Unió Monàrquica Nacional: diferència entre les revisions
#QQ17 |
Correcció en el text, ampliació de dades i una referència amb enllaç extern. |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula d'organització}} |
{{Infotaula d'organització}} |
||
'''Unió Monàrquica Nacional''' ('''UMN''') |
'''Unió Monàrquica Nacional''' ('''UMN''') també fou el nom de diverses formacions polítiques espanyoles monàrquiques i dretanes com la que a Madrid l'any 1930 es fundà la ''Unión Monárquica Nacional'', ''UMN'' que era diferent de la formació feta a Barcelona. |
||
La |
La fundada a [[Barcelona]] el febrer del [[1919]], va coincidir amb la vaga de La [[Barcelona Traction, Light and Power|Canadenca]] i amb la presentació<ref>{{Ref-publicació|cognom=de Riquer i Permanyer|nom=Borja|article=Aturar el temps|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/dynamic/preview/2019/02/21/pagina-23/223717197/pdf.html?search=La%20Canadenca&loginMessage=&display=false|data=21 de febrer de 2019|pàgines=23}}</ref> fallida a les Corts de l'Estat del [[Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919|projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya]]. La UMN tenia l'objectiu aplegar l'ala més unitarista i [[extrema dreta|dretana]] del [[monarquisme]] català, dirigida per [[Alfons Sala i Argemí]], després comte d'Ègara, diputat i cacic del districte de [[Terrassa]], juntament amb [[Manuel Rius i Rius]], marquès d'Olèrdola; [[Darius Rumeu i Freixa]], baró de Viver; [[José Enrique de Olano y Loyzaga]], el comte de Fígols; [[Josep Maria Milà i Camps]], comte de Montseny; [[Benet de Pomés i de Pomar]], [[comtat de Santa Maria de Pomés|comte de Santa Maria de Pomers]], i [[Lluís Pons i Tusquets]].<ref>{{ref-web |url= http://www.naciodigital.cat/noticia/122655/cent/anys/col/laboracionistes |cognom=Martí |nom=Pep |títol = Cent anys de col·laboracionistes |editor= NacióDigital.cat |data= 2 de gener 2017 |consulta= 23/1/2017}}</ref> El secretari en fou [[Aureli Joaniquet i Extremo]]. Volia ser l'oposició al sector regionalista organitzat en la [[Federació Monàrquica Autonomista]], però no va rebre cap suport del poder central i no va poder disputar mai el poder electoral de la [[Lliga Regionalista]], de manera que no passà mai de ser un grup de notables sense base política. Nogensmenys, fou el principal suport a [[Catalunya]] de [[Miguel Primo de Rivera]], qui nomenà Alfons Sala president de la [[Mancomunitat de Catalunya]] el 1924-1925. Va desaparèixer quan es proclamà la [[Segona República Espanyola]] i els seus membres s'integrarien en la [[Peña Blanca]] primer i en [[Renovación Española]] el [[1933]]. |
||
Aquest mateix nom fou adoptat per [[José Antonio Primo de Rivera]] per a un partit que va fundar el 1930 per a reivindicar la memòria del seu pare i presentar-se a les [[eleccions generals espanyoles (1931)|eleccions de 1931]], però no va aconseguir l'acta de diputat i va dissoldre el partit. Posteriorment, molts dels seus seguidors s'integrarien a [[Falange Española]], també fundada per ell. |
Aquest mateix nom fou adoptat per [[José Antonio Primo de Rivera]] per a un partit que va fundar el 1930 per a reivindicar la memòria del seu pare i presentar-se a les [[eleccions generals espanyoles (1931)|eleccions de 1931]], però no va aconseguir l'acta de diputat i va dissoldre el partit. Posteriorment, molts dels seus seguidors s'integrarien a [[Falange Española]], també fundada per ell. |
||
Revisió del 19:02, 21 feb 2019
(es) Unión Monárquica Nacional 
| |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | UMN |
| Tipus | partit polític espanyol |
| Ideologia política | monarquisme autoritarisme conservadorisme |
| Història | |
| Reemplaça | Unión Patriótica |
| Creació | abril 1930 |
| Data de dissolució o abolició | 1934 |
| abril 1930 | Manifest de la Unió Monàrquica Nacional |
| Governança corporativa | |
| Presidència | Rafael Benjumea y Burín |
Unió Monàrquica Nacional (UMN) també fou el nom de diverses formacions polítiques espanyoles monàrquiques i dretanes com la que a Madrid l'any 1930 es fundà la Unión Monárquica Nacional, UMN que era diferent de la formació feta a Barcelona.
La fundada a Barcelona el febrer del 1919, va coincidir amb la vaga de La Canadenca i amb la presentació[1] fallida a les Corts de l'Estat del projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La UMN tenia l'objectiu aplegar l'ala més unitarista i dretana del monarquisme català, dirigida per Alfons Sala i Argemí, després comte d'Ègara, diputat i cacic del districte de Terrassa, juntament amb Manuel Rius i Rius, marquès d'Olèrdola; Darius Rumeu i Freixa, baró de Viver; José Enrique de Olano y Loyzaga, el comte de Fígols; Josep Maria Milà i Camps, comte de Montseny; Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomers, i Lluís Pons i Tusquets.[2] El secretari en fou Aureli Joaniquet i Extremo. Volia ser l'oposició al sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, però no va rebre cap suport del poder central i no va poder disputar mai el poder electoral de la Lliga Regionalista, de manera que no passà mai de ser un grup de notables sense base política. Nogensmenys, fou el principal suport a Catalunya de Miguel Primo de Rivera, qui nomenà Alfons Sala president de la Mancomunitat de Catalunya el 1924-1925. Va desaparèixer quan es proclamà la Segona República Espanyola i els seus membres s'integrarien en la Peña Blanca primer i en Renovación Española el 1933.
Aquest mateix nom fou adoptat per José Antonio Primo de Rivera per a un partit que va fundar el 1930 per a reivindicar la memòria del seu pare i presentar-se a les eleccions de 1931, però no va aconseguir l'acta de diputat i va dissoldre el partit. Posteriorment, molts dels seus seguidors s'integrarien a Falange Española, també fundada per ell.
Vegeu també
Referències
- ↑ de Riquer i Permanyer, Borja «Aturar el temps». La Vanguardia, 21-02-2019, pàg. 23.
- ↑ Martí, Pep. «Cent anys de col·laboracionistes». NacióDigital.cat, 02-01-2017. [Consulta: 23 gener 2017].