Guix

Guix
Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa
Fórmula química	CaSO4·2H2O
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CD.40
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CD.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.22
Dana	29.6.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls tabulars o prismàtics. Sol ser el mineral base de les roses del desert
Estructura cristal·lina	a = 5,679(5) Å, b = 15,202(14) Å, c = 6,522(6) Å β = 118.43°
Massa molar	172,2 Da
Color	incolor, blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre a causa de les seves impureses; incolor en llum transmesa (làmina prima)
Macles	en puntes de fletxa (també coneguda com a cua d'oreneta) en {100} i llança.
Exfoliació	Perfecta en {010}, micàcia en algunes mostres; en {100} observable
Fractura	desagregable, concoidal
Tenacitat	flexible
Duresa	2 (espècie mineral de referència); pot decréixer fins a 1,5 depenent de la direcció (propietat anisotròpica)
Lluïssor	nacrada (a causa de l'exfoliació perfecta), vítria, subvítria i setinada en agregats fibrosos; també sedosa i terrosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida i opaca, depenent de la cristal·linitat i les impureses
Densitat	2,312 - 2,322 g/cm3 (mesurada); 2,308 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	Biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,519 - 1,521 nβ = 1,522 - 1,523 nγ = 1,529 - 1,530
Birefringència	δ = 0,010
Pleocroisme	incolor
Angle 2V	mesurat: 58°, calculat: 58° a 68°
Fluorescència	fluorescent i fosforescent. Taronja-groc tant en ona curta com en ona llarga
Punt de fusió	325 i 262
Solubilitat	soluble en aigua i en HCl
Impureses comunes	de vegades en fibres
Altres característiques	de tenacitat fràgil, baixa conductivitat tèrmica
Varietats més comunes
Alabastre	Varietat de gra fi i massiva
Ordita	Forma pseudomorfs generalment
Guix Satin Spar	Varietat fibrosa
Selenita	Nom utilitzat històricament per a definir varietats transparents
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Gp
Referències

El guix (algeps, ges o gessa del grec γύψος gypsos) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic. És un material petri que transformat industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat (CaSO₄·½H₂O). També se'l coneix com a "guix cuit". Les seves propietats, es van descobrir fa més de cinc mil anys a l’antic Egipte.

És el mineral sulfat més comú a la Terra, on es pot trobar com a material massiu, incloent la varietat alabastre; en forma de cristalls nítids; la varietat selenita, així com fibres paral·leles. és un mineral típicament blanc o transparent que sol formar cristalls tabulars o lenticulars, però també prismàtics.

Cristalls de guix de la mina de Naica

En estat natural, el guix conté un 79,07% de sulfat de calci anhídrid i un 20,93% d'aigua i quan es troba en grans quantitats és considerat també una roca sedimentària. És incolor o blanquinós, però a causa de les impureses també es pot presentar amb tons de gris, marró, groc, vermell, etc. Acostuma a ser transparent, amb lluïssor vítria o setinada, s’exfolia en escates fines i flexibles però no pas elàstiques, és tou, pot ser ratllat per l’ungla.

Etimologia

El nom del guix prové del llatí gypsum, i aquest, alhora prové del grec gýpsos (γυψοζ), probablement de l'àrab ǧiṣṣ o ǧębs (جصص) o el persa gač (گچ). En català, la paraula ha derivat més que en altres llengües com ara l'anglès, en la qual actualment el mineral es denomina gypsum. La paraula grega gýpsos significava literalment guix. La primera referència al guix va ser feta per Theophrastus entre el 325 i el 300 aC, utilitzant la paraula gýpsos per a referir-se al mineral.

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el guix pertany a "07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: matteuccita, mirabilita, lecontita, hidroglauberita, eugsterita, görgeyita, koktaïta, singenita, bassanita, zircosulfat, schieffelinita, montanita i omongwaïta.

Propietats

Selecció d'hàbits del guix

Forma cristalls tabulars transparents, de vegades de fins a un metre de llargada, macles en punta de llança, masses fibroses o sedoses. Una varietat particular són els agregats en rosa del desert (impregnats de partícules de sorra), que de vegades formen impressionants acumulacions en zones desèrtiques.

Sovint s'associa amb l’anhidrita en les roques sedimentàries i en jaciments hidrotermals. L'exfoliació i la baixa duresa permet diferenciar-lo d’altres minerals similars. L’anhidrita és guix deshidratat natural, CaSO₄, que absorbeix ràpidament l’aigua incrementant el seu volum fins al 30-50% i convertint-se en guix natural.

El guix és un gran aïllant tèrmic, ja que és molt mal conductor de la calor. S'utilitza en la construcció, per millorar les terres agrícoles i per obtenir àcid sulfúric. En pintura, el guix de pintor és una pols de carbonat de calci que els fusters barregen amb ocre i aiguacuit i en fan una pasta amb la qual tapen forats i escletxes de la fusta.

Minerals relacionats

Els minerals relacionats amb el guix per la seva estructura o composició química semblant són:

Codi	Nom del mineral	Fórmula del mineral
7.CD.	Campostriniïta	(Bi,Na)3(Na,K)4(SO4)6·H2O
7.CD.05	Matteuccita	NaHSO4·H2O
7.CD.10	Mirabilita	Na2SO4·10H2O
7.CD.15	Lecontita	(NH4,K)NaSO4·2H2O
7.CD.20	Hidroglauberita	Na10Ca3(SO4)8·6H2O
7.CD.25	Eugsterita	Na4Ca(SO4)3·2H2O
7.CD.30	Görgeyita	K2Ca5(SO4)6·H2O
7.CD.35	Koktaïta	(NH4)2Ca(SO4)2·H2O
7.CD.35	Singenita	K2Ca(SO4)2·H2O
7.CD.45	Bassanita	CaSO4·0.5H2O
7.CD.50	Zircosulfat	(Zr,Ti)(SO4)2·4H2O
7.CD.55	Schieffelinita	Pb10Te66+O20(OH)14(SO4)(H2O)5
7.CD.60	Montanita	Bi2(TeO6)·2H2O
7.CD.65	Omongwaïta	Na2Ca5(SO4)6·3H2O

Formació i jaciments

Abans d'entrar en matèria, cal diferenciar entre dos tipus de guixː el guix primari i el guix secundari. El guix primari és el guix originat per precipitació directa del sulfat de calci; aquest guix no procedeix d'altres minerals. El guix secundari procedeix de l'anhidrita preexistent. L'anhidrita és un sulfat de calci no hidratat, mentre que el guix és un sulfat de calci hidratat. Depenent de la temperatura i la pressió, el guix perdrà l'aigua (a altes temperatures i pressions), mentre que l'anhidrita que arribi a aflorar, mitjançant una falla, diàclasis o per l'acció de l'home, podrà hidratar-se, ja sigui directament per l'aigua de pluja o per la humitat ambiental. En algunes ocasions la hidratació de l'anhidrita pot produir un augment de volum de la roca. El guix es troba en moltes zones del món. Els dipòsits de guix es presenten característicament amb morfologies planars d'alguns metres de gruix. Molts dipòsits de guix s'han format en períodes en què els mars i oceans cobrien grans extensions de terra; quan aquests mars i oceans entraven en regressió (retrocedien), a l'interior dels continents hi quedaven mars mortes (conques endorreiques). En aquestes conques endorreiques hi havia una forta evaporació, i, com a conseqüència d'aquesta evaporació i unes aportacions minses a la conca mitjançant els rius, cada cop hi quedava menys aigua, i aquesta era més salada (augmentava la concentració de sals dissoltes). Si l'aigua de la conca continua evaporant-se, arriba un moment en què l'aigua està sobresaturada en sals, i aquestes comencen a precipitar; una d'aquestes sals és el guix.

Usos

A l'escalfar-se, el guix perd aigua però la recupera ràpidament i endurint-se, aprofitant aquesta propietat s’utilitza per a múltiples aplicacions, moltes lligades al sector de la construcció. Segons la temperatura a la qual es produeix el procés de deshidratació el guix s’adorm (és a dir s’endureix) més o menys ràpidament. La indústria de la construcció n’és la principal consumidora.

• Antics forns de guix. Algepsar d'Alfarb, al costat del jaciment.

• 
  Forn primer.
• 
  Forn segon.
• 
  Forn tercer.

Algunes de les seves aplicacions en construcció són:

• Com a revestiment de parets i sostres.
• Com a additiu en ciments, per exemple per a retardar la solidificació del ciment Portland.
• Com a fundent ceràmic.
• Com a aïllant tèrmic, ja que el guix no és bon conductor de calor i electricitat.
• Per a confeccionar motllos de dentadures, en odontologia.
• En traumatologia per a immobilitzar els ossos i facilitar la seva regeneració en una fractura.
• Per a l’elaboració de guix d’escriure per a pissarres.
• La seva composició química, amb una riquesa de sofre i calci, fa del guix un element de gran valor com fertilitzant dels sols, encara que en aquest cas s’utilitza el mineral polvoritzat (guix agrícola).
• Així mateix, una de les aplicacions més recents de guix és la "remediació ambiental" en els sòls, això és, l'eliminació d’elements contaminants d'aquests, especialment metalls pesants.
• Ha estat utilitzat per a obtenir àcid sulfúric.

Varietats

• Quan el guix és transparent i apareix amb cristalls aplanats o en agregats fibrosos s'anomena guix selenita.
• S'anomena alabastre quan es presenta en masses de cristalls fins o compactes.
• Quan es presenta en rosetes, agregats amb fines fibres marronoses i rosades, i concrecions a la sorra s'anomena rosa del desert (vegeu foto).

Vegeu també

Treballs de l'algeps. Museu Valencià d'Etnologia.

• Calç
• Evaporita
• Escaiola, material usat en construcció i medicina
• Escaiola ortopèdica
• Immobilització (medicina)
• Gesso, material usat en belles arts

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guix

• Científics espanyols revelen el «misteri» sobre la gènesi del guix (5-4-2012)

Viccionari