La Fuliola: diferència entre les revisions
m Manquen referències. VP:CF |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
'''La Fuliola''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] de l'[[Urgell]]. |
'''La Fuliola''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] de l'[[Urgell]]. |
||
Hi ha dues versions pel que fa a l'origen del nom del poble. La primera diu que prové de l'àrab al-folia, que vol dir lloc. La segona lel relaciona amb la paraula fulla o fulleta, d'aquí ve que en el seu escut hi aparegui una fulla.{{CC}} |
Hi ha dues versions pel que fa a l'origen del nom del poble. La primera diu que prové de l'àrab al-folia, que vol dir lloc. La segona lel relaciona amb la paraula fulla o fulleta, d'aquí ve que en el seu escut hi aparegui una fulla.{{CC|data=desembre de 2018}} |
||
{{capentcat||2006}} |
{{capentcat||2006}} |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
== Història del poble == |
== Història del poble == |
||
Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d'Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d'Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s'havia construït la torre, l'església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, passà a l'església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.{{CC}} |
Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d'Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d'Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s'havia construït la torre, l'església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, passà a l'església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.{{CC|data=desembre de 2018}} |
||
Fou de la jurisdicció de Poblet des del 1415. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al segle XVI ja hi havia construccions fora de la muralla, a l'anomenat Raval. Com a tots els pobles de la contrada, l'arribada del canal d'Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu i va comportar un profund canvi en l'organització agrícola i l'evolució econòmica, així com un gran revulsiu demogràfic. Des d'aquell moment es manté el creixement urbanístic al peu de la carretera, que actualment divideix en dos el municipi i que ben aviat tindrà una variant que desviarà el trànsit pesat per fora de la població.{{CC}} |
Fou de la jurisdicció de Poblet des del 1415. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al segle XVI ja hi havia construccions fora de la muralla, a l'anomenat Raval. Com a tots els pobles de la contrada, l'arribada del canal d'Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu i va comportar un profund canvi en l'organització agrícola i l'evolució econòmica, així com un gran revulsiu demogràfic. Des d'aquell moment es manté el creixement urbanístic al peu de la carretera, que actualment divideix en dos el municipi i que ben aviat tindrà una variant que desviarà el trànsit pesat per fora de la població.{{CC|data=desembre de 2018}} |
||
== Demografia == |
== Demografia == |
||
Revisió del 03:16, 12 des 2018
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Lleida | ||||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | ||||
| Comarca | Urgell  | ||||
| Capital | La Fuliola (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.223 (2023) (110,18 hab./km²) | ||||
| Llars | 38 (1553) | ||||
| Gentilici | Fuliolenc, fuliolenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 11,1 km² | ||||
| Altitud | 275 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Eduard Piera i Secall | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 25332 | ||||
| Codi INE | 25096 | ||||
| Codi IDESCAT | 250962 | ||||
| Lloc web | fuliola.cat | ||||
La Fuliola és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Hi ha dues versions pel que fa a l'origen del nom del poble. La primera diu que prové de l'àrab al-folia, que vol dir lloc. La segona lel relaciona amb la paraula fulla o fulleta, d'aquí ve que en el seu escut hi aparegui una fulla.
| Entitat de població | Habitants (2006) |
|---|---|
| Boldú | 212 |
| Fuliola, la | 1.023 |
| Font: Idescat | |
Història del poble
Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d'Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d'Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s'havia construït la torre, l'església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, passà a l'església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.
Fou de la jurisdicció de Poblet des del 1415. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al segle XVI ja hi havia construccions fora de la muralla, a l'anomenat Raval. Com a tots els pobles de la contrada, l'arribada del canal d'Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu i va comportar un profund canvi en l'organització agrícola i l'evolució econòmica, així com un gran revulsiu demogràfic. Des d'aquell moment es manté el creixement urbanístic al peu de la carretera, que actualment divideix en dos el municipi i que ben aviat tindrà una variant que desviarà el trànsit pesat per fora de la població.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Festivitats
- 26 de juliol - Santa Anna, Festa Major d'Estiu en honor a la patrona del poble.
- 13 de desembre - Santa Llúcia, Festa Major d'Hivern en honor a la patrona de l'església.
- Festes del Segar i del Batre. El segar es celebra al juny i el batre al juliol.
- Carnestoltes. Se sol celebrar la primera setmana de quaresma.
Llocs d'interès
- Col·lecció Josep Pané d'Armes Antigues i Eines del Camp.[1]
Referències
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 62. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Fuliola |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Pàgina web de La Fuliola i Boldú
- Festes del segar i el batre http://www.segaribatre.cat/
