Estatut d'autonomia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:
{{legend|#017CBD|Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144)}}
{{legend|#017CBD|Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144)}}
]]
]]
L''''estatut d'autonomia''' és la norma bàsica d'una [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], reconeguda per la [[Constitució espanyola de 1978]] en el seu article 147. Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les [[competència (política)|competències]] que s'hi assumeixen i les [[llengua oficial|llengües oficials]] d'aquell territori.
L''''estatut d'autonomia''' és la norma bàsica d'una [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], reconeguda per la [[Constitució espanyola de 1978]] en el seu article 147.{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=281}} Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les [[competència (política)|competències]] que s'hi assumeixen i les [[llengua oficial|llengües oficials]] d'aquell territori.


== Fonament legal ==
== Fonament legal ==
Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat però el seu règim d'elaboració i aprovació és diferent de la resta de lleis orgàniques o ordinàries.
Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat però el seu règim d'elaboració i aprovació és diferent de la resta de lleis orgàniques.
Aquests, tenen el rang de [[Llei Orgànica]] i per tant, necessiten una votació favorable de la majoria absoluta dels membres del [[Congrés dels Diputats espanyol]]. A vegades, han de passar per un referèndum per sufragi dels membres de la comunitat autònoma per tal de ser aprovats; un exemple, entre d'altres, seria Catalunya el 1932, el 1979 i el 2006.
Aquests, tenen el rang de [[Llei Orgànica]] i per tant, necessiten una votació favorable de la majoria absoluta dels membres del [[Congrés dels Diputats espanyol]]. A vegades, han de passar per un referèndum per sufragi dels membres de la comunitat autònoma per tal de ser aprovats; un exemple, entre d'altres, seria Catalunya el 1932, el 1979 i el 2006.


Línia 47: Línia 47:
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Morcillo Moreno |nom=Juana |títol=Validez y eficacia de los derechos estatutarios : En especial, el proyecto de reforma castellano-manchego |lloc=Toledo |editorial=Ediciones Parlamentarias de Castilla-La Mancha |any=2013 |isbn=978-84-691-2594-6}}
* {{ref-llibre |cognom=Morcillo Moreno |nom=Juana |títol=Validez y eficacia de los derechos estatutarios : En especial, el proyecto de reforma castellano-manchego |lloc=Toledo |editorial=Ediciones Parlamentarias de Castilla-La Mancha |any=2013 |isbn=978-84-691-2594-6}}
* {{ref-llibre |cognom=Muñoz Machado |nom=Santiago |títol=Derecho público de las Comunidades Autónomas I |lloc=Madrid |editorial=Civitas |any=1982 |isbn=84-7398-220-7 |edició=1a ed}}


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 13:16, 29 gen 2019

Règim d'accés estatutari segons comunitat i any d'aprovació del primer estatut
  Via Lenta - Autonomia Reduïda (art. 143)
  Via Especial - Nacionalitats Històriques (art. 151)
  Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144)

L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.[1] Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les competències que s'hi assumeixen i les llengües oficials d'aquell territori.

Fonament legal

Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat però el seu règim d'elaboració i aprovació és diferent de la resta de lleis orgàniques. Aquests, tenen el rang de Llei Orgànica i per tant, necessiten una votació favorable de la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats espanyol. A vegades, han de passar per un referèndum per sufragi dels membres de la comunitat autònoma per tal de ser aprovats; un exemple, entre d'altres, seria Catalunya el 1932, el 1979 i el 2006.

Hi ha dues formes d'accedir a l'autonomia:

Mitjançant l'article 143 de la Constitució Espanyola, s'accedeix a l'autonomia "reduïda" que fou pensada per a les comunitats "no històriques", és a dir, totes aquelles que no havien aprovat un Estatut d'Autonomia durant la Segona República Espanyola. Poden accedir a ella totes les províncies contigües que tinguin elements històrics, culturals i territorials comuns. També es pot formar una comunitat autònoma, quan així ho expressi l'interès general, que ve determinat per les Corts Generals.

En canvi, per a Catalunya, Galícia i el País Basc, considerades nacionalitats històriques, l'article 151 de la Constitució Espanyola preveu una forma d'accés més ràpida a l'autonomia plena. El procés és una mica diferent, ja que el projecte d'estatut el realitzen tan sols els diputats i senadors de les províncies i ha de passar per un referèndum popular abans de ser sancionat i promulgat.

Andalusia també va accedir a l'autonomia a través de l'article 151. Aquesta comunitat va redactar el seu Estatut durant la II República, però el procés es va veure interromput pel començament de la Guerra Civil, que va impedir aprovar-lo. Amb l'arribada de la democràcia, Andalusia va exigir accedir a l'autonomia com una més de les altres nacionalitats històriques, iniciant-se un llarg procés que finalitzà amb l'aprovació en referèndum el 28 de febrer de 1980.

Les úniques normes que estan per sobre dels estatuts són la Constitució Espanyola, les normes de dret comunitari i els tractats internacionals vàlidament celebrats. Cap llei posterior pot contradir allò establert als estatuts, donat que aquests no es poden modificar sinó és mitjançant el procediment previst a l'article 147.3 de la Constitució Espanyola.

Polèmiques legals

El recolliment de drets estatutoris plantejà polèmiques com: si posar-los en un estatut d'autonomia és el més convenient i si sí ho és, quin límit hi ha per a establir-ne'n. Aquesta diferència de tractament dels ciutadans d'una comunitat autònoma respecte d'altres podria no ser admesa per la Constitució.

El Tribunal Constitucional declarà en STC 247/2007 i STC 31/2010 que l'abast d'aquests drets era de valor interior.[2] Els límits per a aquests drets serien: que aquestes declaracions de drets respecten els drets fonamentals constitucionals dels espanyols (CE arts. 53.1 i 81.1) i la competència reservada a l'Estat Central de regular la garantia de la igualtat dels espanyols a exercir els seus drets i obligacions.[3]

En definitiva, els estatuts poden incloure catàlegs de drets i deures per no estar prohibit constitucionalment malgrat no estar recongut explícitament en la Constitució, sempre que estiga dins del marc de les competències atorgades.[4] Així i tot, aquests drets i deures queden pràcticament inutilitzats.[5]

Història

L'octubre de 2003 es va començar a discutir el Pla Ibarretxe (o Estatut Polític de la Comunitat d'Esukadi), una reforma de l'Estatut d'autonomia basc. El desembre de 2004 aconseguí la majoria absoluta al Parlament basc per presentar-la al Congrés dels Diputats, on va ser rebutjat l'1 de febrer de 2005. Aquesta reforma inicià un debat sobre el model de l'Estat de les Autonomies espanyol.[6]

Aquest debat provocaria a partir del 2006 i el 2007 una onada de reformes dels estatus d'autonomia.[6] En aquesta onada, la proposta de reforma valenciana fou la pionera (abril de 2005[7]).[8] Les propostes de reforma que tingueren èxit foren, per ordre: la valenciana (abril de 2006), la catalana (juliol de 2006), la balear (febrer), l'andalusa (març), l'aragonesa (abril) i la de Castella i Lleó (novembre) (aquestes ho aconseguiren el 2007), la navarra (2010) i a Extremadura el 2011. Més endavant, la murciana el 2013. Els casos valencians i navarresos no foren textos nous, sinó meres reformes del texto.[9]

Les propostes que no tingueren èxit foren la gallega, la canària i la Castella-La Manxa:[8]

Al parlament gallec s'inicià l'estudi d'una possible reforma el 2006 i el 29 de gener de 2007 fou sospès per les eleccions municipals. Després, el[10] El PSOE i el Bloc Nacionalista Gallec pactaren modificar el preàmbul on deia "nacionalitat històrica" per ficar-hi "nació", cosa que va fer fracassar la reforma.[11]

La reforma castellano-manxega s'inicià el 2007[12] i va tindre el vist-i-plau pel PSOE a la Comissió Constitucional del 21 d'abril de 2010 però va ser fustrada per la polèmica del transvasament Tajo-Segura entre el Partit Popular i el PSOE. El text reformat fou retirat l'11 de maig de 2010[12] per petició del PSOE quan anava a ser votat al Ple.[11]

Aquesta onada de reformes dels estatus d'autonomia del 2006 i 2007 van incloure una sèrie de drets estatutaris. Aquests drets presenten una sèrie de problemes: la majoria confonen drets amb principis rectors i no diferèncien clarament els límits entre els drets constitucionals i els estatutaris.[13]

Referències

  1. ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 281.
  2. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 29.
  3. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 32.
  4. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 33.
  5. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 52-53.
  6. ↑ 6,0 6,1 Morcillo Moreno, 2013, p. 15.
  7. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 9.
  8. ↑ 8,0 8,1 Morcillo Moreno, 2013, p. 16.
  9. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 9, 15.
  10. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 16-17.
  11. ↑ 11,0 11,1 Morcillo Moreno, 2013, p. 17.
  12. ↑ 12,0 12,1 Morcillo Moreno, 2013, p. 10.
  13. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 27.

Bibliografia

  • Morcillo Moreno, Juana. Validez y eficacia de los derechos estatutarios : En especial, el proyecto de reforma castellano-manchego. Toledo: Ediciones Parlamentarias de Castilla-La Mancha, 2013. ISBN 978-84-691-2594-6. 
  • Muñoz Machado, Santiago. Derecho público de las Comunidades Autónomas I. 1a ed. Madrid: Civitas, 1982. ISBN 84-7398-220-7. 

Vegeu també

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estatut_d%27autonomia&oldid=20731789»