Diferència entre revisions de la pàgina «Cant gregorià»

Salta a la navegació Salta a la cerca
7.730 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
Revertides les edicions de 217.126.112.164. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(Contingut canviat per «era un cant bo <br /> {{ORDENA:Cant Gregoria}} Categoria:Música cristiana Categoria:Litúrgia cristiana».)
Etiquetes: editor visual Substitució
m (Revertides les edicions de 217.126.112.164. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
[[Fitxer:Graduale Aboense 2.jpg|240px|thumb|L'Introit ''Gaudeamus omnes'' en neumas del segle XIV (''Graduale Aboense'').]]
era un cant bo
{{Escoltar
| nom_del_fitxer = Gaudeamus omnes - Graduale Aboense.ogg
| títol = Gaudeamus omnes
| descripció = Gaudeamus omnes, Introit de la Missa en honor a Enric, patró de Finlàndia.
| tipus = [[Ogg]]
| pos = <!-- esquerra o dreta -->
| nom_del_fitxer2 =
| títol2 =
| descripció2 =
| nom_del_fitxer3 =
| títol3 =
| descripció3 =
| encapçalament =
}}
 
El '''cant gregorià''' és un tipus de [[música vocal]] [[monodia|monòdica]], que té [[ritme lliure]], és cantada sobre textos en [[llatí]], és propi de la [[litúrgia]] [[cristianisme|cristiana]], i que s'origina en l'[[alta edat mitjana]] de l'any 476 a l'any 1492 amb el descobriment d'Amèrica ({{segle|V}} al segle XV).
 
La denominació de ''cant gregorià'' es deu al fet que aquest tipus de cant és atribuït al Papa [[Gregori el Gran|Gregori I]] com una evolució del ''cant ambrosià''. Des del seu naixement, la [[música]] cristiana va ser una [[oració]] cantada, que devia realitzar-se no de manera purament material, sinó amb devoció o, com deia [[Pau de Tars|sant Pau]]: «Cantant a Déu en el vostre cor». El text era, doncs, la raó de ser del cant gregorià. En realitat, el cant del text es basa en el principi que (segons [[Agustí d'Hipona|sant Agustí]]) «aquell que canta ora dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre's sense el text, el qual té prelació sobre la melodia i és el que li dóna sentit a aquesta. Per tant, en interpretar-lo, els cantants han d'haver entès molt bé el sentit del text. En conseqüència, s'ha d'evitar qualsevol [[impostació]] de la veu de tipus operístic que intenti el lluïment de l'intèrpret. Del cant gregorià, és d'on procedeixen els modes gregorians, que donen base a la música occidental.
 
* El cant gregorià és música vocal, i sovint es canta [[a cappella|a capella]] (sense acompanyament d'instruments).
* Es canta a l'uníson —una sola nota a la vegada—, la qual cosa vol dir que tots els cantaires entonen la mateixa melodia. A aquest mode de cant se'l denomina ''[[monodia]]''. Molts autors afirmen que hauria d'admetre's el cant de cor mixt (o sigui, homes i dones junts), ja que els homes i les dones no poden cantar les mateixes altures, puix que s'estaria interpretant a dues veus en octava. No obstant això, tenint en compte que tant homes com dones, així com els nens, han de tenir igual oportunitat de participar en la litúrgia, recomanen que, per no trencar aquest principi de la monodia, ho facin de manera alternada.
* Es canta amb ritme lliure, segons el desenvolupament del text literari i no amb esquemes amidats, com podrien ser els d'una [[marxa musical|marxa]], una [[dansa]] o una [[simfonia]] (vegeu la secció que tracta detalladament el ritme).
* És una [[música modal]] escrita en escales particulars de sons. Els antics grecs creien que aquestes escales (i no la música creada a partir d'aquestes, com és la creença actual) servien per a despertar sentiments variats, com recolliment, alegria, tristesa, serenitat, etc. (vegeu allò relacionat amb les modes).
* La seva melodia de vegades és sil·làbica (quan a cada síl·laba del text li correspon un so) i de vegades melismàtica, quan a una síl·laba corresponen bastants sons. Hi ha [[Melisma|melismes]] que contenen més de 50 sons per a una sola síl·laba. Si hi ha 2, 3 o 4 notes per síl·laba, llavors parlem de ''melodia neumàtica''.
* El text està en [[llatí]], la llengua oficial de l'[[Imperi romà]] estesa per Europa (encara no existien les [[llengües romàniques]]). Aquests textos van ser presos dels [[salms]] i altres llibres de l'[[Antic Testament]]; alguns provenien dels [[evangelis]] i uns altres eren d'inspiració pròpia, generalment anònima. No obstant això, hi ha algunes peces litúrgiques en llengua grega: ''Kyrie eleison'', ''Hàgios'' o ''Theós'' (per a la [[litúrgia]] del [[Divendres Sant]]), etc.
* Escriptura: el cant gregorià s'escriu sobre el [[tetragrama]], és a dir, sobre 4 línies, a diferència del [[pentagrama]] (de cinc línies) de la música actual. Les seves notes es denominen ''quadrades'' (''punctum quadratum'' o "punt quadrat"); ''virgas'' si apareixen individualment o ''neumas'' si apareixen agrupades; tenen igual valor quant a la seva durada, llevat de les que tenen ''epicema'' horitzontal, la nota precedent al ''quilisme'' i la segona nota del ''sàlicus,'' la durada de la qual es perllonga lleugerament més amb un sentit expressiu i les notes que duen punt, el qual té la durada d'una nota simple (això s'explicarà en detall en la secció notació).
 
== L'escenari del cant gregorià ==
 
El cant gregorià va néixer per a ser interpretat dintre de la litúrgia de l'[[església (arquitectura)|Església]]. Per tant, és la litúrgia, el seu escenari natural.
 
=== La missa ===
 
En la celebració de l'[[Eucaristia]] hi ha dos grups principals de peces:
 
* L'ordinària: està composta per textos que es repeteixen en totes les misses.
** ''[[Kyrie eleison]]''
** ''[[Gloria in excelsis Deo]]''
** ''[[Credo]]''
** ''[[Santus i Benedictus|Sanctus i Benedictus]]''
** ''[[Agnus Dei]]''
* La pròpia: està constituïda per peces que es canten segons el temps litúrgic o segons la festa que se celebra:
** Introit: cant d'entrada per a iniciar la celebració.
** Al·leluia: després de les lectures.
** Ofertori: per a acompanyar la processó de les ofrenes.
** Comunió.
* A més d'aquests dos grups de peces, hi ha d'altres que es canten com a recitatius amb algunes inflexions (''cantillatio''): tals són les oracions, les lectures, el prefaci i l'oració eucarística, el [[Pare Nostre]]. Són peces que, per la seva senzillesa, poden ser executades pel celebrant o per persones que no requereixen especials habilitats per al cant.
 
=== L'ofici diví ===
 
Als [[monestir]]s, els monjos feien una pausa en la feina de casa i es reunien regularment a determinades hores del dia per a fer la seva oració:
 
* ''[[Matines]]'': pregària de vigília.
* ''Laudes'': pregària del matí.
* ''Prima'': sis del matí.
* ''Tertia'': nou del matí.
* ''Sexta'': dotze del migdia.
* ''Nona'': tres de la tarda.
* Vespres: sis de la tarda.
* Completes: abans d'anar al descans.
 
El repertori de cants per a l'ofici diví consta de:
 
* El cant dels [[salms]].
* Simples recitatius (''cantillatio'') de lectures i oracions. *Antífones de ''invitatorio.''
* [[Himnes]].
* Antífones cantades abans i després dels salms.
* Responsoris.
* ''Te Deum''.
* Cants de l'antic i del nou Testament (''Benedictus'', ''Magnificat'', ''Nunc dimittis'').
 
=== Altres cants ===
* ''Trop''s: textos intercalats en pregàries oficials. Algunes melodies ornamentades amb variats [[melisma|melismes]] que es van afegir a l'al·leluia.
* [[seqüència gregoriana|Seqüències]]: seqüència de Pasqua, seqüència de difunts...
* Cants processionals: processó de Rams, processó al Sepulcre, processó amb el Santíssim Sagrament, etc.
 
== Vegeu també ==
* ''[[O Magnum Mysterium]]''.
* [[Liber Usualis]].
* [[Quironomia]].
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
 
* {{Citar podcast
| url = http://www.catradio.cat/audio/329411/253---El-cant-gregoria | títol = En Guàrdia núm. 253 - El cant gregorià | website = www.catradio.cat | host = [[Catalunya Ràdio]] | Data = 10/04/2009 | accessdate = 23 d'abril | accessyear = 2010 | publisher = }}
* [http://shop.musica-sacra.it/product_info.php?products_id=858 LIBER USUALIS].
* [http://romaaeterna.jp// ''Liber Usualis on line'']''.''
* [http://interletras.com/canticum/eng/index1_eng.html Detalls del cant gregorià] {{es}}.
{{Autoritat}}
 
<br />
{{ORDENA:Cant Gregoria}}
[[Categoria:Música cristiana]]
369.327

modificacions

Menú de navegació