Helioporacis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula ésser viu | imatge = | peu = }} '''''Helioporacea''''' és un ordre de la subclasse ''Octocorallia'' que forma esquel...». |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
'''''Helioporacea''''' és un [[ordre]] de la subclasse ''[[Octocoral·lis|Octocorallia]]'' que forma esquelets [[Carbonat de calci|calcaris]] cristal·lins lobulats massius en corals colonials. Aquests corals van aparèixer per primera vegada en el període [[Cretaci]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.answers.com/topic/coenothecalia|títol=Answers - The Most Trusted Place for Answering Life's Questions|consulta=2019-01-22|llengua=en}}</ref> Es compon de dues famílies, ''[[Helioporidae]]'' Moseley,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Moseley|nom=HN|article=On the structure and relations of the Alcyonaria Heliopora caerulea, and remarks on the affinities of certain Paleozoic corals|publicació=Philosophical Transactions of the Royal Society of London|url=|data=1876|pàgines=91-129}}</ref> 1876 i ''[[Lithotelestidae]]'' Bayer & Muzik, 1977.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bayer|nom=Frederick M.|article=The correct name of the helioporan coral Lithotelesto micropora Bayer & Muzik|publicació=PROC. BIOL. SOC. WASH.|url=https://repository.si.edu/bitstream/handle/10088/889/Bayer-074-1979-pg-873-875.pdf?sequence=1&isAllowed=y|data=1979|pàgines=873-875}}</ref> |
'''''Helioporacea''''' és un [[ordre]] de la subclasse ''[[Octocoral·lis|Octocorallia]]'' que forma esquelets [[Carbonat de calci|calcaris]] cristal·lins lobulats massius en corals colonials. Aquests corals van aparèixer per primera vegada en el període [[Cretaci]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.answers.com/topic/coenothecalia|títol=Answers - The Most Trusted Place for Answering Life's Questions|consulta=2019-01-22|llengua=en}}</ref> Es compon de dues famílies, ''[[Helioporidae]]'' Moseley,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Moseley|nom=HN|article=On the structure and relations of the Alcyonaria Heliopora caerulea, and remarks on the affinities of certain Paleozoic corals|publicació=Philosophical Transactions of the Royal Society of London|url=|data=1876|pàgines=91-129}}</ref> 1876 i ''[[Lithotelestidae]]'' Bayer & Muzik, 1977.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bayer|nom=Frederick M.|article=The correct name of the helioporan coral Lithotelesto micropora Bayer & Muzik|publicació=PROC. BIOL. SOC. WASH.|url=https://repository.si.edu/bitstream/handle/10088/889/Bayer-074-1979-pg-873-875.pdf?sequence=1&isAllowed=y|data=1979|pàgines=873-875}}</ref> |
||
El [[corall blau]], l'única espècie existent a la família ''Helioporidae'', és més comú en aigües poc profundes del esculls del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] tropical<ref>{{Ref-web|url=https://www.encyclopedia.com/science/dictionaries-thesauruses-pictures-and-press-releases/coenothecalia|títol=Coenothecalia|consulta=2019-01-22|llengua=anglès|editor=Encyclopedia.com|data=}}</ref> i de l'[[Conca Indo-Pacífica|Indo-Pacífic]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.merriam-webster.com/dictionary/Coenothecalia|títol=Definition of COENOTHECALIA|consulta=2019-01-22|llengua=en}}</ref> No té [[espícules]], i és l'únic [[Octocoral·lis|octocoral]] conegut que produeix un esquelet massiu format per [[aragonita]] fibrocristalina fosa en lamel·les, similar a la dels [[escleractinis]]. Formen grans colònies que poden superar el metre de diàmetre. Es componen de branques verticals. |
El [[corall blau]], l'única espècie existent a la família ''Helioporidae'', és més comú en aigües poc profundes del esculls del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] tropical<ref>{{Ref-web|url=https://www.encyclopedia.com/science/dictionaries-thesauruses-pictures-and-press-releases/coenothecalia|títol=Coenothecalia|consulta=2019-01-22|llengua=anglès|editor=Encyclopedia.com|data=}}</ref> i de l'[[Conca Indo-Pacífica|Indo-Pacífic]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.merriam-webster.com/dictionary/Coenothecalia|títol=Definition of COENOTHECALIA|consulta=2019-01-22|llengua=en}}</ref> No té [[Espícula (esponja)|espícules]], i és l'únic [[Octocoral·lis|octocoral]] conegut que produeix un esquelet massiu format per [[aragonita]] fibrocristalina fosa en lamel·les, similar a la dels [[escleractinis]]. Formen grans colònies que poden superar el metre de diàmetre. Es componen de branques verticals. |
||
La superfície del corall blau i altres espècies similars sembla suau i el color, mentre viuen, és d'un distintiu gris bru amb punts blancs. No obstant això, tot l'esquelet té un color blau inusual i, per tant, l'espècie s'explota comunament per a usos decoratius.<ref>{{Ref-web|url=https://www.scribd.com/doc/188016283/FAO-LivingMarine-1998-Vol1|títol=FAO Species Identification Guide Vol.1 {{!}} Pacific Ocean {{!}} Biogeography|consulta=2019-01-22|llengua=en}}</ref> El color blau de l'esquelet (que està cobert amb una capa de [[Cnidaris|pòlips]] marrons) és causat per les sals de [[ferro]]. El corall blau pot viure en aquaris,<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=1965-|nom=Borneman, Eric,|títol=Aquarium corals : selection, husbandry, and natural history|url=https://www.worldcat.org/oclc/42913840|data=2001|editorial=Microcosm Ltd.|lloc=Charlotte, VT|isbn=1890087475}}</ref> i les fibres cristal·lines calcàries en els esquelets poden usar-se per a [[joieria]]. Els pòlips individuals tenen vuit tentacles plomosos i, a la cavitat gastrovascular, vuit septes, o particions. Els [[Cili|cilis]] (petites projeccions de pel) en sis septes porten aigua a la cavitat. Els cilis en els altres dos septes expulsen l'aigua. L'esquelet consisteix en espícules que formen una copa protectora al voltant de cada pòlip.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/animal/blue-coral-order|títol=Blue coral|consulta=2019-01-22|llengua=en|editor=Enciclopèdia Britànica|data=}}</ref> |
La superfície del corall blau i altres espècies similars sembla suau i el color, mentre viuen, és d'un distintiu gris bru amb punts blancs. No obstant això, tot l'esquelet té un color blau inusual i, per tant, l'espècie s'explota comunament per a usos decoratius.<ref>{{Ref-web|url=https://www.scribd.com/doc/188016283/FAO-LivingMarine-1998-Vol1|títol=FAO Species Identification Guide Vol.1 {{!}} Pacific Ocean {{!}} Biogeography|consulta=2019-01-22|llengua=en}}</ref> El color blau de l'esquelet (que està cobert amb una capa de [[Cnidaris|pòlips]] marrons) és causat per les sals de [[ferro]]. El corall blau pot viure en aquaris,<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=1965-|nom=Borneman, Eric,|títol=Aquarium corals : selection, husbandry, and natural history|url=https://www.worldcat.org/oclc/42913840|data=2001|editorial=Microcosm Ltd.|lloc=Charlotte, VT|isbn=1890087475}}</ref> i les fibres cristal·lines calcàries en els esquelets poden usar-se per a [[joieria]]. Els pòlips individuals tenen vuit tentacles plomosos i, a la cavitat gastrovascular, vuit septes, o particions. Els [[Cili|cilis]] (petites projeccions de pel) en sis septes porten aigua a la cavitat. Els cilis en els altres dos septes expulsen l'aigua. L'esquelet consisteix en espícules que formen una copa protectora al voltant de cada pòlip.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/animal/blue-coral-order|títol=Blue coral|consulta=2019-01-22|llengua=en|editor=Enciclopèdia Britànica|data=}}</ref> |
||
Revisió del 22:46, 22 gen 2019
Helioporacea  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Cnidaria |
| Classe | Anthozoa |
| Ordre | Helioporacea |
Helioporacea és un ordre de la subclasse Octocorallia que forma esquelets calcaris cristal·lins lobulats massius en corals colonials. Aquests corals van aparèixer per primera vegada en el període Cretaci.[1] Es compon de dues famílies, Helioporidae Moseley,[2] 1876 i Lithotelestidae Bayer & Muzik, 1977.[3]
El corall blau, l'única espècie existent a la família Helioporidae, és més comú en aigües poc profundes del esculls del Pacífic tropical[4] i de l'Indo-Pacífic.[5] No té espícules, i és l'únic octocoral conegut que produeix un esquelet massiu format per aragonita fibrocristalina fosa en lamel·les, similar a la dels escleractinis. Formen grans colònies que poden superar el metre de diàmetre. Es componen de branques verticals.
La superfície del corall blau i altres espècies similars sembla suau i el color, mentre viuen, és d'un distintiu gris bru amb punts blancs. No obstant això, tot l'esquelet té un color blau inusual i, per tant, l'espècie s'explota comunament per a usos decoratius.[6] El color blau de l'esquelet (que està cobert amb una capa de pòlips marrons) és causat per les sals de ferro. El corall blau pot viure en aquaris,[7] i les fibres cristal·lines calcàries en els esquelets poden usar-se per a joieria. Els pòlips individuals tenen vuit tentacles plomosos i, a la cavitat gastrovascular, vuit septes, o particions. Els cilis (petites projeccions de pel) en sis septes porten aigua a la cavitat. Els cilis en els altres dos septes expulsen l'aigua. L'esquelet consisteix en espícules que formen una copa protectora al voltant de cada pòlip.[8]
En els períodes d'aigües temperades de l'oceà Tetis, la família Helioporidae era de les més dominants; només va sobreviure a les glaciacions l'espècie actual Heliopora coerulea.[7]
Referències
- ↑ «Answers - The Most Trusted Place for Answering Life's Questions» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2019].
- ↑ Moseley, HN «On the structure and relations of the Alcyonaria Heliopora caerulea, and remarks on the affinities of certain Paleozoic corals». Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 1876, pàg. 91-129.
- ↑ Bayer, Frederick M. «The correct name of the helioporan coral Lithotelesto micropora Bayer & Muzik». PROC. BIOL. SOC. WASH., 1979, pàg. 873-875.
- ↑ «Coenothecalia» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 22 gener 2019].
- ↑ «Definition of COENOTHECALIA» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2019].
- ↑ «FAO Species Identification Guide Vol.1 | Pacific Ocean | Biogeography» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2019].
- ↑ 7,0 7,1 1965-, Borneman, Eric,. Aquarium corals : selection, husbandry, and natural history. Charlotte, VT: Microcosm Ltd., 2001. ISBN 1890087475.
- ↑ «Blue coral» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 22 gener 2019].