Cimó II: diferència entre les revisions
m Afegint la {{infotaula persona}} |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
'''Cimó II''' (Cimon, Kímon, Κίμων) fou un general atenenc, fill de [[Milcíades II]]. |
'''Cimó II''' (Cimon, Kímon, Κίμων) fou un general atenenc, fill de [[Milcíades II]]. |
||
A la mort del pare vers el [[489 |
A la mort del pare vers el [[489 aC]], i per enterrar el seu cos, va pagar la multa de 50 talents i va ocupar el seu lloc a la presó (la presó fou voluntària però el deute s'heretava legalment). La multa la va pagar amb els diners de [[Càl·lies d'Atenes]], que es va casar amb [[Elpinice]], germana de Cimó II. |
||
Després de la batalla de [[Platees]] [[Aristides d'Atenes|Aristides]] se'l va emportar amb ell. El [[477 |
Després de la batalla de [[Platees]] [[Aristides d'Atenes|Aristides]] se'l va emportar amb ell. El [[477 aC]] al front d'un contingent atenenc sota la direcció suprema de [[Pausànies (regent)|Pausànies]] i va conquerir la fortalesa d'[[Eion]] començant així l'establiment de la supremacia atenenca i obrint la regió a la colonització atenenca, pel que fou reconegut pels seus conciutadans i se li van dedicar tres busts d'Hermes. |
||
El [[476 |
El [[476 aC]] va expulsar de l'illa de [[Esciros]] als pirates [[Dolòpia|dolops]] i hi va establir una colònia; a l'illa es van descobrir els suposats restes de [[Teseu]] que foren portats a Atenes el [[468 aC]]. Segurament també va dirigir la conquesta de [[Carist]] i de [[Illa de Naxos|Naxos]]. |
||
El [[466 |
El [[466 aC]] al front d'una flota aliada de 350 vaixells, es va trobar a la costa asiàtica amb la flota persa, la va derrotar i va capturar 200 vaixells, va perseguir els que fugien i en un segon [[combat al riu Eurimedó]] d'Atenes (''Eurymedon'') va derrotar a la resta, i encara a la nit va derrotar a 80 vaixells de reforç que venien de [[Fenícia]]. La seva següent tasca fou l'expulsió dels perses del [[Quersonès Tauric|Quersonès]], incorporant el territori a [[Atenes]]. La pau de Cimó o de Càl·lies, negociada per aquest darrer, va suposar el final de la campanya. |
||
Vers el [[465 |
Vers el [[465 aC]] es va revoltar l'illa de [[Tasos]] però Cimó la va dominar el [[463 aC]]. Vers el [[464 aC]] es va produir el terratrèmol a [[Esparta]] i la revolta dels [[ilotes]] en aquest estat, i una o dues expedicions foren enviades des d'Atenes en ajut del govern espartà, sota les ordres de Cimó. Sembla que el [[463 aC]] va ometre socórrer als colons atenencs de la regió de l'[[Estrimó]], que havien estat derrotats pels [[tracis]], i això li va costar un judici, però en fou absolt. |
||
El trencament amb Esparta va provocar la pèrdua de la seva influència, sobretot quan [[Efialtes (general atenenc)|Efialtes]] i [[Pèricles]] van imposar la reducció de l'autoritat de l'aristocràtic [[areòpag]]. |
El trencament amb Esparta va provocar la pèrdua de la seva influència, sobretot quan [[Efialtes (general atenenc)|Efialtes]] i [[Pèricles]] van imposar la reducció de l'autoritat de l'aristocràtic [[areòpag]]. |
||
Cimó fou enviat al desterrament (ostracisme) i tot seguit, el [[457 |
Cimó fou enviat al desterrament (ostracisme) i tot seguit, el [[457 aC]], un exèrcit espartà es va presentar a [[Tanagra]] i els atenencs van anar a trobar-los. Cimnó va demanar participar en la lluita però li fou refusat. El 454 o [[453 aC]] fou cridat per una moció de [[Pèricles]] i va negociar la treva de 5 anys amb Esparta que va començar el [[450 aC]]. |
||
El [[449 |
El [[449 aC]] va sortir amb 200 vaixells cap a [[Xipre]] i d'allí a Egipte. Allí estava assetjant ''[[Citium]]'' quan fou ferit i va morir, però les seves forces encara van poder derrotar a una flota de fenicis i cilicis, completada amb una victòria sobre les forces de terra. |
||
Se sap que va pagar de la seva butxaca la construcció de les muralles del [[Pireu]]. Es va casar amb Isodice (fill d'Euriptòlem, el cosí de Pèricles) i amb una dona arcàdia, i va deixar tres fills; Lacedemoni, Eleu i Tessal. Altres referències li atorguen més fills (Milcíades III, Cimó III i Peisanax) |
Se sap que va pagar de la seva butxaca la construcció de les muralles del [[Pireu]]. Es va casar amb Isodice (fill d'Euriptòlem, el cosí de Pèricles) i amb una dona arcàdia, i va deixar tres fills; Lacedemoni, Eleu i Tessal. Altres referències li atorguen més fills (Milcíades III, Cimó III i Peisanax) |
||
Línia 28: | Línia 28: | ||
[[Categoria:Almiralls atenencs]] |
[[Categoria:Almiralls atenencs]] |
||
[[Categoria:Generals atenencs]] |
[[Categoria:Generals atenencs]] |
||
[[Categoria:Militars atenencs del segle V |
[[Categoria:Militars atenencs del segle V aC]] |
Revisió del 18:33, 27 feb 2019
Nom original | (el) Κίμων |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 510 aC Antiga Atenes |
Mort | 450 aC (59/60 anys) Làrnaca |
Estrateg | |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar |
Carrera militar | |
Rang militar | estrateg |
Conflicte | Batalla de Salamina i Guerres mèdiques |
Família | |
Cònjuge | Isodice (en) |
Fills | Lacedemoni, Thessalus (en) , Eleius (en) |
Pares | Milcíades el Jove i Hegesípila |
Germans | Elpinice |
Cimó II (Cimon, Kímon, Κίμων) fou un general atenenc, fill de Milcíades II.
A la mort del pare vers el 489 aC, i per enterrar el seu cos, va pagar la multa de 50 talents i va ocupar el seu lloc a la presó (la presó fou voluntària però el deute s'heretava legalment). La multa la va pagar amb els diners de Càl·lies d'Atenes, que es va casar amb Elpinice, germana de Cimó II.
Després de la batalla de Platees Aristides se'l va emportar amb ell. El 477 aC al front d'un contingent atenenc sota la direcció suprema de Pausànies i va conquerir la fortalesa d'Eion començant així l'establiment de la supremacia atenenca i obrint la regió a la colonització atenenca, pel que fou reconegut pels seus conciutadans i se li van dedicar tres busts d'Hermes.
El 476 aC va expulsar de l'illa de Esciros als pirates dolops i hi va establir una colònia; a l'illa es van descobrir els suposats restes de Teseu que foren portats a Atenes el 468 aC. Segurament també va dirigir la conquesta de Carist i de Naxos.
El 466 aC al front d'una flota aliada de 350 vaixells, es va trobar a la costa asiàtica amb la flota persa, la va derrotar i va capturar 200 vaixells, va perseguir els que fugien i en un segon combat al riu Eurimedó d'Atenes (Eurymedon) va derrotar a la resta, i encara a la nit va derrotar a 80 vaixells de reforç que venien de Fenícia. La seva següent tasca fou l'expulsió dels perses del Quersonès, incorporant el territori a Atenes. La pau de Cimó o de Càl·lies, negociada per aquest darrer, va suposar el final de la campanya.
Vers el 465 aC es va revoltar l'illa de Tasos però Cimó la va dominar el 463 aC. Vers el 464 aC es va produir el terratrèmol a Esparta i la revolta dels ilotes en aquest estat, i una o dues expedicions foren enviades des d'Atenes en ajut del govern espartà, sota les ordres de Cimó. Sembla que el 463 aC va ometre socórrer als colons atenencs de la regió de l'Estrimó, que havien estat derrotats pels tracis, i això li va costar un judici, però en fou absolt.
El trencament amb Esparta va provocar la pèrdua de la seva influència, sobretot quan Efialtes i Pèricles van imposar la reducció de l'autoritat de l'aristocràtic areòpag.
Cimó fou enviat al desterrament (ostracisme) i tot seguit, el 457 aC, un exèrcit espartà es va presentar a Tanagra i els atenencs van anar a trobar-los. Cimnó va demanar participar en la lluita però li fou refusat. El 454 o 453 aC fou cridat per una moció de Pèricles i va negociar la treva de 5 anys amb Esparta que va començar el 450 aC.
El 449 aC va sortir amb 200 vaixells cap a Xipre i d'allí a Egipte. Allí estava assetjant Citium quan fou ferit i va morir, però les seves forces encara van poder derrotar a una flota de fenicis i cilicis, completada amb una victòria sobre les forces de terra.
Se sap que va pagar de la seva butxaca la construcció de les muralles del Pireu. Es va casar amb Isodice (fill d'Euriptòlem, el cosí de Pèricles) i amb una dona arcàdia, i va deixar tres fills; Lacedemoni, Eleu i Tessal. Altres referències li atorguen més fills (Milcíades III, Cimó III i Peisanax)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cimó II |