ports i estuaris. Ocasionalment es troben dins coves, sobretot si hi desemboca aigua dolça (és una espècie que resisteix variacions de temperatura i salinitat).[6]

Distribució geogràfica

Apareix al Mediterrani, al sud-oest de la Mar Negra i a l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia fins al Senegal i Cap Verd).[7]

Costums

  • Neden tan a prop de la superfície com pel fons fins als 20 m.
  • Els joves són més gregaris, formen bancs de devers 100 individus. Els adults formen bancs menys nombrosos o són solitaris, i es troben a major fondària.
  • En cas de perill o per desparasitar-se pot botar fora de l'aigua.

Pesca

Es captura amb canya de suret i grumejant. També es captura amb fusell amb la tècnica de l'espera i és una presa molt fàcil quan es troba enrocada. Antigament es capturava amb el rall (xarxa rodona emprada des de la vorera).

Curiositats

La seua carn no és gaire apreciada i, freqüentment, és emprada com a aliment per a peixos de piscifactoria o en captivitat.[5]

Referències

  1. MarineSpecies.org (anglès)
  2. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  3. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 254-256 .
  4. El maestro pescador (castellà)
  5. 5,0 5,1 Asturnatura (castellà)
  6. Enciclopèdia Catalana (català)
  7. FishBase (anglès)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llissa vera