Fotòfon: diferència entre les revisions
m Retiro interwikis dins el text. #QQ18 |
m el senyal |
||
Línia 19: | Línia 19: | ||
]] |
]] |
||
El dispositiu constava de dues parts principals: |
El dispositiu constava de dues parts principals: |
||
* Emissor: un [[Raig lluminós|raig de llum]] potent rebotava contra un |
* Emissor: un [[Raig lluminós|raig de llum]] potent rebotava contra un mirall que estava col·locat en direcció a un altre mirall oscil·lant, que vibrava en resposta a la [[veu]] del emissor. D'aquesta manera, quan la llum del [[sol]] el projectava sobre el [[mirall]], les vibracions de la veu es superposaven amb el [[Raig lluminós|raig de llum]] reflectit. |
||
* Receptor: |
* Receptor: el senyal modulat en forma de llum (provinent del [[mirall]] oscil·lant), es dirigeix cap a un [[receptor]] de [[seleni]], les propietats del qual son convertir l'[[energia lumínica]] en [[voltatge]] per ser enviat a un [[telèfon]] a través d'un senyal [[Àudio|d'àudio]]. |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 00:29, 9 feb 2019
El fotòfon va ser un dispositiu creat per l'inventor i científic Alexander Graham Bell amb l'ajut de Charles Sumner Tainter, que feia possible que el só es transmetés a traves d'una emissió lluminosa.
Funcionament
El fotòfon utilitzava cel·les sensibles a la llum elaborades amb seleni, element químic amb que té entre d'altres propietats resistència elèctrica variable i inversa quan hi incidim llum. El principi bàsic del dispositiu consistia en fer una emissió de llum adequada directament al receptor, que era la part on es connectava el telèfon. La modulació es feia mitjançant un miralla vibratori o un disc rotatori que de manera periòdica tallava el raig de llum. La resistència elèctrica del seleni (material utilitzat al receptor) variava inversament a la il·luminació; és a dir: la resistència augmentava com més foscor, i disminuïa com més llum obtingues el receptor.
El fotòfon va ser similar al telèfon, l'única diferencia evident va ser que aquest va utilitzar la llum com a mitjà per a fer l'intercanvi d'informació, i el telèfon va confiar en l'electricitat.
El fotòfon va ser patentat el 18 de desembre del 1880, però donada la pobre comunicació que va tenir el dispositiu, Bell no continuà amb l'investigació d'aquest. Tot i això es considera que la invenció del fotòfon va ser la base per al posterior desenvolupament de la fibra òptica i del laser.
Parts
El dispositiu constava de dues parts principals:
- Emissor: un raig de llum potent rebotava contra un mirall que estava col·locat en direcció a un altre mirall oscil·lant, que vibrava en resposta a la veu del emissor. D'aquesta manera, quan la llum del sol el projectava sobre el mirall, les vibracions de la veu es superposaven amb el raig de llum reflectit.
- Receptor: el senyal modulat en forma de llum (provinent del mirall oscil·lant), es dirigeix cap a un receptor de seleni, les propietats del qual son convertir l'energia lumínica en voltatge per ser enviat a un telèfon a través d'un senyal d'àudio.