Altiplà volcànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 17:07, 9 gen 2019

Desert de Rangipo a l'Altiplà Volcànic de la Illa del Nord, Nova Zelanda. Nombroses capes de tefra són visibles.

Un altiplà volcànic és un altiplà creat per activitat volcànica. N'hi ha de dos tipus: altiplans de lava i altiplans piroclàstics.

Altiplà de lava

Els altiplans de lava són formats per lava basàltica altament fluïda emesa en nombroses erupcions successives de molts volcans sense explosions violentes (erupcions tranquil·les). Aquestes erupcions són tranquil·les a causa de la baixa viscositat de la lava, de manera que és molt fluïda i conté una quantitat petita de gasos atrapats. Les capes resultants dels fluxos de lava poden ser ejectades a partir de fissures lineals o rifts o d'erupcions volcàniques gegantines a través de múltiples volcans (típics de l'era prehistòrica que va produir basalts d'inundació enormes). Múltiples i extensos fluxos successius de lava cobreixen el paisatge original tot formant finalment un altiplà, que pot contenir camps de lava, cons d'escòries, volcans escut i d'altres estructures volcàniques. En alguns casos, un altiplà de lava pot ser generat per un sol volcà com, per exemple, és el cas del volcà massiu de les Level Mountain al nord de la Colúmbia britànica, Canadà, el qual cobreix una àrea d'1,800 km² i un volum de 860 km3.^[1]

Potser el més extens de tots els altiplans basàltics subaeris va existir durant el Paleogen^[2] i possiblement s'estenia per 1,800,000 km² a la regió nord de l'Oceà Atlàntic. Aquesta regió, coneguda com a Província ígnea de l'Atlàntic Nord, generalment es creu que fou trencada per la fustigació de l'escorça terrestre per formar l'actual conca oceànica.

La terra presenta nombrosos altiplans volcànics subaeris i submarins com el Plateau del riu Colúmbia (subaeri) i el vast altiplà d'Ontong Java (submarí).

Altiplà piroclàstic

Els altiplans d'aquest tipus són formats per fluxos massius de roques piroclàstiques: aglomerats, tefra, cendres volcàniques cimentades en tufs, màfics o fèlsics.

Exemples inclouen el Shirasu-Daichi, que cobreix gairebé tot el sud de l'illa de Kyūshū al Japó^[3], i el North Island Volcanic Plateau a Nova Zelanda.

Vegeu també

Colada de lava

Referències

↑ Wood, Charles A.; Kienle, Jürgen Volcanoes of North America: United States and Canada. Cambridge, England: Cambridge University Press, 2001, p. 121. ISBN 978-0-521-43811-7. OCLC 27910629.
↑ Brittle tectonism in relation to the Palaeogene evolution of the Thulean/NE Atlantic domain: a study in Ulster Retrieved on 2007-11-10
↑ «Kyushu -- GLGArcs».

[1] Wood, Charles A.; Kienle, Jürgen Volcanoes of North America: United States and Canada. Cambridge, England: Cambridge University Press, 2001, p. 121. ISBN 978-0-521-43811-7. OCLC 27910629.

[2] Brittle tectonism in relation to the Palaeogene evolution of the Thulean/NE Atlantic domain: a study in Ulster Retrieved on 2007-11-10

[3] «Kyushu -- GLGArcs».

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 == Altiplà de lava ==
 [[Fitxer:Pajarito_Plateau.jpg|miniatura|350x350px|El [[Plateau Pajarito]] a [[Nou Mèxic]], [[EUA]], és un exemple d'altiplà volcànic.]]
-Els altiplans de lava són formats per lava [[Basàltic|basàltica]] altament fluïda emesa en nombroses [[Erupció|erupcions]] successives de molts volcans sense explosions violentes (erupcions tranquil·les). Aquestes erupcions són tranquil·les a causa de la baixa [[viscositat]] de la lava, de manera que és molt fluïda i conté una quantitat petita de gasos atrapats. Les capes resultants dels fluxos de lava poden ser ejectades a partir de [[Fissura volcànica|fissures]] lineals o [[Rift|rifts]] o d'erupcions volcàniques gegantines a través de múltiples volcans (típics de l'era [[Prehistòria|prehistòrica]] que va produir basalts d'inundació enormes). Múltiples i extensos fluxos successius de lava cobreixen el paisatge original tot formant finalment un altiplà, que pot contenir camps de lava, [[Con volcànic#Cons d'escòries|cons d'escòries]], [[Volcà escut|volcans escut]] i d'altres estructures volcàniques. En alguns casos, un altiplà de lava pot ser generat per un sol volcà com, per exemple, és el cas del volcà massiu de les [[Level Mountain]] al nord de la [[Colúmbia britànica]], [[Canadà]], el qual cobreix una àrea d'1,800 km2 i un [[Volcà escut|volum]] de 860 km3.<ref>{{ref-llibre|cognom=Wood|nom=Charles A.|autor2=Kienle, Jürgen |pàgina=121|títol=Volcanoes of North America: United States and Canada|any=2001|editorial=[[Cambridge University Press]]|lloc=[[Cambridge]], [[England]]|isbn=978-0-521-43811-7|oclc=27910629}}</ref>
+Els altiplans de lava són formats per lava [[Basàltic|basàltica]] altament fluïda emesa en nombroses [[Erupció|erupcions]] successives de molts volcans sense explosions violentes (erupcions tranquil·les). Aquestes erupcions són tranquil·les a causa de la baixa [[viscositat]] de la lava, de manera que és molt fluïda i conté una quantitat petita de gasos atrapats. Les capes resultants dels fluxos de lava poden ser ejectades a partir de [[Fissura volcànica|fissures]] lineals o [[Rift|rifts]] o d'erupcions volcàniques gegantines a través de múltiples volcans (típics de l'era [[Prehistòria|prehistòrica]] que va produir basalts d'inundació enormes). Múltiples i extensos fluxos successius de lava cobreixen el paisatge original tot formant finalment un altiplà, que pot contenir camps de lava, [[Con volcànic#Cons d'escòries|cons d'escòries]], [[Volcà escut|volcans escut]] i d'altres estructures volcàniques. En alguns casos, un altiplà de lava pot ser generat per un sol volcà com, per exemple, és el cas del volcà massiu de les [[Level Mountain]] al nord de la [[Colúmbia britànica]], [[Canadà]], el qual cobreix una àrea d'1,800 km² i un [[Volcà escut|volum]] de 860 km3.<ref>{{ref-llibre|cognom=Wood|nom=Charles A.|autor2=Kienle, Jürgen |pàgina=121|títol=Volcanoes of North America: United States and Canada|any=2001|editorial=[[Cambridge University Press]]|lloc=[[Cambridge]], [[England]]|isbn=978-0-521-43811-7|oclc=27910629}}</ref>
-Potser el més extens de tots els altiplans basàltics subaeris va existir durant el [[Paleogen]]<ref>[http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/abstract/61005289/ABSTRACT Brittle tectonism in relation to the Palaeogene evolution of the Thulean/NE Atlantic domain: a study in Ulster] Retrieved on 2007-11-10</ref> i possiblement s'estenia per 1,800,000 km2 a la regió nord de l'[[Oceà Atlàntic]]. Aquesta regió, coneguda com a [[Província ígnea de l'Atlàntic Nord]], generalment es creu que fou trencada per la fustigació de l'[[escorça terrestre]] per formar l'actual [[conca oceànica]].
+Potser el més extens de tots els altiplans basàltics subaeris va existir durant el [[Paleogen]]<ref>[http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/abstract/61005289/ABSTRACT Brittle tectonism in relation to the Palaeogene evolution of the Thulean/NE Atlantic domain: a study in Ulster] Retrieved on 2007-11-10</ref> i possiblement s'estenia per 1,800,000 km² a la regió nord de l'[[Oceà Atlàntic]]. Aquesta regió, coneguda com a [[Província ígnea de l'Atlàntic Nord]], generalment es creu que fou trencada per la fustigació de l'[[escorça terrestre]] per formar l'actual [[conca oceànica]].
 La [[terra]] presenta nombrosos altiplans volcànics subaeris i submarins com el [[Columbia Plateau|Plateau del riu Colúmbia]] (subaeri) i el vast [[altiplà d'Ontong Java]] ([[Volcà submarí|submarí]]).