Bagàs (restes): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
Línia 116: Línia 116:
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|bagas}}
{{Viccionari-lateral|bagas}}

== Vegeu també ==
* [[Pinyolada]]
* [[Morca]]


{{ORDENA:Bagas}}
{{ORDENA:Bagas}}

Revisió del 17:19, 15 gen 2019

Bagàs, remòlta, refeta,[1] sansa,[1] pinyola(da)[1] (o molla Bal.) és el residu que resulta de certs processos d'elaboració d'aliments, com ara les restes d'extracció del canyamel o canya de sucre o del premsatge de les olives i de llavors oleaginoses, etcètera, un cop s'han premsat per a treure'n suc [2][3]

El peu de refeta, o de sansa, o de pinyola, o de repàs és el de pasta d'olives mòltes per segona vegada.

Alguns d'aquests subproductes tenen interés com a font de pinsos i proteïnes per a consum animal o humà,[4] per la fabricació d'aiguardent o bioetanol. Més recentment aquesta biomassa s'ha descobert com a combustible bioenergètic en instal·lacions de cogeneració o com primera matèria per fabricar biogas[5] la fabricació de paper o altres productes a alt valor afegit.[6][7]

Bagàs de cervesa

Actualment, el bagàs de cervesa és generalment comercialitzat com a complement de la dieta de remugants, com ara de vaques lleteres. S'ha analitzat com a possible font d'additius per benzinols perquè se'n disposa durant tot l'any, al ritme de fabricació de cervesa. És el residu de la maceració del malt en el procés de fabricació de cervesa ,[8] el conjunt de matèries insolubles residuals que durant el procés cerveser se separen del most per filtració a l'acabament de l'etapa de maceració del malt. El bagàs surt moll a 74ºC. com a focus de contaminació microbiològica del procés cerveser, cal evacuar a la major brevetat.[8]

Composició del bagàs de cervesa

Per a la fabricació de cervesa es conreen varietats d’Hordeum vulgare, L. i d’Hordeum distichon, L. En els corresponents grans d’ordi es poden distingir les següents parts:[8]

  1. Clofolla, 7-13%
  2. Pericarp i testa, <1%
  3. Capa d’aleurona, 1-3%
  4. Endosperma, 80-85%
  5. Embrió, 3-5%

L’estructura de la clofolla és feta de polisacàrids. La cel·lulosa del gra és en gran part confinada a la clofolla. També hi ha hemicel·luloses que contenen residus de pentoses, hexoses i àcids urònics.[8]

Aquest esquelet polisacarídic conté lignina, la funció principal de la qual és conferir rigidesa a les parets cel·lulars. La lignina del gra es localitza en gran part a la clofolla. També hi són presents petites quantitats de polifenols (tanins), compostos que poden ser involucrats en la biosíntesi o degradació de la lignina.[8]

Composicions químiques brutes descrites per al bagàs de cervesa

  • Balanç de matèria del gra d’ordi, g/kg[8]
  • Remull, 5-15
  • Respiració, 31-75
  • Arrels, 24-45
  • Most, 637-697
  • Bagàs, 170-300

Components del bagàs de cervesa / continguts, g/kg

  • Cel·lulosa, 180
  • Hemicel·luloses, 246[9]
  • Midó, 68
  • Sucres solubles, 11
  • Matèries grasses, 83
  • Matèries nitrogenades, 250
  • Matèries minerals, 39
  • Altres sense nitrogen, 123[10]

Les variacions en la composició del bagàs són degudes a la naturalesa del malt, la finesa de la mòlta, la tecnologia de la maceració, el grau d’exhauriment i el sistema de filtració. Les diferències més notables provenen del desigual grau d’hidròlisis del midó a l’acabament de la maceració.

Els polímers sense nitrogen del bagàs:

·     Sosteniment

+ Polisacàrids

# Cel·lulosa, ß-1,4 (d’alt i baix grau de polimerització)

# Hemicel·luloses

§ Xiloglucans, ß-1,4

§ Arabinoxilans, ß-1,4

§ Arabinogalactans, ß-1,3

§ Xilans (tipus variats), ß-1,4

§ Glucomannans, ß-1,4

§ Galactoglucomannans, ß-1,4

§ ß-glucans, ß-1,3;ß-1,4

# Pectines

§ Poligalacturonans

§ Ramnogalacturonans

§ Galactans

§ Arabinans

§ Arabinogalactans

+ No polisacàrids

# Lignina

·     Reserva

+ Polisacàrids

# Midó

# Hemicel·luloses

Els principals polímers sense nitrogen del bagàs de cervesa són:[8]

·     Hemicel·luloses

* Xilans (arabinoxilans)

* ß-glucans

. Cel·lulosa

·     Midó

* Amilosa

* Amilopectina

·     Lignina

Aplicacions

  • Una classe de remòlta és el residu llenyós de la canya de sucre. En estat fresc conté un 40% d'aigua. Sol utilitzar-se com a combustible a les pròpies sucreres. També s'utilitza en la indústria del paper i fibres, per la cel·lulosa que contenen. Com a font de fibres papereres té unes limitacions similars a les de la palla de cereals, encara que ofereix major versatilitat. Globalment es pot utilitzar per substituir les pastes de frondoses sense disminuir la qualitat del producte final; s'utilitza actualment en pràcticament totes les qualitats de paper, si bé no es pot usar en alts percentatges en qualitats d'embalatge d'alta resistència.
  • La remòlta d'olives es diu refeta o pinyolada. Es tracta dels pinyols i altres restes dels quals, mitjançant l'ús de pressió extrema i dissolvents s'aconsegueix l'oli de pinyolada, de molt inferior qualitat: perquè sigui apte per al consum ha de refinar, després es barreja amb oli verge per donar-li una mica de sabor.
  • El bagàs de cervesa s'utilitza principalment com a aliment per a remugants[11] tot i que pot tenir aplicacions en la indústria química.[8]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bagàs
  1. 1,0 1,1 1,2 DCVB
  2. Diccionari de la llengua catalana, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona (1998)
  3. Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València (2014)
  4. «Bagàs (restes)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Escòcia brinda per la nova planta de bioenergia propulsada amb whisky», infobiomassa, 13 de maig de 2011
  6. Josep Castells i Boliart, «Aplicacions de la biotecnologia en la indústria. Oportunitats per a la renovació de la indústria catalana», Monografia, Nota d'economia 97-98,Generalitat de Catalunya, pàgina 157-177
  7. J.J. Manyà Cervelló, Manyà «Introducció», 2002
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 (3) Hidròlisi dels polisacàrids del bagàs de cervesa, Josep Juanbaró i Lluís Puigjaner, Universitat de Barcelona, Barcelona (1990), 557 pàgines
  9. Només inclou arabinoxilans
  10. Només inclou lignina
  11. X. Alibés i Rovira & F. Muñoz i Pérez, «Potencial energètic de certs subproductes agrícoles com a aliments per remugants», Institut d'estudis catalans, 2001

Vegeu també