Vés al contingut

Catàleg d'accés públic en línia: diferència entre les revisions

m
retocs, TERMCAT
mCap resum de modificació
m (retocs, TERMCAT)
 
Un '''OPAC''catàleg d'accés (acrònimpúblic en anglès de línia'''<ref>{{TERMCAT|catàleg d''Onlineaccés Publicpúblic Accessen línia}}</ref> de vegades anomenat Catalog''OPAC'''), o(acrònim anglès de '''catàlegOnline públicPublic enAccess línia'Catalog''), és una base de dades composta per registres bibliogràfics que descriuen els llibres i altres materials propietat d'una biblioteca o d'un sistema bibliotecari, i que són accessibles a través de terminals d'ús públic o estacions de treball en línia.<ref name="odl">{{ref-llibre|cognom=Reitz|nom=Joan M.|títol=ODLIS : Online Dictionary for Library and Information Science|any=2004-2014|url=http://www.abc-clio.com/ODLIS/odlis_o.aspx|consulta=12 gener 2016 |capítol=OPAC}}</ref>
 
Una de les principals funcionalitats i la raó de ser d'un OPACcatàleg d'accés públic en línia és la recuperació d'informació, per tal de donar resposta a la cerca d'informació d'un usuari, dins d'una col·lecció de documents, a partir, per exemple, d'una especificació de temes.{{sfn|García López|2007|p=211}}
 
== Història ==
=== Els primers catàlegs en línia ===
Malgrat que a la dècada del [[1960]] ja existia un bon grapat de sistemes experimentals, els primers catàlegs en línia a gran escala no es van desenvolupar fins aal [[1975]] a la [[Universitat Estatal d'Ohio]] i [[1978]] a la ''Bibliotecabiblioteca Pública''pública de [[Dallas]].<ref name="bor">{{ref-publicació|cognom=Borgman|nom=Christine L.|títol=Why are online catalogs still hard to use?|publicació=Journal of the American Society for Information Science|data=Juliol de 1996 |pàgines=493–503|volum=Vol. 47|exemplar=Núm. 7|url=https://pantherfile.uwm.edu/mux/www/sois110/details/materils/borgman1.pdf |doi= 10.1002/(sici)1097-4571(199607)47:7<493::aid-asi3>3.3.co;2-y}}</ref> En aquesta època els catàlegs de biblioteques estaven pensats per a ser usats per bibliotecaris i usuaris experts. A partir dels anys 801980, però, aquests comencen a popularitzar-se i els seus usuaris passen a ser els mateixos usuaris de la biblioteca. En aquest sentit, comencen a sorgir múltiples estudis que van encarats a descobrir les necessitats informatives d'aquests usuaris i com gestionen la seva estratègia de cerca als catàlegs.{{sfn|García López|2007|p= 19-20}}
 
Des de mitjansmitjan dels anys 1980, s'ha substituït el catàleg de targeta perpel l'OPACcatàleg en línia a la majoria de les biblioteques universitàries i nacionals. Des de mitjansmitjan dels anys 1990 van arribar les interfícies de tipus text basades en OPACel vanweb. començarEl a ser substituïdes per interfícies basadescatàleg en web. L'OPAC,línia sovint forma part d'un sistema bibliotecari integrat. Com a catàlegs, els nous OPAC demostren avenços respecte aals OPACcatàlegs tradicionals, especialment, en termes d'accés remot pels usuaris i, també, pel seu potencial per a integrar molts tipus i fonts de documents a través d'una única interfície.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ramesh Babu|nom=B.|Cognom=O’Brien|Nom2=Ann|títol=Web OPAC interfaces: an overview|publicació= The Electronic Library|data=2000|pàgines=316-330|volum=Vol. 18|exemplar=Núm. 5 |doi=10.1108/02640470010354572|url=http://www.emeraldinsight.com/doi/abs/10.1108/02640470010354572|consulta=14 de gener de 2016|issn= 0264-0473}}</ref>
 
En l'actualitat, unes 30.000 biblioteques tenen registres bibliogràfics en un OPACcatàleg d'accés públic en línia del [[OCLC]], anomenat ''[[WorldCat]]'', que és un catàleg dels materials de biblioteca realitzat amb la col·laboració de biblioteques públiques i privades arreu del món, sobretot als [[Estats Units]] i [[Canadà]]. ''WorldCat'' mostra quantes biblioteques posseeixen el mateix llibre o material. Els usuaris de ''WorldCat'' poden connectar-se al mateix OPAC de la seva biblioteca per veure la informació d'altres biblioteques. L{{'<nowiki/>}}''OCLC WorldCat'' no és tècnicament un OPAC en si mateix, sinó una m''acromacro OPAC'';. ésÉs una base de dades bibliogràfica usada principalment pel personal de la biblioteca (''bibliotecòlegs'') de les institucions que tenen una subscripció anual als serveis d'OCLC. No és utilitzada pels usuaris o el públic en general a menys que la seva biblioteca local estigui subscrita al servei de referència de l'''OCLC FirstSearch''. Els actuals mòduls de catàlegs d'OPACaccés públic en línia se serveixen de llistes desplegables, finestres emergents, caixes de diàleg, operacions de ratolí, i altres components gràfics de la interfície, amb la finalitat de simplificar l'entrada de les dades per a la recerca i format de visualització dels registres.
 
=== L'estancament i la insatisfacció ===
La dècada de 1990 va veure un relatiu estancament en el desenvolupament de catàlegs en línia. Malgrat que les interfícies anteriors basades en text van ser substituïdes per altres basades en lael Web, tant el disseny com la tecnologia de cerca subjacent de la majoria dels sistemes no van avançar més enllà dels desenvolupats a la fi dedels anys 1980.<ref name="bor"/>
 
Abans de l'ús generalitzat d'Internet, el catàleg en línia era sovint la primera informació dels usuaris de la biblioteca. Ara, acostumats als motors de cerca web, les noves generacions d'usuaris de la biblioteca estan cada vegada més insatisfets amb els complexos (i, sovint arcans) mecanismes dels sistemes de cerca dels catàlegs en línia més antics. Això, al seu torn, va donar lloc a crítiques d'aquests sistemes dins de la mateixa comunitat de biblioteques, i, en els últims anys, al desenvolupament dels catàlegs més recents, sovint anomenats de catàlegs de nova generació.<ref>{{ref-publicació|cognom=Antelman K|nom=Lynema E, Pace AK|títol=Toward a Twenty-First Century Library Catalog |publicació=Information Technology & Libraries|data=2006|pàgines=128-139|volum=25 (3)}}</ref>
 
=== Catàlegs de nova generació ===
La nova generació de sistemes de catàleg de la biblioteca es distingeixen dels OPACcatàlegs d'accés públic anteriors per l'ús de tecnologies més sofisticades de cerca, incloent-hi la classificació de rellevància i la recerca facetada, així com característiques destinades a una major interacció i participació de l'usuari amb el sistema, incloent-hi l'etiquetatge i les crítiques. Aquestes noves característiques depenen en gran mesura de metadades existents, que sovint són pobres o inconsistents, particularment per als registres més antics. Aquests nous OPACscatàlegs d'accés públic també s'han anomenat OPACs«OPAC 2.0»<ref name="tra">{{ref-llibre|cognom=Tramullas|nom=Jesus|títol=Library Automation and OPAC 2.0: Information Access and Services in the 2.0 Landscape: Information Access and Services in the 2.0 Landscape |url=http://books.google.com/books?id=EK-eBQAAQBAJ&pg=PA111|data= 31 juliol 2012|editorial=IGI Global|isbn= 978-1-4666-1913-5 |pàgines=XI}}</ref> i. <ref name="catalogo">{{Ref-web|url=http://catalogo.rebiun.org/rebiun/|títol=Catálogo Colectivo - REBIUN » Baratz » Inicio|consulta=2017-10-05|llengua=es-ES}}</ref>estan Estan basats en l'aplicació de les tecnologies i les actituds de la Web 2.0 al catàleg bibliogràfic.<ref>{{ref-llibre|cognom=Margaix-Arnal|nom=Dídac|catítolcapítol=El OPAC 2.0: puerta de acceso a los contenidos de la biblioteca|títol=IV Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas (A Coruña, 24-26 de Septiembre de 2008)|data=2008|pàgines=237-246|url=http://eprints.rclis.org/3802/1/Congreso_BP_Margaix_ELIS.pdf |consulta=12 febrer 2016|lloc=Madrid|editorial=Ministerio de Cultura}}</ref> En altres ocasions, se'ls ha anomenat també OPACS socials.<ref name="soc">{{ref-llibre|cognom=Margaix Arnal|nom=Dídac|catítol=El OPAC Social, el catálogo en la Biblioteca 2.0. Aplicación y posibilidades en las bibliotecas universitarias|títol=10as Jornadas Españolas de Documentación : Fesabid 2007|data=2007|pàgines=199-205|url=http://eprints.rclis.org/10195/1/final-opac-social.pdf|consulta=12 febrer 2016|lloc=Santiago de Compostela|editorial=Fesabid}}</ref>
 
Aquests sistemes més nous són gairebé sempre independents dels ''«sistemes integrats de gestió de biblioteques''» (SIGB). Mentre que els sistemes de catàlegs en línia més antics van ser construïts gairebé exclusivament pels venedors dels SIGB, les biblioteques estan recorrentrecorren, cada vegada més, als sistemes de catàlegs de pròxima generació construïts per empreses de recerca empresarial i projectes de codi obert, sovint guiades per les mateixes biblioteques.<ref>{{ref-publicació|cognom=Breeding|nom=Marshall|títol=Open Source Library Automation |publicació= Library Technology Reports|data=2008|pàgines=5-10|volum=Vol. 44|exemplar=Núm. 8}}</ref> Els costos associats amb aquests nous sistemes, han frenat la seva adopció, en particular a les institucions més petites.
 
Actualment, les expectatives dels usuaris creades per l'ús d'altres fonts d'informació i el desenvolupament d'estàndards que permeten una major interoperabilitat juntament amb l'aparició d'eines de cerca més completes i intuïtives, han posat en qüestió l'existència mateixa dels OPACs.<ref name="soc"/>
 
== Components i funcions d'un catàleg OPAC ==
Els elements constitutius d'un OPACcatàleg d'accés públic en línia són:{{sfn|García López|2007|p=38-41}}
 
* La ''interfície de l'usuari'', l'element clau, i visible, per a intercanviar informació entre l'usuari i el sistema.
 
== Catàlegs col·lectius ==
Tot i que els catàlegs de biblioteques solen reflectir les participacions d'una sola biblioteca, també poden contenir les participacions d'un grup o consorci de biblioteques. Aquests sistemes, coneguts com a ''[[Catàleg col·lectiu|catàlegs col·lectius'']], generalment estan dissenyats per facilitar el préstec de llibres i altres materials entre les institucions membres a través de préstecs entrela bibliotequesxarxa. Exemples dels OPAC d'aquest tipus de catàleg són els de ''COPAC'', ''SUNCAT'', ''NLA Trove'', i ''[[WorldCat]]'', els qualsque reflecteixreflecteixen les col·leccions de biblioteques d'arreu del món. En el cas català trobem, per exemple:
* [[Aladí (catàleg)|Aladí]]. Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals
* [[CCUC]] ([[Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]]).<ref>{{ref-publicació|cognom=Sorli Rojo|nom=Ángela|cognom2=Merlo Vega|nom2=José Antonio|títol=Catálogos colectivos de bibliotecas españolas en Internet|publicació=Revista española de Documentación Científica|data=2002|pàgines=321-328|volum=Vol. 25|exemplar=Núm. 3|editorial=Consejo Superior de Investigaciones Científicas}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Lamarca Lapuente|nom=María Jesús |url=http://www.hipertexto.info/documentos/catalogo.htm |consulta=12 febrer 2016|títol=Del catálogo tradicional al catálogo en línea|obra=Hipertexto, el nuevo concepto de documento en la cultura de la imagen|editor=Universidad Complutense de Madrid}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=García López|nom=Genaro Luis|títol=Los sistemas automatizados de acceso a la información bibliográfica: evaluación y tendencias en la era de internet|url=http://books.google.com/books?id=Ul2BCwAAQBAJ&pg=PT264|data=Junyjuny de 2007|editorial=Imprensa da Universidade de Coimbra|isbn=978-989-8074-03-4|pàgines=264–}}
 
[[Categoria:Bases de dades en línia]]
113.217

modificacions