932
modificacions
Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»
Salta a la navegació
Salta a la cerca
cap resum d'edició
|
== Situat políticament ==
El nou
El [[1935]] arribà a ser el cap del Partit Laborista, càrrec que ostentaria durant els següents vint anys. En els anys anteriors a la
== Cap del Govern Britànic ==
[[Fitxer:
El gabinet d'Unió Nacional va durar fins a la derrota de l'Alemanya Nazi el maig de 1945. Tot i les intencions de Churchill i Attlee de fer-lo durar fins a la derrota del Japó, Herbert Morrisson va deixar clar que això no seria possible, convocant-se eleccions. Com a resultat de les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions del 5 de juliol de 1945]], que donaren un triomf clamorós i força inesperat al Partit Laborista, Attlee substituí en Churchill en el cap del [[Govern]], en uns moments què, a pesar de la victòria dels Aliats a Europa, es presentaven com a realment difícils per l'economia i la societat del país.
[[Fitxer:Bevin Attlee H 42138.jpg|miniatura|El Secretari d'Afers Exteriors, [[Ernest Bevin]] (a l'esquerra), amb Attlee el 1945]]
Poc temps després d'assolir el poder, Attlee assistí a la [[Conferència de Potsdam]], en la que s'establí la divisió d'[[Europa]], es delimiten els camps d'influència de les grans potències i va tenir, en suma, origen inicial la [[Guerra Freda]]. Com a
Així mateix, el govern d'Attlee també va dur a terme el seu compromís de nacionalitzar les indústries bàsiques, que com a conseqüència de la guerra moltes d'elles es trobaven en fallida, i serveis públics. El [[Banc d'Anglaterra]] i l'[[British Airways|aviació civil]] van ser nacionalitzats el 1946. Les [[Mina de carbó|mines de carbó]], els ferrocarrils, el transport per carretera i el canals es van nacionalitzar el 1947, els seguiren l'electricitat i el gas el 1948. La indústria de l'acer va ser nacionalitzada el 1951. L'any 1951, aproximadament el 20% de l'economia britànica formava part del sector públic. La nacionalització no va proporcionar als treballadors una major capacitat de decisió en el funcionament de les indústries en què treballaven. No obstant això, va produir importants guanys materials per als treballadors en forma de salaris més alts, reducció de la jornada laboral i millores en les condicions de treball, especialment pel que fa a la seguretat laboral.<ref>Pelling, Henry. ''The Labour Governments, 1945–51''.<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref>
El fet més destacat de la seva política exterior fou la concessió de la independència a algunes de les zones més desenvolupades políticament de l'[[Imperi britànic]], tot i que no era un objectiu original d'Attlee: l'[[Índia]], [[Pakistan]] i [[Ceilan]], incorporant-les a la [[Commonwealth]]. Al mateix temps, els britànics es retiraren del [[Mandat de Palestina]]. D'altra banda, l'Imperi Britànic va intentar reafirmar-se com a potència mundial desenvolupant el seu propi programa nuclear mentre mantenia unes relacions estretes amb els [[Estats Units]] en el context de la [[Guerra Freda]], donant suport entusiasta al [[Pla Marshall]] i a la recentment fundada [[OTAN]].
== Retir ==
| |||