Gai Claudi Marcel Menor: diferència entre les revisions

Gai Claudi Marcel Menor
	;
Nom original	(la) C. Claudius C.f.M.n. Marcellus
Biografia
Naixement	segle I aC ; antiga Roma
Mort	40 aC ; valor desconegut
Senador romà
	valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
	50 aC – 50 aC ; Juntament amb: Luci Emili Paulus
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana tardana
Família
Família	Claudi Marcel
Cònjuge	valor desconegut ; Octàvia Menor
Fills	Claudia Marcella (en) ; ( valor desconegut); Clàudia Marcel·la la Menor; ( Octàvia Menor); Clàudia Marcel·la la Major; ( Octàvia Menor); Marc Claudi Marcel; ( Octàvia Menor)
Pares	Gai Claudi Marcel (pretor) i Júnia

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 02:55, 1 març 2019

Gai Claudi Marcel Menor (Caius Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat romà del segle I aC, germà de Marc Claudi Marcel VII; amic de Ciceró i oponent a Juli Cèsar.

Relacions familiars

Pertanyia a la branca dels Claudii Marcelli de la gens Clàudia. Fill de Marcus Claudius Marcellus i de Junia. Era cosí del cònsol del 49 aC, amb qui compartia el mateix nom i amb el cònsol del 51 aC.^[1]

Es va casar amb una dona, el nom de la qual no consta, i amb ella va tenir una filla. Posteriorment, l'any 54 aC, es va casar per segona vegada i va ser amb Octàvia, neboda de Juli Cèsar. Per tal de refermar aliances amb Gneu Pompeu Magne, Cèsar li va proposar que es casés amb Octàvia i Gai Claudi la va haver de repudiar.^[2] Pompeu va declinar l'oferiment, ja que ella ja havia tingut tres fills: Marcel·la la Major, Marcel·la la Menor i Marc Claudi Marcel, al qual va adoptar Cèsar perquè no va tenir fills. Les filles van néixer a Roma i el fill a Baiae.

Consolat

A finals del 51 aC el seu cosí, el cònsol Gai Claudi Marcel Major, havia proposat al senat reemplaçar Juli Cèsar en el seu govern a la Gàl·lia.^[3] Pompeu preferia perllongar el càrrec de Cèsar. El 1r de març del 50 aC expirava el manament de Cèsar, es van convocar eleccions i Gai Claudi Marcel Minor fou escollit cònsol, assumint el càrrec el 49 aC.

Menor va tenir com a col·lega a Luci Corneli Lèntul. Encara com electe va investir a Gneu Pompeu amb el comandament de l'exèrcit, cosa que era un acte il·legal; el mateix dia que va començar a exercir el càrrec va presentar una rogatio per establir mesures contra Juli Cèsar que llavors era a Ravenna i així quan va tornar li havien retirat l'honor de l'imperium. Cèsar, però, va intentar recuperar per la força el que havia perdut.

Es creu que era poc hàbil políticament i no va tenir part destacada en els esdeveniments que van seguir. Quan va esclatar la guerra va fugir de Roma deixant el poder en mans de Pompeu i va anar a Càpua.^[4] En acabar-se la guerra, la seva dona Octàvia va intercedir per ell davant el seu oncle, al·legant que a diferència dels seus cosins ell s'havia mantingut al marge de l'enfrontament armat. Cèsar li va perdonar la vida però va concertar el matrimoni d'Octàvia amb Marc Antoni, qui si li havia fet costat durant la guerra, encara que ella estava embarassada del darrer fill amb Marcel.^[5]^[6]

Referències

↑ François Hinard, "Histoire romaine. Des origines à Auguste", volum I, ed.Fayard, 2000, p. 779
↑ Suetoni, "Vida de Cesar", 27
↑ Ciceró, "Epistulae ad familiares", 8, 8
↑ Juli Cèsar, "De Bello gallico", 8, 55
↑ Cassi Dió "Història de Roma" 47, 7
↑ Apià, "Història de Roma:Guerres civils" 4, 44

[1] François Hinard, "Histoire romaine. Des origines à Auguste", volum I, ed.Fayard, 2000, p. 779

[2] Suetoni, "Vida de Cesar", 27

[3] Ciceró, "Epistulae ad familiares", 8, 8

[4] Juli Cèsar, "De Bello gallico", 8, 55

[5] Cassi Dió "Història de Roma" 47, 7

[6] Apià, "Història de Roma:Guerres civils" 4, 44

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{infotaula persona}}
-'''Gai Claudi Marcel Menor''' (''Caius Claudius M. F. M. N. Marcellus'') fou un [[magistrat romà]] del [[segle I aC]], germà de [[Marc Claudi Marcel VII]]; amic de [[Ciceró]] i oponent a [[Juli Cèsar]].
+'''Gai Claudi Marcel Menor''' (''Caius Claudius M. F. M. N. Marcellus'') fou un [[magistrat romà]] del [[segle I&nbsp;aC]], germà de [[Marc Claudi Marcel VII]]; amic de [[Ciceró]] i oponent a [[Juli Cèsar]].
 ==Relacions familiars==
-Pertanyia a la branca dels ''[[Gai Claudi Marcel|Claudii Marcelli]]'' de la [[gens Clàudia]]. Fill de ''Marcus Claudius Marcellus'' i de ''Junia''. Era cosí del cònsol del 49 aC, amb qui compartia el mateix nom i amb el cònsol del 51 aC.<ref> François Hinard, "Histoire romaine. Des origines à Auguste", volum I, ed.Fayard, 2000, p. 779</ref>
+Pertanyia a la branca dels ''[[Gai Claudi Marcel|Claudii Marcelli]]'' de la [[gens Clàudia]]. Fill de ''Marcus Claudius Marcellus'' i de ''Junia''. Era cosí del cònsol del 49&nbsp;aC, amb qui compartia el mateix nom i amb el cònsol del 51&nbsp;aC.<ref> François Hinard, "Histoire romaine. Des origines à Auguste", volum I, ed.Fayard, 2000, p. 779</ref>
-Es va casar amb una dona, el nom de la qual no consta, i amb ella va tenir una filla. Posteriorment, l'any [[54 aC]], es va casar per segona vegada i va ser amb [[Octàvia Menor|Octàvia]], neboda de [[Juli Cèsar]]. Per tal de refermar aliances amb [[Gneu Pompeu Magne]], Cèsar li va proposar que es casés amb Octàvia i Gai Claudi la va haver de repudiar.<ref>[[Suetoni]], "Vida de Cesar", 27</ref>  Pompeu va declinar l'oferiment, ja que ella ja havia tingut tres fills: [[Marcel·la (neboda d'August)|Marcel·la la Major]], [[Marcel·la la Menor]] i [[Marc Claudi Marcel (gendre d'August)| Marc Claudi Marcel]], al qual va adoptar Cèsar perquè no va tenir fills. Les filles van néixer a Roma i el fill a [[Baiae]].
+Es va casar amb una dona, el nom de la qual no consta, i amb ella va tenir una filla. Posteriorment, l'any [[54&nbsp;aC]], es va casar per segona vegada i va ser amb [[Octàvia Menor|Octàvia]], neboda de [[Juli Cèsar]]. Per tal de refermar aliances amb [[Gneu Pompeu Magne]], Cèsar li va proposar que es casés amb Octàvia i Gai Claudi la va haver de repudiar.<ref>[[Suetoni]], "Vida de Cesar", 27</ref>  Pompeu va declinar l'oferiment, ja que ella ja havia tingut tres fills: [[Marcel·la (neboda d'August)|Marcel·la la Major]], [[Marcel·la la Menor]] i [[Marc Claudi Marcel (gendre d'August)| Marc Claudi Marcel]], al qual va adoptar Cèsar perquè no va tenir fills. Les filles van néixer a Roma i el fill a [[Baiae]].
 ==Consolat==
-A finals del [[51 aC]] el seu cosí, el cònsol [[Gai Claudi Marcel Major]], havia proposat al senat reemplaçar [[Juli Cèsar]] en el seu govern a la Gàl·lia.<ref>[[Ciceró]], "Epistulae ad familiares", 8, 8</ref> [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] preferia perllongar el càrrec de Cèsar. El 1r de març del [[50 aC]] expirava el manament de Cèsar, es van convocar eleccions i  Gai Claudi Marcel Minor fou escollit cònsol, assumint el càrrec el [[49 aC]].
+A finals del [[51&nbsp;aC]] el seu cosí, el cònsol [[Gai Claudi Marcel Major]], havia proposat al senat reemplaçar [[Juli Cèsar]] en el seu govern a la Gàl·lia.<ref>[[Ciceró]], "Epistulae ad familiares", 8, 8</ref> [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] preferia perllongar el càrrec de Cèsar. El 1r de març del [[50&nbsp;aC]] expirava el manament de Cèsar, es van convocar eleccions i  Gai Claudi Marcel Minor fou escollit cònsol, assumint el càrrec el [[49&nbsp;aC]].
 Menor va tenir com a col·lega a [[Luci Corneli Lèntul Níger|Luci Corneli Lèntul]]. Encara com electe va investir a [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] amb el comandament de l'exèrcit, cosa que era un acte il·legal; el mateix dia que va començar a exercir el càrrec va presentar una ''[[llei curiada|rogatio]]'' per establir mesures contra Juli Cèsar que llavors era a [[Ravenna]] i així quan va tornar li havien retirat l'honor de l'[[imperium]]. Cèsar, però, va intentar recuperar per la força el que havia perdut.
@@ Línia 19: / Línia 19: @@
 [[Categoria:Gens Clàudia]]
-[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 40 aC]]
+[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 40&nbsp;aC]]