Solstici: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 79.151.201.86. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
→Enllaços externs: - no actiu |
||
Línia 32: | Línia 32: | ||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
== Enllaços externs == |
|||
{{Projectes germans|commons=Solstice}} |
{{Projectes germans|commons=Solstice}} |
||
* [http://www.iesperemaria.com/Valencia/Organitzacio/Depts/FisQuim/Astrofisica/astro/pag/indexb1.htm Explicació escolar]{{Enllaç no actiu|data=2018}} {{Es}}. |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
Revisió del 23:06, 9 gen 2019
any | Equinocci Març |
Solstici Juny |
Equinocci Setembre |
Solstici Desembre | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
dia | hora | dia | hora | dia | hora | dia | hora | |
2010 | 20 | 17:32 | 21 | 11:28 | 23 | 03:09 | 21 | 23:38 |
2011 | 20 | 23:21 | 21 | 17:16 | 23 | 09:04 | 22 | 05:30 |
2012 | 20 | 05:14 | 20 | 23:09 | 22 | 14:49 | 21 | 11:11 |
2013 | 20 | 11:02 | 21 | 05:04 | 22 | 20:44 | 21 | 17:11 |
2014 | 20 | 16:57 | 21 | 10:51 | 23 | 02:29 | 21 | 23:03 |
2015 | 20 | 22:45 | 21 | 16:38 | 23 | 08:20 | 22 | 04:48 |
2016 | 20 | 04:30 | 20 | 22:34 | 22 | 14:21 | 21 | 10:44 |
2017 | 20 | 10:28 | 21 | 04:24 | 22 | 20:02 | 21 | 16:28 |
2018 | 20 | 16:15 | 21 | 10:07 | 23 | 01:54 | 21 | 22:23 |
2019 | 20 | 21:58 | 21 | 15:54 | 23 | 07:50 | 22 | 04:19 |
2020 | 20 | 03:50 | 20 | 21:44 | 22 | 13:31 | 21 | 10:02 |
2021 | 20 | 09:37 | 21 | 03:32 | 22 | 19:21 | 21 | 15:59 |
2022 | 20 | 15:33 | 21 | 09:14 | 23 | 01:04 | 21 | 21:48 |
2023 | 20 | 21:24 | 21 | 14:58 | 23 | 06:50 | 22 | 03:27 |
2024 | 20 | 03:06 | 20 | 20:51 | 22 | 12:44 | 21 | 09:21 |
2025 | 20 | 09:01 | 21 | 02:42 | 22 | 18:19 | 21 | 15:03 |
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.
En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord, el Sol arriba al zenit al migdia sobre el tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el tròpic de Capricorn.
Una altra manera d'entendre el significat de solstici és de referir-nos a la durada del dia (en astronomia, el dia comprèn el temps en el qual el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida del sol i la posta). Aquesta durada és variable al llarg de l'any. Hi ha dos dies a l'any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d'estiu, i el més curt, al solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la primavera a l'estiu, alhora que el solstici d'hivern marca el passatge de la tardor a l'hivern. A l'hemisferi sud, se'n diu solstici d'estiu del solstici del mes de desembre, i solstici d'hivern, del solstici del mes de juny, prenent en compte la diferència d'estacions entre els dos hemisferis.
Solstici d'estiu
En el solstici d'estiu, el Sol es troba en la posició més septentrional (més al nord), és a dir, sobre el tròpic de Càncer, a +23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i l'hora exactes en varien cada any.
Solstici d'hivern
En el solstici d'hivern, el Sol es troba en la posició més meridional (més al sud), és a dir, sobre el tròpic de Capricorn, a -23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i l'hora exactes també en varien, lògicament, cada any). El dia 22 de desembre, el solstici d'hivern (comença aquesta estació, i del llatí solstitium: de sol, i stare, 'estar parat') és el dia més curt de l'any perquè el Sol tarda menys en donar la volta i es pon molt aviat. Hi ha aproximadament 9 hores de "dia" i 15 hores de "nit" a les nostres latituds. A partir d'aquesta data, el dia comença a créixer. El dia 21 de març s'arriben a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s'anomena equinocci de primavera (comença aquesta estació, del llatí aequinoctium: aequus 'igual', noctis, 'nit'). Després continua augmentant la duració del dia fins al 21 de juny, el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any --i, per tant, la nit més curta--. Ara és a la inversa (del llatí inversum, 'girat'), 15 hores de "dia" i 9 hores de "nit". Com es pot observar, hi ha una simetria.
A partir d'eixa data, el dia va minvant. El 23 de setembre (del llatí september, el setè mes, ja que l'any romà primitiu començava l'1 de març) és l'equinocci de tardor (comença aquesta estació, 12 hores de "dia" i 12 hores de "nit").
I el dia segueix reculant davant de la nit fins a arribar al dia més curt, el solstici d'hivern, i es completa així el cicle solar.
Tradicions
Hi ha una relació directa entre les dates de les festes populars i aquestes dates singulars. Eren festes paganes celebrades des de temps primitius (sobretot els dos solsticis): es feien celebracions rituals amb l'encesa de fogueres.
Posteriorment, la religió catòlica s'hi va adaptar: Nadal al solstici d'hivern, sant Joan (fogueres) al solstici d'estiu, i també, sant Josep (les Falles valencianes) a l'equinocci primaveral i sant Miquel a l'equinocci de tardor.
Vegeu també
Referències
- ↑ United States Naval Observatory. «Earth's Seasons: Equinoxes, Solstices, Perihelion, and Aphelion, 2000-2020», 21-09-2015.