1 de febrer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
|||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
;Resta del món |
;Resta del món |
||
* [[1151]] - [[Andenne]] (actualment a [[Bèlgica]]) - [[Batalla d'Andenne]] |
* [[1151]] - [[Andenne]] (actualment a [[Bèlgica]]) - [[Batalla d'Andenne]] entre el [[principat de Lieja]] i el [[comtat de Namur]].{{Citació necessària|data =març de 2016}} |
||
* [[1717]] - [[República de les Dues Nacions|Regne de Polònia i Lituània]]: en el '''[[Silenci del Sejm]]''' s'acaba amb les pretensions d'[[August II de Polònia]] d'establir al seu regne una [[monarquia absoluta]] i inicia l'augment de la influència [[russa]] al país. En aquest esdeveniment l'exèrcit rus va ocupar el Parlament i va fer aprovar la concòrdia establerta pel tsar [[Pere I de Rússia]]. |
* [[1717]] - [[República de les Dues Nacions|Regne de Polònia i Lituània]]: en el '''[[Silenci del Sejm]]''' s'acaba amb les pretensions d'[[August II de Polònia]] d'establir al seu regne una [[monarquia absoluta]] i inicia l'augment de la influència [[russa]] al país. En aquest esdeveniment l'exèrcit rus va ocupar el Parlament i va fer aprovar la concòrdia establerta pel tsar [[Pere I de Rússia]]. |
||
* [[1881]] - [[Panamà]]: hi comencen les obres del [[Canal de Panamà|Canal]]. |
* [[1881]] - [[Panamà]]: hi comencen les obres del [[Canal de Panamà|Canal]]. |
||
* [[1891]] - [[Espanya]]: foren celebrades les [[Eleccions generals espanyoles de 1891|eleccions generals espanyoles]],vencé per majoria el [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]], dirigit per |
* [[1891]] - [[Espanya]]: foren celebrades les [[Eleccions generals espanyoles de 1891|eleccions generals espanyoles]],vencé per majoria el [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]], dirigit per [[Antonio Cánovas del Castillo]]. |
||
* [[1924]], [[Albània]]: '''[[Shefqet Verlaci]]''' n'esdevé primer ministre.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jacques |nom=Edwin E. |títol=The Albanians: an ethnic history from prehistoric times to the present |url=http://books.google.cat/books?id=IJ2s9sQ9bGkC&pg=PA379&dq=1924+Shefqet+Verlaci&hl=ca&ei=GUHUTbTnDMP0sgbO1Z3kAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q=1924%20Shefqet%20Verlaci&f=false |llengua=anglès |editorial=McFarland |data=1995 |pàgines=p.379 |isbn=0899509320 }}</ref> |
* [[1924]], [[Albània]]: '''[[Shefqet Verlaci]]''' n'esdevé primer ministre.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jacques |nom=Edwin E. |títol=The Albanians: an ethnic history from prehistoric times to the present |url=http://books.google.cat/books?id=IJ2s9sQ9bGkC&pg=PA379&dq=1924+Shefqet+Verlaci&hl=ca&ei=GUHUTbTnDMP0sgbO1Z3kAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q=1924%20Shefqet%20Verlaci&f=false |llengua=anglès |editorial=McFarland |data=1995 |pàgines=p.379 |isbn=0899509320 }}</ref> |
||
* [[1979]] - [[Teheran]] (l'[[Iran]]): l'[[aiatol·là]] [[Ruhol·lah Khomeini]] hi arriba procedent de [[París]], on vivia exiliat. |
* [[1979]] - [[Teheran]] (l'[[Iran]]): l'[[aiatol·là]] [[Ruhol·lah Khomeini]] hi arriba procedent de [[París]], on vivia exiliat. |
||
Revisió del 01:55, 25 feb 2019
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El primer[1] de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 333 dies per finalitzar l'any i 334 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1871 - Barcelona: es publica el primer número de la revista La Renaixença.
- 1881 - Barcelona: surt el primer número de la història del diari La Vanguardia.
- 1900 - Barcelona: S'exposen per primera vegada obres del pintor malagueny Pablo Ruiz Picasso. L'exposició es fa als Quatre Gats i l'organitza el cercle artístic dirigit per Santiago Rusiñol i Ramon Casas.
- 1976 - Barcelona: manifestació per l'amnistia convocada al "Salón Victor Pradera" (actual Passeig Lluís Companys) què s'havia intentat, sense èxit, fos autoritzada pel Governador Civil, Sanchez Teran, mitjançant petició realitzada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Al Passeig de Sant Joan es congreguen un gran nombre de manifestants què són dissolts contundentment per la policia armada. Les manifestacions i els "salts" s'acaben estenent per tot el centre de Barcelona durant tot el matí. L'Assemblea de Catalunya demostra la seva capacitat de mobilització. En anys posteriors l'aleshores Governador Civil de Barcelona declara que podien haver-se manifestat aquell dia d'entre 30 i 35.000 persones.
- 1984 - Mequinensa (el Baix Cinca): un grup de batlles signen la Declaració de Mequinensa, un document en què reconeixen que la llengua catalana, parlada a la Franja de Ponent, pertany al patrimoni cultural de l'Aragó.
- 2008 - Pau Gasol traspassat de Memphis a Los Angeles Lakers a canvi de Kwame Brown, Javaris Crittenton, dues rondes dels Draft del 2008 i 2010 i els drets sobre el seu germà Marc Gasol.
- Resta del món
- 1151 - Andenne (actualment a Bèlgica) - Batalla d'Andenne entre el principat de Lieja i el comtat de Namur.
- 1717 - Regne de Polònia i Lituània: en el Silenci del Sejm s'acaba amb les pretensions d'August II de Polònia d'establir al seu regne una monarquia absoluta i inicia l'augment de la influència russa al país. En aquest esdeveniment l'exèrcit rus va ocupar el Parlament i va fer aprovar la concòrdia establerta pel tsar Pere I de Rússia.
- 1881 - Panamà: hi comencen les obres del Canal.
- 1891 - Espanya: foren celebrades les eleccions generals espanyoles,vencé per majoria el Partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo.
- 1924, Albània: Shefqet Verlaci n'esdevé primer ministre.[2]
- 1979 - Teheran (l'Iran): l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini hi arriba procedent de París, on vivia exiliat.
- 2003 - Texas (EUA): el transbordador espacial Columbia, amb set tripulants a bord, es desintegra en entrar a l'atmosfera minuts abans d'aterrar.
- 1952 - Enrico Baj i Sergio Dangelo publiquen a Milà el manifest de la «pintura nuclear».
Naixements
- Països Catalans
- 1208 - Montpeller, Occitània: Jaume I el Conqueridor.
- 1851 - Corbera d'Ebre, Terra Alta: Jaume Ferran i Clua, inventor d'un vaccí contra el còlera.
- 1873 - Figueres, Alt Empordà: Josep Pous i Pagès, escriptor català
- 1917
- Barcelona, Barcelonès: José Luis Sampedro, escriptor, humanista i economista espanyol.
- Vallibona, Ports: Teresa Pla Meseguer, la Pastora, maqui valenciana.
- 1918 - Tarragona, Tarragonès: Montserrat Abelló i Soler, poetessa i traductora catalana.
- 1919 - Barcelona, Barcelonès: Alexandre Olivar i Daydí, religiós patròleg i liturgista català, monjo de Montserrat i acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
- 1953 - Benicarló, Baix Maestrat: Àngel "Pitxi" Alonso, jugador i entrenador de futbol valencià.
- Resta del món
- 1775 - Hamburg: Anton Ludwig Heinrich Ohmann, cantant, director d'orquestra, violinista i compositor alemany.
- 1894 - Cape Elizabeth, EUA: John Ford, director i productor cinematogràfic estatunidenc.
- 1905 - Tívoli, Regne d'Itàlia: Emilio Gino Segrè, físic italià
- 1922 - Pesaro, Regne d'Itàlia: Renata Tebaldi, soprano italiana.
- 1952 - Nova York, EUA: Roger Yonchien Tsien, bioquímic estatunidenc.
- 1972 - Monròvia, Libèria: Leymah Gbowee, activista liberiana.
- 1973 - Zwolle, Països Baixos: Yuri Landman, lutier neerlandès.
- 1977 - Como, Itàlia: Gianluca Zambrotta, futbolista italià.
- 1985 - El Caire, Egipte: Asmaa Mahfouz, activista política egípcia.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1978 - Barcelona: Domènec Guansé i Salesas, periodista, novel·lista i traductor català.
- 1995 - Mataró: Jaume Perich, humorista gràfic català (n. 1941).
- 2004 - Molins de Rei, Baix Llobregat: Josep Maria Madorell i Muntané, ninotaire català.
- 2007 - Barcelona: Delfí Abella Gibert, membre dels Setze Jutges i psiquiatre català.
- 2017 - Perpinyà: Pere Verdaguer i Juanola, escriptor rossellonès (n. 1929).
- Resta del món
- 1694 - Lieja, Principat de Lieja: Joan Lluís d'Elderen, príncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.
- 1818 - Crema (Llombardia, Itàlia): Giuseppe Gazzaniga, compositor italià (n. 1743).
- 1851 - Londres, Anglaterra: Mary Shelley, novel·lista anglesa, autora de Frankenstein.
- 1885: Henri Dupuy de Lôme, brillant enginyer naval francès.
- 1886 - Lons-le-Saunier, Departament del Jura, França: Rouget de Lisle, compositor, autor de la Marsellesa, himne nacional de França.
- 1932 - El Salvador: Farabundo Martí, líder popular salvadorenc, mort afusellat.
- 1946 - Milà: Josep Palet i Bartomeu, tenor català (n. 1877).
- 1958 - Charlottesville, Virgínia: Clinton Joseph Davisson físic estatunidenc, guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.
- 1976:
- - Munic, Alemanya: Werner Heisenberg, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1932 (n. 1901).
- - Rochester, Nova York (EUA): George Hoyt Whipple, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1934 (n. 1878).
- 1979 - Istanbul, Turquia: Abdi İpekçi, periodista turc assassinat per Mehmet Ali Ağca.
Festes i commemoracions
- Nit de les Caixes a Bocairent (La Vall d'Albaida), inici de les festes de Moros i Cristians a sant Blai.
- Onomàstica: sants Cecili de Granada, bisbe; Pau de Tricastin, bisbe; Basili de Creta; Brígida de Kildare, Sever de Ravenna, bisbe; Agripà del Velai, bisbe; Sigebert III, rei d'Austràsia; Ramon de Fitero, abat i fundador de l'Orde de Calatrava (actualment, el 15 de març); beates Maria-Anna Vaillot i Otília Baumgarten.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 de febrer |
- ↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d’octubre», no «l’u d’octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
- ↑ Jacques, Edwin E. The Albanians: an ethnic history from prehistoric times to the present (en anglès). McFarland, 1995, p.379. ISBN 0899509320.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 de febrer. |