Rima: diferència entre les revisions
Viccionaricat |
Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 7: | Línia 7: | ||
== Tipus de rima == |
== Tipus de rima == |
||
Hi ha força maneres clàssiques no excloents de classificar les rimes. Entre les més conegudes hi trobem: |
Hi ha força maneres clàssiques no excloents de classificar les rimes. Entre les més conegudes hi trobem: |
||
* [[Rima (exogeologia)|Rima]] que originalment significa «fissura», utilitzat en l'àmbit de l'[[exogeologia]]. |
|||
*[[Rima assonant]]: únicament coincideixen els sons [[vocàlic]]s dels versos. |
*[[Rima assonant]]: únicament coincideixen els sons [[vocàlic]]s dels versos. |
||
*[[Rima consonant]]: la repetició de fonemes de l'última síl·laba és total. |
*[[Rima consonant]]: la repetició de fonemes de l'última síl·laba és total. |
Revisió del 14:50, 6 gen 2019
La rima és la coincidència parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat. Pot donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el més freqüent és que es produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats, per mantenir la memòria de la cadència a la ment del receptor.
La rima pot ser consonant, si els sons repetits són exactes, o assonant, si només hi ha coincidència de les vocals. Hi ha diversos tipus de rimes segons les síl·labes afectades, en català es comença a comptar des de la síl·laba tònica de l'última paraula del vers.
És un recurs conegut des de l'antiguitat (homoioteleuton), si bé no va ocupar el lloc central que té ara a la poesia fins a l'Edat Mitjana; era un recurs que facilitava la memorització als trobadors i al públic. Abans, aquest paper estructural el feien els peus mètrics, combinacions de llargues i breus que atorgaven un ritme concret al vers.
Tipus de rima
Hi ha força maneres clàssiques no excloents de classificar les rimes. Entre les més conegudes hi trobem:
- Rima que originalment significa «fissura», utilitzat en l'àmbit de l'exogeologia.
- Rima assonant: únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.
- Rima consonant: la repetició de fonemes de l'última síl·laba és total.
- Rima femenina: l'última paraula del vers és plana o esdrúixola.
- Rima masculina: l'última paraula del vers és aguda.
- Rima creuada, croada, encreuada, o de circularitat.
- Rima encadenada.
- Rima equívoca: la que es dóna a pesar d'una escriptura diferent de les paraules que rimen.
- Rima falsa: la que fonèticament no es dóna tot i tenir la mateixa escriptura.
- Rima externa.
- Rima interna: la que es produeix entre les paraules de l'interior del vers.
- Rima fàcil o pobra: la que abusa de terminacions freqüents de la llengua.
- Rima maridada. Es produeix entre les rimes masculines i femenines d'una mateixa paraula i les respectives masculina i femenina d'una altra: bufó (a) bufona (b) rodó (a) rodona (b).
- Rima visual.
Vegeu la categoria Rimes al Viccionari, amb una llista de mots sobre rimes. |