Cutina (biopolímer): diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
== Cutina sintètica == |
== Cutina sintètica == |
||
En un projecte del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]], la [[Universitat de Màlaga]] va reeixir a sitetizar polièster de polialeurat, un material que [[Biomimètica|mimetitza]] la cutina. El material es pot obtenir a partir de residus orgànics de la indústria de verdura i plantes. És un polímer [[Injecció de polímers|emmotllable]] |
En un projecte del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]], la [[Universitat de Màlaga]] va reeixir a sitetizar polièster de polialeurat, un material que [[Biomimètica|mimetitza]] la cutina. El material es pot obtenir a partir de residus orgànics de la indústria de verdura i plantes. És un polímer [[Injecció de polímers|emmotllable]] i com el seu model natural sense toxicitat i [[Biodegradació|biodegradable]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.dicat.csic.es/rdcsic/index.php/ca/tecnologia-de-materiales-2/99-ofertas-tecnologicas/157-poliester-biomimetico|títol=Polièster biomimètic|consulta=2019-01-05|nom=Ana|cognom=Garcia Navarro|editor=CSIC|data=12 d'abril de 2013}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Creen plàstic biodegradable a partir de pell de tomàquet|publicació=Diari de Girona|url=https://www.diaridegirona.cat/cultura/2010/12/05/creen-plastic-biodegradable-partir-pell-tomaquet/450494.html|data=05.12.2010}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 18:00, 5 gen 2019
La cutina és un biopolímer insoluble tipus polièster,[1] un component essencial de les làmines cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes a la part aèria de les plantes.[2] Com a part de la cutícula, en ser quasi impermeable a l'aigua, protegeix les fulles contra l'évaporació o l'absorpció d'aigua i altres substàncies nocives. Força resistent, la seva biodegradació és possible per l'enzim cutinasa, excretat per certs fongs i bacteris fitopatogens.
A més de l'omnipresent cutina, certes plantes també tenen cutana, amb una funció semblant, però molt ménys freqüent.[3]
Cutina sintètica
En un projecte del Consell Superior d'Investigacions Científiques, la Universitat de Màlaga va reeixir a sitetizar polièster de polialeurat, un material que mimetitza la cutina. El material es pot obtenir a partir de residus orgànics de la indústria de verdura i plantes. És un polímer emmotllable i com el seu model natural sense toxicitat i biodegradable.[4][5]
Referències
- ↑ Aguilella Palasi, Antoni; Puche Pinazo, Felisa. Diccionari de botànica. València: Universitat de València, 2011, p. 124. ISBN 9788437086392.
- ↑ «Cutina (biopolímer)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gupta, Neal S.; Collinson, Margaret E.; Briggs, Derek E. G.; Evershed, Richard P.; Pancost, Richard D. «Reinvestigation of the occurrence of cutan in plants: implications for the leaf fossil record» (en anglès). Paleobiology, 32, 3, setembre 2006, pàg. 432–449. DOI: 10.1666/05038.1. ISSN: 0094-8373.
- ↑
- ↑ «Creen plàstic biodegradable a partir de pell de tomàquet». Diari de Girona, 05-12-2010.
Bibliografia
- Briggs, Derek E.G. «Molecular taphonomy of animal and plant cuticles: selective preservation and diagenesis». Philosophical Transactions of the Royal Society of London B, 1999, pàg. 7-17. DOI: 10.1098/rstb.1999.0356.