Paixtu

Paixtu

پښتو / Paʂto
Tipus	llengua natural, macrollengua i llengua viva
Ús
Parlants	~40-50 milions
Parlants nadius	39.000.000  (2007 )
Rànquing	82ª (del nord) i 92ª (del sud)
Parlat a	Paixtunistan
Oficial a	l'Afganistan
Autòcton de	Àsia
Estat	Afganistan, Pakistan, Índia
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques orientals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet àrab i escriptura àrab
Institució de normalització	no està regulat
Codis
ISO 639-1	ps
ISO 639-2	pus
ISO 639-3	pus
SIL	pst
Glottolog	pash1269
Linguasphere	58-ABD-a
Ethnologue	pus
ASCL	4102
IETF	ps

Fitxer:Iranian-languages-map.jpg

Llengües iràniques; paixtu en taronja.

El paixtu és la llengua autòctona del poble paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45 milions de parlants, documentada des del segle XVI. Pertany a la branca irànica de la família indoeuropea. El seu lèxic conté molts manlleus de l'àrab clàssic, ja que la majoria dels seus parlants són musulmans.

L'accent és lliure i les frases tendeixen a tenir el verb al final. Les paraules tenen dos gèneres i flexió de cas (directe o oblic). És una llengua ergativa pel que fa al sistema verbal.

Variants

El Paixtu té tres branques que es diferencien sobretot pels fonemes fricatius.

• Paixtu meridional
• Paixtu septentrional
• Paixtu central

Escriptura

El paixtu s'escriu amb alfabet persa, variant oriental de l'alfabet àrab.

Vegeu també

• Gandapur

Enllaços externs

Hi ha una edició en paixtu de la Viquipèdia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paixtu

• Informació sobre Paixtu a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “pst” (anglès)