Diferència entre revisions de la pàgina «Sighișoara»

Salta a la navegació Salta a la cerca
22 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
format segle
m (format segle)
{{infotaula geografia política}}
 
'''Sighișoara''' ([[hongarès]]: ''Segesvár'', [[alemany]]: ''Schäßburg'' i [[llatí]]: ''Castrum Sex''), ciutat de [[Romania]], és la capital de la província de [[Provínciaprovíncia de Mureș|Mureș]]. Es troba al marge del [[Târnava]], riu que travessa la gran majoria del territori de [[Transsilvània]], [[Romania]]. La seva població és de 32.287 habitants ([[2002]]).
 
== Història ==
 
A partir del [[{{segle |X]]}} la regió va restar sota control dels hongaresos, que van dominar les poblacions autòctones i que al [[{{segle |XIII]]}} van portar pobladors saxons per establir-los a la regió (aquests nouvinguts eren majoritàriament artesans i comerciants) i perquè participessin activament en el manteniment del seu domini a la regió i defensaren les fronteres. Segons el cronista [[Krauss]] s'esmenta un assentament saxó a prop de Sighișoara ja cap a l'any [[1191]]. Vers l'any [[1280]] surt documentada la població, anomenada com a ''Castrum Sex'' i l'any [[1298]] surt anomenada en alemany amb el mot ''Schespurch''.
[[Fitxer:Sighisoara_IMG_5622.jpg|thumbminiatura|leftesquerra|200px|Torre del rellotge]]
 
Cap a l'any [[1337]] Sighișoara s'havia convertit en un centre important pels diferents privilegis atorgats pels reis hongaresos a la ciutat i, en especial, la categoria de ciutat que es va atorgar l'any [[1367]] a la ''Civitas de Segusvar'' (l'actual Sighișoara). Així la ciutat va tenir un paper important al llarg de diversos segles per la seva situació estratègica i comercial en les rutes que comunicaven la [[península Balcànica]] amb el centre d'Europa; esdevingué la ciutat més important de [[Transsilvània]] (en romanès ''Transilvania''), amb un important nombre d'artesans (tant d'autòctons com de procedència germànica) que eren la base de l'economia local i d'una gran quantitat de mà d'obra que treballaven en les contínues tasques de fortificació de la població.
L'any [[1453]] el noble valac [[Vlad Țepeș]] es trobava exiliat a [[Transsilvània]] en aquesta ciutat i es va arribar a emetre moneda i per primera vegada s'esmenta el nom en [[romanès]] de Sighișoara.
 
Al llarg dels segles {{segle|XVI}} i XVII{{versaleta|xvii}} la ciutat va experimentar un continu creixement econòmic, ja que tenia uns 15 [[gremi]]s d'oficis i més de 20 mestres artesans. La ciutat en aquell període era un important focus cultural i econòmic; hi va arribar a residir l'escultor barroc [[Elias Nicolai]]. La ciutat estava controlada pels nobles hongaresos, que sota el títol de príncep de Transsilvània exercien el seu domini en la regió. Amb els continus enfrontaments entre hongaresos, polonesos, austríacs i turcs otomans la ciutat va patir atacs al llarg dels segles {{segle|XVII}} i XVIII{{versaleta|xviii}}. A la plana propera d'[[Albeşti]] va produir-se la [[Batalla de Segesvár]], en què l'exèrcit revolucionari romanès va derrotar l'exèrcit hongarès, que estava comandat per [[Józef Bem]]. A l'any següent es va produir una batalla entre l'exèrcit hongarès i l'exèrcit rus i en què es creu que el poeta hongarès [[Sándor Petőfi]] va morir.
 
La ciutat va romandre sota control [[austrohongarès]] fins després de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]], quan va passar a integrar-se dins del [[Regne de Romania]]. EnDurant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] una bona part dels joves alemanys de la important comunitat germànica de la ciutat van enrolar-se als exèrcits d'[[Adolf Hitler]] i van participar activament en les campanyes militars. Amb la derrota de l'Alemanya nazi i l'adveniment del comunisme a [[Romania]] la situació dels gairebé 15.000 alemanys de la ciutat es va deteriorar, fins a tal punt que un 90% de la comunitat va emigrar a [[Alemanya]] tan bon punt el règim comunista va caure aal finalsdesembre de l'any [[1989]].
 
== Aspectes culturals ==
101.008

modificacions

Menú de navegació