Magdalena penitent (Worcester): diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
== Anàlisi de l'obra == |
== Anàlisi de l'obra == |
||
Aquest quadre està clarament basat en la versió de la Magdalena Penitent de [[Ticià]], que El Greco segurament havia vist a Venècia. Aquesta versió està emocionalment emfatitzada: el rostre de Magdalena apareix una mica |
Aquest quadre està clarament basat en la versió de la Magdalena Penitent de [[Ticià]], que El Greco segurament havia vist a Venècia. Aquesta versió està emocionalment emfatitzada: el rostre de Magdalena apareix una mica corbat, els seus braços són massa llargs, el seu coll és molt llarg i adopta una postura poc creïble, i sembla com si la llum sortís del seu propi cos. El seu esguard es dirigeix dramàticament vers el Cel, de forma treatral i no gaire convincent. |
||
Tanmateix, Magdalena no sembla menysprear la vida mundana. El Greco la representa com una dona elegant, més que no pas com una humil eremita. Efectivament, apareix ricament vestida, mostrant elegància, sense ser extravagant, i amb una llarga cabellera rossa que forma un bonic contrast pictòric amb el seu mantell blau fosc. |
Tanmateix, Magdalena no sembla menysprear la vida mundana. El Greco la representa com una dona elegant, més que no pas com una humil eremita. Efectivament, apareix ricament vestida, mostrant elegància, sense ser extravagant, i amb una llarga cabellera rossa que forma un bonic contrast pictòric amb el seu mantell blau fosc. |
||
Revisió del 15:36, 16 feb 2019
  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | El Greco |
| Creació | c. 1577 |
| Gènere | art sacre |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Basat en | Magdalena penitent |
| Mida | 108 ( ) × 101,3 ( ) cm |
| Museu d'Art de Worcester (Worcester) | |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 1922.5 |
| Catàleg | |
La Magdalena penitent del Worcester Art Museum es considera una de les primeres versions realitzades per El Greco sobre aquest tema. Harold Wethey li dóna el nº 259 en el seu Catàleg Raonat d'obres d'El Greco, i i el considera del Tipus-I, dins de les pintures que va catalogar sobre aquest tema en concret.[1]
Ressenya del personatge
De fet, Maria Magdalena, tal i com l'entenem actualment, és una amalgama de tres diferents personatges, que El Papa Gregori el Gran va identificar en una mateixa persona:
- Maria de Betània
- La dona penitent que va ungir els peus de Jesús de Natzaret i els va assecar amb els seus cabells (Lluc: 37-50)
- La dona que va estar als peus de la Creu durant la Crucifixió de Jesús, va anar més tard a la Seva tomba, i va ser la primera persona en veure´L després de la Resurrecció de Jesús (Joan 19:25-27) (Joan 19:25) (Marc 16:9-15)
Iconografia
A l'Art de la Contrareforma, Maria Magdalena és representada iconogràficament de dues formes diferents:
- Portada al Cel per àngels, ja que segons la llegenda, cada dia era elevada al Cel mentre feia meditació.
- Com a Anacoreta, ja que degut a la predicació de Jesús, es va penedir del seu passat pecaminós, i va consagrar molts anys a la penitència i a la meditació, assolint així la santedat.
No ha arribat fins als nostres dies cap obra d'El Greco de la primera variant iconográfica. Totes les pintures seves que coneixem representen Magdalena con a eremita.
Anàlisi de l'obra
Aquest quadre està clarament basat en la versió de la Magdalena Penitent de Ticià, que El Greco segurament havia vist a Venècia. Aquesta versió està emocionalment emfatitzada: el rostre de Magdalena apareix una mica corbat, els seus braços són massa llargs, el seu coll és molt llarg i adopta una postura poc creïble, i sembla com si la llum sortís del seu propi cos. El seu esguard es dirigeix dramàticament vers el Cel, de forma treatral i no gaire convincent.
Tanmateix, Magdalena no sembla menysprear la vida mundana. El Greco la representa com una dona elegant, més que no pas com una humil eremita. Efectivament, apareix ricament vestida, mostrant elegància, sense ser extravagant, i amb una llarga cabellera rossa que forma un bonic contrast pictòric amb el seu mantell blau fosc.
Magdalena és davant una gran roca, on hi ha el que sembla l'entrada d'una cova. A la dreta hi ha un paisatge. A l'esquerra hi ha dos atributs comunment associats a Magdalena: la calavera que recorda que la vida terrenal és curta, i el gerro d'ungüent amb el qual va perfumar els peus de Jesús, i que posteriorment va portar al Sepulcre. A la part superior, l'heura de fulla perenne és un símbol d'inmortalitat i fidelitat.[2]
Procedència
- Colegio de los Ingleses, Valladolid (segons Enciclopedia Espasa Calpe, 1929, LXVI, p.1013)
- R. Langdon Douglas, Londres.
- Museu de Worcester, adquirit el 1922.[3]
Còpies del Tipus- I
- Madrid, Col·lecció Maria Teresa Goitia; Oli sobre llenç, 49 x 41 cm. ; Segons Soehnner, és una còpia lliure.
- Madrid; Museu Fundació Lázaro Galdiano; (nº-3157) Oli sobre llenç; 63 x 50 cm.; no s'exhibeix; Còpia moderna i dolenta, segons Wethey.[4]
Conclusions
Amb aquesta Obra, El Greco va assolir un grau d'espiritualitat, refinament i espiritualitat, que manca en el model del seu mestre. Efectivament, les "Magdalenes Penitents" conservades de Ticià (Palau de Capodimonte i Ermitage ) semblen unes dones massa vulgars i mundanes, si les comparem amb aquesta primorosa Magdalena d'El Greco, conservada a Worcester.
Bibliografia
- Álvarez Lopera, José; El Greco, La Obra Esencial: Editorial Sílex; Madrid-2014; ISBN-978-84-7737-8600
- Wethey, Harold E.: El Greco y su Escuela, Vol-II; Ediciones Guadarrama; Madrid-1967
- Frati, Tiziana; La Obra pictórica completa de El Greco; Ed. Noguer Rizzoli; Milano-1970