Rebel·lió índia de 1857: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 37.15.207.239. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
| Línia 46: | Línia 46: | ||
|}} |
|}} |
||
La '''rebel·lió índia de 1857''' o la '''revolta dels sipais''' ([[1857]] a [[1858]]) va ser un període d'aixecaments dels [[sipai]]s (les tropes d'indis nadius al servei de l'exèrcit britànic) contra la dominació britànica. La revolta va tenir lloc principalment al nord i al centre de l'[[Índia]] i a vegades se la considera com el primer moviment per la independència del país. |
La '''rebel·lió índia de 1857''' o la '''revolta dels sipais''' ([[1857]] a [[1858]]) va ser un període d'aixecaments dels [[sipai]]s (les tropes d'indis nadius al servei de l'exèrcit britànic) contra la dominació britànica. La revolta va tenir lloc principalment al nord i al centre de l'[[Índia]] i a vegades se la considera com el primer moviment per la independència del país. |
||
No es tractà realment d'un moviment només contra les forces armades. El malestar creixia a l'[[Índia]] a causa de la campanya d'occidentalització a marxes forçades imposada per la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals|Companyia Britànica de l'Índia Oriental]] (CBIO) i el governador general [[James Broun-Ramsay, Marquess of Dalhousie|Dalhousie]], convençuts de la seva superioritat. |
No es tractà realment d'un moviment només contra les forces armades. El malestar creixia a l'[[Índia]] a causa de la campanya d'occidentalització a marxes forçades imposada per la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals|Companyia Britànica de l'Índia Oriental]] (CBIO) i el governador general [[James Broun-Ramsay, Marquess of Dalhousie|Dalhousie]], convençuts de la seva superioritat. |
||
Revisió del 12:03, 31 gen 2019
 | |||
| Tipus | guerra i rebel·lió  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1857 | ||
| Lloc | Domini de la Companyia a l'Índia | ||
| Estat | Índia | ||
| Resultat | Rebel·lió sufocada Derrota final dels mogols i els maratha. Fi del Domini de la Companyia a l'Índia i inici del Raj Britànic | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La rebel·lió índia de 1857 o la revolta dels sipais (1857 a 1858) va ser un període d'aixecaments dels sipais (les tropes d'indis nadius al servei de l'exèrcit britànic) contra la dominació britànica. La revolta va tenir lloc principalment al nord i al centre de l'Índia i a vegades se la considera com el primer moviment per la independència del país.
No es tractà realment d'un moviment només contra les forces armades. El malestar creixia a l'Índia a causa de la campanya d'occidentalització a marxes forçades imposada per la Companyia Britànica de l'Índia Oriental (CBIO) i el governador general Dalhousie, convençuts de la seva superioritat.
Entre els motius de descontentament es trobaven les intervencions dins la política interior dels estats indis sota protectorat:
- La doctrine del Lapse, definida per Dalhousie, imposava la validació per l'autoritat anglesa dels successors, tradicional adoptats pels sobirans hindús quan no tenien hereu masculí. Aquesta validació evidentment no es produïa, i els territoris eren així annexionats, com Satara el 1848, Jhansi el 1853 i Nagpur el 1853 per la CBIO;
- El títol de peshwa, primer ministre hereditari tradicional maratha, no li va ser reconegut el 1853 a Nana Sahib, fill adoptiu de l'anterior peshwa, i la seva pensió es va suprimir;
- El darrer emperador mogol Muhàmmad Bahadur Xah s'adona que seria el darrer de la seva dinastia.
Els anglesos prohibiren també els matrimonis entre infants, la tradició de la sati i perseguiren els thugs.
Fets
La rebel·lió dels sipais va esclatar a Meerut el maig de 1857 i les notícies van arribar a Agra l'11 de maig. El 30 de maig es van revoltar dos companyies de soldats nadius que el 31 de maig van tornar a obeir les ordes. El 15 de juny es van revoltar els soldats a Gwalior i la revolta es va estendre a Agra. El 2 de juliol els rebels van arribar a Fatehpur Sikri i el 3 de juliol els oficials es van retirar a l'interior de la ciutat. Dos dies després els rebels van començar a avançar i van expulsar als britànics de la posició exterior de Sucheta; la població va sortir al carrer saquejant la ciutat i matant els europeus i també nadius; els rebels però van marxar finalment cap a Delhi sense entrar a Agra on l'orde fou restaurat el 8 de juliol; els oficials i la guarnició van quedar tancats de fet al fort. El Lloctinent governador de les Províncies del Nord-oest, John Colvin, va morir durant els incidents.
Reconquerida Delhi pels britànics (setembre) els rebels fugitius d'allí i altres de l'Índia central es van unir i van avançar cap a Agra el 6 d'octubre ocupant Fatehpur Sikri. El 10 d'octubre el coronel Greathed, que venia de Delhi amb una columna, va entrar a la ciutat d'Agra aportant reforços sense que els rebels se n'adonessin, i quan es va produir l'atac a Agra fou rebutjat i els rebels es van desbandar. El govern britànic es va establir a Agra fins al febrer de 1858, quan es va traslladar a Allahabad que tenia una posició estratègica millor.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rebel·lió índia de 1857 |