Grupo Godó: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 72: | Línia 72: | ||
*[[La Vanguardia]] |
*[[La Vanguardia]] |
||
*[[El Mundo Deportivo]] |
*[[El Mundo Deportivo]] |
||
=== Llibres === |
|||
*[[Libros de Vanguardia]] |
|||
=== Revistes === |
=== Revistes === |
||
Línia 91: | Línia 94: | ||
*[[RAC 1]] |
*[[RAC 1]] |
||
*[[RAC 105]] |
*[[RAC 105]] |
||
*[[PRISA RADIO]] (20%) |
|||
== Notes == |
== Notes == |
Revisió del 09:47, 26 feb 2019
Dades | |
---|---|
Tipus | empresa |
Indústria | periodisme |
Forma jurídica | societat anònima |
Història | |
Creació | 31 desembre 1956, Barcelona |
Activitat | |
Produeix | La Vanguardia, El Mundo Deportivo, RAC1 i RAC 105 |
Governança corporativa | |
Seu | |
Presidència | Xavier de Godó i Muntanyola (1987–) |
Executiu en cap | Carles de Godó i Valls (2005–) |
Filial | |
Lloc web | grupogodo.com |
Grupo Godó de Comunicación[a], o simplement Grupo Godó,[2] és una empresa que està present en diverses àrees de la comunicació. El seu origen està vinculat al diari La Vanguardia, fundat l'any 1881 pels germans Carles i Bartomeu Godó, i el diari El Mundo Deportivo, fundat el 1906. Participa en mitjans de comunicació en castellà i en català, com els canals de ràdio RAC 1 i RAC 105 i els canals de televisió 8tv i RAC 105 TV. També participa en diverses empreses de serveis.
El seu president és Javier Godó, el conseller delegat Carlos Godó i el director general de presidència Josep Caminal.
Història
Nissaga familiar
Els Godó són una família d'empresaris i polítics catalans activa des del segle XVIII. El primer membre destacat de la dinastia familiar, originària de Valldellou (Llitera), fou Ramon Godó (Valldellou, 1717 - Igualada, 1798), d'ofici paraire, que es traslladà a Igualada juntament amb el seu fill Ramon Godó i Mas (Valldellou, 1742 - Igualada, 1813), el qual s'establí com a teixidor. El fill d'aquest darrer, Antoni Godó i Domingo (1777-1830), exercí com a fabricant d'indianes.[3]
Durant la primera meitat del segle XIX, el creixement de la indústria tèxtil va permetre a la família Godó assolir un alt nivell econòmic i de participació en la política municipal d'Igualada. La vinculació amb el tèxtil va continuar amb Ramon Godó i Llucià (1801-1865), el qual va exercir d'alcalde d'Igualada. Ramon Godó i Llucià va tenir nou fills. El tercer, i hereu, Ramon Godó i Pié (1825-1883), no va intervenir en política i va ser el qui, l'any 1881, va adquirir la fàbrica de la Igualadina Cotonera, en la qual el seu pare ja tenia una participació des de l'inici.
Per contra, els seus germans Carles Godó i Pié (Igualada, 1834 - Teià, 1897) i Bartomeu Godó i Pié (Igualada, 1839 - Barcelona, 1894) s'instal·laren a Barcelona l'any 1856[4] per posteriorment traslladar-se a Bilbao i Oviedo, on establiren delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar, però la crisi prèvia a la Tercera guerra carlina (1872-1876), els obligà a tancar-les i a retornar a Barcelona.[4] Juntament amb Pere Milà i Pi fundaren Godó Hermanos y Cía, compraren una fàbrica de filats de jute i en constituïren una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es mantingué activa fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, l'any 1898, però la de filats continuà funcionant, malgrat no disposar dels principals proveïdors de matèries primeres, amb el nom de Godó y Trías. La fàbrica de jute construïda el 1882 al Poblenou fou coneguda amb el nom d'El Cànem.
Ambdós germans foren membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta i ocuparen diversos càrrecs polítics nivell local i nacional. L'any 1881 fundaren el diari La Vanguardia amb l'objectiu inicial de difondre les seves doctrines polítiques.[5][6] La celebració de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 significà un important canvi per al diari, que passà a ser un mitjà independent, amb col·laboradors de renom i una àmplia xarxa de corresponsals.[4] El fill de Carles, Ramon de Godó i Lallana (Bilbao, 1864 - Barcelona, 1931), mantingué la línia política dels seus predecessors, impulsà el creixement de la publicació periòdica i creà una indústria paperera, Papelera Godó, que aportava al diari el paper necessari per a la seva publicació. L'any 1916 fou nomenat primer Comte de Godó.
El seu successor, Carlos Godó Valls (Barcelona, 1899-1987), segon Comte de Godó, amplià l'empresa periodística i consolidà un important grup editorial, amb activitats diversificades en els sectors de la radiodifusió i la televisió. Fou procurador a les Corts Espanyoles, per designació del general Franco, i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.[7]
El seu fill, Javier Godó Muntañola (Barcelona, 1941), tercer Comte de Godó, manté la mateixa línia empresarial. Presideix La Vanguardia i El Mundo Deportivo i fou membre fundador i president d'Antena 3.
Creació del grup
El Grup Godó fou constituït com empresa l'any 1998. L'any 2004 adquirí una participació del 40% en el diari Avui, que vengué l'any 2009. L'any 2005 Josep Caminal fou nomenat director general de presidència.
Organització
Consell d'administració
- President: Javier Godó.
- Conseller delegat: Carlos Godó.
- Vocal: Ana Godó.
- Secretari no conseller: Juan Pablo Tornos.
- Membres del consell assessor: Josep Caminal, Luis Conde, Enric Lacalle i Bartolomé Masoliver.
Consell d'administració
- Director general de presidència: Josep Caminal.
- Editora de Vanguardia Dossier i Libros de Vanguardia: Ana Godó.
- Director general corporatiu - negoci premsa: Jaume Gurt.
- Director general comercial: Pere G. Guardiola.
- Director general de negoci audiovisual: Ramon Rovira.
- Director general de negoci digital: David Cerqueda.
- Director de comunicació: Albert Gimeno.
Edifici
El Grup Godó té la seva seu central a la Torre Godó, al 477 de l'Avinguda Diagonal de Barcelona, en un edifici de 24 plantes projectat per l'arquitecte municipal Emili Bordoy Alcántara i construït entre el 1968 i el 1970 que inicialment acollia la seu central a la capital catalana del Banco de Madrid, ubicat entre els magatzems Sears i la seu corporativa de Winthertur, a tocar de la llavors anomenada Plaça Calvo Sotelo (actual plaça Francesc Macià). Quan va ser adquirit pel Grup, en van remodelar la façana, fins a donar-li la fesomia que té actualment.
Empreses del grup
Aquesta és la llista de les principals empreses o organitzacions vinculades al grup, a data 2016.
- La Vanguardia Ediciones, SLU
- El Mundo Deportivo, SAU
- Publipress Media, SLU
- Yaencontre-Jahetrobat, SL
- Actividades Digital Media, SLU
- Emissions Digitals de Catalunya, SA
- Radiocat XXI, SL
- Marina BCN Distribucions, SL
- Cre-a Impresiones de Catalunya, SLU
- Summa Servicios 21, SLU
- Distribución y Reparto, SLU
- Barcelona Suscripciones Press Media, SLU
- Catalunya Comunicació, SLU
- Mundo Revistas, SLU
- LV Magazine, SA
- Sede Digital Local, SLU
- Gda Pro, SLU
- Fundació Privada Comte de Barcelona[8]
Mitjans
Diaris
Llibres
Revistes
- Què Fem?
- Magazine
- Psychologies
- Historia y Vida
- Playboy
- Lonely Planet
- TVmanía
- Interiores
- Cocinas y Baños
- Salud y Vida
Audiovisual
- 8tv
- Veranda TV
- RAC 105 TV
- RAC 1
- RAC 105
- PRISA RADIO (20%)
Notes
Referències
- ↑ «Grupo Godo de Comunicación». eInforma [Consulta: 19 agost 2016].
- ↑ «Grup Godó». Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Anoia Diari, El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier
- ↑ 4,0 4,1 4,2 La Vanguardia, 24 d'abril de 2001, 125 años de Barcelona (castellà)
- ↑ Sinopsis del llibre "Los Godó: vida y leyenda", escrit per Vis Molina,
- ↑ Primer número de La Vanguardia(castellà)
- ↑ Carlos de Godó y Valls, conde de Godó, propietario de 'La Vanguardia' (castellà)
- ↑ «Vocento compra el diario gratuito 'Qué!' por 132 millones de euros» (en castellà). El País, 02-08-2007. [Consulta: 15 març 2015].
Vegeu també
Enllaços externs
- Grupo Godó
- «Grupo Godó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.