Ducat de Borgonya: diferència entre les revisions
m format |
m →Història: correcció |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
== Història == |
== Història == |
||
El ''Ducat de Borgonya'' té els seus orígens en una petita porció dels tradicionals territoris ocupats pels [[burgundis]] a la vora del [[riu Saona]] i que posteriorment donaria pas al [[Regne de Borgonya]] sota el domini del [[Regne Franc |
El ''Ducat de Borgonya'' té els seus orígens en una petita porció dels tradicionals territoris ocupats pels [[burgundis]] a la vora del [[riu Saona]] i que posteriorment donaria pas al [[Regne de Borgonya]] sota el domini del [[Regne Franc]]. El feu del duc de Borgonya es corresponia aproximadament amb la regió francesa de Borgonya. Gràcies a la seva riquesa i vast territori, el ducat va ser tant econòmicament com política molt important. Tècnicament eren vassalls del rei de França, però els ducs de Borgonya van saber mantenir una política pròpia.<ref name=":0" /> |
||
La dinastia inicial dels ducs de Borgonya es va extingir el 1026, amb la mort sense descendents de l'hereu de la casa, el duc Otón Guillem de Borgonya. Però el ducat ja havia estat annexionat al 1016 per Enric I, que va esdevenir duc al 1016. Enric va concedir el ducat al seu germà Robert, que fundà la branca de la dinastia dels Capets. D'aquesta línia descendent prové Alfons VII de Lleó, fill de Ramon de Borgonya i d'Urraca, reina de Lleó, Galícia i Castella, filla i hereva de Alfons VI de Lleó.El nebot d'Alfons VII de Lleó, Alfonso Enríquez, va ser el primer rei de Portugal. L'últim representant de la casa va ser Felip de Rouvres, que va morir de pesta el 1361. El ducat va passar a la corona francesa i dos anys més tard Joan II de França li va concedir el títol al seu fill més petit, Felip. Felip es va casar amb Margarita III de Flandes i a través d'aquesta unió el ducat de Borgonya es va unir al Comtat de Flandes, Artois, Nevers, Rethel i als ducats de Brabant i Limburg. |
La dinastia inicial dels ducs de Borgonya es va extingir el 1026, amb la mort sense descendents de l'hereu de la casa, el duc Otón Guillem de Borgonya. Però el ducat ja havia estat annexionat al 1016 per Enric I, que va esdevenir duc al 1016. Enric va concedir el ducat al seu germà Robert, que fundà la branca de la dinastia dels Capets. D'aquesta línia descendent prové Alfons VII de Lleó, fill de Ramon de Borgonya i d'Urraca, reina de Lleó, Galícia i Castella, filla i hereva de Alfons VI de Lleó.El nebot d'Alfons VII de Lleó, Alfonso Enríquez, va ser el primer rei de Portugal. L'últim representant de la casa va ser Felip de Rouvres, que va morir de pesta el 1361. El ducat va passar a la corona francesa i dos anys més tard Joan II de França li va concedir el títol al seu fill més petit, Felip. Felip es va casar amb Margarita III de Flandes i a través d'aquesta unió el ducat de Borgonya es va unir al Comtat de Flandes, Artois, Nevers, Rethel i als ducats de Brabant i Limburg. |
Revisió del 13:13, 6 des 2018
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Dijon | ||||
Població humana | |||||
Religió | Església Catòlica | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | 880 | ||||
Dissolució | 1477 (Gregorià) | ||||
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de la Europa medieval. El Ducat de Borgonya fou un dels estats feudals més important de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.[1]
Història
El Ducat de Borgonya té els seus orígens en una petita porció dels tradicionals territoris ocupats pels burgundis a la vora del riu Saona i que posteriorment donaria pas al Regne de Borgonya sota el domini del Regne Franc. El feu del duc de Borgonya es corresponia aproximadament amb la regió francesa de Borgonya. Gràcies a la seva riquesa i vast territori, el ducat va ser tant econòmicament com política molt important. Tècnicament eren vassalls del rei de França, però els ducs de Borgonya van saber mantenir una política pròpia.[1]
La dinastia inicial dels ducs de Borgonya es va extingir el 1026, amb la mort sense descendents de l'hereu de la casa, el duc Otón Guillem de Borgonya. Però el ducat ja havia estat annexionat al 1016 per Enric I, que va esdevenir duc al 1016. Enric va concedir el ducat al seu germà Robert, que fundà la branca de la dinastia dels Capets. D'aquesta línia descendent prové Alfons VII de Lleó, fill de Ramon de Borgonya i d'Urraca, reina de Lleó, Galícia i Castella, filla i hereva de Alfons VI de Lleó.El nebot d'Alfons VII de Lleó, Alfonso Enríquez, va ser el primer rei de Portugal. L'últim representant de la casa va ser Felip de Rouvres, que va morir de pesta el 1361. El ducat va passar a la corona francesa i dos anys més tard Joan II de França li va concedir el títol al seu fill més petit, Felip. Felip es va casar amb Margarita III de Flandes i a través d'aquesta unió el ducat de Borgonya es va unir al Comtat de Flandes, Artois, Nevers, Rethel i als ducats de Brabant i Limburg.
L'última duquessa de la Borgonya independent va ser Maria de Valois, que es va casar amb Maximilià I d'Àustria. En les capitulacions matrimonials es va estipular que el seu segon fill seria qui heretés els territoris materns, però Maria va morir en un accident de cavall abans que això pogués passar. El rei Lluís XI de França havia arrabassat el ducat als Valois-Borgonya un cop mort Carles el Temerari -pare de Maria- i es va extingir la branca masculina i amb ella el apanage. Maria i Maximilià van sostenir una guerra pel ducat que va acabar quan ella va morir i es va signar la pau de Senlis. Per la mateixa pau, el ducat de Borgonya va ser incorporat a França, mentre que la part dels Països Baixos van passar a la casa d'Àustria.
Llista de ducs
Bosonides
- 880-921 : Ricard I de Borgonya, comte d'Autun
- 921-923 : Raül I de França, fill de l'anterior i rei de França
- 923-952 : Hug de Borgonya, germà de l'anterior
- 952-956 : Gilbert de Châlon, gendre de l'anterior
Robertians (Dinastia Capet)
- 956-965 : Otó I de Borgonya, fill d'Hug el Gran
- 965-1002 : Enric I de Borgonya, germà de l'anterior
- el 1002 el comtat de Borgonya és annexionat a França
- nominal 1002-1004 : Otó-Guillem de Borgonya, fill d'Adalbert d'Itàlia
Dinastia Capet
- 1032-1076 : Robert I de Borgonya, fill de Robert II de França
- 1076-1079 : Hug I de Borgonya, nét de l'anterior
- 1079-1102 : Eudes I de Borgonya, germà de l'anterior
- 1102-1143 : Hug II de Borgonya, fill de l'anterior
- 1143-1162 : Eudes II de Borgonya, fill de l'anterior
- 1162-1192 : Hug III de Borgonya, fill de l'anterior
- 1192-1218 : Eudes III de Borgonya, fill de l'anterior
- 1218-1272 : Hug IV de Borgonya, fill de l'anterior
- 1272-1306 : Robert II de Borgonya, fill de l'anterior
- 1306-1315 : Hug V de Borgonya, fill de l'anterior
- 1315-1349 : Eudes IV de Borgonya, germà de l'anterior
- 1349-1361 : Felip I de Borgonya, nét de l'anterior
Dinastia Valois
- 1364-1404 : Felip II, fill de Joan II de França
- 1404-1419 : Joan I Sense Por, fill de l'anterior
- 1419-1467 : Felip III el Bo, fill de l'anterior
- 1467-1477 : Carles I el Temerari, fill de l'anterior
- 1477-1482 : Maria de Borgonya, filla de l'anterior, casada el 1477 amb Maximilià I d'Habsburg
- el 1477 la Corona francesa ocupa el ducat de Borgonya i és annexionat a la corona. Els Habsburg passaran a controlor tan sols els Països Baixos, tot i que continuaran utilitzant el títol de duc de Borgonya
Dinastia Habsburg - Primer període
- 1482-1506 : Felip IV de Borgonya (Felip I de Castella), fill de l'anterior i rei de Castella
- 1506-1555 : Carles II de Borgonya (Carles I de Castella), fill de l'anterior, rei de Castella i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
- 1555-1598 : Felip V de Borgonya (Felip II de Castella), fill de l'anterior i rei de Castella
- 1598-1621 : Felip VI de Borgonya (Felip III de Castella), fill de l'anterior i rei de Castella
- 1621-1665 : Felip VII de Borgonya (Felip IV de Castella), fill de l'anterior i rei de Castella
- 1665-1700 : Carles III de Borgonya (Carles II de Castella), fill de l'anterior i rei de Castella
Dinastia Borbó
- 1700-1706 : Lluís I de Borgonya, nét de Lluís XIV de França i germà de Felip V d'Espanya
Dinastia Habsburg - Segon període
- 1713-1740 : Carles IV de Borgonya (Arxiduc Carles d'Àustria), fill de Leopold I d'Habsburg i rei d'Aragó i emperador
- 1740-1780 : Maria Teresa de Borgonya (Maria Teresa d'Habsburg), filla de l'anterior i emperadriu
- 1780-1790 : Josep I de Borgonya (Josep II d'Àustria), espòs de l'anterior i emperador
- 1790-1792 : Leopold I de Borgonya (Leopold II d'Àustria), fill de l'anterior i emperador
- 1792-1795 : Francesc I de Borgonya (Francesc II d'Àustria), fill de l'anterior i emperador
Vegeu també
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Borgonya |
- ↑ 1,0 1,1 «Ducat de Borgonya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.