Estatut d'autonomia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Ampliacions: nova secció
Línia 18: Línia 18:


L'elaboració de l'estatut pot fer-se per dos procediments bàsics: el comú de l'art. 146 i l'especial de l'art. 151.2. Se li suma un procediment especial per tràmits ordinaris per a elaborar lleis orgàniques (art. 144b) i un altre per a l'amillorament del fur navarrès.{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=268}}
L'elaboració de l'estatut pot fer-se per dos procediments bàsics: el comú de l'art. 146 i l'especial de l'art. 151.2. Se li suma un procediment especial per tràmits ordinaris per a elaborar lleis orgàniques (art. 144b) i un altre per a l'amillorament del fur navarrès.{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=268}}

=== Modificació dels estatuts autonòmics ===
La modificació dels estatuts autonòmics es pot produir per diverses vies:
:'''Reforma constitucional''' (modificació no formal)
Aquesta reforma canviaria el model del repartiment dels poders dels territoris, com seria el cas de convertir-se en un estat unitari o un estat federal o modificant la naturalesa de l'estatut o l'organització institucional de les comunitats autònomes o les llistes de competències.{{sfn|Viciano|2005|p=171}}
:'''Mutació derivada d'acords internacionals''' (modificació no formal)
Amparat per l'art. 93 de la Constitució, amb una llei orgànica es poden cedir competències atorgades a comunitats autònomes a una organització internacional.{{sfn|Viciano|2005|p=173}}
:'''Mutació derivada d'una llei estatal en matèria econòmica''' (modificació no formal)
L'estat central pot invair la competència econòmica de les comunitats autònomes i tornar-li-les quan acabe el pla econòmic general.{{sfn|Viciano|2005|pp=176-179}}


=== Polèmiques legals ===
=== Polèmiques legals ===

Revisió del 14:28, 29 gen 2019

Règim d'accés estatutari segons comunitat i any d'aprovació del primer estatut
  Via Lenta - Autonomia Reduïda (art. 143)
  Via Especial - Nacionalitats Històriques (art. 151)
  Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144)

L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.[1] Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les competències que s'hi assumeixen i les llengües oficials d'aquell territori.2019[cal citació]

Fonament legal

Els estatuts d'autonomia estan reconeguts a la Constitució espanyola del 1978[1] i hi són regulats la seua elaboració[2] i modificació.[3]

Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat[4] però el seu règim d'elaboració i aprovació és diferent de la resta de lleis orgàniques. Aquests, tenen el rang de Llei Orgànica i per tant, necessiten una votació favorable de la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats espanyol.[5] A vegades, han de passar per un referèndum per sufragi dels membres de la comunitat autònoma per tal de ser aprovats;[6] un exemple, entre d'altres, seria Catalunya el 1932, el 1979 i el 2006.gener 2019[cal citació]

La norma que aprova un estatut i l'estatut mateix són la mateixa norma. Així, la llei orgànica és "l'acte formal que li dóna força d'obligar i li confereix valor com a norma" i l'estatut és "la part del text legal que conté la regulació material".[6]

Les úniques normes que estan per sobre dels estatuts són la Constitució Espanyola, les normes de dret comunitari i els tractats internacionals vàlidament celebrats.gener 2019[cal citació] Cap llei posterior pot contradir allò establert als estatuts, donat que aquests no es poden modificar sinó és mitjançant el procediment previst a l'article 147.3 de la Constitució Espanyola.[3]

Creació dels estatuts autonòmics

Perquè es cree un estatut cal haver prèviament un acte d'iniciativa autonòmica. És a dir, primer cal que hi haja una expressa voluntat d'un territori subestatal de constituïr-se en comunitat autònoma perquè s'inicie la següent fase que seria l'elaboració d'un estatut d'autonomia.[2]

L'elaboració de l'estatut pot fer-se per dos procediments bàsics: el comú de l'art. 146 i l'especial de l'art. 151.2. Se li suma un procediment especial per tràmits ordinaris per a elaborar lleis orgàniques (art. 144b) i un altre per a l'amillorament del fur navarrès.[2]

Modificació dels estatuts autonòmics

La modificació dels estatuts autonòmics es pot produir per diverses vies:

Reforma constitucional (modificació no formal)

Aquesta reforma canviaria el model del repartiment dels poders dels territoris, com seria el cas de convertir-se en un estat unitari o un estat federal o modificant la naturalesa de l'estatut o l'organització institucional de les comunitats autònomes o les llistes de competències.[7]

Mutació derivada d'acords internacionals (modificació no formal)

Amparat per l'art. 93 de la Constitució, amb una llei orgànica es poden cedir competències atorgades a comunitats autònomes a una organització internacional.[8]

Mutació derivada d'una llei estatal en matèria econòmica (modificació no formal)

L'estat central pot invair la competència econòmica de les comunitats autònomes i tornar-li-les quan acabe el pla econòmic general.[9]

Polèmiques legals

El recolliment de drets estatutoris plantejà polèmiques com: si posar-los en un estatut d'autonomia és el més convenient i si sí ho és, quin límit hi ha per a establir-ne'n. Aquesta diferència de tractament dels ciutadans d'una comunitat autònoma respecte d'altres podria no ser admesa per la Constitució.

El Tribunal Constitucional declarà en STC 247/2007 i STC 31/2010 que l'abast d'aquests drets era de valor interior.[10] Els límits per a aquests drets serien: que aquestes declaracions de drets respecten els drets fonamentals constitucionals dels espanyols (CE arts. 53.1 i 81.1) i la competència reservada a l'Estat Central de regular la garantia de la igualtat dels espanyols a exercir els seus drets i obligacions.[11]

En definitiva, els estatuts poden incloure catàlegs de drets i deures per no estar prohibit constitucionalment malgrat no estar recongut explícitament en la Constitució, sempre que estiga dins del marc de les competències atorgades.[12] Així i tot, aquests drets i deures queden pràcticament inutilitzats.[13]

Història

L'octubre de 2003 es va començar a discutir el Pla Ibarretxe (o Estatut Polític de la Comunitat d'Esukadi), una reforma de l'Estatut d'autonomia basc. El desembre de 2004 aconseguí la majoria absoluta al Parlament basc per presentar-la al Congrés dels Diputats, on va ser rebutjat l'1 de febrer de 2005. Aquesta reforma inicià un debat sobre el model de l'Estat de les Autonomies espanyol.[14]

Aquest debat provocaria a partir del 2006 i el 2007 una onada de reformes dels estatus d'autonomia.[14] En aquesta onada, la proposta de reforma valenciana fou la pionera (abril de 2005[15]).[16] Les propostes de reforma que tingueren èxit foren, per ordre: la valenciana (abril de 2006), la catalana (juliol de 2006), la balear (febrer), l'andalusa (març), l'aragonesa (abril) i la de Castella i Lleó (novembre) (aquestes ho aconseguiren el 2007), la navarra (2010) i a Extremadura el 2011. Més endavant, la murciana el 2013. Els casos valencians i navarresos no foren textos nous, sinó meres reformes del texto.[17]

Les propostes que no tingueren èxit foren la gallega, la canària i la Castella-La Manxa:[16]

Al parlament gallec s'inicià l'estudi d'una possible reforma el 2006 i el 29 de gener de 2007 fou sospès per les eleccions municipals. Després, el[18] El PSOE i el Bloc Nacionalista Gallec pactaren modificar el preàmbul on deia "nacionalitat històrica" per ficar-hi "nació", cosa que va fer fracassar la reforma.[19]

La reforma castellano-manxega s'inicià el 2007[20] i va tindre el vist-i-plau pel PSOE a la Comissió Constitucional del 21 d'abril de 2010 però va ser fustrada per la polèmica del transvasament Tajo-Segura entre el Partit Popular i el PSOE. El text reformat fou retirat l'11 de maig de 2010[20] per petició del PSOE quan anava a ser votat al Ple.[19]

Aquesta onada de reformes dels estatus d'autonomia del 2006 i 2007 van incloure una sèrie de drets estatutaris. Aquests drets presenten una sèrie de problemes: la majoria confonen drets amb principis rectors i no diferèncien clarament els límits entre els drets constitucionals i els estatutaris.[21]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Muñoz Machado, 1982, p. 281.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Muñoz Machado, 1982, p. 268.
  3. ↑ 3,0 3,1 Viciano, 2005, p. 13.
  4. ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 287.
  5. ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 282-284.
  6. ↑ 6,0 6,1 Muñoz Machado, 1982, p. 285.
  7. ↑ Viciano, 2005, p. 171.
  8. ↑ Viciano, 2005, p. 173.
  9. ↑ Viciano, 2005, p. 176-179.
  10. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 29.
  11. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 32.
  12. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 33.
  13. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 52-53.
  14. ↑ 14,0 14,1 Morcillo Moreno, 2013, p. 15.
  15. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 9.
  16. ↑ 16,0 16,1 Morcillo Moreno, 2013, p. 16.
  17. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 9, 15.
  18. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 16-17.
  19. ↑ 19,0 19,1 Morcillo Moreno, 2013, p. 17.
  20. ↑ 20,0 20,1 Morcillo Moreno, 2013, p. 10.
  21. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 27.

Bibliografia

  • Morcillo Moreno, Juana. Validez y eficacia de los derechos estatutarios : En especial, el proyecto de reforma castellano-manchego. Toledo: Ediciones Parlamentarias de Castilla-La Mancha, 2013. ISBN 978-84-691-2594-6. 
  • Muñoz Machado, Santiago. Derecho público de las Comunidades Autónomas I. 1a ed. Madrid: Civitas, 1982. ISBN 84-7398-220-7. 
  • Viciano, Roberto. Constitución y reforma de las estatutos de autonomía : Procedimientos constitucionales de modificación del Estado autonómico. València: Tirant lo Blanch, 2005. ISBN 84-8456-252-2. 

Vegeu també

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estatut_d%27autonomia&oldid=20732436»