Józef Ksawery Elsner: diferència entre les revisions
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
El seu pare el volia dedicar a la [[medicina]] i malgrat que arribà estudiar alguns cursos, però quan es va convèncer de què la seva vocació era definitiva, s'entregà per sencer a la música. El [[1792]] fou director dels Concerts de [[Lemberg]] i des de [[1799]] fins a [[1821]] director del teatre de Varsòvia. El [[1815]] fundà el conservatori d'aquella ciutat, que dirigí fins al [[1830]], |
El seu pare el volia dedicar a la [[medicina]] i malgrat que arribà estudiar alguns cursos, però quan es va convèncer de què la seva vocació era definitiva, s'entregà per sencer a la música. El [[1792]] fou director dels Concerts de [[Lemberg]] i des de [[1799]] fins a [[1821]] director del teatre de Varsòvia. El [[1815]] fundà el conservatori d'aquella ciutat, que dirigí fins al [[1830]], |
||
i en el que tingué alumnes com [[Viktor Matveyevich Kazynski|Kazynski]] |
i en el que tingué alumnes com [[Viktor Matveyevich Kazynski|Kazynski]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 28, segona part, pàg. 3363 ({{ISBN|84-239-4582-0}})</ref> o [[Anton Orlowski]].<ref name= "Espasa, apendix vol. 40"> * Edita [[Enciclopèdia Espasa]], vol. 40, pàg. 521. ({{ISBN|84-239-4540-5}})</ref> |
||
Elsner és autor de nombroses òperes, avui oblidades, misses, motets, himnes, Te Deum, simfonies, quartets, romances, etc.. que es poden recomanar pel natural desenvolupament en les veus, però que resten mancades d'originalitat. |
Elsner és autor de nombroses òperes, avui oblidades, misses, motets, himnes, Te Deum, simfonies, quartets, romances, etc.. que es poden recomanar pel natural desenvolupament en les veus, però que resten mancades d'originalitat. |
||
Revisió del 20:03, 25 feb 2019
 Retrat de Józef Ksawery Elsner | |
| Nom original | (pl) Józef Elsner  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Józef Antoni Franciszek Elsner 6 de gener de 1769 Grottkau, Silèsia |
| Mort | 18 d'abril de 1854 (als 85 anys) Varsòvia |
| Sepultura | Cementiri de Powązki |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Polònia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música culta |
| Lloc de treball | Varsòvia |
| Ocupació | Compositor i pianista |
| Ocupador | Universitat de Música Fryderyk Chopin |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera, música religiosa, simfonia i música clàssica |
| Estil | Romanticisme |
| Alumnes | Wiktor Każyński, Frédéric Chopin i August Freyer |
| Instrument | Violí |
Premis | |
Signatura  | |
      | |
Józef Ksawery Elsner (Grottkau, Silèsia, 1 de juny de 1769 – Varsòvia, 18 d'abril de 1854) fou un compositor alemany del Romanticisme.
El seu pare el volia dedicar a la medicina i malgrat que arribà estudiar alguns cursos, però quan es va convèncer de què la seva vocació era definitiva, s'entregà per sencer a la música. El 1792 fou director dels Concerts de Lemberg i des de 1799 fins a 1821 director del teatre de Varsòvia. El 1815 fundà el conservatori d'aquella ciutat, que dirigí fins al 1830, i en el que tingué alumnes com Kazynski,[1] o Anton Orlowski.[2] Elsner és autor de nombroses òperes, avui oblidades, misses, motets, himnes, Te Deum, simfonies, quartets, romances, etc.. que es poden recomanar pel natural desenvolupament en les veus, però que resten mancades d'originalitat.
La llista no exhaustiva de les seves òperes és la següent:
- Mieczyslaw Slepy (1807);
- Karol Wietki i Witykind (1807);
- Sierra Morena (1811);
- Fagiello Wietki (1820);
- El sacrifici d'Abraham, totes elles escrites en l'estil emfàtic de Johann Simon Mayr i Ferdinando Paër.
Té el mèrit històric d'haver sigut un dels mestres de Frédéric Chopin. La seva esposa fou per molt de temps cantant de l'Òpera de Varsòvia.
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Józef Ksawery Elsner |
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 19, pàg. 851 (ISBN 84-239-4519-7)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 3363 (ISBN 84-239-4582-0)
- ↑ * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 40, pàg. 521. (ISBN 84-239-4540-5)